Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Teoria de la Informació

• codi 09583
• curs 1
• període Semestre 1
• tipus OB
• credits 6

Llengua d'impartició principal: castellà

Responsable

Dra. Raquel CRISÓSTOMO - rcrisostomo@uic.es

Horari d'atenció

Dra. Raquel CRISÓSTOMO - rcrisostomo@uic.es

La societat de la informació està en boca de tots, d'un parc de Smartphones en incessant creixement, de la innegable demanda d'informació en temps real, així com d'un grau creixent de digitalització dels costums. No obstant això, tot i la omnipresència del concepte de societat de la informació i de la sensació que tots tenim d'estar immersa en ella, la seva noció central -què és exactament la informació- segueix sent un punt controvertit per als especialistes. Certament, el llenguatge corrent fa servir el terme sense grans problemes, mentre que el món científic i acadèmic discuteix no ja sobre les lleis de la informació, sinó sobre la seva mateixa naturalesa. 

Efectivament, el recorregut per les diferents teoritzacions existents al voltant de la informació ens mou a pensar que estem davant d'un concepte complex i equívoc. No obstant això, també ens descobreix que, durant dècades i encara avui, hi ha una definició que sí que ha resultat ser un punt de referència ineludible per a totes les altres: la teoria matemàtica de la informació, formulada el 1948 per Claude E. Shannon i completada en 1949 per Warren Weaver. La funcionalitat esquemàtica i els conceptes que utilitzava el model de Shannon i Weaver (emissor, receptor, missatge, codificació, descodificació, soroll, etc.) van provocar que una teoria originàriament dirigida a resoldre problemes tècnics en la transmissió d'informació fos adoptada com a model descriptiu i explicatiu de tot tipus de processos d'informació i comunicació, entre ells també els genuïnament humans. La insistent retòrica al voltant del fenomenal desenvolupament de dispositius i tecnologies suggereix que, per a molts, el gir cap a la societat de la informació es basa i s'ha basat en un concepte en realitat alguna cosa buit d'informació, és a dir, una gran quantitat de dades organitzats i transmesos digitalment, cada vegada a major velocitat i amb més transparència. 

Al llarg d'aquesta assignatura estudiarem com, malgrat el caire positiu de tots aquests avenços, no convé que el discurs sobre la informació sigui un discurs sobre tecnologia, ja que la faceta transportadora i automatizadora de les tecnologies de la informació no és suficient per garantir que les persones generin coneixement, ni tan sols aquell que considerem merament operatiu. Per aquest motiu, cada vegada més, el terme societat de la informació s'estigui substituint pel de societat del coneixement. Es tracta d'una reorientació conceptual que apunta clarament a una entesa de la informació més com una unitat humana i pragmàtica que no com la massa ingent de dades que la tècnica permet difondre. Si es vol avançar cap a la societat del coneixement, el fet de col·locar la informació en el centre de la societat s'ha d'entendre en el sentit d'una formació més completa de les persones, que s'ha de traduir en un aprenentatge que duri tota la vida. 

El concepte d'informació com bé intel·ligible i benèfica va guanyant rellevància, amenaçat precisament per la seva tendència al gegantisme i per la seva torcimiento com a mer producte de consum. Si la informació es transforma en coneixement, ajuda a resoldre problemes. En cas contrari, ella mateixa es converteix en un gran problema. La nostra assignatura va dirigida a superar una comprensió informatitzada dels processos humans d'informació. Per corregir aquesta visió reduccionista subratllarem que, més que un bé tècnic, la informació és un bé cultural; humà. Ni informar consisteix només en transmetre informació, ni informar-consisteix només en rebre informació. Els processos d'informació no són un intercanvi de dades fredes o de missatges aïllats, sinó una interacció de textos o discursos. Explicarem que la informació és una activitat social complexa: una pràctica discursiva. Així, la problemàtica nuclear de la teoria de la informació no és la informació (en un sentit tècnic-informacional o cibernètic), sinó el sentit.

