Universitat Internacional de Catalunya

Ensenyament i Aprenentatge de Ciències Socials 2

Ensenyament i Aprenentatge de Ciències Socials 2
6
10678
3
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Correu electrònic: nciborro@uic.es

Presentació

Aquesta assignatura s'emmarca dins de la matèria Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Socials, que correspon al mòdul didàctic-disciplinar dels estudis del grau de mestre de Primària i estudia la Didàctica i contingut de les ciències socials i la seva aplicació a primària.

Les ciències socials són aquelles ciències que estudien el comportament de l'home en la societat i les seves formes d'organització. L'assignatura Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Socials II es centra en els continguts d'història i de ciutadania.

Llengua: Anglès (per a alumnes del grau bilingüe), català (grau en Primària)

El grup de tarda farà les classes de manera presencial. 

 

Objectius

1. Formar al futur professorat en competències per enfrontar-se a l'ensenyament de les CCSS.

2. Donar a conèixer la matèria i didàctica de les CCSS.

3. Aprofundir en el sentit de ciutadania, hàbits socials i polítics. Aprofundir en la nostra cultura i les nostres arrels.

4. Passar d'una metodologia transmissiva a una metodologia interactiva en l'E-A de les CCSS.

5. Adquirir els valors epistèmics o els valors clàssics de les ciències (precisió, rigor, coherència) i també els valors per una societat democràtica i intercultural.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-31 - Comprendre els principis bàsics de les ciències socials.
  • CEM-32 - Conèixer el currículum escolar de les ciències socials.
  • CEM-33 - Integrar l’estudi històric i geogràfic des d'una perspectiva instructiva i cultural.
  • CEM-34 - Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
  • CEM-37 - Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents en els estudiants.
  • CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
  • CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-03 - Saber expressar-se en llengua anglesa segons el nivell b1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. Comprèn els principis bàsics de les ciències socials.
  2. Coneix el currículum escolar de les ciències socials.
  3. Realitza l’estudi històric i geogràfic des d’una orientació instructiva i cultural.
  4. Fomenta l’educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
  5. Desenvolupa i avalua els continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promou les competències corresponents als estudiants.
  6. Reconeix, diferencia i utilitza diversos tipus de textos històrics per al desenvolupament a l’aula.
  7. Analitza, relaciona i sintetitza les fonts bibliogràfiques.
  8. Organitza i gestiona diferents entorns d’aprenentatge social dins i fora de l’aula.
  9. Debat de manera convenient els plantejaments exposats.
  10. Respecta les opinions dels altres.
  11. Busca i gestiona informacions útils i actuals per a les ciències socials.
  12. Desenvolupa actituds assertives.
  13. Expressa opinions i crítiques orals i escrites de forma clara i comprensible.
  14. Sap interpretar i integrar coneixements de documents en llengua anglesa d’aquesta matèria.
  15. Integra les TIC a tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Continguts

  1. El pensament històric en la didàctica de les Ciències Socials.
  2. Bases teòriques de l'ensenyament de les Ciències Socials.
  3. Les finalitats de l'ensenyament- aprenentatge de les Ciències Socials.
  4. Les fases d'ensenyament aprenentatge. El model constructivista.
  5. Documents i materials curriculars de les Ciències Socials.
  6. La interpretació i la representació de l'espai.
  7. Temps històric i cronològic.
  8. L'estudi del mitjà en l'ensenyament aprenentatge de les Ciències Socials.
  9. Els judicis històrics; argumentar, interpretar i sintetitzar.
  10. Les Ciències Socials a la LOMLOE. Les competències bàsiques en les Ciències Socials.
  11. Les Unitats Didàctiques en les Ciències Socials.
  12. Atenció a la diversitat i dificultats d'aprenentatge.
  13. Educació democràtica i ciutadania.
  14. Pensament social crític.
Els números en negreta són els que es treballen particularment a l'assignatura de Didàctia de les CCSS-2, però basant-se en els continguts de l'assignatura Didàctica de les CCSS-1

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions dels alumnes. Les metodologies consisteixen en: treballs individuals i col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, métodes expositius, estudi de casos, projecte TIC, etc.

 

Horari

 

 

Modalitat organitzativa

 

Descripció

 

Possibles Mètodes

 

 

 

 

 

 

Presencial

Classes teòriques

Sessions expositives de la professora o estudiants

Lliçó magistral

Lliçó magistral  interactiva i amb altres tècniques.

Seminaris

Construcció de coneixement amb la interacció i l'activitat

Seminari amb document científic a la mà.

Tallers amb experts.

Classes pràctiques

Qualsevol tipus de pràctiques d'aula

Estudi/Lectura de documents i casos.

Resolució d'exercicis.

ABP

Mètode d'indagació i preguntes (inquiry)

Aprenentatge orientat a projectes.

Aprenentatge cooperatiu.

Role Playing.

Cine-Fòrum.

Llibre-Fòrum.

Misteris.

Exàmens i proves d'avaluació.

Tutories

Atenció personalitzada als estudiants

Contracte d'aprenentatge

Entrevistes amb portfoli

Pràctiques externes

Formació  en entitats externes a la universitat: museus, exposicions

Sortides culturals

 

 

 

Treball autònom

Estudi i treball en grup

Aconseguir que els alumnes aprenguin entre ells

Aprenentatge cooperatiu

Estudi i treballindividual

Desevolupar la capacitat d'auto-aprenentatge

Estudi personal i aprofundiment 

Flipped classroom

Contracte d'aprenentatge

Estudi independent

 

 

 

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

Sistemes d'avaluació

Mètodes d'avaluació

Moments d'avaluació

Avaluació professorat

Registre de converses.

Observació sistemàtica.

Qualificació de treballs i proves orals, escrites i visuals.

 

Inicial

Del procés

Final

Co-avaluació

Graella d'observació

Durant el curs

Autoavaluació

Registre personal.

Portafoli.

Durant el curs

Final

La presència i participació és necessària i obligatòria. Per tenir avaluació continuada es requereix assistir com a  mínim al 70% de les classes 

L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions dels alumnes: treballs individuals i col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, etc. 

El professorat, avaluarà de forma continuada els diferents aspectes parcials durant el semestre. Cal superar el total de les activitats individuals per poder comptabilitzar la nota final. Es tindrà en compte el pilar de Delors que defineix com a part de les competències el saber ser i estar. És necessari aprovar l'examen per aprovar l'assignatura. El treball final serà fer un projecte en equip.

Avaluació continuada (treballs classe, conceptes bàsics i treball final de l'assignatura (30%) ................. 70%

Examen final................................................................................................................................30%

Per obtenir MH, com a mínim s’ha de tenir la nota 9'5 a l’assignatura i complir amb els criteris recollits a la guia docent.

 

 

 

 

 

Bibliografia i recursos

Decret 175/2022 de 27 de setembre de 2022, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació bàsica.

Bibliografia General (en negreta, materials classes de CCSS anglès- grau bilingüe)

Aranda, A y Alba A.D. (2012). Representación del entorno mediante mapas por alumnos de infantil y primaria. Íber, 71, 100-108.

Arias Ferrer, L. & Egea Vivancos, A. (2022). Didáctica de geografía e historia en educación primaria. Editorial Síntesis.

Aurell, J. (2017). Genealogía de la historia. Claves históricas del mundo actual. Editorial Pensódromo

Bailey, P. (1981). Didáctica de la geografia. Cincel Kapelusz. Madrid

Bale, J. (1994). Didáctica de la geografía en la escuela primaria. Madrid, Morata.

Benejam, P.&  Pagès, J. (coord.), (1998). Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la Educación Secundaria. Horsori.

Cooper, H. (2002). Didáctica de la historia en educación infantil y primaria. Madrid, Morata

Cooper, H. (2017). Teaching History Creatively, 2nd edition. London: Routledge

De Miguel, R., de Lázaro, M.L., & Marrón Gaite, MJ. (2012). La educación geográfica digital. España: Asociación de Geógrafos Españoles y Universidad de Zaragoza.

–De la Calle Carrecedo, M. La enseñanza de la geografía ante los nuevos desafíos ambientales, sociales y territoriales (pp. 124-138)  –Comes, P. GEOGRAFÍA ESCOLAR Y SOCIEDAD RED. ¿DEL SOCIOCONSTRUCTIVISMO AL CONECTIVISMO EN EL AULA DE GEOGRAFÍA? Pp. 395- Lectura obligatòria.

Domínguez, M.C. (coord.),(2004) Didáctica de las Ciencias Sociales, Pearson.   Doull, K, & Russell, C. (2019). Mastering Primary History (Mastering Primary Teaching). London: Bloomsbury

Hannoun, H. (1977). El niño conquista el medio. Buenos Aires: Kapelusz.

