Estètica i Interculturalitat
Mòdul: Estructures i sistemes de desenvolupament
Matèria: Societat y cultura
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
|
L’assignatura d’estètica i interculturalitat es presenta com un curs propedèutic que ofereix a l’alumne instruments bàsics per endinsar-se en la dimensió estètica i intercultural del discurs humanístic així com en els llenguatges que en possibiliten la seva comunicabilitat. L’assignatura recorrerà un itinerari teòric i pràctic que tot partint d’una inicial aproximació a la controvertida noció d’estètica, s’endinsarà en l’anàlisi dels llenguatges artístics tot establint-ne les seves relacions amb la bellesa, l’ètica, la indústria cultural o la religió.
No hi ha requisits previs
Essencialment l’assignatura pretén que l’alumne aprengui a utilitzar alguns conceptes bàsics de l’estètica tant per a fomentar una reflexió acurada i crítica dins l’àmbit cultural com també per incentivar el seu cultiu del sentit estètic.
Per altra banda l’assignatura també vol oferir a l’alumne una panoràmica el més completa possible de la reflexió estètica actual, ja sigui de la que ha estat motivada pels nous moviments artístics, com per les que han generat els nous anàlisis teòrics i filosòfics. La intenció, doncs, no és únicament dotar l’estudiant d’unes capacitats crítiques d’anàlisi dels nous llenguatges sinó també ajudar-lo a situar-se professionalment tot comprenent els fonaments estètics i històrics del treball creador dins la cultura industrial.
En aquest sentit la utilització dels conceptes i eines desenvolupades per la tradició estètica permetrà a l’alumne un coneixement més detallat i ric del discurs humanístic i l’ajudarà a comprendre les relacions existents entre els actuals intercanvis d’informació i els tradicionals, és a dir, a veure la continuïtat i les ruptures que els nous llenguatges i les noves tecnologies suposen en la producció simbòlica, icònica i cognitiva.
- Comprensió dels elements estètics essencials que influeixen en el discurs humanístic i cultural.
- Distingir els temes de rellevància estètica en els debats actuals
- Establir relacions entre ciència, filosofia, art, religió, política, etc.
- Reconèixer referents humanístics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres d'idees incloses en els debats humanístics actuals.
- Analitzar els conceptes fonamentals de teoria artística amb esperit crític.
- Elaborar un treball individual en el qual s'expliciti el pla de treball i la temporalització de les activitats
- Identificar la imatge artística situant-la en el seu context cultural.
TEMA 1: Vers una definició de l'estètica i dels seus components
a) La reflexió estètica en els seus orígens
b) De la sensació al gust i del gust a la filosofia de l'art
c) De la filosofia de l'art a l'estetització generalitzada
TEMA 2: La bellesa i les seves formes
a) Evolució històrica del concepte
b) Bellesa natural i bellesa artística
c) Bellesa, bondat i veritat
d) La bellesa i els seus enigmes
e) El bell, el sublim i la lletjor
TEMA 3: L'art i els seus motius
a) L'art com a forma de comunicació simbòlica
b) L'obra d'art com a síntesi
c) Mimesis i representació
d) Art i artesania
e) L'evolució de la figura de l'artista
f) El paper de l'espectador i l'estètica de la recepció
TEMA 4: L'art i la moral
a) El paper de l’ètica i l’estètica en el desenvolupament humà
b) L'art com a acte creador i el sentit moral de l'obra
c) L'art i la seva responsabilitat social
d) L’obra mestra i la seva relació amb el valuós
TEMA 5: L’art i la religió
a) Transcendència i sentit del símbol
b) Experiència artística i experiència religiosa
c) Imatges de culte i imatges de devoció
d) La bellesa com a “via pulchritudinis”
TEMA 6: Estètica i art de masses
a) Naturalesa de l'art de masses
b) La industrialització de la creació cultural: indústria cultural
c) El producte cultural com a espectacle i entreteniment
d) Estètica de la imatge i cultura visual
e) Algunes reflexions en torn al cinema i la televisió
La metodologia d’ensenyament-aprenentatge combina classes magistrals, col·loquis, classes expositives dels estudiants, cerca d’informació i elaboració de treballs escrits individuals.
