Antropologia
Mòdul: Global Trends
Matèria: Antropologia
Llengua d'impartició principal: castellà
L'assignatura d'Antropologia es presenta com una reflexió sobre el fenomen religiós i la racionalitat. Aquesta doble reflexió es canalitza a través d'una doble lectura dels "altres" i "nosaltres" que, simultàniament també evoluciona des d'allò irracional fins a la racionalitat, i des del més llunyà fins al més proper. Un plantejament d'aquest tipus permet, en primer lloc, un estudi sobre què és l'home, sobre les grans preguntes que l'envolten i com el fenomen religiós ofereix una proposta de resposta. Però l'estudi d'aquest fenomen es concreta en l'estudi de les religions no occidentals per contrastar, en la segona part, amb la consciència racional d'Occident i la pèrdua de la religiositat.
No requereix requisits previs.
Els estudiants:
“Tota tecnologia implica una tendència intrínseca” (N. Postman)
1. Fenomenologia del fet tecnològic en el pensament contemporani.
1.1 Els mitjans com a epistemologia i l'home com a producte (Postman, la televisió i les xarxes socials). El naixement del llenguatge publicitari amb E. Bernays: The Century of the self.
1.2 Realitat i representació: el capgirament gnoseològic a la modernitat (Descartes/Hume).
1.3 La naturalesa humana ¿inmutable? Canvi tecnológic i canvis antropològics a l'era tecnològica. (N. Carr)
1.4 La posibilitat de la comunicació i la societat postmoderna. Els mass media com a aparador del món.
1.5 El pas de l'abstracció a la representació (Homo Videns, G. Sartori, caps. 3,5 i 6)
1.6 La tecnologia com a paradigma de la racionalitat postmoderna. N. Carr (textos i entrevistes) “¿Internet nos está volviendo estúpidos?”
Nicholas Carr, entrevistes a El País sobre els conceptes de multitasking i infoxicació.
2. Temps i posmodernitat: història, linealitat y progrés.
2.1. Temps buit i temps ple al món contemporani (H. Gadamer, Actualidad de lo bello.)
2.2. "Temps consuntiu i temps adquisitiu" a l'obra de Rafael S. Ferlosio.
2.3. Alienació del temps en l'home postmodern (Mongardini). La percepció del propi temps vital com a identitat (Black mirror i Lifeline, de V. Erice)
2.4. Oci i negoci: la festa. El temps com a mercaderia. (J. Pieper)
2.5. Història i narcisisme: la exhibició sentimental del jo.
Text H. Arendt (contemplació i praxi).
- La obsolescència de l'home en un món tecnificat (G. Anders, E. Sennett)
- Llibertat i perfecció en l'home contemporani. (M. Sandel, Contra la perfección. Bauman, Vida de consumo: liibertat, temps i obsolèscencia pàgs. 83-89)
- Modern times, de Chaplin; comparació amb El nuevo capitalismo o la tecnificación del hombre, de R. Sennett.
- Despersonalització a Modernidad líquida, de Z. Bauman.
(pràctiques: textos de H-G. Gadamer, Los dos tiempos; Mongardini, V. Erice, Lifeline
https://www.youtube.com/watch?v=mR-I1FDOr4g)
3. El capgirament de la racionalitat. Narcisisme i posmodernitat.
- Del buit a la postmodernitat. Narcisisme col.lectiu i procés de personalització: característiques, causes i conseqüències (Sartori, caps 3, 5, 6 y prólogo Lipovetsky). Concepte d'Amor líquido a Bauman.
- La realitat líquida en Z. Bauman i el caràcter moral del narcisisme. (Sartori, cap. 6) ¿Podem definir objeticvament la realitat?
- De l'homo sapiens a l'homo insipiens. La manipulació de la veritat objectiva pel poder. La advertencia huxleyana de N. Postman. Raó i informació als mass media. (Postman, cap. 11)
- Lipovetsky: del sustent de la realitat a l'encant de la imatge. Dels fets a les opinions: la deriva relativista al món de la comunicació.
- L' opinió teledirigida. El paradigma de l' opinió pública (Sartori, Vídeo-política; Postman, Las cinco advertencias del cambio tecnológico)
- Homo faber: el subjecte com a creador de la realitat. La subjetivización de lo real. N. Postman (cap V. El mundo de la diversión)
- La fragmentació del llenguatge en els mitajns de comunicació de masses (Postman, cap. 6; Sartori)
(pràctiques textos de Ch. Lasch, La cultura del narcisismo; La era del vacío, de Lipovetsky; G. Debord, La sociedad del espectáculo, etc)
ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
---|---|
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1 |
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 5 |
Hi haurà com a mínim una prova parcial durant el semestre de llibres de lectura obligatòria; aquesta prova serà seran monogràfica i eliminarà matèria quan la mitjana de la nota del grup sigui superior a set. En cas contrari serà matèria d'examen de nou a la prova final. El seu valor total és un 30% de la nota.
L'examen final es durà a terme al acabar el semestre i el seu valor és del 50% de la nota final.
La nota mínima en aquest examen serà de 2; qualsevol qualificació inferior a la prova final farà impossible fer la mitjana amb la resta de notes.
Les pràctiques i els treballs fet a classe o a casa hauran de ser entregats sense excepció el dia i hora convingtus. El seu valor seran un 20% de la nota. Si hom no pot assistir a classe, s'enviarà un correu amb antelació, però mai no podran ser lliurats al professor més tard. De la mateixa manera, la no assistència a classe sempre es notificarà per endavant (en cas de malaltia o imprevistos) i a través d'un comprovant quan hi ha algun tipus d'incompatibilitat ocasional. En cas contrari es considerarà una falta greu. Qualsevol treball, pràctica o text en general que contenen elements aliens en forma de plagi (definits com qualsevol nota o text sense filiació ni autor, una còpia d'un treball anterior o la reproducció sense la cita corresponent d'un text d'internet) es considera una ofensa molt greu i comportarà el suspens automàtic de l'assignatura i la pèrdua de la convocatòria inmediata. D'aquesta manera, l'alumne es presentarà obligatòriament a la propera convocatòria.
SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
---|---|
Examen Final | 50% |
Examen parcial | 30% |
Treballs Individuals | 10% |
Part I
Bleeker, G. J. y Windengren, GEO, Historia Religionum, Ediciones Cristiandad, Barcelona, 1973.
Bramon, Dolors, Obertura a l'Islam, Cruilla, Barcelona, 2001.
Guerra Gómez, Manuel, Historia de las religiones, EUNSA, Pamplona, 1980.
Esposito, John, L., El Islam, Alianza, Madrid, 2008.
Morales, J. El Islam, Rialp, Madrid, 2001.
Yepes Stork, Ricardo, Fundamentos de Antropología, EUNSA, 1996.
V.V.A.A., Historia de las religiones, Ediciones s.XXI, México, 1976.
Part II
Bauman, Z. La posmodernidad y sus descontentos; Akal, 2001.
Bauman, Z. Amor líquido; FCE, 2005.
Debord, G. La sociedad del espectáculo, Pre-textos, 1999.
Graf Huyn, Hans, Seréis como dioses; El buey mudo, 2010.
Finkielkraut, A. Nosotros, los modernos, Encuentro, 2006.
Lasch, Ch. La cultura del narcisismo; Edit. Andrés Bello, 2001.
Lipovetsky, G. La era del vacío, Anagrama, 2003.
Sennett, R., La corrosión del carácter; Anagrama, 2000.
Postman, Neil, Divertirse hasta morir, Edic. La tempestad, 2001.