Hernández Cardona, F.X. (2010): Didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Barcelona, Grao.  

Horrie, C. (2019, in press). 100 ideas for primary teachers history. London: Bloomsbury

Howorth, M. (2015). Teaching Primary History: Everything a Non-Specialist Needs to Teach Primary History. London: Bloomsbury

Lázaro Ruiz, V. (2000). La Representación mental del espacio a lo largo de la vida. Logroño: Servicio de publicaciones de la Universidad de la Rioja y Egido Editorial.

Liceras, A. (2013). Didáctica del paisaje: lo que es, lo que se representa, cómo se vive. Iber, 74, 85-93.   Marina, J. A. y RAMBAUD, J. (2018). Biografía de la humanidad. Historia de la evolición de las culturas. Barcelona: Ariel

Marrón Gaite, Mª J.(1998): “El medio rural como recurso didáctico para la enseñanza de la geografía”, págs. 65-112, en Vera Ferre, J.R.; Marrón Gaite, Mª J y Tonda Monllor, E.M. Educación y Geografía Universidad de Alicante y Grupo de Didáctica de la Geografía de la AGE.

Marrón Gaite, Mª J. (2007): “Enseñar geografía en la era de la globalización. Un reto desde la metodología activa”, Conferencia inaugural del curso académico 2007-2008, Facultad de Educación, Centro de Formación del Profesorado, Madrid.

Ramón Martínez Medina; Roberto García-Morís; Carmen Rosa García Ruiz. (2017). Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Retos, preguntas y líneas de investigación”. Madrid: Asociación Universitaria de Profesores de didáctica de las ciencias sociales (ISBN electrónico: AE-2017-17004516)

Olcina  Cantos,  J.;  Baños  Castiñeira,  C.J.  (2004): “Los  fines  de  la  geografía”,  en Investigaciones  geográficas,  Instituto  Universitario  de  Geografía.  Universidad de Alicante. número 33; págs. 39-62.

Pagés,J., & Santisteban, A. (eds.). (2013). Una mirada al pasado y un proyecto de futuro. Investigación e innovación en didáctica de las ciencias sociales. Vol I y II. España: Servei de publicacions Universitat Autònoma de Barcelona, Asociación Universitaria de Profesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales.

–Martínez Fernández, LC. (2013). Diseño de un programa de investigación inicial en geografía escolar: una propuesta de trabajos fin de grado en educación primaria. Pp. 481-489 –Peinado Rodríguez, M. (2013). Nuevas aportaciones en torno a la percepción del espacio en Educación Primaria. En: J. Pagés & A. Santisteban (eds.).  Vol II.  pp. 121-130. Lectura obligatòria   Piaget, J. e Inhelder, B. (1947). La representation de l´espace chez l énfant. Paris: PUF.

Pike, S. (2015). Learning Primary Geography: Ideas and inspiration from classrooms 

Prats,  J.(2000):  La  didáctica  de  las  ciencias  sociales  en  la  formación  inicial  del profesorado”, Iber, 24; págs. 33-44. Graó.

Regalado Liu, A y Tejado Rodríguez, L. (2010).Unidad didáctica: como trabajar la escala desde una metodología activa en Educación Primaria en Geografía, educación y formación del Profesorado en el Marco del Espacio Europeo de Educación Superior. Madrid: Universidad Complutense.

Rivero García, P. (2011) (coord.): Pensar y expresar el espacio en el aula de infantil en Didáctica de las Ciencias Sociales para Educación Infantil. Zaragoza: Mira Editores.  

Scoffham, S., & Owens, P. (2017).Teaching Primary Geography (Inglés). London: Bloomsbury

Scoffham, S. (2016). Teaching geography creatively 2nd edition. London: Routledge

Smith, C. (2016). History through stories: Teaching primary history with storytelling. London: Hawthorn Press; New edition edition (November 15, 2016).

Souto, X. (2011). La metodología didáctica y el aprendizaje del espacio geográfico en Didáctica de la Geografía y la Historia. Barcelona: Grao.

Souto  González,  X.M.  (1999):  “Metodología  y  procedimientos  para  enseñar”,  en Didáctica  de  la  geografía.  Problemas  sociales  y  conocimiento  del  medio,  págs.  147-167. Ediciones del Serbal. Barcelona.