El sistema d’avaluació consistirà fonamentalment en un examen escrit basat en la matèria teòrico-pràctica treballada al llarg del curs i l’elaboració d’un treball individual, que a més d’haver de presentar-se per escrit, haurà de ser exposat i defensat oralment a l’aula. Aquest treball és obligatori i indispensable per poder superar l’assignatura. Igualment és obligatori aprovar l’examen final per tal que es pugui fer la mitjana del curs.El percentatge corresponent a cadascun dels elements a avaluar serà el següent:
Examen final escrit 60%
Treball individual i oral 40%
Donat el caràcter pràctic de l’assignatura, es valorarà també l’assistència a classe i la participació activa. Per tal de superar el curs l’alumne haurà d’assistir almenys a un 80% de les classes.
En l’examen final i en el treball individual s’aplicarà la normativa ortogràfica de la facultat, per la qual cada errada ortogràfica implica la pèrdua de 0,2 punts.
ARGULLOL, R. Tres miradas sobre el arte. Barcelona: Icaria 1985.
AUMONT, J. La estética hoy. Madrid: Cátedra 1997.
BARASH, M. Teorías del arte. De platón a Winckelmann. Madrid: Alianza, 2006.
BAYER, R. Historia de la estética. Madrid: Fondo de cultura económica, 1961.
BAZIN, A. ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp 1990
BEARDSLEY, M.C. HOSPERS, J. Estética. Historia y Fundamentación. Madrid: Cátedra 2007.
ECO, U. Obra abierta. Barcelona: Seix Barral, 1965
ESTRADA, D. Estética. Barcelona: Herder,1988.
GADAMER, H.G. La actualidad de lo bello. Barcelona: Paidós 1991
GONZALEZ MONTES, A. (coord.) Arte y fe: Actas del Congreso de “las edades del hombre”. Universidad Pontificia de Salamanca, 1995.
GUARDINI, R. Imagen de culto e imagen de devoción: Sobre la esencia de la obra de Arte. Madrid: Guadarrama, 1960
HEGEL, G.W.F. Lecciones sobre la estética. Barcelona: Akal, 1989.
JIMÉNEZ, J. Teoría del arte. Madrid: Tecnos 2002
KANDINSKY, W. De lo espiritual en el arte. Barcelona: Labor,1995.
KANT, I. Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona: Edicions 62, 2004
LABRADA, M.A. Estética y filosofía del arte: hacia una delimitación conceptual, Navarra: Revista Anuario Filosófico 1968.
LABRADA, M.A. Estética. Pamplona: EUNSA, 1998.
LOPEZ QUINTÁS, A. La experiencia estética y su poder formativo. Bilbao: Universidad de Deusto, 2004.
MARITAIN, J. La intuición creadora en el arte y en la poesía. Madrid: Palabra 2004.
MARCHÁN FIZ, S. La estética en la cultura moderna. Madrid: Alianza 1987
PLAZAOLA, J. Introducción a la estética. Madrid: BAC 1973.
PLAZAOLA, J. Arte sacro actual. Madrid: BAC, 2006.
PLAZAOLA, J. Historia y sentido del arte cristiano. Madrid: BAC, 1996.
SCHILLER, F. Kallias. Cartas sobre la educación estética del hombre. Barcelona: Anthropos, 1990.
SEDLMAYR, H. La revolución en el arte moderno. Madrid: Acantilado 2008
TARKOVSKI, A. Esculpir en el tiempo. Barcelona: Rialp 1990.
TATARKIEWICZ, W. Historia de seis ideas. Madrid: Tecnos, 1992
TATARKIEWICZ, W. Historia de la estética. 3 vol. Madrid: Akal 1991
VILAR. G. Las razones del arte. Madrid: Antonio Machado 2005
XIRAU, R. i SOBREVILLA, D. Estética. Madrid: Trotta, 2003.
VETESSE, A. El arte contemporáneo. Madrid: Rialp, 2013.
VON BALTHASAR, H.U. Gloria: una estética teológica. Vol.1. Madrid: Encuentro,1985 .
ZUNZUNEGUI, S. Pensar la imagen. Madrid: Cátedra 1992.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: