Geografia de les Regions del Món
Mòdul: Estructures i sistemes de desenvolupament
Matèria: Sistemes socials i polítics
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
|
Responsable
Lc. Sergi MASSANA - smassana@uic.es
Horari d'atenció
Dijous de 12:00 a 12:30 i Divendres de 11:30 a 12:00
La Geografia regional és un mètode de treball geogràfic que utilitza la delimitació de determinades àrees, anomenades regions, ja sigui per aconseguir descripcions ajustades a les diferents necessitats, o bé per facilitar la tasca d'interpretació i anàlisi de realitats geogràfiques més o menys àmplies.
La determinació dels criteris és una qüestió fonamental per definir una regió, si bé el caràcter d'aquests criteris pot variar enormement, acceptant-se paràmetres tan diferents com el relleu físic, un grup poblacional, el clima, la zona d'influència d'un nucli urbà, una àrea continental, etc., sempre que respectin l’homogeneïtat necessària.
No se’n demanen
Que els estudiants puguin identificar quins fets del territori, de la societat, de la història i de la cultura són i han estat més determinants per entendre millor un lloc, alhora que prenen contacte i analitzen (al llarg de tot el curs) els principals trets distintius de les diferents macroregions del planeta.
Que els estudiants aprenguin a trobar tota la informació que necessiten en un moment determinat sobre qualsevol lloc del món mitjançant eines diverses com ara: internet, premsa, bibliografia, mapes, etc. i que després sàpiguen valorar, emmarcar, processar, interpretar, usar i comunicar adequadament tota aquesta informació.
- Comprensió dels principals trets distintius físics, climàtics, econòmics, polítics i culturals de les macroregions del món
- Comprensió dels principals reptes i problemes de les macroregions del món
- Discerniment de les complexitats dels problemes associats al desenvolupament; tant als països anomenats rics com als en vies de desenvolupament i capacitat d’argumentació que aquests problemes no són tan simples com els mitjans de comunicació els solen presentar
- Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació de les lectures recomanades i d’altres fonts
- Ús de fonts d’informació digitals i processament de les dades per crear taules, estadístiques, anàlisis i mapes
- Anàlisi raonada de la informació quantitativa i qualitativa que l’alumnat obtingui
- Gestió de fonts d’informació multilingües
El programa engega amb una introducció general al planeta terra vist com a conjunt. Seguidament continua amb una revisió per continents, regions, països i temes concrets. Es farà sempre especial esment de les principals estructures físiques, climàtiques, històriques i sociopolítiques de cada àrea d’estudi.
1. Introducció general. Tectònica de plaques i grans trets climàtics a nivell global
2. L’Amèrica del nord. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. El model nord-americà d’ocupació del territori; extenses metròpolis vs. grans espais buits
2.1. Canadà. El veritable gran nord. Un país a la recerca de la seva identitat: entre el fet quebecoise, les nacions indígenes i la nova immigració
2.2. Els Estats Units. Aproximació al model polític, econòmic i social nord-americà. Mites fundacionals, naixement i creixement, el fet federal, el melting pot. La indústria de l’oci, l’aparador dels EUA
3. L’Amèrica central i el Carib. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. El mestissatge i el sincretisme cultural
3.1. Mèxic i Guatemala: Llegat precolombí i llegat colonial. Estats sota l’amenaça del crim organitzat
3.2. Els països de l’istme. Panamà: la història d’un canal. Costa Rica, el model ecoturístic
3.3. Les Antilles. El mite del paradís tropical. Cuba, un cas a part. La cultura afro-caribenya. Models de turisme al tròpic (Rep. Dominicana, Jamaica...)
4. L’Amèrica del sud. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. L’Amazònia: ecologia, agricultura, desforestació i responsabilitat global
4.1. La regió andina. El mai resolt “problema indígena” (Bolívia i Perú). Colòmbia: La coca i la substitució de cultius. Veneçuela; visions del populisme llatinoamericà
4.2. El Brasil, la potència emergent. Les grans metròpolis brasileres; Rio, de la favela als JJOO. Turisme: la cultura de platja i el carnaval. Brasília, la capital inventada
4.3. El con sud: Argentina, Xile i Uruguai
5. El nord d’Àfrica. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població de tot el continent. Aproximació a la cultura islàmica i al món àrab
5.1. El Magrib: Marroc, Algèria i Tunísia, entre les reformes internes i l’emigració
5.2. Egipte, el llegat del passat. Arqueologia i turisme a les ribes del Nil
5.3. El drama del Sahel. Desertització i guerra. Reflexions sobre la cooperació i les ONGs
6. La resta d’Àfrica. Estats fallits i perpetuació d’unes fronteres arbitràries
6.1. Els conflictes etno-tribals: Clans i senyors de la guerra, la impossibilitat de vertebrar estats moderns i la pugna pels recursos minerals (Ruanda, Burundi, Zaire, Somàlia, Libèria, Nigèria)
6.2. Kenya i Tanzània: La sabana africana, fauna, conservació i desenvolupament turístic
6.3. Sudàfrica. La dramàtica història de l’única potència regional
7. L’Àsia central i l’Orient mitjà. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població d’una zona sacsejada pels conflictes
7.1. Velles rutes i antics imperis. Una regió de ciutats mítiques: Samarcanda, Bagdad, Persèpolis, Petra, Palmira, Babilònia. Els actuals Iran, Iraq, Síria, Jordània
7.2. Aràbia i les monarquies del golf Pèrsic. La geopolítica del petroli. El miratge dels gratacels al desert: Dubai, Abu Dhabi, Doha...
