Ortodòncia 2
Llengua d'impartició principal: castellà
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Responsable
Dr. Andreu PUIGDOLLERS - andreup@uic.es
Horari d'atenció
Dijous de 10.30 a 11.30
Dr.Puigdollers
andreup@uic.es
L'Ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial és l'Àrea de l'Odontologia que s'ocupa de la supervisió, guia i correcció del creixement i maduració de les estructures dentofacials. Això inclou aquelles situacions que requereixen moviments dentaris o la correcció de les relacions esquelètiques alterades o malformades, mitjançant l'aplicació de forces i/o estímul i direcció de les forces funcionals del complex craniofacial.
Les principals responsabilitats de la pràctica ortodòntica inclouen el diagnòstic, prevenció, intercepció i tractament de totes les formes de maloclusió de les dents i les alteracions associades dels ossos i teixits tous; el disseny, aplicació i control de les aparatologies funcionals i correctives; i la guia de la dentició i de les estructures de suport per aconseguir i mantenir unes relacions entre la cara i les estructures cranials òptimes en harmonia fisiològica i estètica.
A causa del seu caràcter bàsic i fonamental en la formació de l'Odontòleg, l'Ortodòncia justifica la seva docència com matèria troncal dictada al llarg dels tres cursos clínics de la Llicenciatura d'Odontologia.
Els alumnes han d'haver adquirit en l'assignatura Ortodòncia 1 els coneixements necessaris d'anàlisis de l'oclusió, anàlisi facial, anàlisi de les radiografies panoràmiques i creixement del complex craneofacial. Aquests coneixements els permetran una millor comprensió de les matèries que s'imparteixes en Ortodòncia 2
Els objectius educatius per l'assignatura d'Ortodòncia comprenen un conjunt d'activitats docents que han d'introduir progressivament, als alumnes, en els coneixements teòrics i pràctics que ha de tenir l'Odontòleg general.
El temari teòric durant el primer any de l'assignatura (Ortodòncia 1 i 2) té quatre grans apartats: 1) Introducció a l'Ortodòncia i repàs de les estructures i funcions del sistema estomatognàtic; 2) Estudi del creixement i desenvolupament dentofacial; 3) Estudi de l'etiologia i classificació de les maloclusions; i 4) Estudi dels diferents mètodes de diagnòstic dels problemes ortodòntics i elaboració del pla de tractament.
Els objectius de les pràctiques de laboratori són l'aplicació pràctica dels coneixements teòrics i l'adquisició de l'actitud i destresa de raonament i manual necessaris per al diagnòstic de la maloclusió i la confecció d'aparatologies.
L'odontòleg en finalitzar el seu currículum ha de poder diagnosticar apropiadament els problemes de maloclusió dels seus pacients. Quan la seva formació ho permeti, ha de tractar aquests problemes i quan el problema sigui més complex ha de saber orientar-los cap a l'especialista en Ortodòncia o a un equip multidisciplinari de professionals.
Anatomia de la teleradiografia lateral, frontal i basal
Introducció a la cefalometria, historia, puntos i planos
Cefalometria de Steiner
Interpretació de la cefalometria de Steiner i altres mesures d'altres anàlisis cefalomètrics
Oclusió ideal: Lleis d'Andrews. Cares i maloclusions dentals i esquelètiques
Etiologia de les maloclusions
Diagnòstic integrat: Llistat de problemes 1
Diagnòstic integrat: Llistat de problemes 2
Objectius de tractament 1
Objectius de tractament 2
Pla de tractament 1
Pla de tractament 2
Casos integrats 1
Casos integrats 2
Classes magistrals: Imparteixen els coneixements bàsics. Inclouen les referències bibliogràfiques necessàries per a l'estudi i ampliació del tema tractat.
Seminaris: Són un repàs del temari teòric, amb una besant molt més pràctica, que permeten una interacció més àgil alumne-professor.
Pràctiques de laboratori: Aplicació pràctica dels coneixements teòrics. Ajuden a adquirir l'actitud i destresa necessàries.
Tutories: Seguiment i ajuda individualitzada del progrès de l'alumne.
Els exàmens teòrics de l’assignatura consten de preguntes amb resposta múltiple i/o preguntes de resposta curta.
Les preguntes de resposta múltiple tenen una única resposta vàlida y es restarà 0,20 punts per cada resposta incorrecta.
El examen teòric s’aprova amb un 50/100 que correspondrà a la nota 5.
Si per indicació de la Secretaria Acadèmica algun alumne ha de fer el examen en alguna altre data o algun format diferent al test, es farà un examen oral amb un tribunal format ,com a mínim, per dos professors.
Nota final de l’assignatura
La nota final de l’assignatura es compondrà d’una part corresponent del examen teòric ( 70%) i d’una altre que correspondrà a les pràctiques (30%)
Per establir aquesta mitja les dues parts, tant la teòrica com la pràctica, han d’estar aprovades.
La bibliografia bàsica de l'assignatura és la següent:
En funció del tema, s'aportarà específicament la bibliografia addicional recomanada.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: