Universitat Internacional de Catalunya

Estructura del Sistema Audiovisual

Estructura del Sistema Audiovisual
6
8007
1
Segon semestre
FB
Societat de la informació i del coneixement
Estructura del sistema audiovisual
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Dr. ROBERT AGELL, Francesc - frobert@uic.es

Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic frobert@uic.es

 

 

Presentació

En aquesta assignatura, els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat mediàtic; identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, aíxí com les circumstàncies político-legals, tecnològiques, socio-culturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses de comunicació com des d'una perspectiva interna, de manera que els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria mediàtica i les decisions que es prenen en la gestió i organització de les empreses de comunicació. 

Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en cinc blocs, en els que, a més de revisar els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en el context extern de cada un dels principals mercats -l'editorial, l'audiovisual, el radiofònic, el dels videojocs i el cinematogràfic-, i la seva influència en les diferents fases de la cadena de valor de les empreses -la producció, la distribució, la comercialització i el consum- en cadascuna de les indústries. 

Requisits previs

Aquesta assignatura no implica requisits previs.

Objectius

El objetivo general de esta asignatura es que los estudiantes logren un conocimiento profundo sobre la complejidad y peculiaridad de la estructura de la industria y de las empresas mediáticas, el cual es necesario para superar las confrontaciones entre los intereses profesionales y económicos que se dan en el sistema audiovisual (Medina, 2011: 15). Ese conocimiento puede ayudar a los futuros profesionales a moverse en el mercado audiovisual y a tomar las decisiones necesarias para crear productos de máxima calidad que además logren la rentabilidad que requieren las empresas de comunicación para ser viables. 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
  • 28 - Coneixement i domini dels principals conceptes econòmics
  • 29 - Capacitat de pressupostar projectes de diferents magnituds
  • 30 - Capacitat d'estudi de la viabilitat d'un producte audiovisual
  • 31 - Capacitat de comprendre els sistemes de finançament dels grups i empreses de comunicació
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
  • 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intel•lectual
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Un cop acabin l'assignatura, els alumnes seran capaços de:

  • Tenir una visió global dels mitjans de comunicació de masses i el sistema comunicatiu.
  • Entrendre el marc jurídic, econòmic i institucional dels mitjans de comunicació.
  • Conèixer el mapa dels principals grups mediàtics.
  • Seguir les tendències innovadores en els diferents sectors de la comunicació.

Continguts

1. Economía y estructura de los medios: conceptos fundamentales
2. El mercado editorial

               a. Regulación de la propiedad: concentración y pluralismo

               b. Los grupos de comunicación

               c. Digitalización y convergencia

               d. El cambio cultural en la profesión periodística

               e. Cambios sociales que afectan al consumo

               f. La crisis publicitaria y la caducidad del modelo de negocio

               g. La creación de valor en las empresas tradicionales: calidad y credibilidad

3. El mercado digital

               a. La desaparición de barreras de entrada: regulación y tecnología

               b. Nuevos modelos de producción de contenidos

               c. Nuevas demandas de la audiencia

               d. Nuevos modelos de negocio

               h. El reto de la creación de valor

4. El mercado audiovisual: radio y televisión

               a. Diferencias básicas modelo público/privado

               b. Las grandes corporaciones multimedia

               c. Los organismos reguladores del audiovisual

               d. Evolución tecnológica: cable, satélite, TDT

               e. Las empresas productoras y la externalización de servicios

               f. La medición de audiencia y su impacto en las políticas de programación

               g. Nuevos hábitos de consumo y modelos de producción

5. El mercado cinematrográfico

6. Otras industrias culturales: videojuegos y música



Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

 

ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.2
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 1.0
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. 0.2
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0.4
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 3.0
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. 0.2

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. Per tal d'avaluar-ne la consecució, s'estableixen els criteris següents:

  • Examen sobre els continguts teòrics i bibliografía (50% de la nota final)
  • Activitats pràctiques (50% de la nota final)

Cal aprovar ambdues parts per fer la mitjana.

El plantejament de les activitats docents fa que l'assistència sigui obligatòria. Es requereix un 80% d'assistència per aprovar l'assignatura.

Pel que fa a la segona convocatòria, el percentatge de 50% pràctica i 50% examen regeix de la mateixa manera. S'assignaran noves pràctiques equivalents a la càrrega lectiva del 50% de l'assignatura, que seran exclusivament individuals.

D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent.

Bibliografia i recursos

 

Artero-Muñoz, J.P., Zugasti, R., & Hernánez-Corchete, S. (2021). Media Concentration in Spain: National, sectorial, and regional groups. Estudios sobre el Mensaje Periodístico 27 (3), 765-777.

Albarran, A. (Ed.). (2013). Media Management and Economics Research in a Transmedia Environment (p.16). New York: Taylor & Francis.

AMIRON, N. (2011). Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009. Observatorio (OBS*) Journal, vol.5 - nº1 (2011), 227-244.

Anderson, C. W., Bell, E., y Shirky, C. (2012). Post-industrial Journalism: Adapting to the Present: a Report. Columbia Journalism School.

ARRESE, ANGEL (Coord.) 2003. Empresa informativa y mercados de la comunicación. Pamplona, EUNSA.

BAS et al. (2011). Políticas de comunicación y protección del pluralismo en la Unión Europea y Estados Unidos. Comunicación y Sociedad, 24(2), 41-75.

BUSTAMANTE, Enrique (coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa.

CASTELLS, MANUEL (2009). Comunicación y poder. Barcelona: Alianza editorial.

CAC (2009). Quaderns del CAC. 31.32. Convergència tecnològica i audiovisual. Barcelona. 

Croteau, D., Hoynes, W., & Hoynes, W. D. (2006). The business of media: Corporate media and the public interest. Pine forge press.

Cerro, R. (2020). El único futuro de la radio. Telos noviembre 2020.

Cunningham, T., Flew, T. and Swift, A. (2015). Media Economics. London: Palgrave.

DOYLE, G. (2013). Understanding media economics. London: SAGE Publications.

DURAN, JAUME; SÁNCHEZ, LYDia (Ed.) 2008. Industrias de la comunicación audiovisual. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Fernández Alonso, I. y Badia Masoni, Q. (2021). Políticas de medios y clientelismo: beneficiarios de las campañas
de publicidad institucional de la Generalitat de Cataluña (2007-2018). Revista de Estudios Políticos, 191, 325-346.
doi: https://doi.org/10.18042/cepc/rep.191.11

Gallego, J.I., Fernández-Sande, M. y Limón, N. (Eds.) (2018). Diversity, Innovation and Policies. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing.

García-Santamaría, J. V. y Pérez-Serrano, M. J. (2020). Grupos de comunicación en España: madurez y profundas transformaciones en un final de ciclo. Palabra Clave, 23(4), e2345. https://doi.org/10.5294/pacla.2020.23.4.5

HALLIN, D.C. y MANCINI, P. Sistemas mediáticos comparados. Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política; Hacer editorial, Madrid, 2008

HENDRICKS, JOHN ALLEN. 2011. The twenty-first-century media industry. Lanham: Lexington Books.

Hesmondhalgh, D. (2019) The cultural industries (4ª edición) (pp. 72-77). London: SAGE.

Izquierdo-Castillo, J. (2012). Distribución online de contenidos audiovisuales: análisis de tres modelos de negocio. Profesional De La información, 21(4), 385–390. https://doi.org/10.3145/epi.2012.jul.09

JONES, D. (2005). Aproximación teórica a la estructura de la comunicación social. Sphera pública, 5, 19-39.

KÜNG, LUCY. (2017). Strategic management in the Media. London. SAGE.

MEDINA LAVERÓN, MERCEDES. (2021), Estructura y gestión de empresas audiovisuales . Pamplona: EUNSA 

MORA-FIGUEROA, BORJA. (2009), El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA. 

NIETO, A.; IGLESIAS, F. (2000). Empresa Informativa. Barcelona: Ariel.

PARDO, ALEJANDRO. (2014), Fundamentos de producción y gestión de proyectos audiovisuales. Pamplona: EUNSA.

PÉREZ-LATRE, FRANCISCO J.; SÁNCHEZ-TABERNERO, ALFONSO. (2012). Innovación en los medios. La ruta del cambio. Pamplona: EUNSA.

Pérez-Rufí, J.P. (2020). Estructura del mercado audiovisual en España. Apuntes para una introducción. Ria Editorial. Aveiro

PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

Picard, R. (2018). The Rise and Expansion of Research in Media Economics. Communication & Society31 (4), 113-119.

REIG, RAMON. (2011), Los dueños del periodismo.  Barcelona: Gedisa.

 

 

 

 

 

 

 

Material didàctic


Versió per imprimir