Universitat Internacional de Catalunya

Ensenyament i Aprenentatge d'educació Musical, Plàstica i Visual 1

Ensenyament i Aprenentatge d'educació Musical, Plàstica i Visual 1
6
10716
2
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,

Professorat


MÚSICA

Hora a concertar previ avís per correu electrònic ,

VISUAL I PLÀSTICA

Segons l'horari establert, abans o després de les hores de classe es disposarà d'entre 15 o 30 minuts per realitzar tutories, les quals es realitzaran a petició tant del professorat com de l'alumnat. És millor escriure un mail per concretar dia i hora.

Presentació

MÙSICA

Aquesta assignatura persegueix dues finalitats principals: a) promoure la participació dels futurs mestres en situacions d'escolta, interpretació i creació musical per tal que desenvolupin actituds i vivències positives envers la pràctica musical i b) proporcionar-los coneixements bàsics de didàctica de la música que els permetin reflexionar sobre els principis fonamentals que orienten l'educació musical a l'etapa primària.

IMPORTANT: si algun grup seguís un model diferent, aquest estaria indicat a l'espai Moodle. Els possibles canvis a nivell metodològic i d’avaluació també s’especificarien al Moodle.

VISUAL I PLÀSTICA

En  l'asignatura de Visual i Plàstica volem educar i ensenyar en el coneixament i pràctica de l'art.

L'assignatura dins el curriculum escolar és un dels coneixements bàsics i fonamentals en el correcte desenvolupament del professsor i de l'alumne on l'equilibri de coneixement i habilitats es fa palesa en una bona formació. 

Potenciar les habilitats de psicomotricitats fina i l'activitat creadora en la primària és la finalitat de l'asignatura 

La nostra aposta decidida en potenciar l'assignatura en tots els cursos de la primària en qualitat i quantitat de temps i dedicació.

 

Requisits previs

No hi ha requisits previs.

Objectius

         MÚSICA
  1. Comprendre el paper que exerceix l'educació musical en la formació personal, social i cultural de l'alumnat.
  2. Conèixer el currículum d'educació primària en el que respecta a l'educació musical.
  3. Descobrir, comprendre i analitzar elements bàsics del llenguatge musical a través d'una implicació activa en activitats d'escolta, interpretació i creació musical.
  4. Adquirir tècniques i recursos didàctics per al treball d'escolta, interpretació i creació musical a través del cant, la pràctica instrumental, l'audició i la dansa a l'etapa primària.
  5. Plantejar activitats didàctiques coherents basades en l'escolta, la interpretació i la creació musical com a part d'un treball més ampli de relació entre disciplines.
  6. Prendre consciència sobre la necessitat de cooperació entre el mestre generalista i el mestre especialista de música.
                       VISUAL I PLÀSTICA
  1. Assolir un coneixement inicial dels procediments d’expressió plàstica.
  2. Assolir recursos per aplicar cadascuna de les tècniques més apropiades per a cada nivell i edat dels alumnes d’educació Primària.
  3. Assolir una informació especialitzada de cadascun dels materials, estris i recursos necessaris per cada procediment.
  4. Conèixer diversos mètodes d’organització didàctica segons els mitjans disponibles.
  5. Desenvolupar la capacitat creativa, aportant noves i variades solucions tant conceptuals com materials.
  6. Coneixa i aplicar en la Didàctica dela Plàstica l´ensenyament presencial i el no presencial.

