Universitat Internacional de Catalunya - BarcelonaFonaments del Comportament Humà
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català
| Sem.2 | DT | 10:00 12:00 | b503 | |
| Sem.2 | DV | 10:00 12:00 | b503 |
Responsable
Horari d'atenció
Cal enviar un correu electrònic per tal de concertar l'hora.
amiro@uic.es
L’objectiu de la present assignatura és ajudar l’alumne a la formació d’un criteri, i, com afirma Jaume Balmes, «el criteri és un mitjà per a conèixer la veritat». Ara bé, la veritat no és una prerrogativa de la intel·ligència, ans quelcom que incumbeix al conjunt de les facultats humanes: la veritat de l’enteniment consisteix en veure les coses tal com són; la veritat de la voluntat consisteix en desitjar-les ordenadament, en conformitat amb les regles de l’ètica; i la veritat de la conducta o comportament consisteix en obrar sota l’impuls d’una bona voluntat. El criteri és un instrument que cerca l’harmonia de l’home tot sencer, sense desdenyar cap de les seves facultats. Seguint, principalment, El Criterio de Jaume Balmes, ens proposem oferir una «lògica integral», capaç de guiar l’home, en totes les seves dimensions (la intel·ligència, la voluntat, les passions...), vers la veritat: «Vet aquí l’home complet, l’home per excel·lència; en ell la raó dóna llum, la imaginació pinta, el cor vivifica, la religió divinitza [J. Balmes, El Criterio, Prospecto]».
No hi ha requisits previs
Reflexionar sobre l'home en la seva dimensió personal, familiar, professional i social
1. Haurà adquirit coneixements sobre les característiques essencials de la persona.
2. Coneixerà i comprendrà les grans questions existencials de la persona.
3. Haurà adquirit coneixements sobre com s'ha de comportar la persona i per què.
4. Haurà après a prendre decisions davant de situacions amb implicacions ètiques.
5. Serà més sensible a la promoció del respecte, la confiança i la cordialitat entre les persones.
6. Haurà après a avaluar les conseqüències ètiques de les nostres accions.
7. Hurà adquirit habilitats en la comunicació oral i escrita.
8. Haurà desenvolupat la capacitat d'analitzar i sintetitzar la informació obtinguda de les classes presencials i del material complementari.
9. Haurà adquirit destreses que afavoreixin la comprensió lectora.
10. Haurà desenvolupat hàbits de pulcritud en la presentació de documents.
1. Introducció. La utilitat d’allò inútil.
2. La Filosofia i la Lògica. L’art de pensar bé.
3. L’enteniment especulatiu
4. L’enteniment pràctic
5. El problema dels sentiments
6. Conclusió. L’harmonia personal.
Les activitats formatives de caràcter presencial són de dos tipus:
1. Classes teòriques: sessions expositives a càrrec d'un professor, que tindran com a finalitat la transmissió de coneixements i l'activació de la reflexió de l'estudiant. Cada setmana lectiva s'impartirà la sessió corresponent a un dels temes del temari.
2. Classes pràctiques dirigides per un professor: sessions de pràctica a l'aula en les quals els alumnes faran exercicis a partir de textos, habitualment extrets de fonts primàries i que analitzaran aspectes relatius als continguts teòrics.
30% Primer parcial (17 d’abril): 15 % part teòrica i 15% part pràctica.
L'examen serà virtual i de la següent modalitat:
Prova de desenvolupament per escrit: preguntes de resposta oberta o bé com
una activitat lliurant-la directament en format pdf.
30% Segon parcial (en la data que vingui prefixada per Secretaria): 15% part teòrica i 15% part pràctica. Els qui no hagin fet examen parcial o bé l’hagin suspès, realitzaran, aquest mateix dia, un examen final que valdrà un 60% de la nota global de l’assignatura. Aquest examen constarà d’una part teòrica, que valdrà un 30%, i d’una altra de pràctica, que també valdrà un 30%.
L'examen serà virtual i de la següent modalitat:
Prova de desenvolupament per escrit: preguntes de resposta oberta o bé com
una activitat lliurant-la directament en format pdf.
