Universitat Internacional de Catalunya
Música, Expressió Plàstica i Corporal 3
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
Cal concertar una visita enviant un correu a jamores@uic.cat
Expressió Plàstica. Carmen Arrufat
carrufat@uic.es
Presentació
En aquesta assignatura es treballa la didàctica del desenvolupament psicomotriu de l'infant. A través de compaginar la part teòrica amb la part pràctica es donen els principis que necessita l'alumne per a poder programar i portar a la pràctica sessions de psicomotricitat per als alumnes d'educació infantil.
IMPORTANTE: si algún grupo siguiera un modelo diferente, éste estará indicado en su espacio Moodle. Los posibles cambios a nivel metodológico y de evaluación también se especificarían en el Moodle.
EXPRESSIÓ PLÀSTICA (Carmen Arrufat)
Dins el context de l'educació infantil es fa necessari un replantejament del què és l'educació artística dels infants i de les futures mestres. Aquesta assignatura pretén facilitar un replantejament personal del què suposa ensenyar art a l'escola infantil. Partint d'una introducció al panorama de l'educació artística actual intentarem reflexionar sobre les possibilitats que ofereix l'educació artística per poder així posicionar-nos de manera crítica i reflexiva davant la nostra tasca educativa i decidir quin tipus d'ensenyament artístic volem oferir als infants.
Paral·lelament a aquest espai reflexiu, també volem oferir recursos pràctics: tècniques, procediments, coneixement sobre els materials, estratègies organitzatives, recursos bibliogràfics i d'Internet, etc. que permetin un apropament al món de l'art i de l'educació artística tant des del vessant de la comprensió com de la seva producció.
Considerem que per poder apropar els nens al llenguatge artístic és imprescindible un apropament previ personal al món de l'art i al llenguatge visual. En aquesta direcció, l'assignatura pretendrà un desenvolupament del pensament artístic i un apropament als elements propis del llenguatge artístic: tècniques, procediments, coneixement dels materials, recursos interpretatius de la imatge visual.
Requisits previs
No hi ha cap requisit previ.
Expressió plàstica
No hi ha cap requisit previ.
Objectius
- Assolir i diferenciar les principals teories de la psicologia del joc.
- Demostrar la capacitat per poder fer activitats de programació, intervenció i avaluació de projectes psicomotrius a l'aula.
- Dotar de recursos teòrics i pràctics per elaborar la programació psicomotriu en l'educació infantil.
- Adquirir experiència i criteris bàsics per desenvolupar tasques d'avaluació i estratègia d'ajuda.
- Investigar i adquirir eines de gestió de la recerca específica en psicomotricitat i en un entorn multidisciplinari, amb autonomia i sentit crític.
- Valorar l’educació artística com a matèria portadora de coneixement i no com un àrea encaminada exclusivament a potenciar les habilitats manuals. L'aula de plàstica no és només un lloc on es fan manualitats.
- Reflexionar sobre l'art no com un talent exclusiu dels artistes, sinó com una capacitat que podem millorar i que ens permet accedir a el món amb una mirada diferent
- Entendre l'educació artística com un lloc privilegiat per treballar valors i formar persones valorant l'educació visual i l'expressió artística com a elements claus en el desenvolupament infantil.
- Conèixer i analitzar de forma crítica els enfocaments més freqüents en educació artística.
- Ajudar a valorar i gaudir de l'art estimulant la sensibilitat artística.
- Compartir criteris, recursos, idees per a dissenyar i desenvolupar projectes a l'aula.
- Proporcionar recursos organitzatius que facilitin la gestió d'una aula de plàstica.
- Adquirir destresa en la utilització de tècniques bàsiques i coneixements sobre els materials.
- Promoure el coneixement i valoració de l’art contemporani com a espai de comprensió de la societat actual. Reflexionar i qüestionar-se temes com la bellesa, l’art, l’artista, el compromís social, el talent, el geni, etc.
- Introduir alguns aspectes de la interpretació de la imatge visual.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CEM-53 - Conèixer els fonaments musicals, plàstics i d'expressió corporal del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
- CEM-55 - Saber utilitzar el joc com a recurs didàctic i dissenyar activitats d'aprenentatge basades en principis lúdics.
