Història del Dret i de les Institucions
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català
Sem.1 | DL | 08:00 10:00 | b503 | |
Sem.1 | DC | 08:00 10:00 | b503 |
Responsable
Dr. Josep SERRANO - jserrano@uic.es
Horari d'atenció
Per a qualsevol consulta l'alumne es pot adreçar al professor i fer-ho directament, en persona o amb el correu e-mail, o bé, segons la complexitat del tema, fixar amb ell una hora de visita al seu despatx.
El dret reflecteix l’evolució de les societats des dels seus orígens fins l’actualitat. I així en sí, també és un producte històric, i l’assignatura de la seva història té un paper introductori important, enllaça estudis secundaris i altres superiors, i ens introdueix en la terminologia jurídica específica.
Tot i no existir uns requisits previs per a l'estudi de la disciplina, sí és aconsellable tenir uns coneixements històrics de Catalunya i Espanya i Europa en general, consultant llibres específics i generals sobre la seva evolució històrica, social, cultural i econòmica al llarg dels segles en els que l'assignatura se centra.
Els objectius bàsics de l’assignatura d’història del dret i de les institucions són: explicar l’origen i l’evolució dels sistemes jurídics que regeixen a la península ibèrica i en els diferents pobles o unitats polítiques que hi sorgeixen (es tracta d’un període extens que va des del segle III aC (imperi romà) fins el segle XVIII dC.); i explicar la transformació político-jurídica de la Monarquia hispànica des del segle XVI fins el s. XVIII, conèixer l’expansió del dret castellà i la seva metamorfosi en dret espanyol, i entendre el procés constitucionalista i codificador del segle XIX amb la construcció d’Espanya i del dret espanyol fins la segona meitat del segle XX amb la II República i el règim franquista.
1. Haurà conegut el contingut i la naturalesa de la disciplina així com la metodologia científica i el seu desenvolupament en la historiografia i la literatura jurídica.
2. Coneixerà i identificarà les fonts de creació i de manifestació del dret en els distints règims polítics que sorgeixen a la Península des del segle III a C al segle XV.
3. Coneixerà, comprendrà i identificarà les distintes formes d'organització en l'àmbit governatiu, legislatiu i judicial fins el segle XX del regnes hispànics medievals, de la Monarquia hispànica del segle XVIII, i de l'Estat espanyol els segles XIX i XX.
4. Haurà desenvolupat la capacitat de sintetitzar i analitzar la informació obtinguda de les classes presencials i del material complementari aportat pel professor.
5. Haurà adquirit mitjans de comprensió lectora.
6. Serà sensible a la promoció del respecte, la confiança i la cordialitat entre les persones i cultures.
7. Haurà interioritzat la dimensió dels drets fonamentals per al reconeixement de la dignitat humana.
8. Haurà adquirit habilitats per al aprenentatge autònom.
A. Introducció: principis generals de la disciplina; mètode d'estudi; historiografia i literatura jurídica.
Tema 1. Qüestions preliminars. 1.1. El concepte d'història del dret. 1.2. El mètode d’estudi. 1.3. Historiografia jurídica hispànica.
B. Les fonts del dret en la Hispania romana, en el regne visigot i en els regnes hispànics medievals
Tema 2. Roma i Bizanci. 2.1. De la Roma primitiva a la Roma imperial. 2.2. Sistemes polítics i institucions. 2.3. Les fonts del dret romà. 2.4. La tradició oriental del dret romà: Justinià i el Corpus Iuris Civilis. 2.5. La romanització de la península ibèrica.
Tema 3. El poble visigot. 3.1. Els visigots i l’Imperi. 3.2. El Regne hispanovisigot. 3.3. El dret visigot. 3.4. El Liber Iudiciorum.
Tema 4. Sarraïns, cristians i jueus. 4.1. Els sarraïns. 4.2. Les comunitats cristianes i la pervivència del Liber Iudiciorum. 4.3. Els jueus i el seu dret.
Tema 5. El dret comú. 5.1. El dret comú. Orígens, difusió i evolució. 5.2. Les escoles.
Tema 6. El Principat de Catalunya. 6.1. La monarquia carolíngia. 6.2. La monarquia feudal catalana. 6.3. La repoblació cristiana. 6.4. Les noves fonts del dret. Els Usatges de Barcelona. 6.5. La recepció del dret comú a Catalunya. 6.6. El dret regi, el dret municipal i el dret senyorial. 6.7. El dret mercantil marítim. 6.8. La compilació del dret català.
Tema 7. La Corona de Castella. 7.1. La Corona de Lleó i Castella. 7.2. El dret municipal i el senyorial castellans. 7.3. El dret regi castellà. 7.4. El sistema de fonts del dret castellà. 7.5. Les recopilacions.
Tema 8. El País Basc i Navarra. 8.1. Els territoris bascos. 8.2. El Regne de Navarra.
Tema 9. La Corona d’Aragó. 9.1. El dret aragonès. Els Fueros de Aragón. 9.2. El dret valencià. Els Furs de València. 9.3. El dret mallorquí.
C. Institucions de dret públic en l'Espanya moderna i contemporània fins la promulgació de la Constitució de 1978
Tema 10. Les institucions polítiques i administratives de Catalunya. 10.1. Les institucions generals de la Corona d’Aragó. 10.2. Les institucions estamentals de Catalunya. 10.3. Les institucions règies de Catalunya. 10.4. El Municipi. 10.5.L'administració de justícia. 10.6. La Cort General. 10.7. La Diputació del General. 10.8. El Parlament General.
Tema 11. La monarquia borbònica. 11.1. La Guerra de Successió. Els Decrets de supressió de Furs i de Nova Planta. 11.2. El dret reial. 11.3. El règim ministerial. 11.4. La divisió territorial i el Municipi. 11.5. L’administració de justícia. 11.6. La hisenda pública.
Tema 12. L’Estat constitucional. 12.1. La caiguda de l'Antic Règim i l'Estat constitucional liberal. 12.2. Les Constitucions espanyoles del s. XIX. 12.3. La Constitució de 1931. 12.4. El cap de l’Estat. 12.5. Les Corts. 12.6. Els partits polítics. 12.7. L’organització ministerial. 12.8. La divisió provincial i el Municipi. 12.9. L’administració de justícia. 12.10. La hisenda pública.
Tema 13. La codificació. 13.1. Consideracions prèvies. 13.2. Els precedents europeus. 13.3. La codificació espanyola: la codificació penal, mercantil i processal; i la codificació civil i els drets territorials.
Tema 14. Guerra Civil i franquisme. 14.1 La Guerra Civil. 14.2 L'Espanya republicana i l'Espanya nacionalista. 14.3 El franquisme i el nou règim polític. 14.4 El Regne d'Espanya i les Lleis fonamentals. 14.5 La democràcia orgànica.
A. Metodologia a seguir en el desenvolupament de l'assignatura
- Lliçó magistral del professor
- Anàlisis de casos pràctics
- Consulta i resolució de dubtes
- Exposició de treballs i pràctiques
- Aprenentatge autònom
- Recerca d'informació
- Elaboració de treballs
- Estudi individual
- Lliurament de pràctiques
- Lectura de llibres
- Lectura/comentari de textos
- Seminaris
- Tutories
B. Activitats formatives
- Presentació a l'aula dels conceptes i la seva aplicació pràctica
- Activitats a l'aula per al seguiment dels alumnes (individual i en grup)
- Estudi independent de l'alumne
- Treballs individuals i en grup
- Activitats fora de l'aula
ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES |
---|---|
Presentación en el aula de los conceptos y su aplicación práctica | 01 14 18 |
Actividades en el aula para el seguimiento de los alumnos (individual y en grupo) | 02 09 |
Estudio independiente del alumno | 02 09 11 18 |
Trabajos individuales y en grupo | 11 14 18 |
Actividades fuera del aula | 01 09 |
Els sistemes d'avaluació són els següents: l'assistència i participació a classe, les proves escrites, la presentació dels treballs i la participació en altres activitats tutorials. I els criteris que s'aplicaran, ponderadament, són:
- Proves escrites, un 65% de la nota total. Es realitzaran fins a 3 exàmens parcials liberatoris, però aquell alumne que en suspengui un (qualsevol que sigui), haurà de fer l'examen final de l'assignatura.
- Assistència i participació a classe, un 10% de la nota total. Es passarà llista en diverses ocasions, i els alumnes als que es computi fins a 10 absències no justificades, suspendran l'assignatura.
- La presentació de treballs i la participació en altres activitats tutorials, un 25% del total. Les pràctiques consistiran: en un màxim de 5 comentaris de textos, i l'assistència a un màxim de 5 conferències relacionades amb algun àmbit del temari, i la visita a arxius o centres documentals històrics. Totes les activitats són obligatòries, i la no realització pot implicar suspendre l'assignatura.
- La falta d'assistència a les Conferències de Formació Contínua serà avaluada negativament en l'assignatura.És a dir, en funció del número de conferècies al que no s'hagi assistit es baixarà fins a un punt la nota final que hagi resultat de l'avaluació total de l'assignatura. Per exemple: si es falta a una conferència la nota baixarà 0,4 puntos, si ese falta a dues conferències la nota baixarà 0,7 punts i si es falta a les tres conferències la nota baixará 1 punt. Aquesta normativa no serà d'aplicació per als alumnes Erasmus ni d'intercanvi, ni tampoc als alumnes dels Dobles graus.
Ja en la segona convocatòria de juliol, es tindrà en compte el resultat de l'avaluació contínua sempre que s'aprovi l'examen a realitzar.SISTEMA D'AVALUACIÓ |
---|
Asistencia y participación en clase Pruebas escritas Tutorías Exposición de trabajos |
a) Bàsica:
b) Complementària: