Cada vegada són més les persones que incorporen en el seu dia a dia hàbits de vida saludable que repercuteixin positivament no sols en la seva salut física sinó també mental. Una bona alimentació és clau per aconseguir aquest objectiu, i per a això en els últims temps han guanyat popularitat dietes com la cetogènica o el dejuni intermitent. Totes dues estratègies tenen en comú que provoquen un descens dels nivells de glucosa en sang. Tenint en compte que aquesta és el principal nutrient del cervell, la catedràtica de UIC Barcelona explica en l’article publicat a The Conversation com afecta cadascuna d’aquestes dietes al cervell, quins beneficis aporten i què les diferencia de la dieta mediterrània.
“La dieta cetogènica redueix el consum de sucres i augmenta el consum de greixos d’origen vegetal i animal, que provoca que els teixits oxidin greixos en lloc de glucosa com a principal font d’energia”, explica la catedràtica i professora de l’àrea de Biomedicina de la Universitat. Això indueix a la producció de cossos cetònics com a nutrients del cervell, en un procés conegut com cetosis. El dejuni intermitent segueix un procés similar.
Com detalla en l’article Núria Casals, diferents estudis han demostrat que els cossos cetònics generats per aquestes dietes “no sols actuen com a substituts energètics de la glucosa en el cervell, sinó que tenen la capacitat de reparar les nostres neurones”. D’aquesta manera, milloren la funcionalitat i plasticitat cerebral, i contribueixen a prevenir la deterioració cognitiva en determinats col·lectius com ara les persones d’edat avançada. A més a més, com mostra un estudi recent del grup de recerca que lidera Casals, “els cossos cetogènics neutralitzen els efectes negatius dels greixos saturats sobre la cognició”.
D’altra banda, la dieta mediterrània tradicional, rica en carbohidrats complexos, greixos insaturats i fibra, també mostra beneficis per a la salut en general al mateix temps que prevé el declivi cognitiu en persones grans i malalts d’Alzheimer. Davant els beneficis que mostren les tres dietes, Núria Casals adverteix que “hi ha una diferència determinant a tenir en compte abans de triar una estratègia o una altra. Mentre que la dieta mediterrània és equilibrada i no comporta cap risc per a la salut, el dejuni intermitent i la dieta cetogènica requereixen supervisió mèdica, ja que poden ser contraproduents en determinades situacions”.
L’article publicat per la investigadora de UIC Barcelona mostra que reduir el consum de sucre no és perjudicial per al cervell. Per contra, un consum excessiu de sucres simples com la sacarosa, la glucosa o la fructosa sí que té efectes negatius sobre la memòria i les funcions cognitives, ja que desencadena resistència a la insulina, la qual cosa potencia el declivi cognitiu, especialment en malalties neurodegeneratives.
Foto: © pvproductions_Freepik