 

           

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-54 - Comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social des de les arts.
  • CEM-55 - Conèixer el currículum escolar d'educació artística, en els aspectes plàstic, audiovisual i musical.
  • CEM-56 - Adquirir recursos per fomentar la participació al llarg de la vida en activitats musicals i plàstiques dins i fora de l'escola.
  • CEM-57 - Desenvolupar i avaluar continguts del currículum mitjançant recursos didàctics apropiats i promoure les competències corresponents en els estudiants.
  • CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. Aprèn cançons i adquireix recursos per fer-les cantar i promou l’educació auditiva, rítmica i vocal dels infants.
  2. Potencia la sensibilitat musical i la forma de transmetre-la (promou la sensibilitat relativa a la creació artística)
  3. Comprèn els principis que ajuden a la formació cultural, personal i social de les arts.
  4. Desenvolupa i avalua continguts del currículum mitjançant recursos didàctics adequats i promou les competències corresponents en els estudiants.
  5. Elabora propostes didàctiques que fomenten la percepció i l’expressió musical, i la creativitat.
  6. Coneix i accepta la influència positiva de la formació artística en la societat.
  7. Coneix el currículum escolar d’educació artística i, de forma específica, al que fa referència a l’educació musical.
  8. Té recursos per fomentar la participació al llarg de la vida en activitats musicals dins i fora l’escola.
  9. Comunica i s’expressa de forma correcta en la llengua d’ensenyament de forma oral i escrita.
  10. Coneix les competències de la creativitat, l’esperit emprenedor i l’orientació cap a la qualitat i les aplica sempre en la seva actuació amb l’alumnat.
  11. Integra les noves tecnologies en la seva tasca docent.
  12. És conscient de la seva actuació professional i de la seva influència en els alumnes. Té habilitats i coneixements per a gestionar els processos grupals i la comunicació per a aconseguir una bona col·laboració amb i entre els alumnes.
  13. Té els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, possibilitant que els nens puguin convertir-se en adults responsables i autònoms.
  14. Té els coneixements i les habilitats suficients sobre la matèria que ensenya i sap quins mètodes didàctics ha d'aplicar per crear un gran entorn d'aprenentatge, on els alumnes puguin aprendre el bagatge cultural que necessiten per a viure en societat. I aconseguir-ho d'una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  15. Té un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable en les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes -especialment en els materials-, amb ell mateix i amb els seus companys, i per sobre de tot clar amb els seus alumnes. I aconseguir-ho d'una manera professional i sistemàtica.
  16. Valora la importància del treball en equip i col·labora amb el seu entorn per a aconseguir objectius comuns.
            VISUAL I PLÀSTICA
  1. Comprèn els principis que ajuden en la formació cultural, personal i social de les arts.
  2. Desenvolupa i avalua continguts del currículum mitjançant recursos didàctics adequats i promou les competències corresponents als estudiants.
  3. Elabora propostes didàctiques que fomenten la creativitat.
  4. Coneix i accepta la influència positiva de la formació artística en la societat.
  5. Coneix el currículum escolar de l’educació artística.
  6. Té recursos per fomentar la participació al llarg de la vida en activitats plàstiques dins i fora de l’escola.
  7. Té una informació detallada de cada un dels materials i eines necessaris per a cada procediment de l’educació visual i plàstica.
  8. Comunica i s’expressa de manera correcta en la llengua de l’ensenyament de forma oral i escrita.
  9. Sap interpretar i integrar coneixements de documents en llengua anglesa d’aquesta matèria.
  10. Integra les noves tecnologies en la tasca educativa.
  11. Coneix les competències de la creativitat, l’esperit emprenedor i l’orientació a la qualitat i les aplica sempre en l’actuació amb l’alumnat.

Continguts

  1. Beneficis de l'educació musical. Perquè integrar la música a l'escola.
  2. Què ensenyem. Fonaments teòrics del llenguatge musical: els elements de la música. 
  3. Bloc 1 El cant i la pràctica vocal
  4. Bloc 2 L'audició
  5. Bloc 3 La creació
  6. Bloc 4 El llenguatge musical
  7. Com ensenyem. Metodologies d'ensenyament: la intervenció del cos, de la veu, l'instrument musical i corporal. 
  8. Aplicació didàctica: interpretació (amb petita percussió i instruments Orff), creació coreogràfica.  
  9. Per què ensenyem?. Competències bàsiques i musicals.
  10. L'educació musical en l'escola primària, interdisciplinarietat.
  11. Fisiologia de la veu i salut vocal.