- CEM-56 - Elaborar propostes didàctiques que fomentin la percepció i l'expressió musicals, les habilitats motrius, el dibuix i la creativitat.
- CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
- CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
- CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho duna manera contemporània, professional i sistemàtica.
- CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
- CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
- CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
- CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
- CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
- CG-03 - Saber expressar-se en llengua anglesa segons el nivell b1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
- CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
- CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
- CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
- CG-11 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'orientació a la qualitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
16. Té un coneixement suficientment ampli de la matèria psicomotriu que li permet realitzar la seva funció docent amb seguretat.
17. Coneix el currículum escolar de l'etapa infantil en l'àrea de coneixement corresponent.
18. Analitza, raona i comunica propostes d'intervenció psicomotriu.
19. Planteja i resol problemes vinculats amb l'activitat pròpia de la sessió psicomotriu amb esperit emprenedor.
20. Es capaç de gestionar una sessió de psicomotricitat coneixent els aspectes interactius que hi intervenen, facilitant la motivació i permetent un adequat tractament de la diversitat de l'alumnat.
21. Dissenya sessions de psicomotricitat apropiades als grups educatius en funció de la seva maduresa i amb creativitat.
22. Identifica les dificultats que té l'ensenyament de la psicomotricitat en l'àmbit educatiu.
23. Valora la relació entre la psicomotricitat i les altres activitats de l'aula, demostrant una visió global del procés d'aprenentatge del nen.
24. Realitza activitats interdisciplinàries de la psicomotricitat amb altres àrees del currículum, amb esperit emprenedor.
25. Analitza críticament la seva actuació professional per a prendre consciència de la seva influència en els alumnes i d'aquesta forma millorar la seva competència com a mestre d'expressió corporal.
26. Fa ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a mantenir-se al dia de les innovacions en les pràctiques educatives d'expressió corporal.
27. Pren consciència de la importància del treball en valors d'ençà l'educació infantil per a potenciar la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans.
28. Comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta en la llengua d'ensenyament, de forma oral i escrita, essent capaç de representar-les mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.
29. Interpreta i integra els coneixements de documents en llengua anglesa en aquesta matèria.
Expressió Plàstica
- S’interessa per l’art. Entén els mecanismes de simbolització artística i intenta entendre l’art i expressar-se artísticament. Manté una actitud oberta envers l’art valorant-lo com a vehicle de comprensió de la societat.
- S’apropa críticament a les imatges i coneix diferents metodologies d’interpretació de la imatge visual.
- Coneix els diferents models d’educació artística (academicista, autoexpressió creativa, llenguatge visual, cultura visual, projectes de treball, etc. ); es capaç de valorar-los críticament i escollir el model o models que considera més adequat a les circumstàncies.
- Coneix alguns artistes, tendències artístiques, obres,... que pugui utilitzar com a referents i, sobretot, sap cercar informació sobre art que pugui fonamentar els seus projectes i que apropin els nens al món de l’art.
- Es capaç d’elaborar projectes de plàstica que utilitzin artistes com a referents i que, en definitiva, tinguin un objectiu artístic i no només un interès manipulatiu o decoratiu.
- Coneix els materials i les tècniques plàstiques necessàries per poder portar a terme projectes de plàstica i té cura en la realització i presentació dels treballs plàstics.
- Coneix les característiques pròpies del llenguatge plàstic dels infants i la seva evolució.
- Coneix recursos organitzatius per a l’aula
- Pren consciència de la importància del treball en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, l’equitat i el respecte als drets humans.
Continguts
- Desenvolupament psicomotor de 0 a 6 anys.
- Principals trastorns del desenvolupament psicomotor.
- Aspectes bàsics del desenvolupament cognitiu.
- Aspectes bàsics del desenvolupament motor.
- Metodologia del treball psicomotriu.
- Recursos organitzatius dins l'aula de psicomotricitat.
- El món de les sensacions i els estats emocionals del nen.
- La totalitat corporal i les seves dimensions.
- El moviment.
- La construcció de la imatge corporal.
- Les conductes motrius de base: coordinació dinàmica general, coordinació dinàmica específica i equilibri.
- Les conductes neuromotrius: relaxació, dominància lateral, respiració.
- Les conductes perceptives i motrius: organització i estructuració de l'espai i del temps.
- El joc i els contes vivenciats.
- Educació sòcio-emocional i psicomotricitat.
- La representació simbòlica: dibuix, modelat i construccions.
- La programació psicomotriu: continguts, competències i avaluació.
- La grafomotricitat.
- Aportacions de la psicomotricitat en l'atenció de les necessitats educatives especials.
És important remarcar que els continguts teòrics són tan importants com els continguts tècnics ja que no es tracta d’una matèria estrictament procedimental.
1. L'educació artística. Preconceptes sobre l'educació artística. Què s'hauria d'ensenyar i què s'hauria d'aprendre a l'escola infantil? Què s'hauria d'ensenyar i aprendre a una facultat d'educació?
2. L'ART: Pensament artístic. Llenguatges artístics. Tècniques. Materials
3. LA CREATIVITAT
3. L'ORGANITZACIÓ DE L'AULA/TALLER: Organització espacial. Dinàmica de la sessió. Materials. Rol del docent. Interaccions entre els companys.
4. CRITERIS I PROPOSTES DE TREBALL PRIMER CICLE
5. CRITERIS I PROPOSTES DE TREBALL SEGON CICLE
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Expressió Plàstica. Les classes estan dividides en dos mòduls, un estarà més orientat a l'introducció dels fonaments bàsics de l'assignatura i l'altre als aprenentatges tècnics i de materials que comporta l'assignatura. En totes dues parts farem referència a aspectes propis de la didàctica i de l'escola infantil. De tota manera, no serà una divisió estanca i procurarem que en ambdues parts hi hagi un accés al materials i que els conceptes es treballin sempre d'una manera pràctica, sense reduir-los a classes magistrals.
Les sessions s'organitzaran, sempre que sigui possible, a partir del visionat d'imatges, activitats pràctiques, presentacions dels alumnes dels textos bibliogràfics, debats, etc. De tota manera, en alguns casos també es pot fer necessària la introducció més teòrica d'alguns temes. Es donarà molta importància a la posada en comú de la informació trobada i dels materials o projectes concebuts pels alumnes. Es valorarà la capacitat d'aprenentatge a partir del treball dels companys i companyes.
L’ordre dels continguts exposat a l’apartat de continguts no té perquè coincidir exactament, alguns apartats es poden treballar simultàniament o es pot alterar l’ordre en funció de les necessitats de l’alumnat o de la programació d’alguna visita a alguna exposició o escola.
A l'inici del curs es proporcionarà un cronograma orientatiu de l'assignatura, tenint en compte que no tot pot estar previst i que algunes decisions les prendrem en funció dels interessos de l'alumnat. Aquest cronograma s’anirà actualitzant en funció del ritme a que avanci el curs i dels canvis que puguin fer-se.
| COMPETÈNCIES | METODOLOGIA | ACTIVITAT FORMATIVA |
| CEM-53 | Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge orientat a projectes Estudi de casos Resolució d'exercicis i problemes | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CEM-55 | Aprenentatge cooperatiu Resolució d'exercicis i problemes | Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CEM-56 | Aprenentatge basat en problemes Estudi de casos Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CET-1 | Aprenentatge basat en problemes Resolució d'exercicis i problemes | Classes pràctiques Tutories |
| CET-2 | Estudi de casos Resolució d'exercicis i problemes | Classes pràctiques Seminaris tallers |
| CET-3 | Aprenentatge basat en problemes Mètode expositiu / lliçó magistral Resolució d'exercicis i problemes | Classes teòriques Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CET-4 | Aprenentatge orientat a projectes Contracte d'aprenentatge | Estudi i treball en grup Tutories |
| CET-5 | Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge orientat a projectes | Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CET-6 | Aprenentatge basat en problemes Estudi de casos | Classes pràctiques |
| CG-01 | Aprenentatge basat en problemes Resolució d'exercicis i problemes | Estudi i treball individual / autònom Estudi i treball en grup |
| CG-01 | Aprenentatge cooperatiu Estudi de casos | Classes pràctiques Tutories |
| CG-02 | Mètode expositiu / lliçó magistral | Classes teòriques |
| CG-03 | Aprenentatge cooperatiu | Estudi i treball en grup |
| CG-04 | Aprenentatge basat en problemes Resolució d'exercicis i problemes | Pràctiques externes Seminaris tallers |
| CG-09 | Aprenentatge basat en problemes Aprenentatge cooperatiu Aprenentatge orientat a projectes Resolució d'exercicis i problemes | Classes pràctiques Estudi i treball en grup Seminaris tallers |
| CG-10 | Aprenentatge orientat a projectes Contracte d'aprenentatge | Classes pràctiques Estudi i treball individual / autònom Seminaris tallers |
| CG-11 | Aprenentatge basat en problemes | Pràctiques externes Tutories |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació de l'assignatura tindrà en compte l'assoliment de les competències a través de l'anàlisi de les aportacions de l'alumnat: treballs individuals i/o col·lectius, proves, entrevistes, presentacions, participació a classe, etc.
Per avaluar de forma continuada els diferents aspectes parcials durant el semestre, es farà servir les qualificacions orientatives següents: Excel·lent, Notable, Aprovat, Insuficient, Deficient i No Corregit. La nota final serà numèrica i tindrà en compte totes les activitats que s'hagin realitzat al llarg del semestre.
Els criteris d'avaluació específics seran detallats durant la primera sessió del curs.
L'avaluació tindrà en compte els següents criteris.
- Es puntuarà la participació i implicació amb l'assignatura (20%)
- Hi haurà una avaluació continuada i progressiva (50%)
- Es faran dues proves objectives de l'assignatura (30%)
Aprovar les dues proves serà un requisit imprescindible per aprovar l'assignatura.
Bibliografia i recursos
Aberastury, A (1968). El niño y sus juegos. Ed. Paidós. Barcelona.
Aucouturier, B. (2004) Los fantasmas de acción y la pràctica psicomotriz. Ed. Graó. nº7. Barcelona.
Aucouturier, B. (2004). Los fantasmas de acción y la Práctica Psicomotriz. Ed. Graó. Barcelona.
Aucouturier, B., Mendel, G. (2004). ¿Por qué los niños y las niñas se mueven tanto? Ed. Graó. Barcelona.
Aucouturier, B. & varis (2004) Miedo a nada… miedo a todo. Ed. Graò. Barcelona.
Bruner, J. (1984) Acción, pensamiento y lenguaje. Alianza. Madrid.
Castellví, P. (1997): Psicología del desenvolupament. De Proa. Universitat Ramon Llull. Barcelona.
Garaigordobil, M. (1990) Juego y desarrollo infantil. Seco Olea. Madrid.
Golse, B (1987). El desarrollo intelectual y afectivo. Ed. Masson. Barcelona.
Lapierre, A. (1968) La reeducación física. Dossat 2000. Barcelona
Lapierre, A. Abadie, M (1977) Educación psicomotriz en la escuela maternal: una experiencia con los”pequeños”, E. Científico Médica. Madrid.
Lapierre, A. (1981) La educación psicomotriz en la escuela maternal. Barcelona. E. Científico Médica.
Lapierre, A. (1996) El juego, expresión primaria del inconsciente pp 281-287. En Alemany, C. García, V. (Eds) El cuerpo vivenciado y analizado. Desclée de Brouwer. Bilbao.
Lleixà Arribas, T. (1999) Juegos sensoriales y de conocimiento corporal. Paidotribo. Barcelona.
Michelet, A. (1986) El maestro y el juego. Perspectivas V. XVI. Nº 1, PP. 117-
126.
Osborn, A. F., Milbank, J. F. (1987) The Effects of Early Education. Clarendon Press. Oxford.
Piaget, J. (1932) El juicio moral en el niño. Fontanella. Barcelona.
Piaget, J. (1966) Response to Sutton - Smith. Psychological Review, Nº 73, pp.
111-112.
Piaget, J. (1946) La formación del símbolo en el niño. Fondo de cultura
económica. México.
Rogoff, B. (1993) Aprendices del pensamiento. El desarrollo cognitivo en el
contexto social. Paidós. Barcelona.
Vygotsky, L. S. (1933, 1966) El papel del juego en el desarrollo. En Vygotsky,
L.S. El desarrollo de los procesos superiores. Crítica. (1982) Barcelona
Vygotsky, L.S. (1932) Thought and Language. Cambridge. MIT Press. Massachusetts
Vygotsky, L.S. (1979) El desarrollo de los procesos psicológicos superiores. Crítica. Barcelona.
Wild, R. (1996) Educar para ser, Ed. Herder, Barcelona.
Wild, R. (2005) Libertad y límites: Amor y respeto, Ed. Herder, Barcelona.
Winnicot, D.W. (1990) Los bebés y sus madres, Ed. Paidós. Barcelona.
Vila, I (1986) Introducción a la obra de Henri Wallon. Ed. Anthropos. Barcelona.
EXPRESSIÓ PLÀSTICA
ABELLEIRA, Ángeles; ABELLEIRA, Isabel (2016). Los hilos de infantil. Londres / Nueva York: Routledge.
ACASO, María (et al.) (2007). "conocer, jugar y crear con el arte contemporáneo" en Manuel BELVER; Ana Mª ULLAN. La creatividad a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
ACASO, María; MEGÍAS, Clara (2017). Art Thinking. Barcelona: Paidós
ACASO, María (2009). La educación artística no son manualidades. Madrid: Catarata
AGIRRE ARRIAGA, Imanol (2000).Teorías y prácticas en educación artística : ideas para una revisión pragmatista de la experiencia estética . Pamplona: Universidad Pública de Navarra
AGIRRE, Imanol (2009). "Sobre los usos del arte", Infancia: educar de 0 a 6 años. Barcelona: Asociación de maestros Rosa Sensat.
AGIRRE, Imanol; GIRÁLDEZ, Andrea (2009). "Fundamentos curriculares de la educación artística". En Lucina JIMÉNEZ, Imanol AGIRRE; Lucia G. PIMENTEL (coords.). Educación artística, cultura y ciudadanía. Metas Educativas 2021: la educación que queremos para la generación de los Bicentenario. Madrid: OEI/Santillana, págs. 75-88.
AGIRRE, Imanol (2015a). "Repensar las relaciones entre artes e infancia en la educación escolar".
proyecto vaca: https://proyectovaca.wordpress.com/
AGRA, Mª Jesús (et al.) (2007). La educación artística en la escuela. Barcelona: Grao.
ALVÁREZ RODRÍGUEZ, Dolores (2003). "Esto no es una pipa" en Marín Viadel, R. Didáctica de la educación artística (pp.359-395). Madrid: Pearson Prentice Hall.
BAMFORD, Anne (2009). El factor ¡wuau! Barcelona. Octaedro
BATALLA, Gregoria (2009). "Escuchando al niño. El arte en la escuela". Figuras retóricas del arte contemporáneo
http://www.mrpmenorca.cat/index2.php?option=com_docman&task=doc_view&gid=83&Itemid=31
BELVER, Manuel H / ULLÁN, Ana Mª (eds.) (2007). El arte a través del juego. Salamanca: Amarú ediciones.
BELVER, Manuel H/ ACASO, María/ MERODIO,I (eds)(2005). Arte infantil y cultura visual. Madrid: Eneida
BERDICHEVSKY, Patricia (2009). Primeras huellas. El lenguaje plástico visual en el jardín maternal. Rosario: Homo Sapiens.
BERGER, Warren (2020). “Preguntas para desencadenar la creatividad”. El libro de las grandes preguntas. Planeta México.
BERROCAL, Marta (et al.) (eds.)(2005): Menús de educación visual y plàstica, Graó, Barcelona. Hay 2 capítulos que me interesan:"Introducción" y "Orientaciones didácticas y metodológicas". En Menús de educación visual y plástica: siete propuestas para desarrollar en el aula. Barcelona: Graó.
CABANELLAS, Isabel y HOYUELOS, Alfredo (1996). "Bebés y expresión plástica", Cuadernos de Pedagogía, 247
CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999) Formació de la imatge plàstica del nen: didàctica i desenvolupament del sentit del espai. Pamplona: Diputació Foral de Navarra, Direcció d´Educació.
CABANELLAS, Isabel Cabanellas; HOYUELOS, Alfredo (1999). "Fichas, libros de texto y otras incoherencias escolares". Infancia núm 55. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
CAÑETE PULIDO, M. (2010). Evolución de la Expresión Plástica en los niños y niñas de Educación Infantil Elementos básicos del lenguaje plástico. Objetivos, contenidos, materiales, estrategias metodológicas y de evaluación de la Expresión Plástica. Modelos y estereotipos. Revista digital: Innovación y experiencias educativas, (nº 26).
CAJA, J (coordinador) (2001) La Educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento. Barcelona: Graó.
COLELL, Sandra; CIVIT , Lurdes (2005). "¿Plástica o manualidades?: educar a través de la expresión plástica", Sandra Colell, Lurdes Civit, Aula de innovación educativa, núm. 138
COLS, Carme (2002) "El ambiente". En Hacer plástica, un proceso de diálogos y situaciones. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
DÍEZ NAVARRO, Mari Carmen (2018).Arte en la escuela infantil. Barcelona: Graó.
EDWARDS, Carolyn/ GANDINI, Lella/ FORMAN, George (1998) The hundred languages of children. The Reggio Emilia approach. London: Ablesh Publishing.
EISNER, Elliot (2002). “La enseñanza de las artes plásticas”. En El arte y la creación de la mente. Barcelona: Paidós.
EISNER; Elliot (2002). “Ocho importantes condiciones para la enseñanza y el aprendizaje en las artes visuales”. Arte, Individuo y Sociedad. Anejo I, 47-55
GOLEMAN, Daniel (1996). Inteligencia emocional. Barcelona: Kairós.
GREENE, Maxime (2005). Liberar la imaginación. Barcelona: Graó.
HERNANDEZ, Fernando (2000). Educación y cultura visual. Barcelona: Octaedro
HERNÁNDEZ, Fernando (2002). “Los proyectos de trabajo. Mapa para navegantes en mares de incertidumbre”, Cuadernos de pedagogía nº 310. Barcelona: Wolters Kluwer.
ISALT, Carme (2010) “La construcció del saber compartit” (un recorregut biogràfic de canvi), Infància : educar de 0 a 6 anys ,núm:172. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
LOWENFELD, Viktor, Desarrollo de la capacidad creadora, Buenos Aires, Kapelusz
MARIN VIADEL, Ricardo (coordinador)(2003). Didáctica de la educació artística. Madrid: Prentice Hall.
MARÍN VIADEL, Ricardo (2003). “Aprender a dibujar para aprender a vivir”, Didáctica de la educación artística. Madrid: Pearson- Prentice Hall.
MESONERO, Antonio y TORIO LÓPEZ, Susana (1996). Didáctica de la expresión plástica en educación infantil. Oviedo: Universidad de Oviedo.
NAVARRO DÍEZ, Mari Carmen (2016). El oficio del arte. Soñar con el lápiz en la mano. Barcelona: Graó.
SANS, Soledat/ Balada, Marta, Col·lecció Fragments. Barcelona: El carrau blau i Rosa sensat.
SPRAVKIN, Mariana (2009). Educación plástica en la escuela: un lenguaje en acción. Madrid: Editorial CEP.
SPRAVKIN, Mariana et al. (2009). Artes plásticas. Caminos para crear, apreciar y expresar. Madrid: Editorial CEP.
TRUEBA, Beatriz (2015). Espacios de armonía. Barcelona: Octaedro.
TRUEBA, Beatriz (2015). “Desde la necesidad a la forma: principios de filosofía educativa y organización del espacio, una propuesta decoherencia”. Espacios de armonía. Barcelona: Octaedro.
WILD, Rebeca (2011) Etapas del desarrollo. Barcelona: Herder