Cap

Desenvolupar personalment una cultura informacional. Comprendre àmplia i profundament el fenomen informació. Contrarestar les incoherències resultants d'aplicar generalitzadament una teoria matemàtica o informatitzada a qualsevol tipus de procés d'informació. Facilitar als alumnes l'adquisició d'hàbits i habilitats informacionals, de manera que sàpiguen entendre i emprar la informació com un instrument per aconseguir objectius personals, augmentar els seus coneixements i el seu potencial personal. Millorar l'ús de la informació com a recurs, aprendre a gestionar-la intel·ligentment, treure-li rendiment, transformar-la en coneixement i emmagatzemar-la en forma d'intel·ligència. Entendre més a fons com absorbim, fem servir, comuniquem i valorem la informació. Adquirir idees i mètodes que millorin els processos d'informació que els alumnes hauran de liderar o en els quals hi participaran. Millorar la qualitat de la informació que els alumnes produeixen. Generar i mantenir coneixement diferencial. Aprendre a concebre, transmetre, produir coneixements. Dotar els alumnes dels coneixements i competències que els permetin interactuar amb el consumidor, de manera que aquest últim sigui capaç de generar coneixement i prendre decisions. Disseny de sistemes d'informació-coneixement centrats en l'usuari. Creació d'informació que sigui (més) fàcilment comprensible. Aprendre a sintonitzar i transaccionar amb l'usuari, tant per augmentar el propi coneixement com el dels usuaris amb els que per la seva professió hauran interactuar. Millorar en l'ús intel·ligent de la informació

• 03 - Capacitat de planificar recursos propis (personals, materials, temporals…)
• 04 - Capacitat d'acte avaluació i acte ordenació professional
• 05 - Capacitat per aprendre autònomament
• 06 - Capacitat d'actuar autònoma i responsablement
• 07 - Capacitat per treballar en equip
• 12 - Capacitat de produir texts orals i escrits
• 14 - Capacitat d'anàlisi
• 15 - Capacitat de síntesi
• 21 - Capacitat d'abstracció
• 22 - Capacitat per generar debat i reflexió
• 26 - Capacitat per coordinar i/o coordinar-se a/amb un equip
• 58 - Coneixement i domini de la imatge estàtica i les seves capacitats comunicatives
• 60 - Coneixement i domini de les tècniques de transmissió de continuïtat en la narració
• 64 - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
• 67 - Coneixement i domini de la cultura digital
• 69 - Coneixement i domini de les diferents tècniques per contrastar la informació
• 73 - Coneixement i domini de les tècniques d'acostament a les fonts d'informació
• 92 - Capacitat d'anàlisi, de síntesi i judici crític
• 93 - Saber gestionar el temps
• 98 - Manejar amb habilitat la terminologia de la llengua anglesa relacionada amb la Comunicació

1. Gestionaran les diferents teories que tracten d'explicar el funcionament dels processos de comunicació en totes les seves dimensions (emissor, missatge, canal, receptor, ús, efecte, etc.)
2. Comprendran la societat de la informació.
3. Entendran el desenvolupament teòric i pràctic del fenomen publicitari.
4. Reflexionaran sobre la correcta realització de l'activitat publicitària.
5. Aprendran a processar la informació per a generar coneixement propi i continguts útils per als consumidors.
6. Coneixen diverses tècniques i eines per treballar amb rigor científic i acadèmic.
7. Adquiriran les habilitats expressives necessàries per presentar en públic els resultats d'un treball científic

1. De la societat de la Informació a la societat de la comunicació? 

2. La multipantalla.

3. La tecnologia: usos, propòsits, plantejaments. 

4. La convergència mediàtica i tecnològica

5. Storytelling, fabricant històries: el relat com a instrument comunicador. 

6. Narratives hipermediàtiques. 

7. Com realitzar un treball acadèmic. 

8. Com exposar un treball de recerca.

• Classe magistral. En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
• Coaching. Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.
• Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monograficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
• Taller. espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.).

Gonzalo Abril: Teoría general de la información. Datos relatos y mitos. Cátedra: Madrid 1997.

Mortimer J. Adler, Charles van Doren: Cómo leer un libro. Debate: Madrid 1996.

Norman Baillargeon: Curso de autodefensa intelectual. Ares y Mares: Barcelona 2007.

Alfons Cornella: Infonomía.com. La empresa es información. Deusto: Bilbao 2000.

M. Victoria Escandell: Introducción a la pragmática. Ariel: Barcelona 2008.

Chip Heath, Dan Heath: Pegar y Pegar. Mayol: Madrid 2009.

Henry Jenkins, Convergence Culture. La cultura de la convergencia de los medios de comunicación. Paidós: Barcelona 2008.

Armand Mattelart: Historia de la sociedad de la información. Paidós: Barcelona 2002.

Ricard Ruiz de Querol, Jordi Buira: La sociedad de la información. Editorial UOC: Barcelona 2007.

Christian Salmon: Storytelling. La máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Península: Barcelona 2008.

Dominique Wolton: Informar no es comunicar. Contra la ideología tecnológica. Gedisa: Barcelona 2010.