Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Dret Constitucional 2

• codi 08448
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus FB
• credits 6

Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Responsable

Dra. Montserrat NEBRERA - mnebrera@uic.es

Horari d'atenció

A convenir amb els professors.

La justificació última d’un Estat de Dret en el reconeixement d’uns drets fonamentals i unes llibertats públiques, assentats sobre la consagració de la igualtat jurídica i real dels ciutadans espanyols.

Els continguts i les habilitats adquirides en el curs sobre Estat i Constitució (Dret constitucional I) del mateix grau de Dret.

a) Coneixement: Conèixer els diferents tipus de drets de la persona i en especial els derivats de la dignitat humana,
b) Habilitats: ser capaç de definir les garanties dels diferents tipus de drets fonamentals,
c) Actituds: Assolir la trascendència els drets fonamentals per a la convivència social.

• 02 - Adquirir la capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi
• 08 - Desenvolupar mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic
• 09 - Desenvolupar mecanismes que afavoreixin la sensibilitat envers temes relacionats amb els drets fonamentals i el respecte cap a altres cultures i costums
• 11 - Adquirir habilitats per a l'aprenentatge autònom
• 13 - Desenvolupar el raonament crític
• 14 - Prendre consciència de la importància del Dret com a sistema regulador de les relacions socials
• 16 - Tenir capacitat per utilitzar els principis i els valors constitucionals com a eines de treball en la interpretació de l'ordenament jurídic
• 17 - Comprendre i conèixer les principals institucions públiques i privades en la seva gènesi i en el seu conjunt

1.- Haurà adquirit un coneixement sòlid sobre l'organització de l'Estat i la seva producció jurídica

2.- Identificarà els drets fonamentals i les llibertats públiques reconegudes en la Constitució, així com les seves garanties.

3.- Haurà adquirit capacitat analítica i d'arribar a conclusions.

4.- Haurà adquirit destresses argumentatives.

5.- Haurà adquirit destresses que afavoreixin la seva comprensió lectora.

6.- Haurà adquirit coneixements que li permetin interioritzar el pluralisme i la tolerància.

7.- Haurà interioritzar la dimensió dels drets fonamentals per al reconeixement de la dignitat humana.

8.- Haurà adquirit habilitats per a l'aprenentatge autònom.

Mitjançant les diferents activitats formatives (casos, exposicions orals, anàlisi de textos, sintesi de continguts exposats a les classes magistrals) es preten que l'estudiant sigui capaç de guanyar sentit crític, autonomia en el desenvolupament de la feina a més dels coneixements vertits a casdascuna de les unitats temàtiques del curs. A més, és important en referencia a aquest curs, l'especial sensibilitat amb els drets de la persona i le llibertats públiques.

Examen final (puntua sobre 5) de tota l'assignatura.

Dos examens intermedis no liberatoris (2 punts c/u) en forma de test i/o memorandum (28/2 i 4/4)

Fins a 1 punt per la participació activa i solvent a classe.  

La falta d'assistència a les Conferències de Formació Continuada serà avaluada negativament en l' assignatura. Es a dir, en funció del número de conferències al que no s'hagi assistit  baixarà fins a un punt la nota final  que hagi resultat de l' avaluació total de l' assignatura. Per exemple: si es falta a una conferència la nota baixarà 0,4 punts, si es falta a dues conferències la nota baoxarà 0,7 punts i si es falta a les tres conferencias la nota bajará 1 punto.

A la convocatòria de juliol sols es tindrà en compte la nota de l'avaluació continuada en el cas que sigui superior al 5.

A més dels manuals relacionats en Dret Constitucional I:

• Maria Luisa Balaguer Callejón, El derecho fundamental al honor, Tecnos, Madrid, 1992.
• Marc Carrillo, La cláusula de conciencia y el secreto profesional de los periodistas, Civitas, Madrid, 1993.
• José Luís Cascajo Castro, Vicente Gimeno Sendra, El recurso de amparo,Tecnos, Madrid, 1984.
• Pedro Cruz Villalón, Estados excepcionales y suspensión de garantías, Tecnos, Madrid, 1984.
• Luis M Díez-Picazo, Sistema de derechos fundamentales, Civitas, 2013, 4ª ed.
  
• Angela Figueruelo Burrieza, El derecho a la tutela judicial efectiva, Tecnos, Madrid, 1990.
• Pablo Lucas Murillo, El derecho de asociación, Tecnos, Madrid, 1996.
• Carlos Santiago Nino, Ética y derechos humanos, Ariel, Barcelona, 1989.
• Pablo Pérez Tremps, El recurso de amparo, Ed. tirant lo Blanch, 2015, 2ª ed.
  
• Luís Prieto Sanchís, Estudios sobre derechos fundamentales, Debate, Madrid, 1990.
• Ramon Soriano, El derecho de habeas corpus, Congreso de los Diputados, Madrid, 1986.
• Juan José BONILLA SÁNCHEZ, “Motivos de inadmisión del recurso de amparo”, en Espacio y tiempo, 24, 2010, PP. 37-58.
• Francisco DÍAZ REVORIO, “Tribunal Constitucional y procesos constitucionales en España”, en Estudios constitucionales nú, 2, 2009, pp. 81-108.
• Ana ESPINOSA, “El recurso de amparo: problemas antes, y después, de la reforma”, en InDret, marzo 2010.
• F.J. MATIA PORTILLA, “La especial trascendencia constitucional y la inadmisión del recurso de amparo”, en Revista Española de Derecho Constitucional, 2009, núm. 86, 209.