Tonda Monllor, E.M. (2010). De la geografía del siglo XX a la geografía del siglo XXI ¿Qué contenidos enseñar? Departamento de Geografía Humana. Universidad de Alicante

Wood, L., & Holden, C. (2007) . Ensenyar història als més petits. Edicions Zenobita

 

Bibliografia sobre paisatges

Bajo Bajo, Mª.J. (2001). El paisaje en el currículum de Educación Primaria, dentro del área de conocimiento del medio natural, social y cultural. Aula, 13, 51-61.

Baraja Rodríguez, E., Guerra Velasco, J.C. y Cascos Maraña, C.S. (2010). Aproximación a la tipificación y caracterización de los paisajes agrarios de Castilla y León. En F. Leco

Berrocal (Coord.), Territorio, paisaje y patrimonio rural (pp. 24-35). Cáceres: Universidad de Extremadura.

Cordero Bencomo, R. (2005). María Montessori y el medio ambiente como método activo. En Vv.Aa., Veinte experiencias educativas exitosas en el mundo (pp. 89-100). Nuevo León: Centro de Altos Estudios e Investigación Pedagógica.

Liceras, A. (2013). Didáctica del paisaje. Lo que es, lo que representa, cómo se vive. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, geografía e Historia, 74, 85-93.

Martínez Fernández, LC. (2013). Diseño de un programa de investigación inicial en geografía escolar: una propuesta de trabajos fin de grado en educación primaria. En Pagés y Santisteban (2013). Pp. 481-489

Ortega Valcárcel, J. (2000). El paisaje como construcción. El patrimonio territorial. DAU. Debats d’ arquitectura i urbanisme, 12, 36-46.

Ortega y Gasset, J. (1906). La pedagogía del paisaje. El Imparcial, 17 de septiembre de 1906.

 

Textbooks

Oxford International Primary History. Student books 1-6. Workbooks 1-6

Grant, N. (2005). Oxford Children's History of the World. Oxford: OUP

 

Recursos web

Blog “La brújula del tiempo” del profesor Victor Marín Navarro

Banco de imágenes y sonidos del INTEF recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/CCSS

World Bank: https://datos.bancomundial.org/indicador (mapas)

World population clock http://www.worldometers.info/world-population/#top20

blog.tiching.com/15 recursos de geografia para descubrir el mundo

– Toporopa Europa

– Mapas interactivos con estadísticas

– Mapas del mundo

– Mi geografía

Google Earth free (existeix versió plus i pro)

Google Maps

 

Visor Iberpix 4 aplicació web per localitzar espais de l'estat espanyol

Atlas Nacional de España (ANE) http://www.ign.es/ane/ane1986-2008/

http://www.nationalgeographic.com/earthpulse/globalization.html

Cartografía para la enseñanza en la web IGN-CNIG: recursos educativos del Instituto Geográfico nacional  http://www.ign.es/web/ign/portal/recursos-educativos

 

–Mi amiga la Tierra

–Atlas Didáctico

–Atlas Digital de Caminería Hispánica

–Cervantes y el Madrid del siglo XVII

–Portales educativos: España a través de los mapas, la población en España

–Juegos

–Mapas físicos y políticos. Otros recursos

   

http://ensenyament-geografia.espais.iec.cat/  Eines i recursos per a l’ensenyament de la geografia desenvolupats per la SGC (Societat Catalana de Geografia)

    ►Ciutat i territori

    ►Espai polític

    ►La sostenibilitat al món

    ►Natura tecnologia i societat

    ►Planeta Terra

    ►Població i sistemes culturals

    ►Un món en canvi

    Bases de dades

    Mapes

    Jocs – Aplicacions

    Imatges i so

        Entrevistes

        Documentals

        Pel·lícules

        Videoclips

    Webs generals

 

National Geographic for kids: https://www.natgeokids.com/uk/teacher-category/geography/

Primary Resources TTS: https://www.tts-international.com/primary/geography/

Primary Resources TTS: https://www.tts-international.com/primary/history/

Hachette England; https://www.risingstars-uk.com/series/voyagers

http://www.bbc.co.uk/history/british/timeline/

http://www.bbc.co.uk/history/forkids/

http://www.bbc.co.uk/schools/websites/4_11/topic/geography.shtml

https://www.bbc.com/bitesize/subjects/zcw76sg

 

Material didàctic