Assignatura

Teoria de la Informació

  • codi 09583
  • curs 1
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 6

Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Responsable

Dra. Maria del Carmen LLOVET - mdcllovet-alumni@uic.es

Horari d'atenció

Traducció

Presentació

  • La teoria de la informació és el primer model científic del procés de comunicació, formulat a meitat del segle XX gràcies a l'especialització del procés de transmissió d'informació. Prenent aquesta referència matemàtica per representar diferents expressions de la comunicació humana, però partim d'un context més propi de la comunicació social com a fenomen psicosocial d'interacció entre éssers humans.

 

Requisits previs

  • No són necessaris requisits previs, tot i que es parteix del necessari interès per l'actualitat informativa, així com el desenvolupament d'habilitats de comunicació escrita i oral. Es repassaran els components bàsics de la comunicació com a punt de partida de la Teoria de la informació.

 

Objectius

  • L'objectiu és introduir l'alumne en el context de l'activitat informativa com a element essencial de la comunicació -pública i personal- i com a bé cultural -no una mercaderia- a l'escenari de transformació digital on l'audiència és activa. El desenvolupament de la matèria comprendrà conèixer els principals elements que configuren l'actualitat informativa: el panorama comunicatiu de les redaccions com organitzacions col·laboratives, els efectes dels mitjans de comunicació en la societat i els rols de l'informador en el context actual amenaçat per les dependències ideològiques i econòmiques.
  • L'alumne valorarà als treballs periodístics, gèneres i procediments periodístics (en especial l'ús de fonts periodístiques i els criteris de noticiabilitat) que determinaran el treball del publicista i del professional de les relacions públiques per donar notorietat als seus clients. Les relacions entre aquestes àrees de treball permeten apreciar l'important paper dels professionals de la comunicació per garantir la transparència i l'autonomia necessàries al ciutadà per prendre decisions en el seu dia a dia.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 03 - Capacitat de planificar recursos propis (personals, materials, temporals…)
  • 04 - Capacitat d'acte avaluació i acte ordenació professional
  • 05 - Capacitat per aprendre autònomament
  • 06 - Capacitat d'actuar autònoma i responsablement
  • 07 - Capacitat per treballar en equip
  • 12 - Capacitat de produir texts orals i escrits
  • 14 - Capacitat d'anàlisi
  • 15 - Capacitat de síntesi
  • 21 - Capacitat d'abstracció
  • 22 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 26 - Capacitat per coordinar i/o coordinar-se a/amb un equip
  • 58 - Coneixement i domini de la imatge estàtica i les seves capacitats comunicatives
  • 60 - Coneixement i domini de les tècniques de transmissió de continuïtat en la narració
  • 64 - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 67 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 69 - Coneixement i domini de les diferents tècniques per contrastar la informació
  • 73 - Coneixement i domini de les tècniques d'acostament a les fonts d'informació
  • 92 - Capacitat d'anàlisi, de síntesi i judici crític
  • 93 - Saber gestionar el temps
  • 98 - Manejar amb habilitat la terminologia de la llengua anglesa relacionada amb la Comunicació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Facilitar que els alumnes s'identifiquin com a públic dels mitjans interessat en un tipus d'informació significativa per prendre les seves pròpies decisions i establir interaccions 
  • Aprofundir en la idea de convertir-se en professionals del servei públic per mantenir la societat informada, dinàmica i capaç de participar en el debat públic 
  • Analitzar i discutir el to i la direcció d'assumptes globals en diferents mitjans 
  • Diferenciar tècniques d'informar objectivament de tècniques no neutrals com límits a la llibertat de premsa en un ambient competitiu i publicitari 
  • Conèixer grans trets de l'evolució del periodisme del segle XX fins als nostres dies 
  • Valorar el paper de l'audiència en la creació i difusió de les notícies 
  • Conèixer l'organització dels mitjans informatius a Espanya 
  • Comprendre el context que envolta a un discurs (emissor, receptor, objectiu, pragmàtica ...). 
  • Conèixer els elements bàsics de la construcció d'històries i seran capaços d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments d'aquestes.  
  • Aprendre a processar la informació per a generar coneixement propi i continguts útils per als consumidors. 
  • Adquirir les habilitats expressives necessàries per argumentar de manera intel·ligible i convincent. 
  • Valorar l'escolta activa i el pensament crític en el procés de comunicació. 
  • Cercar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística 
  • Observar la realitat amb criteris periodístics. 
  • Conèixer els principals conceptes teòrics que sustenten la tasca informativa. 
  • Conèixer els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme
  • Comprendre amb més coneixement de causa el present i detectar noves tendències. 
  • Aprofundir en la cultura i el pensament contemporani i les seves influències en dinàmiques personals i col·lectives. 
  • Disposaran d'una base històrica per entendre el present dels mitjans de comunicació. 
  • Facilitar les relacions entre persones, grups de persones, institucions, organismes, etc.
  • Connectar la comunicació amb les percepcions