VISUAL I PLÀSTICA

  • El dibuix
  • El volum: modelat,cartró
  • El color: pintura i materials
  • El gravat: linòleum, estampació i textures
  • Manipulació del paper: paper, collage i retallables
  • Estructures: maquetes 
  • Decoració: murals, interiorisme, decoració temporal.
  • Noves tecnologies, audiovisuals i plàstiques.
  • La història de l'art: lectura i interpretació.
  • Metodologies per a l'expressió plàstica i visual. Interdisciplinarietat.
  • El curriculum i  programació de l'assignatura de visual i plàstica
 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula




VISUAL I PLÀSTICA

El procés de treball en l’assignatura de l’Educació Plàstica i Visual 2 estarà emmarcada en el procés del PROJECTE , dins de cada una de les tècniques que es vagin proposant al llarg del semestre aquest projectes aniran plantejant-se i exposant en cada una de les correccions que es facin.

El PROJECTE com a procés de treball és l'eina bàsica per poder portar a terme el correcte desenvolupament de la creativitat i de la seva aplicació en l'aula.

Per part de l'alumne requereix una proposta de treball amb continuïtat i iniciativa per poder superar el mínim exigible i per l'adquisició de les pràctiques en l’àrea de Visual i Plàstica i la seva aplicació en cada una de les etapes de formació dins de l'ensenyament de primària.

Seguidament exposo la temporització del semestre. Aquesta estarà marcada pel ritme de treball que cada alumne pugui desenvolupar dins del mínim establert per assolir els crèdits de l’assignatura. 

 

 

TEMPORALITZACIÓ CURS 2021-22


PRESENTACiÓ 

 

 

EXAMEN PREVIA 

Prova de dibuix:  

a. Dibuix al natural

b. Dibuix de imaginació

 


PRIMERA CORRECCIÓ   

 

SKETCH BOOK - 10 dibuixos (mínim) Viatge per l'art

 

1. PROJECTES DIBUIX

Dibuix - Tècnica grafit - Tres dibuixos . Format A3

Dibuix- Tècnica carbó - Tres dibuixos A3

Dibuix tècnica ceres - Tres dibuixos A3

Dibuix - Tècnica Pastel, guixos - Dos dibuixos A3

 

2- PROJECTES VOLUM

Tres projectes :Tècniques de fang - formes de revolució i figura .

jectes.

3- PROJECTES D'ANÀLISI

Presentació de tres escrits en l'educació i anàlisi de diferents texts.

 


 

SEGONA CORRECCIÓ  

 

SKETCH BOOK - 10 dibuixos (mínim) .Viatge per l’art

 

1- PROJECTES DE PINTURA

Pintura - Tècnica pintura al tremp, pintura acrílica, - Roda de colors . Una làmina A3

Pintura - 1. Tècnica pintura al tremp. 2. Pintura a l'oli - Variacions : armonies, complementaris, contrastos. 

 Tres làmines Format A4.

Pintura - 1.Tècnica aquarel·la. 2.Aiguada. 3. Llapis aquaralable

 Tres lamines format A3

 

2- PROJETE DE VOLUM

Volum - 1. Tècnica cartró. 2.Cartolina. 3.Collage - Treball cooperatiu – (Grups de dos alumnes) .

 

3- PROJECTE D'ANÀLISI

Presentació de tres escrits en l'educació artística u obres d'art, anàlisi de diferents texts.

 

 

 

ENTREGA FINAL 

 

SKETCH BOOK


1 PROJECTE DIBUIX

Dibuix - Tècnica tinta, retoladors, bolígraf - dues lamines A3

2- PROJECTE VOLUM

Tècnica paper encolat, cap gros o màscares, pot ser treball cooperatiu.

3- PROJECTE GRAVAT

Tècniques de gravat - tres projectes . 1- Monotípia . 2- Linogravat . 3- Estampació sobre tela.


EXPOSICIÓ FINAL

Exposició en un dels espais de la Facultat de Magisteri dels treballs individuals i grupals.

Punts de valoració i execució de l'exposició:

a. Presentació de tots els treballs individuals i grupals del semestre.

b. Disseny de l’espai on s’exposaran una selecció obres.

c. Entrega d'un USB amb el recull dels tallers i treballs realitzats amb teoria i documentació del semestre..

 

SETMANA DE REVISIONS  

COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-54 CEM-55 CEM-56 CET-3 Mètode expositiu / lliçó magistral
Classes teòriques
CEM-55 CEM-56 CEM-57 CET-1 CET-2 CET-3 CET-5 CG-02 CG-09 CG-10 CG-11 Resolució d'exercicis i problemes
Classes pràctiques
CEM-54 CEM-55 CEM-56 CET-1 CET-2 CET-3 CET-5 CG-02 CG-09 CG-10 CG-11 Estudi de casos
Resolució d'exercicis i problemes
Seminaris tallers
CEM-55 CEM-56 CEM-57 CET-1 CET-2 CET-3 CET-4 CET-5 CG-01 CG-02 CG-09 CG-10 CG-11 Aprenentatge cooperatiu
Estudi i treball en grup
CEM-54 CEM-56 CET-3 CET-4 CG-01 CG-02 CG-09 CG-10 CG-11 Resolució d'exercicis i problemes
Estudi i treball individual / autònom
CEM-56 CEM-57 CET-1 CET-2 CET-4 CG-02 CG-09 CG-10 CG-11 Aprenentatge cooperatiu
Tutories

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



MÙSICA

L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions de l'alumnat: treballs presentació d'exercicis pràctics, treballs individuals i/o col·lectius, proves, presentacions orals i participació activa a classe, principalment. Per a superar l'assignatura, és necessari assistir a un mínim del 80% de les classes.

Per avaluar de forma continuada els diferents aspectes parcials durant el semestre, es farà servir les qualificacions orientatives següents: Excel·lent, Notable, Aprovat, Insuficient, Deficient i No Corregit. La nota final serà numèrica i tindrà en compte totes les activitats que s'hagin realitzat al llarg del semestre.

Els criteris d'avaluació específics seran detallats durant la primera sessió del curs i quedaran penjats a l'aula moodle de l'assignatura.

VISUAL I PLÀSTICA

La presència i participació és necessària i obligatòria en tots els blocs. Per a superar l’assignatura, cal aprovar tots els blocs.

L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions dels alumnes: treballs individuals o col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, etc. El professor, per avaluar de forma continuada els diferents aspectes parcials, durant el semestre farà servir les qualificacions orientatives Excel·lent, Notable, Aprovat, Insuficient i Deficient com és norma a la Facultat d'Educació. La nota final serà numèrica i globalitzarà tots els blocs.

La avaluació és el resultat del dia a dia en el taller, amb un personal seguiment de les activitats fetes per cada alumne i la revisió del dossier on estaran tots els principis teòrics i un exhaustiu recull de totes les possibilitats tècniques i conceptuals de cada contingut, amb les necessàries imatges explicatives.

Bibliografia i recursos

Genèrica

AA. VV. (2004). La música educa. Eufonía, 30. Barcelona: Graó.

Alcázar, A. (ed.) (2008). La competencia artística: creatividad y apreciación crítica. Madrid: Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y Publicaciones.

Alsina, P. (1997). El área de educación musical. Propuestas para aplicar en el aula. Barcelona: Graó.

Aróstegui, J. L. (ed.) (2014). La música en Educación Primaria. Manual de formación del profesorado. Madrid: Dairea.

Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l’home és music. Vic: Eumo

Bonal, E., Casas, M., & Casas, N. (2005). Diversita't. Cançons, danses... activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Fundació Bofill. Disponible a: http://jovecat.gencat.cat/ca/detalls/Article/Ester-Bonal-Marta-Casas-i-Nuria-Casas.-2005.-Diversitat.-Cancons-danses-...-activitats-i-recursos-per-a-la-convivencia-en-la-diversitat_JOVECAT [recuperat el 02/10/16].

Bordons, G., & Casals, A. (2012). Poesia, música i escola: un triangle sonor. Temps d'Educació, 42, 11-30.

Calderón, D. (ed.). Expressió Musical a Primària. Barcelona: Publicacions de la UB.

Carrillo, C., & Vilar, M. (2014). El perfil profesional del profesorado de música: una propuesta de las competencias deseables en Ed. Primaria y Ed. Secundaria. Revista Electrónica de LEEME, 33, 1-26. Disponible a: http://musica.rediris.es/leeme/revista/carrillo&vilar14.pdf [recuperat el 02/10/16].

Casals, A., Carrillo, C., Valls, A., Vilar, M., y Ferrer, R. (2014). La concreción de un enfoque didáctico para la educación musical en Primaria. Actas del III Congreso de Educación e Investigación Musical (CEIMUS) (pp. 586 – 594). Barcelona: Enclave Creativa.

Cornellà, C. (2006). La música: treball interdisciplinari i d’educació en valors. Perspectiva escolar, 304, 6 – 9.

Departament d'Ensenyament (2015). Decret 119/2015 del 23 de juny d'ordenació d'ensenyaments d'Educació Primària. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (26 de junio).

Díaz, M., & Frega, A. L. (1998). La creatividad como transversalidad al proceso de educación musical. Vitoria-Gasteiz: Amarú.

Frega, A. L. (1996). Música para maestros. Barcelona: Graó.

Gassul, C., Godall, P., & Martorell, M. (2010). La veu: orientacions pràctiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Giráldez, A. (coord.) (2014). Didáctica de la música en primaria. Madrid: Síntesis.

González, C. (2013). Músiques del món i projectes de treball. Anàlisi d'una pràctica didàctica innovadora a l'escola (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). Disponible a: http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/129291/cgm1de1.pdf;sequence=1 [recuperat el 19/04/13].

Hargreaves, D. J. (1998). Música y desarrollo psicológico. Barcelona. Graó.

Hemsy de Gainza, V. (1999). La iniciación musical del niño. Buenos Aires: Ricordi.

Hennessy, S. (1995). Music 7-11. Developing primary teaching skills. Londres: Routledge.

Lluveras, N., Valls, A., & Vilar, M. (1994). La cançó a l'etapa primària. Bellaterra: ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Maideu, J. (1997). Música, societat i educació. Berga: Amalgama.

Malagarriga, T. y Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil. Barcelona: CEAC.

Malagarriga, T., & Martínez, M. [eds.] (2010). Tot ho podem expressar amb música. Els nens i nenes de 4 a 7 anys pensen la música, parlen de música, fan música. Barcelona: Dinsic Publicacions musicals.

Miralpeix, A. (2012). iMúsica: educación musical con el ePad y el iPhone. Eufonía, 56, 27-35.

Pascual, P. (2002). Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.

Porta, A. (2001). Educación musical, un proyecto a medio camino. Cuadernos de pedagogía, 303, 87-90.

Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L'avaluació per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del currículum per competències. Generalitat de Catalunya: Departament d'Educació. Disponible a: http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0024/fc53024f-626e-423b-877a-932148c56075/avaluar_per_aprendre.pdf [recuperat el 02/10/16].

Small, C. (1989). Música. Sociedad. Educación. Madrid: Alianza Editorial.

Swanwick, K. (1991): Música, pensamiento y educación. Madrid: Morata y MEC.

Tafuri, J. (2006). ¿Se nace musical? Como promover las aptitudes musicales de los niños. Barcelona: Graó.