30% Entrega dels apunts i de les pràctiques. La data de l’entrega serà la de l’examen final.
10% Assistència i participació activa a classe
És possible pujar nota mitjançant l’elaboració d’un treball optatiu a acordar amb el professor i mitjançant la realització de presentacions orals.
L’avaluació contínua no es tindrà en compte en la segona convocatòria.
Conferències de Formació Contínua:
"La falta d'assistència a les Conferèncias de Formació Contínua serà avaluada negativament a l'assignatura. És a dir, en funció del nombre de conferències a què no s'hagi assistit, es baixarà fins a un punt la nota final que hagi resultat de l'avaluació total de l'assignatura. Per exemple: si es falta a una conferència la nota baixarà 0,4 punts, si es falta a dos conferències la nota baixarà 0,7 puntos y si es falta a las tres conferències la nota baixará 1 punt."
| SISTEMA D'AVALUACIÓ |
|---|
| Asistencia y participación en clase Pruebas escritas Trabajo en equipo Trabajos individuales |
Bibliografia bàsica:
Balmes, Jaume, Obras Completas, 2 vols., Selecta, Barcelona, 1948.
Casanovas, Ignasi, Balmes. Su vida, sus obres y su tiempo, en: Balmes, Jaume, Obras Completas, vols. 34-5, Editorial Balmes, Barcelona, 1942.
Chivite, Carmen Mª, La antropología integral e integradora de Jaime Balmes, Fundación Universitaria Española, Madrid, 2016.
Forment, Eudaldo, «Lógica i filosofía social: Jaime Balmes», en: Forment, Eudaldo, Historia de la filosofia tomista en la España contemporània, Encuentro, Madrid, 1998, pp. 86-153.
Miró, Abel, «La tradición como conciencia de los pueblos en Jaume Balmes y Josep Torras i Bages», pp. 117-134, en: Revista Interamericana de Investigación, Educación y Pedagogía, vol. 12, n.1, USTA, Colombia, 2019.
Consultar a: https://revistas.usantotomas.edu.co/index.php/riiep/article/view/4901/4614
Torras i Bages, Josep, «El doctor Jaume Balmes, encarnació de l’esperit català en la nova forma intel·lectual i social», en: Torras i Bages, Josep, La tradició catalana, Ibèrica, Barcelona, 1913.
Consultar a: https://archive.org/details/latradicicatalan00torr
Yepes, R. Fundamentos de antropología. Un ideal de la existencia humana. Eunsa. Pamplona. 1996.
Lorda, J. L. Moral. El arte de vivir, Palabra, Madrid 1996.
Spaemann, R., Ética. Cuestiones fundamentales, Eunsa, Pamplona, 1995.
Lorda, J. L. Humanismo, los bienes invisibles,Madrid 2009
Bibliografia complementària:
Alvira, R. La razón de ser hombre, Rialp, Madrid 1998.
Arendt, H., La condición humana, Paidós, Barcelona, 1993.
Ayllón, Ética razonada, Palabra, Madrid, 1998.
Burgos, J. M.: Antropología: una guía para la existencia, Palabra
Compte-Sponville, J. R. Pequeño tratado de las grandes virtudes, Espasa, Madrid, 1996.
Grisez, G., y Shaw, R., Ser persona. Curso de Ética, Rialp, Madrid, 1993.
Guardini, Romano, Las etapas de la vida, Palabra, Madrid, 1997
Llano, A., La vida lograda, Ariel, Barcelona, 2002
Macintyre, A., Tras la virtud, Crítica, Barcelona, 1987.
Marías, J. La felicidad humana, Alianza, Madrid, 1989.
Marías, J.: Mapa del mundo personal, Alianza.
Marina, J. A., Ética para náufragos, Anagrama, Barcelona, 1995.
Pieper, J., Las virtudes fundamentales, Rialp, Madrid, 1980.
Polo, L., Hacia una versión moderna de los temas clásicos, unión editorial, Madrid, 1996.
Rhonheimer, M. La perspectiva de la moral, Rialp, Madrid, 2007.
Rodríguez Luño, A., Ética General, Eunsa, Pamplona, 1993.
Rojas, E.: Una teoría de la felicidad, Dossat