Universitat Internacional de Catalunya
Clínica de Prostodòncia II
Altres llengües d'impartició: català, castellà,
Professorat
Poseu-vos en contacte amb nosaltres per concertar un dia i una hora: akramali@uic.es
Presentació
En aquesta matèria es desenvoluparà l’activitat assistencial clínica pròpia d’un professional rehabilitador oral en l’àmbit de l’estètica i la funcionalitat orals. El programa de formació capacitarà l’alumnat per aconseguir les habilitats tècniques que un professional de l’odontologia restauradora ha de tenir. S’exigirà un nivell d’anamnesi, d’exploració oral i d’exploracions complementàries de caràcter avançat i multidisciplinari; es recomanarà la realització d’uns tractaments mínims que es distribuiran al llarg dels quatre semestres del International Master´s Degree in Oral Surgery. Aquests tractaments seran pròtesis implantosoportades unitàries i parcials. En aquesta matèria l’alumne també aprendrà, mitjançant classes teòriques, el diagnòstic i el maneig de les parafuncions orals i els trastorns de l’articulació temporomandibular i els procediments per confeccionar fèrules oclusives.
Requisits previs
Anatomia bucodental. Coneixement de la fisiopatologia de la malalties orals. Tècnica en relació amb la terapèutica dental i la pròtesi odontològica implantoretinguda.
Objectius
L’objectiu d’aquesta assignatura és aconseguir que els alumnes adquireixin coneixements avançats i de caràcter multidisciplinari relacionats amb la pràctica clínica en l’àmbit de l’odontologia restauradora estètica i funcional i que puguin obtenir una formació científica en l’àmbit de l’odontologia restauradora estètica i funcional en restauracions implantològiques unitàries i parcials. Aquesta assignatura es desenvoluparà durant els tres cursos del programa de formació del Màster.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CE1 - Dur a terme una anàlisi correcta i un diagnòstic extraoral, i destacar els aspectes estètics i funcionals de les dents i les parts toves del terç inferior de la cara així com l’anàlisi i els diagnòstics clínics i de laboratori, mitjançant encerats diagnòstics i terapèutics sobre models i digitals per aconseguir rehabilitar aquelles absències dentals mitjançant l’ús implants dentals.
- CE2 - Ser capaç d’exercir com a professional clínic i/o investigador en el camp de l’odontologia restauradora i actuar com un veritable especialista o expert en la matèria; i saber diagnosticar, tractar, prevenir i investigar els trastorns orals i estar al dia en els avenços diagnòstics i terapèutics que vagin sorgint en el transcurs de la vida professional.
- CE3 – Saber fer fèrules de protecció articular i oclusal en els casos en què hi hagi una patologia que ho requereixi.
- CG1 - Tenir la capacitat per comunicar-se amb els pacients a fi d’explicar, amb criteris científics, però llenguatge assequible, el diagnòstic, el pla de tractament i pronòstic.
- CG2 - Tenir autonomia per fer les anamnesis i les exploracions orals als i emplenar la història clínica i el curs clínic amb llenguatge i terminologia científica adequada a un professional de l’odontologia restauradora.
- CG3 - Saber aplicar els protocols establerts en la Clínica Universitària d’Odontologia amb relació al diagnòstic, les exploracions complementàries i el tractament dels pacients, així com la planificació d’aquest, tenint en compte que els pacients als quals es dirigeixen presenten patologies amb perfils mitjos.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Ser capaç d’utilitzar correctament la terminologia científica relacionada amb la disfunció temporomandibular i l’odontologia restauradora estètica i funcional, fent una anàlisi i un diagnòstic extraoral correctes del terç inferior de la cara dels pacients, destacant els aspectes estètics i funcionals de les dents i parts toves de la boca en aquesta anàlisi. Saber efectuar també una exploració i un diagnòstic intraoral correctes de l’aparell masticatori dels pacients.
- Ser capaç d’identificar i reproduir els criteris de la macroestètica i la microestètica dental, també en els teixits durs i tous de la boca.
- Comunicar-se amb els pacients a fi d’explicar-los, amb criteris científics però amb un llenguatge entenedor, el diagnòstic, el pla de tractament i el pronòstic, en relació amb l’evidència científica. Aquesta relació “rehabilitador-pacient” ha de permetre que el pacient pugui escollir entre els diferents tipus de pròtesis estomatològiques proposades amb un pronòstic al més fiable possible.
- Dur a terme les preparacions orals sobre mucoses, sobre dents i sobre implants (tallats, impressions, proves de les estructures, exàmens oclusius…) per confeccionar pròtesis estomatològiques en pacients que presenten trastorns orals de mitjana complexitat.
