Assignatura

Estètica i Interculturalitat

  • codi 09148
  • curs 3
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 3

Mòdul: Estructures i sistemes de desenvolupament

Matèria: Societat y cultura

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Horari
grup M
 Sem.2  DC 12:00 14:00 a506

Professorat

Responsable

Dr. Albert MOYA - amoya@uic.es

Horari d'atenció

acordar visites per e-mail

Presentació

L’assignatura d’estètica i interculturalitat es presenta com un curs propedèutic que ofereix a l’alumne instruments bàsics per endinsar-se en la dimensió estètica i intercultural del discurs humanístic així com en els llenguatges que en possibiliten la seva comunicabilitat. L’assignatura recorrerà un itinerari teòric i pràctic que tot partint d’una inicial aproximació a la controvertida noció d’estètica, s’endinsarà en l’anàlisi dels llenguatges artístics tot establint-ne les seves relacions amb la bellesa, l’ètica, la indústria cultural o la religió.

Requisits previs

No hi ha requisits previs

Objectius

Essencialment l’assignatura pretén que l’alumne aprengui a utilitzar alguns conceptes bàsics de l’estètica tant per a fomentar una reflexió acurada i crítica dins l’àmbit cultural com també per incentivar el seu cultiu del sentit estètic. 

Per altra banda l’assignatura també vol oferir a l’alumne una panoràmica el més completa possible de la reflexió estètica actual, ja sigui de la que ha estat motivada pels nous moviments artístics, com per les que han generat els nous anàlisis teòrics i filosòfics. La intenció, doncs, no és únicament dotar l’estudiant d’unes capacitats crítiques d’anàlisi dels nous llenguatges sinó també ajudar-lo a situar-se professionalment tot comprenent els fonaments estètics i històrics del treball creador dins la cultura industrial.

En aquest sentit la utilització dels conceptes i eines desenvolupades per la tradició estètica permetrà a l’alumne un coneixement més detallat i ric del discurs humanístic i l’ajudarà a comprendre  les relacions existents entre els actuals intercanvis d’informació i els tradicionals, és a dir, a veure la continuïtat i les ruptures que els nous llenguatges i les noves tecnologies suposen en la producció simbòlica, icònica i cognitiva.

 

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E03 - Capacitat per comprendre i fer servir adequadament conceptes clau en cultura
  • E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
  • E39 - Capacitat crítica i autocrítica en el diàleg intercultural, capacitat d'adaptació i d'interlocució en unentorn multicultural o intercultural (versatilitat, capacitat de superar problemes imprevistos i de generar "solucions B")
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E06 - Consciència dels punts de vista que es deriven d'antecedents culturals i socials diferents i respecte cap aquests punts de vista
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • E17 - Coneixement de la realitat europea des d'una perspectiva comparada
  • E19 - Capacitat de localitzar, observar i interpretar espais, territoris i paisatges, reals o representats i orientar-s'hi

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

- Comprensió dels elements estètics essencials que influeixen en el discurs humanístic i cultural.

- Distingir els temes de rellevància estètica en els debats actuals

- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.

- Reconèixer referents humanístics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.

- Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats humanístics actuals.

- Analitzar els conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.

- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats

- Identificar la imatge artística situant-la en el seu context cultural.

 

Continguts

TEMA 1: Vers una definició de l'estètica i dels seus components

a)     La reflexió estètica en els seus orígens

b)    De la sensació al gust i del gust a la filosofia de l'art

c)     De la filosofia de l'art a l'estetització generalitzada


TEMA 2: La bellesa i les seves formes

a)     Evolució històrica del concepte

b)    Bellesa natural i bellesa artística

c)     Bellesa, bondat i veritat

d)    La bellesa i els seus enigmes

e)     El bell, el sublim i la lletjor


TEMA 3: L'art i els seus motius

a)     L'art com a forma de comunicació simbòlica

b)    L'obra d'art com a síntesi

c)     Mimesis i representació

d)    Art i artesania

e)     L'evolució de la figura de l'artista

f)     El paper de l'espectador i l'estètica de la recepció


TEMA 4: L'art i la moral

a)     El paper de l’ètica i l’estètica en el desenvolupament humà

b)    L'art com a acte creador i el sentit moral de l'obra

c)     L'art i la seva responsabilitat social

d)    L’obra mestra i la seva relació amb el valuós


TEMA 5: L’art i la religió

a)     Transcendència i sentit del símbol

b)    Experiència artística i experiència religiosa

c)     Imatges de culte i imatges de devoció

d)    La bellesa com a “via pulchritudinis”


TEMA 6: Estètica i art de masses

a)     Naturalesa de l'art de masses

b)    La industrialització de la creació cultural: indústria cultural

c)     El producte cultural com a espectacle i entreteniment

d)    Estètica de la imatge i cultura visual

e)     Algunes reflexions en torn al cinema i la televisió

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

La metodologia d’ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, col·loquis, classes expositives dels estudiants, cerca d’informació i elaboració de treballs escrits individuals.

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

El sistema d’avaluació consistirà fonamentalment en un examen escrit basat en la matèria teòrico-pràctica treballada al llarg del curs i l’elaboració d’un treball individual, que a més d’haver de presentar-se per escrit, haurà de ser exposat i defensat oralment a l’aula. Aquest treball és obligatori i indispensable per poder superar l’assignatura. Igualment és obligatori aprovar l’examen final per tal que es pugui fer la mitjana del curs.El percentatge corresponent a cadascun dels elements a avaluar serà el següent: 

Examen final escrit 60%

Treball individual i oral 40%

Donat el caràcter pràctic de l’assignatura, es valorarà també l’assistència a classe i la participació activa. Per tal de superar el curs l’alumne haurà d’assistir almenys a un 80% de les classes.

En l’examen final i en el treball individual s’aplicarà la normativa ortogràfica de la facultat, per la qual cada errada ortogràfica implica la pèrdua de 0,2 punts.  

Bibliografia i recursos

ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria 1985.

AUMONT, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra 1997.

BARASH, M. Teorías del arte. De platón a Winckelmann. Madrid: Alianza, 2006.

BAYER, R. Historia de la estética. Madrid: Fondo de cultura económica, 1961.

BAZIN, A. ¿Qué es el cine?  Madrid: Rialp 1990

BEARDSLEY, M.C. HOSPERS, J. Estética. Historia y Fundamentación. Madrid: Cátedra 2007.

ECO, U. Obra abierta.  Barcelona: Seix Barral, 1965

ESTRADA, D. Estética. Barcelona: Herder,1988.

GADAMER, H.G. La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós 1991

GONZALEZ MONTES, A. (coord.)  Arte y fe: Actas del Congreso de “las edades del hombre”. Universidad Pontificia de Salamanca, 1995.

GUARDINI, R. Imagen de culto e imagen de devoción: Sobre la esencia de la obra de Arte. Madrid: Guadarrama, 1960

HEGEL, G.W.F. Lecciones sobre la estética. Barcelona: Akal, 1989.

JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos 2002

KANDINSKY, W. De lo espiritual en el arte. Barcelona: Labor,1995.

KANT, I. Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona: Edicions 62, 2004

LABRADA, M.A. Estética y filosofía del arte: hacia una delimitación conceptual, Navarra: Revista Anuario Filosófico 1968.

LABRADA, M.A. Estética. Pamplona: EUNSA, 1998.

LOPEZ QUINTÁS, A. La experiencia estética y su poder formativo. Bilbao: Universidad de Deusto, 2004.

MARITAIN, J. La intuición creadora en el arte y en la poesía. Madrid: Palabra 2004.

MARCHÁN FIZ, S. La estética en la cultura moderna. Madrid: Alianza 1987

PLAZAOLA, J. Introducción a la estética. Madrid: BAC 1973.

PLAZAOLA, J. Arte sacro actual. Madrid: BAC, 2006.

PLAZAOLA, J. Historia y sentido del arte cristiano. Madrid: BAC, 1996.

SCHILLER, F. Kallias. Cartas sobre la educación estética del hombre. Barcelona: Anthropos, 1990.

SEDLMAYR, H. La revolución en el arte moderno. Madrid: Acantilado 2008 

TARKOVSKI, A. Esculpir en el tiempo. Barcelona: Rialp 1990.

TATARKIEWICZ, W. Historia de seis ideas. Madrid: Tecnos, 1992

TATARKIEWICZ, W. Historia de la estética. 3 vol. Madrid: Akal 1991

VILAR. G. Las razones del arte. Madrid: Antonio Machado 2005

XIRAU, R. i SOBREVILLA, D. Estética. Madrid: Trotta, 2003.

VETESSE, A. El arte contemporáneo. Madrid: Rialp, 2013.

VON BALTHASAR, H.U. Gloria: una estética teológica. Vol.1. Madrid: Encuentro,1985 .

ZUNZUNEGUI, S. Pensar la imagen. Madrid: Cátedra 1992.

 

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:

  • E1 20/05/2015 12:00h a506
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00