Continguts

  • TEMA 1- Què és la informació? Components de la comunicació. De la cultura de la societat de la informació a la societat de la comunicació i del coneixement. Canvis deguts a la transformació digital: audiència segmentada i activa, col·laboradora dels mitjans, mitjans sense contrapoder ni veu dels sense veu. 
  • TEMA 2- El professional de la informació. Perspectiva històrica del periodista. Rols -transparència en l'execució i gestió del poder i fer entendre aquest poder; debat públic, donar veu als sense veu: periodisme d'investigació. Amenaces del rol del periodista: manca d'autonomia i falta de verificació. Citació acadèmica. 
  • TEMA 3- Periodisme i notícia. Definició i funció del periodisme. Què és notícia? Dades, fets, esdeveniments i pseudoacontecimientos. Criteris de noticiabilitat Definició de fonts i tipologia. L'estil i els gèneres periodístics

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

  • Les sessions combinaran una part teòrica amb una part de caràcter eminentment pràctic en què els alumnes treballaran amb tot tipus de material informatiu dels diferents continguts desenvolupats al llarg de l'assignatura. Per dominar els continguts es requereix presència, atenció i participació a classe -lectura de textos, aportació a la discussió-, així com temps d'estudi i treball personal i en grup. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

Traducció

Bibliografia i recursos

Manuals recomanats
  • Ferrer, E. (1997). Información y comunicación. Méjico: Fondo de cultura económica.
  • Kovach, B., & Rosentiel, T. (2012). Los elementos del periodismo. Madrid: Santillana.
  • Ramonet, I. (2013). La explosión del periodismo. De los medios de masas a la masa de medios. Madrid: Clave intelectual.
  • Sánchez de la Nieta, M. A. (2016). El renacimiento del periodismo. Pamplona: EUNSA.
  • Seiler, W. J. & Beall, M. (2005). Communication: making connections. New York: Pearson Education.
Manuals citats
  • Lippman, W. (1957). Crisis de la democracia occidental. Barcelona: Hispano Europea.
  • Lippman, W. (2003). La opinión pública. Madrid: Cuadernos de Langre.
  • Mc Luhan, M. (1964). Comprender los medios de comunicación. Las extensiones del hombre. New York. Londres. Reeditado por el MIT en 1995. Edición en español, 1996 Barcelona: Editorial Paidós.
  • Mc Luhan, M. (1989). La aldea global. Transformaciones en la vida del mundo y los medios en el siglo XXI. En colaboración con Bruce R. Powers. New York. 1989. Edición en español, 1990 Barcelona: Editorial Gedisa.
  • Mc Luhan, M. (1967). El medio es el mensaje. Inventario de efectos. New York. Edición en español,Barcelona: Paidós.
  • Negroponte, N. (2000). El mundo digital. Barcelona: Ediciones B.
  • Parsons, P.J. (2016). Ethics in Public Relations: A Guide to Best Practice (PR in Practice). 3rd Edition. London: Kogan Page.
  • Wilcox, D., Glen T. Cameron and Bryan H. Reber (2014). Public Relations, Strategies and Tactics.11th Edition, New York: Pearson.
  • Wolton, D. (2010). Informar no es comunicar. Contra la ideología tecnológica. Gedisa: Barcelona.
Articles acadèmics utilitzats
  • Codina. L. (1996). Negroponte, medios de comunicación y cuñadas digitales. El profesional de la información.          http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1996/abril/negroponte_medios_de_comunicacin_y_cuadas_digitales.html
  • Fuente Cobo, Carmen (2017). Públicos vulnerables y empoderamiento digital: el reto de una sociedad e-inclusiva. El profesional de la información, 26 (1), pp. 5-12.
  • Harrison, S. & Moloney, K (2004). Comparing two public relations pioneers: American Ivy Lee and British John Eliot, Public Relations Review, 30, 205-215.
  • López Pérez, R. (1998). Crítica de la teoría de la información. Integración y fragmentación en el estudio de la comunicación. Cinta de Moebio, 3.
  • McChesney, R. (2013). Walter Lippman: Aquello fue ahora y esto fue entonces. Cuadernos de información y Comunicación, 18, 39-49.
  • Pineda Cachero, A. (2001). El modelo de propaganda de Noam Chomsky: medios mainstream y control de pensamiento. Ámbitos (6), 191-210.
  • Porter, L. (2010). Communicating for the good of the state: A post-symmetrical polemic on persuasion in ethical public relations, Public Relations Review, 36 (2010), 127–133.
  • Soengas Pérez, X., Rodríguez Vázquez, A.I. y Abuín Vences, N. (2014). La situación profesional de los periodistas españoles: las repercusiones de la crisis en los medios. Revista Latina de Comunicación Social, 69, pp. 104 - 124. 
  • St John, B. (2006). The case for ethical propaganda within a democracy: Ivy Lee’s successful 1913-1914 railroad rate campaign, Public Relations Review, 32, 221-228
  • Torres, R.M. (11 de junio de 2005). Sociedad de la información / Sociedad del conocimiento. 
  • Vicondoa Álvarez, M. (1995). La independencia del ombudsman español. Communication & Society 8(2), 185-195.
 Articles periodístics utilitzats   Revistes acadèmiques i portals suggerits    

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00