- Tenir un coneixement clar i avançat en conceptes com l’osteointegració, l’adaptació passiva, el torque, la connexió implantològica, la superfície de l’implant, els tipus de pilar protètic, els tipus d’impressions que s’han de realitzar, la transferència dels paràmetres oclusius funcionals i estètics…També hauran de triar, de manera personalitzada per a cada pacient, els diferents additaments implantològics i fer les diferents proves i comprovacions dels components protètics durant el procés de confecció de les pròtesis orals, i aconseguir controlar aquest procés en tot moment per tal que les pròtesis estomatològiques acabades compleixin els objectius funcionals i estètics marcats en un inici.
- Instal·lar les pròtesis estomatològiques (implantològiques) en la boca del pacient, instruint el pacient perquè en faci un bon ús i manteniment. Així mateix, fer el seguiment de l’adaptació que els pacients han de realitzar a les noves pròtesis, amb les modificacions protètiques necessàries en cada cas concret.
- Tenir coneixements científics per triar el tipus de material amb el qual estigui confeccionada la rehabilitació que s’instal·la en el pacient.
- Ser capaç de fer anàlisis i diagnòstics, clínics i de laboratori, de l’oclusió dental i de la dinàmica mandibular i efectuar encerats diagnòstics i terapèutics sobre els models de guix o virtuals de les boques dels pacients per aconseguir rehabilitar-ne la oclusió dental i l’equilibri entre l’estètica i les funcions articular i oclusiva, tenint en compte factors multidisciplinaris de l’aparell masticatori.
- Fer tallats selectius de les dents per aconseguir equilibrar la dinàmica mandibular i l’oclusió dental.
Continguts
El contingut de l’assignatura són els tractaments dels casos clínics multidisciplinaris que desenvolupa l’alumnat. Es duen a terme els casos en combinació amb els diferents programes del Màster de Rehabilitació Estètica, Ortodòncia i Endodòncia, principalment
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Metodologia:
Aprenentatge tutoritzat pràctic-clínic
Aprenentatge dirigit en petits grups
Resolució de problemes en el taller denta
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’avaluació d’aquesta matèria es farà mitjançant diferents procediments. L’avaluació contínua serà el principi bàsic que cal aconseguir. Per a aquesta avaluació s’obtindran diferents qualificacions, al llarg dels tres cursos acadèmics, de les activitats formatives.
En l’activitat formativa CUO (pràctiques clíniques) es valorarà la participació directa i personal de l’alumne en el desenvolupament d’aquesta activitat (manteniment actualitzat de la història clínica i del curs clínic, seguiment dels protocols de treball clínic existents a la Clínica Universitària d’Odontologia, realització de la temporalització corresponent del pla de tractament determinat per a cada pacient…). Les avaluacions dels alumnes, en aquesta matèria, posaran l’accent en el nivell d’adquisició dels coneixements i les habilitats clíniques, manuals i tecnològiques que ha de tenir un odontòleg rehabilitador (per exemple, es tindrà en compte si hi ha o no una seqüència fotogràfica de la confecció de la rehabilitació oral, les repeticions o no de diferents fases dels tractaments, l’aparició o no de complicacions operatòries, la cerca de la simplicitat o de la complexitat en les tècniques empleades, el nivell de la seva valoració subjectiva durant el diagnòstic i el tractament…), així com en els coneixements teòrics relacionats amb la patologia concreta de cada pacient. Tot això sense perdre de vista que és una activitat formativa que es realitza clínicament; la relació que s’estableix entre l’odontòleg i el pacient també s’avaluarà i es valorarà la capacitat de comunicació de l’alumne.
En l’activitat formativa LAB (laboratori) es valorarà la participació directa i personal de l’alumne en el desenvolupament d’aquesta activitat. Les avaluacions dels alumnes en aquesta matèria posaran l’accent en el nivell d’adquisició dels coneixements i les habilitats tecnològiques que ha de tenir un odontòleg rehabilitador en el camp del laboratori dental i relacionats amb l’odontologia restauradora estètica i funcional (escanejat oral, disseny virtual, buidatge de models, muntatges en articulador, confecció d’encerats diagnòstics, de claus de silicona, duplicats, planxes-bases, fèrules de diferents tipus, pròtesis provisionals; reparacions protètiques…), així com en el nivell dels coneixements científics relacionats amb la patologia de cada pacient.
Participació directa i personal: 20%
Adquisició d’habilitats clíniques, manuals i tècniques: 40%
Coneixements científics de la patologia del pacient: 30%
Comunicació odontòleg-pacient: 10%
Bibliografia i recursos
Journals:
- Journal of Dental Research
- Clinical Oral Implants Research
- Dental Materials
- Clinical Oral Investigations
- International Journal of oral And Maxillofacial Implants
- Journal of prosthetic dentistry
- Journal of oral rehabilitation