Tarroja, E. (2005). El valor de l’educació musical. Guix: Elements d’acció educativa, 320, 6-10.

Valls, A., & Calmell, C. (2010). La música contemporània catalana a l'escola. Barcelona: DINSIC.

Valls, A., Feliu, T., Malagarriga, T., Godall, P., Miranda, J., & Oriols, J. (2011). Música 1 i Música 2. Projecte Brisa. Barcelona: Teide.

Valls, A., Feliu, T., Malagarriga, T., Godall, P., Miranda, J., & Oriols, J. (2012). Música 3 i Música 4. Projecte Brisa. Barcelona: Teide

Valls, A., Feliu, T., Malagarriga, T., Godall, P., Miranda, J., & Oriols, J. (2009). Música 5 i Música 6 Projecte Tornasol. Barcelona: Teide

Vilar, M. (2004). Acerca de la educación musical. Revista Electrónica de LEEME, 13. Disponible a: http://musica.rediris.es/leeme/revista/vilarm.pdf [recuperat el 02/10/16].

Willems, E. (1994). El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidós.

Young, S. (2009). Music 3-5. Oxon: Routledge.

 

Cançoners

AA. VV. Tocatimbal (5 volúmenes). Barcelona: Eufònic

Bonal, M. D., & Martorell, M. (1967-1999, con múltiples reediciones). Esquitx (5 volúmenes). Barcelona: Ed. mf.

Casellas, M., Manent, R., Roma, R., & Vilar, R. (2001). Cançoner de butxaca. Sempre hi ha una

cançó. Tarragona: El Mèdol / Centre de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

Crivillé, J. (1981). Música Tradicional Catalana (I) - Infants. Barcelona: Clivis

Departament d’Ensenyament (2001). Cançons populars i tradicionals a l'escola. Disponible en: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/monografies/cancons-populars-tradicionals-escola/cancons_populars_tradicionals_lescola.pdf [recuperado el 01/10/16].

Maideu, J. (1991). Assaig. Cançons i exercicis (2ª ed.). Vic: EUMO.

Maideu, J. (1992). Llibre de cançons - Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Vic: EUMO.

Orts, M. (ed). PRODIEMUS (Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música). Disponible en: http://www.prodiemus.com/canconer/ [recuperado el 01/10/16].

Puig, A., & Padilla, R. (2013). El cançoner de tothom. Barcelona: Bonalletra Alcompàs.

 

Revistes especialitzades en educació musical

RIEM. Revista Internacional de Educación Musical. International Society for Music Education. http://www.revistaeducacionmusical.org/index.php/rem1

LEEME. Revista de la Lista Electrónica Europea de Música en la Educación. Universidad de La Rioja. http://musica.rediris.es/leeme/

Eufonía. Barcelona: Ed. Graó.

Música y educación. Madrid: Musicalis.

 

VISUAL I PLÀSTICA

GOMBRICH, E. Historia del Arte, Alianza Editorial.
URBINA, P.A. Filocalia o amor a la bellesa, Ed. Rialp.
REINHARDT, G. Cómo hacer muñecos de guiñol, Ed. CEAC.
HETZEL, G. Máscaras, construcción y decoración, Ed. CEAC.
PARRAMÓN. Pintando paisajes a la acuarela, Ed. Parramón.
REINDL, R. Cómo hacer linóleo, Ed CEAC.
DELCLAUX, F. El silencio creador, Ed. Rialp.
WIDLÖCHER,D. Los dibujos de los niños, Bases para una interpretación psicológica, Ed.Herder.
GOLEMAN, D. Inteligencia emocional. Ed, Kairós.
RODRIGUEZ, J.L. Las funciones de la imagen en la enseñanza. Ed. Gustavo Gili.
EQUIPO DE EXPERTOS 2100. Curso básico de cerámica al alcance de todos. Ed. Vecchi.