Universitat Internacional de Catalunya
Temes Ortodòntics Generals II
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Dijous de 10:30 a 11:30 hores.
Presentació
La ortodòncia i Ortopèdia Dentofacial és l'àrea de l'Odontologia que s'ocupa de la supervisió, guia i correcció del creixement i maduració de les estructures craniofacials.
Les principals responsabilitats de la pràctica ortodòncica inclouen el diagnòstic, prevenció, intercepció i tractament de les anomalies d'oclusió i les alteracions associades dels ossos i teixits tous.
L'Ortodoncista ha de supervisar la guia de la dentició i la relació entre les seves estructures de suport per aconseguir i mantenir unes relacions harmòniques entre la cara i les estructures cranials que aportin al pacient una fisiologia i estètica dento-facials òptimes.
L'assignatura Temes Ortodòncics Generals introdueix a l'alumne en el tractament ortodòncic propiament dit i comprèn aspectes diagnòstics, elaboració del pla de tractament i els efectes del tractament i el seu anàlisi mitjançant superposicions cefalomètriques.
Requisits previs
Llicenciatura o grau en Odontologia
Objectius
Els objectius educatius per aquesta assignatura de Temes ortodòncics generals, comprenen un conjunt d'activitats docents que engloben tots els factors involucrats en una maloclusió i preparen a l'alumne per poder diagnosticar i planificar el tractament del cas clínic.
Entre les diferents vessants de la metodologia d'investigació, en aquesta assignatura s'introduiran els criteris de búsqueda i crítica de la literatura d'ortodòncia.
Els objectius de les pràctiques de laboratori són l'aplicació pràctica dels coneixements teòrics i el raonament necessari per l'estudi de la Teleradiografia lateral de crani i els diferents anàlisis cefalomètrics.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
Les competències que ha d'adquirir l'alumne en aquesta assignatura són:
Saber determinar si el pacient necessita tractament d'ortodòncia.
Estar capacitat per diagnosticar una maloclusió.
Ser competent per realitzar un pla de tractament complert.
Estar capacitat per evaluar el resultat d'un tractament d'ortodòncia.
Estar capacitat per gestionar els possibles efectes yatrogènics del tractament d'ortodòncia.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L'ortodoncista al finalitzar la seva formació univeristària ha de conèixer el desenvolupament a nivell cel·lular i maduratiu de l'home. També ha de poder detectar les possibles alteracions que afecten la regió oro-facial per poder diagnosticar i prevenir apropiadament els problemes de maloclusió que afectaran als pacients.
L'ortodoncista ha de formar-se amb els coneixements i les habilitats necessàries que permetin tractar aquests problemes. En ocasions, quan el problema sigui més complex, ha de saber orientar-los cap a un equip multidisciplinar de professionals. És fonamental que l'estudiant es formi amb la filosofia de tractar els seus pacients en col·laboració amb altres especialistes.
Continguts
Contingut teòric
- Etiologia de les maloclusions.
- Procediments diagnòstics.
- Diagnòstic d'ortodòncia, objectius de tractament i pla de tractament.
- Anàlisi del creixement i del tractament.
- Efectes del tractament a llarg terme.
- Efectes iatrogènics del tractament d'ortodòncia.
- Epidemiologia.
- Literatura d'ortodòncia.
Pràctiques de laboratori
- Anàlisi de la teleradiografia lateral de crani.
- Anàlisis cefalomètrics.
Bibliografia i recursos
La bibliografia bàsica de l'assignatura és la següent:
- Proffit W R, Fields H W. Contemporary Orthodontics. 3rd ed. Mosby 2000. ( En espanyol, Doyma 1994).
- Canut J A. Ortodoncia Clínica. 2ª ed. Masson 2000.
- Bravo L A. Manual de Ortodoncia. Síntesis 2003.
En funció del tema, s'aportarà específicament la bibliografia adicional recomanada.