7.3. L’etern conflicte irresolt: Israel i Palestina. Sionisme, panarabisme i altres consideracions
8. El subcontinent indi i Indoxina. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Dues forces: L’arròs i el monsó. Aproximació a les cultures orientals: hinduisme i budisme
8.1. La curiosa economia índia: entre el neolític i el microxip. La societat de castes. L’Índia i el Pakistan, història d’un mal veïnatge. Què és Bollywood?
8.2. El sostre del món, l’Himàlaia: Nepal, Bhutan i el Tibet. Les expedicions i els trekkings
8.3. Indoxina i l’Àsia insular. Els nous països econòmicament emergents. Malàisia, Singapur, Indonèsia, Vietnam... Darrere els passos de la Xina?
9. L’Extrem Orient. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Aproximació a les megalòpolis d’orient; les fàbriques del món: Tokio, Hong Kong, Shanghai, Taipei
9.1. La Xina. Una cultura mil·lenària: llegua, alfabet i unitat nacional, filosofia i religió. El model econòmic: “un país dos sistemes”. El Yangtsé, la domesticació del gran riu
9.2. El Japó. Arrels històriques d’un model econòmic i social. Del feudalisme a la revolució industrial. Febleses i fortaleses d’un país sacsejat per les forces naturals
9.3. Una rèmora de la guerra freda: l’existència de dues Corees
10. Oceania. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població del continent que no ho és
10.1.La Polinèsia i la Micronèsia: Dominis colonials i microestats insulars. Les possessions franceses i la presència dels Estats Units al Pacífic. L’amenaça de l’escalfament global
10.2.Austràlia i Nova Zelanda. El vincle indissoluble amb l’occident anglosaxó. La Commonwealth
11. Europa. Trets generals; geomorfologia, paisatges i població. Què és Europa?
11.1.La Unió Europea: història, fonaments, evolució i creixement. Les diferents visions d’Europa
11.2.Dos antics imperis en els límits d’Europa: Rússia, el gegant incert, el país més gran del món. El mític tren Transsiberià. Què va ser la URSS? Turquia: una realitat complexa a cavall entre Europa i l’Orient mitjà. Istanbul, el pes històric d’un emplaçament únic
L’assignatura de Geografia de les regions del món es repartirà entre sessions teòriques a l’aula, impartides pel professor, i sessions pràctiques de treball amb tot el grup, un subgrup o realitzant tutories individualitzades. (Vegeu el Pla de Treball)
La part teòrica estarà centrada en la presa d’apunts de les explicacions donades i discutides a classe i es valorarà l’assistència i la participació dels alumnes a l’aula. Per part del professor s’emprarà material didàctic divers com poden ser mapes interactius (Google Earth), fotos i imatges aèries, vídeos, etc. per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions i descripcions dels diferents llocs i fenòmens.
Els estudiants faran comentaris d’articles de premsa, debats, exposicions orals i un treball de recerca
ACTIVITAT FORMATIVA |
HORES |
COMPETÈNCIES |
Classes teòriques |
35 hores |
E08, E17, E19, E37 |
Seminari o taller (anàlisi i comentari de textos, debats, exposicions orals...) |
9 hores |
E38, E22 |
Tutories individuals o en grups |
6 hores |
E26 |
ACTIVITAT FORMATIVA | HORES | COMPETÈNCIES |
---|---|---|
Classe pràctica (anàlisi de casos, visites, ús de TIC...) | 15 | E26 E38 G03 G08 G12 G30 |
Classe teoricoexpositiva | 15 | E16 E17 G06 G09 G17 |
Seminari o taller (anàlisi de textos, debat, sessió amb especialistes, presentació oral de treballs...) | 30 | E11 G02 G03 G04 |
30 % Treball de recerca i exposició oral sobre un tema a escollir
20 % Comentari i discussió d’articles de premsa
15 % Assistència, participació i lliurament final d’apunts
35 % Examen final, és indispensable aprovar
SISTEMA D'AVALUACIÓ | PERCENTATGE |
---|---|
Examen final | 35 |
Prova parcial | 35 |
Treballs, informes, memòries, exercicis, anàlisi de lectures, etc. | 30 |
COLEMAN, David (2006). “Immigration and Ethnic Change in Low-Fertility Countries: A Third Demographic Transition”. Population and Development Review 32(3): 401–446. , S. and Miller, M.J. (2009). “Migration in Africa, the Middle East and North Africa, and Latin America”, pp. 148-170.
Nicholas (2011). “World Population Prospects and the Global Economic Outlook: The Shape of Things to Come”. The American Enterprise Institute Working Paper Series on Development Policy, Working Paper number 5. Washington D.C. (USA).
ALBET, Abel y BENEJAM, Pilar (2000). Una geografía humana renovada: lugares y regiones en un mundo global. Institut de Ciències d’Educació, Vicens Vives, Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.
DE BLIJ, Muller (2003). Geography: Realms, Regions, and Concepts. Wiley Higher Education.
DUBY, Georges (2003). Atlas historique mondial. Larousse, Paris.
HIGUERAS, Antonio (2003). Teoría y método de la geografía. Introducción al análisis Geográfico Regional. Colección Textos docentes, Prensas Universitarias de Zaragoza.
KNOX, Paul & MARSTON, Sallie (2001, 2nd edition). Places and Regions in Global Context. Human Geography. Prentice Hall, New Jersey, , USA (UIC’s library).
MARSTON, Sallie, KNOX, Paul & LIVERMAN, Diana M. (2002). World Regions in Global Context. Peoples, Places and Environments. Prentice Hall, New Jersey, USA..
PALLARÈS I BARBERÀ and TULLA I PUJOL, Antoni, eds. (2001). Geografia regional. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, EDIUOC, Barcelona.
THOMAS, A. & CROW, B. (1997), 2on ed. Third World Atlas. Open University Press.