Religions i Cultura
Mòdul: Claus de la cultura
Matèria: Cultura: conceptes i experiències bàsiques
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català
L’assignatura de religions i cultura parteix de l’estudi del fet religiós des de la perspectiva de les tres grans religions del Llibre (judaisme, cristianisme i islam), per aprofundir posteriorment en els trets constitutius de la vivència religiosa i les seves relacions amb el simbolisme, l'art i la cultura científica.
No es requereix cap coneixement previ per a cursar l'assignatura.
Adquireix conceptes clau sobre les religions i el fet religiós
Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom
Coneix i selecciona documentació específica sobre les religions
Practica estratègies de treball en equip
Aprèn a contextualitzar fenòmens religiosos i els relaciona amb la seva dimensió social i política
Relaciona conceptes de les diferents matèries treballades de forma transversal
Aprèn a diagnosticar problemes en l'àmbit intel·lectual cultural
Aplica / transfereix conceptes teòrics i / o abstractes a situacions reals
Llegeix i analitza assajos sobre temes actuals
Redacta textos narratius i descriptius
Analitza i diagnostica casos de complexitat cultural
PRIMERA PART
Prof. Joan Hernández
Judaisme. Ser jueu i els llibres religiosos. La cultura jueva (sefardí/ asquenazí). La sinagoga. L’halakhà en la vida quotidiana (Xàbat, naixement, mort, casament, Bar i Bat Mitzvà, Brit Milà, menjar kosher-caxer i les lleis del Kashrut). Els diferents moviments en el judaisme. Les festivitats rabíniques i de la Torà.
L’Islam. Ser musulmà. Muhammad, els profetes, l’Alcorà i la Sunna. Sunnites i Xiïtes. L’oració. L’Imam i la mesquita. Les festes i el menjar Halal. El vel. Tradicions i pràctiques islàmiques des del naixement fins a la mort. Corrents islàmics actuals. Funcionament dels centres islàmics, i les federacions.
SEGONA PART
Prof. Dr. Ignasi Saranyana
I. L'essència del cristianisme
1. L'origen del debat: Adolf von Harnack (1900) i Alfred Loisy (1902 i 1904)
2. El punt de vista protestant: Rudolf Bultmann (1913 i 1921) i Karl Barth (1918 i 1931)
3. La resposta catòlica: Romano Guardini (1929)
4. L'Església i les religions
Comentari: Els dos primers temes ofereixen el plantejament del problema. Els temes tercer i quart proposen una solució.
TERCERA PART
Prof. Dr. Albert Moya
1. Vers una comprensió de l’essència de la religió
a) El fet religiós
b) El Sagrat com a àmbit de l’experiència religiosa
c) Inefabilitat i misteri en la vivència religiosa
d) Racionalitat de les conviccions religioses (diàleg fe-raó)
2. El simbolisme religiós
a) El simbolisme com a dimensió estructural de la persona
b) L’univers simbòlic
c) Transcendència i sentit del símbol
d) El simbolisme del llenguatge religiós: la importància de la paraula i la imatge
e) La crisi gramatical del llenguatge i l’ocultació del símbol en la modernitat
f) Vers un retorn del símbol
3. Art i religió. L'art, pedagogia de la fe.
a) Breus consideracions històriques d’una relació fecunda
b) Iconoclàstia i veneració de les imatges
c) Experiència religiosa i experiència estètica
d) La bellesa com a via pulchritudinis i la seva relació amb la veritat i la bondat
e) Art sacre i art de devoció.
QUARTA PART
Prof. Dr. Josep Corcó
La relació entre la cultura científica i la religió
a) Les relacions entre ciència i religió
b) Les cosmologies modernes i Déu
c) Evolucionisme i cristianisme
d) Determinisme científic i llibertat humana
e) Ciència i religió: una col·laboració positiva
La metodologia d'ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, col·loquis, exposicions orals dels estudiants, recerca d'informació i elaboració de treballs escrits individuals.
Calendari
Prof. Joan Hernández: 09,16,18,25,30/09 02/10
Prof. Dr. Ignasi Saranyana: 07,09,14,16/10
Prof. Dr. Albert Moya: 21,23,28,30/10 04,06,11,13,18/11
Prof. Dr. Josep Corcó: 20,25,27/11 02,0409,11,16,18/12
Metodologia 1a i 2a part:
85% de classe expositiva per part del professor
15% de debat i participació classe.
Metodologia 3a part i 4a part:
70% Classes expositives del professor
30% Classes pràctiques en les que es potenciarà la lectura i comentari de textos relatius al conceptes teòrics i es plantejaran qüestions de debat.
SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
---|---|
Examen final Participació activa de l'alumne a classe Treballs, informes, memòries, exercicis, anàlisi de lectures, etc. |
Bibliografia Prof. Joan Hernandez:
BAROUKH, Elie y LEMBERG, David. Enciclopedia práctica del judaísmo. Teià: Robinbook 1995.
FUENTES ESTANYOL, María José, Judaisme a Catalunya, avui, Barcelona: Pòrtic 2001.
DÍAZ, Carlos, El judaísmo, Madrid: Fundación Emmanuel Mounier 2002.
YAMIN Levy. La tradicion funeraria en el judaisme LLEONARD MUNTANER EDITOR 2010.
ABUMALHAM MAS, M., Comunidades Islámicas en Europa, Madrid: Universidad Computense, Departamento de Estudios Árabes e slámicos – Trotta 1995.
VERNET, Juan. El Corán. Barcelona: Planeta 1995.
BRAMON, D., Una introducciòn al Islam. Religión, historia y cultura. Barcelona: Crítica 2003.
AAVV. L’Islam a Catalunya, Fitxes de treball, Barcelona: Fundació Joan Maragall, Càritas i Apostolat Seglar 2004.
Bibliografia Prof. Dr. Ignasi Saranyana:
Bibliografia obligatòria que serà necessària per seguir les sessions:
Romano Guardini, La esencia del cristianismo, trad. cast., Ediciones Cristiandad, Madrid, 2006 (segunda reimpresión) [pp. 9-106].
Josep-Ignasi Saranyana, Tres lecciones sobre la fe y un epílogo acerca de la libertad religiosa, Eunsa (Col. Astrolabio), Pamplona 2013 [especialmente pp. 89-111].
Bibliografia Prof. Dr. A. Moya:
AYMAR, J (Ed.) Simbologia religiosa en l'art occidental. Barcelona: Edimurtra, 2006.
BELTING, H. Imagen y culto. Madrid: Alianza, 2009.
BESANÇON, A. La imagen prohibida. Madrid: Siruela, 2003.
CAILLOIS, R. El hombre y lo sagrado. Madrid: FCE, 1984.
DUCH, LL. Antropología de la religión. Barcelona: Herder, 2001.
ELIADE, M. Lo sagrado y lo profano. Barcelona: Paidós, 2014.
EVDOKIMOV, P. El arte del icono. Teología de la belleza. Madrid: Publicaciones claretianas, 1991
GUARDINI, R. Sobre la esencia de la obra de Arte. Madrid: Guadarrama, 1960.
GUITTON, J. Lo absurdo y el misterio. Valencia: Edicep, 1991.
HAAS, A. Vientos de lo absoluto. Madrid: Siruela, 2009.
LUHMAN, N. La religión de la sociedad. Madrid: Trotta, 2007.
LLUIS FONT, P. Filosofia de la religió. Barcelona: Fragmenta, 2017.
OTTO, Rudolf. Lo santo. Madrid: Alianza, 2005.
OVIEDO TORRÓ, J. La fe cristiana ante los nuevos desafíos sociales. Madrid: Cristiandad, 2002.
PLAZAOLA, J. Historia y sentido del arte cristiano. Madrid: BAC, 1996.
RATZINGER, J. El espíritu de la liturgia. Madrid: Cristiandad, 2001.
REVILLA, F. Fundamentos antropológicos de la simbología. Madrid: Cátedra, 2007.
SAHAGÚN, J. Fenomenología y filosofía de la religión. Madrid: BAC, 1999.
TAYLOR, CH. La era secular. Tomo II. Barcelona: Gedisa, 2015.
TRÍAS, E. Pensar la religión. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2015.
VELASCO, M. Introducción a la fenomenología de la religión. Madrid: Trotta, 2009.
VON BALTHASAR, H.U. Gloria: una estética teológica. Vol.1. Madrid: Encuentro,1985
ZUBIRI, X. Sobre la religión. Madrid: Alianza, 2017.
Bibliografia bàsica part Prof. Dr. J. Corcó:
ARTIGAS, Mariano, Ciencia y religión. Conceptos fundamentales, Pamplona: Eunsa, 2007.
ARTIGAS, Mariano, Ciencia, razón y fe (2a edición), Pamplona: Eunsa, 2011.
COLLINS, Francis S., ¿Cómo habla Dios?, Temas de Hoy, Madrid 2007.
GIBERSON, Karl, ARTIGAS, M., Oráculos de la ciencia, Encuentro, Madrid 2012.
FLEW, A., Dios existe, Trotta, Madrid 2013.
JOU, David, Reescribiendo el Génesis, Barcelona: Destino, 2008