Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Antropologia

Antropologia
6
7606
1
Segon semestre
FB
Medicina social, habilitats de comunicació i iniciació a la investigació
Antropologia
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Els professors atendran als alumnes en horari a convenir amb citació prèvia via e-mail:

Dr. Xavier Escribano: xescriba@uic.es

Dra. Andrea Rodríguez-Prat: arodriguezp@uic.es

Dr. Abel Miró: amiro@uic.es


Presentació

Tenint en compte la creixent especialització de les ciències mèdiques, el professional de la salut necessita disposar de recursos teòrics i pràctics per tal d'evitar la visió fragmentada del pacient. Per tal d'assolir-ho, l'assignatura d'Antropologia facilita el desenvolupament d'una idea coherent i completa de la persona humana que fa possible el reconeixement de la pluralitat de les seves dimensions físiques, psíquiques, socials i espirituals i integrar-les de manera adequada.

Encara més, els conceptes de salut i malaltia, de dolor o patiment, han d'entendre's a la llum d'una visió global de la persona humana que tingui en compte, de manera simultània, la seva condició vulnerable i la seva dignitat personal. La pràctica d'una professió sanitària planteja de manera inevitable abundants qüestions que requereixen haver realitzat prèviament una pregona reflexió sobre la natura de l'ésser humà, sobre les seves possibilitats o els límits del seu comportament, temàtiques que aborda l'Antropologia de manera rigorosa.

En darrer lloc, gràcies a l'assignatura d'Antropologia l'alumne de Medicina podrà comprendre millor la necessària articulació entre la vessant tècnica i la vessant humana de la seva professió, amb la finalitat de superar les limitacions d'una resposta merament tecnològica a la malaltia i aportar al perfil de la seva professió l'aspecte humanitzant que la societat demana.

Requisits previs

No procedeix

Objectius

Ponderar de manera crítica i reflexiva les interpretacions o imatges de l'ésser humà que més influeixen en el nostre sistema socio-cultural, tenint en compte de manera especial les seves implicacions pel que fa a la concepció de la salut i la malaltia, del dolor i del patiment.

Assolir una visió global de la persona humana, com a realitat complexa i pluridimensional, tenint en compte en el nivell de la reflexió filosòfica els nombrosos resultats assolits gràcies al grau actual de desenvolupament de les diverses ciències biològiques, humanes i socials.

Proporcionar instruments conceptuals per tal d'analitzar i valorar de manera rigorosa les diferents problemàtiques que presenta l'existència humana en el món contemporani, posant especial èmfasi en aquelles relacionades amb el món sanitari, com és el cas per exemple d'aquelles situacions en les quals es fa palesa la dependència, la vulnerabilitat o la fragilitat de la persona humana.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  1. Aconseguir integrar adequadament la vessant tècnica i la vessant humana de la Medicina.
  2. Descobrir la necessitat de desenvolupar una Medicina centrada en la persona.
  3. Prendre consciència de la complexa realitat de l'ésser humà i de la pluralitat de dimensions que el configuren com a persona.
  4. Comprendre les importants implicacions de la diversitat social i cultural per la comprensió de la malaltia i de la salut.
  5. Descobrir el significat i el valor del principi fonamental de la dignitat de la persona humana, particularment en els àmbits relacionats amb el dolor, la malaltia o qualsevol altra situació de vulnerabilitat i limitació.
  6. Adquirir una comprensió de la importància de la comunicació interpersonal en el context de la relació terapéutica.
  7. Reflexionar sobre l'efecte de la mediació tecnològica en la mirada mèdica sobre el pacient i en el desenvolupament de la relació terapéutica.
  8. Comprendre la importància de l'adquisició dels principis i les virtuts fonamentals d'una ètica del tenir cura: compassió, competència, confidencialitat, confiança.
  9. Reflexionar sobre el dolor i el patiment.
  10. Aprofundir en l'experiència personal, social, cultural i espiritual de la salut i la malaltia.
  • 08 - Reconèixer les bases de la conducta humana normal i les seves alteracions.
  • 34 - Tenir, en l'activitat professional, un punt de vista crític, creatiu, amb escepticisme constructiu i orientat a la investigació.
  • 35 - Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i la gestió de les malalties.
  • CB-1 - Haver adquirit coneixements avançats i demostrat, en un context d'investigació científica i tecnològica o altament especialitzat, una comprensió detallada i fonamentada dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en un o més camps d'estudi.
  • CB-3 - Saber avaluar i seleccionar la teoria científica adequada i la metodologia precisa dels seus camps d'estudi per formular judicis a partir d'informació incompleta o limitada incloent, quan sigui necessari i pertinent, una reflexió sobre la responsabilitat social o ètica lligada a la solució que es proposi en cada cas.
  • CTS-3 - Fomentar i garantir el respecte als Drets Humans i als principis d'accessibilitat universal, igualtat, no discriminació i els valors democràtics i de la cultura de la pau.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

1. L'alumne ha adquirit elements conceptuals suficients per tal de detectar qualsevol visió reduccionista de l'ésser humà. En especial, pot sotmetre a crítica i superar una consideració fragmentada del pacient (com a simple col·lecció d'òrgans i sistemes) o una reducció de la persona humana a la seva patologia.

2. L'alumne coneix els fonaments filosòfics i antropològics de la dignitat de la persona humana, pot exposar-los i argumentar-los coherentment i aplicar-los a diversos casos pràctics relacionats amb la seva pràctica professional.

3. L'alumne adquireix una comprensió global i multiperspectiva de la persona humana, de tal forma que la salut i la malaltia deixen d'ésser per a ell fenòmens exclusivament biològics o fisiològics, i es capaç de contemplar-los també des del punt de vista dels seus components psicològics, socials, culturals, ètics i espirituals.

4. L'alumne adquireix un ampli bagatge conceptual per tal d'analitzar racionalment i comprendre l'estructura fonamental de la persona humana, posant especialment de relleu la importància de la seva corporalitat, afectivitat, llibertat, sociabilitat, dignitat, vulnerabilitat i trascendència.

5. L'alumne adquireix un major grau d'autoconeixement personal, potencia la seva sensibilitat moral respecte al patiment i al destí dels altres, descobreix la importància dels valors actitudinals en les situacions límit, i aprèn a reflexionar valorativament i crítica sobre la natura i la condició humana.

Continguts


  1. Què és l'Antropologia?
  2. Diversitat de sabers antropològics.
  3. Funció del saber antropològic a Ciències de la Salut

  1. L'animal que s'autointerpreta.
  2. El problema dels reduccionismes antropològics.

  1. Interior físic i interioritat vital.
  2. La noció clàsssica d'ànima (psique)
  3. Nivells o graus de vida.
  4. Els trets diferencials de l'ésser humà.

  1. L'animal nu. Sentit de la inespecificitat funcional de l'ésser humà.
  2. L'articulació de natura i cultura: la mà i la intel·ligència.
  3. L'aprenentatge i la pluralitat de cultures.
  4. Nivells d'autorrealització de l'ésser humà: natural-orgànic, socio-cultural, personal-espiritual.

  1. Breu història de la mirada sobre el cos.
  2. L'experiència de la corporalitat.
  3. Fenomenologia dels sentits.
  4. El paradigma del cos viscut i la malaltia.

  1. Els instints animals bàsics.
  2. La dinàmica tendencial humana.
  3. Natura i cultura en la sexualitat
  4. L'afectivitat en la perspectiva ètica.

  1. L'animal simbòlic: de la veu a la paraula.
  2. Trets específics del llenguatge humà.
  3. Funcions del llenguatge.
  4. Llenguatge i interacció social: l'ús terapéutic de la paraula.

  1. Voluntari i involuntari. El desig i l'elecció.
  2. La lliure realització de la persona humana.
  3. Llibertat física, psicològica, moral i política.
  4. La dimensió biogràfica de l'existència personal.

  1. La dimensió social o relacional de la persona humana.
  2. Relacions intrapersonals i interpersonals.
  3. Relació amb la natura i civilització tecnològica.
  4. La relació amb allò trascendent: la religiositat humana.

  1. Història del reconeixement de la dignitat de la persona.
  2. El fonament de la dignitat de les persones.
  3. Naturalisme i personalisme: discusió sobre la noció de persona en el context de la bioètica contemporània.
  4. L'especial dignitat de la persona malalta.

  1. El sofriment i la vida conscient.
  2. Nivells de dolor o patiment: físic, psíquico-emocional i espiritual.
  3. Comprensió filosòfica del patiment. Actituds davant del dolor.
  4. El patiment i la urgència de sentit.
  5. El sentit cristià del patiment.

  1. Sentit i interpretació de la malaltia al llarg de la història.
  2. La malaltia com a crisi existencial.
  3. La malaltia: autonomia i dependència.
  4. Actituds socials davant del malalt.

  1. La consciència humana de la mort.
  2. La modulació cultural i personal del morir: actituds davant de la mort.
  3. L'ocultació de la mort a la nostra societat.
  4. La qüestió de la pervivència després de la mort.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

L'assignatura s'impartirà ordinàriament a través de sessions teòriques i sessions pràctiques. Pel desenvolupament de les classes pràctiques el grup es dividirà en dos subgrups (A i B). El contingut de les classes magistrals consistirà en el desenvolupament dels principals temes i conceptes de l'assignatura detallats en el temari. Pel que fa a les sessions pràctiques, es basaran principalment en l'anàlisi de textos i de documents audiovisuals que tenen la finalitat d'il·lustrar i aprofondir els conceptes explicats anteriorment. Amb antel·lació suficient els alumnes podran trobar en el sistema Moodle  les orientacions i els documents necessaris per tal de preparar les sessions pràctiques. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



- Examen Parcial: 10%

- Examen Final: 50%

- Part Pràctica: 40%

 

Tant l'examen final com la part pràctica de l'assignatura han d'aprovar-se per tal de fer mitjana amb la resta de valors.

Bibliografia i recursos

MANUALS BÀSICS DE CONSULTA
- Amengual, G., Antropología Filosófica, BAC, Madrid, 2007.
- Torralba i Roselló, F., Antropología del cuidar, Fundación Mapfre Medicina, Barcelona, 1998.
- Vicente Arregui, J. y Choza, J., Filosofía del hombre. Una antropología de la intimidad, ICF-UNAV, Rialp, Madrid, 1995.
- Yepes Stork, R., Fundamentos de antropología, Eunsa, Pamplona, 1997.

OBRES GENERALS
- Anrubia, E. (ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
- Anrubia, E. (ed.), Filosofías del dolor y la muerte, Ed. Comares, Granada, 2007.
- Escribano, X. (ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Ed. Dux, Barcelona, 2008.
- Roqué, M. V. (ed.), El sentido del vivir en el morir, Thomson-Reuters Aranzadi, Pamplona, 2013

BIBLIOGRAFIA GENERAL

-  Alsina, J., Los orígenes helénicos de la medicina occidental,  Barcelona: Labor, 1992.
-  Andorno, R., Bioética y dignidad de la persona, Tecnos, Madrid, 1998.
- Buber, M., ¿Qué es el hombre?, Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1986.
- Choza, J., Humanismo de la ancianidad; en Los otros humanismos, Pamplona: Eunsa, 1994.
- Gadamer, H. G., El estado oculto de la salud, Gedisa, Barcelona, 2001.
- Gehlen, A., El hombre. Su naturaleza y su lugar en el mundo, Sígueme, Salamanca, 1987.
- González García, M. (comp.), Filosofía y dolor; Madrid: Tecnos, 2006.
- Hennezel, Marie de, La mort íntima, Columna, Barcelona, 2000.
- Jaspers, K., La práctica médica en la era tecnológica; Barcelona: Gedisa, 2003.
- Jonas, H., Técnica, medicina y ética, Paidós, Barcelona, 1997.
- Jünger, E., Sobre el dolor, Tusquets, Barcelona, 2003.
- Laín-Entralgo, Pedro, La relación médico-enfermo, Revista de Occidente, Madrid, 1964.
- Laín-Entralgo, P., El arte de la curación por la palabra en la antigüedad clásica, Barcelona: Anthropos
- Landsberg, P. L., Ensayo sobre la experiencia de la muerte, Ed. Caparrós, Madrid, 1995.
- Ortega y Gasset, J., Meditación de la técnica y otros ensayos; Madrid: Alianza, 2000.
- Pellegrino, E. D. i Thomasma, D.A., A philosophical basis of Medical Practice. Toward a Philosophy and Ethic of the Healing Professions, New York, Oxford University Press, 1981.
- Nussbaum, La terapia del deseo, Paidós, Barcelona, 2003.
- Roqué, Mª. V., Médico y paciente. El lado humano de la medicina, Ed. Dux, Barcelona, 2007.
- Russo, G., Il medico. Identità e ruoli nella società di oggi, Edizioni Internazionali, Roma, 2004
- Scheler, M., Muerte y supervivencia, Ed. Encuentro, Madrid, 2001.
- Scheler, M., El puesto del hombre en el cosmos, Revista de Occidente, Madrid, 1936.
- Torralba, F., Filosofía de la Medicina, Institut Borja de Bioètica. Fundación Mapfre Medicina, Madrid, 2001.
- Vicente Arregui, J., El horror de morir; Barcelona, Tibidabo, 1992.

TÍTOLS D'INTERÈS
- Bauby, J.-D., La escafandra y la mariposa, Ed. Planeta, Barcelona, 2008.
- Pérez de Laborda, M. et alia, ¿Quiénes somos? Cuestiones en torno al ser humano. Ed. Eunsa, Pamplona, 2018.
- Sacks, O., L'home que va confondre la seva dona amb un barret, Ed. Proa, Barcelona, 2001.
- Szczeklik, A., Catarsis, Sobre el poder curativo de la naturaleza y el arte, Acantilado, Barcelona, 2010.
- Szczeklik, A., Core. Sobre enfermos, enfermedades y la búsqueda del alma de la medicina, Acantilado, Barcelona, 2012.