Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Urbanisme 3

Urbanisme 3
6
8106
4
Segon semestre
OB
Mòdul Projectual
Urbanisme 3
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Prèvia sol·licitud de reunió.

Presentació

Professors de taller: Marta Benages, Alvaro Cuéllar,  Joan Solà, Pere Vall 

Professors de teoria: Marta Benages, Alvaro Cuéllar, Pere Vall

Requisits previs

L'alumne haurà aprovat Urbanisme 2 per tal de poder matricular aquesta assignatura.

Objectius

  • Consolidar la interpretació estructural de la ciutat i el territori.
  • Aportar instruments i bases metodològiques per al projecte territorial.
  • Introduir el coneixement de les transformacions territorials contemporànies.
  • Aprofundir en els conceptes i instruments per al projecte urbà introduïts a Urbanisme 2.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
  • 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
  • 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
  • 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
  • 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
  • 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
  • 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
  • 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
  • 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
  • 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
  • 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
  • 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
  • 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
  • 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
  • 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Un cop finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de:

  • Interpretar l'estructura de la ciutat i el territori. Analitzar amb mirada intencionada i capacitat de síntesi.
  • Aplicar el mètode i els instruments del projecte urbanístic multiescalar.
  • Reflexionar sobre les transformacions territorials contemporànies i seleccionar les tècniques d'intervanció adequades.
  • Aplicar les tècniques de representació gràfica convenients per a les escales: 1/50.000,1/20.000, 1/10.000 y 1/5.000.

Continguts

  • Introducció al projecte urbà metropolità

Pautes per a la diagnosi morfológica del territorio metropolità

  • Forma
  • Substrat
  • Estructura
  • Les formes de creixement metropolità
  • Àrees de nova centralitat

Pautes per al projecte urbà metropolità

  • Infraestructures
  • Residència i paisatge
  • Espais oberts i matriu ecològica
  • Reciclatge de paisatges productius
  • Regeneració de paisatges intermedis

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’ensenyament d’Urbanisme 3 s’efectua en format de taller continu on s’integra l’aprenentatge teòric i pràctic. El taller es desenvolupa en dues parts.

Taller Práctic. Té per objectiu projectar un àmbit territorial des de l’escala regional fins a l’escala local, a través de les següents fases de treball:

  • Anàlisi morfològica de l’àmbit territorial. Lectura intencionada i orientada a la proposta a escala 1/25.000 - 1/10.000 – 1/5.000.
  • Projecte d’estructura general de l’àmbit territorial a escala 1/5.000 - 1/2.000.
  • Micro-projecte específic. Projecte d’ordenació en planta a escala 1/1.000 – 1/500, seccions transversals 1/500 – 1/250 i volumetria.

Taller Teòric. Té per objectiu aportar continguts teòrics, models de referència i bases instrumentals per desenvolupar el projecte territorial del Taller Pràctic. S’imparteixen sessions teòriques complementades amb exercicis pràctics específics de suport als continguts teòrics. Els exercicis es desenvolupen a classe.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Classe participativa
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Classe pràctica
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,73
Tutories
34-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 0,82
Estudi individuals o en grup
35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 3

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’avaluació será contínua, i es valorarà la capacitat d’expressar de forma sintètica i ordenada els continguts corresponents a cada una de les fases de treball del Taller Pràctic. Es considerarà especialment l’assimilació dels continguts teòrics, els models de referència i les bases instrumentals del Taller Teòric, i la seva aplicació al projecte territorial del Taller Pràctic.

L’avaluació del Taller Pràctic suposa el 80 % de la nota final. 

L’avaluació del Taller Teòric suposa el 20 % de la nota final.

Es considera imprescindible per poder superar l’assignatura:

  • L’assistència als tallers. Les absències hauran d’estar sempre justificades i mai podran superar, en el seu conjunt, el 15% de l’horari lectiu. Si no es compleix aquesta condició l’alumne no podrà continuar el curs.
  • Lliurar tots els exercicis pràctics del Taller Teòric i assolir una valoració positiva del conjunt.
  • Lliurar i aprovar els exercicis del Taller Pràctic.

Bibliografia i recursos

AA.VV. Del Buit a la Diversitat. LAU 1.Barcelona. ESARQ-UIC. 2009

AA.VV. Granollers a tota escala. Projectes d’alumnes.ESARQ-UIC. 2004

 AA.VV. Regeneración de territorios intermedios. Repensar Encamp. Barcelona: ESARQ-UIC, 2011.

ARANDA, Rafael; FORTIÀ, Pep; PIGEM, Carme; VILALTA, Ramon. El Fluvià com a pretext. Estudi i intervenció en el paisatge. Diputació de Girona. 1993

BOERI, Stefano; LANZANI, Arturo; MARINI, Edoardo. Il territorio che cambia. Ambienti, paesaggi e immagini delle regione milanese. Milano: Abitare Segesta Cataloghi, 1993

BOERI, Stefano. “Filament city” Dins: Lotus nº107, 2000. pp.128-131

BRUEGMAN, Robert. Sprawl: a compact history. Chicago: University of Chicago Press, 2005.

BUSQUETS, Joan. Un progetto europeo per Trento.Nicolodi editore. 2004

BUSQUETS, Joan. Six Projects for Den Haag. BAU SL. 2004

BUSQUETS, Joan. Cities X lines: a new lens for the urbanistic project. HarvardUniversity, 2006

COLLOVÀ, Roberto “Una calle hecha de esquinas” Dins: UR Urbanismo Revista nº 5 pp 28

EIZAGUIRRE, Xabier. La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma difusa. Barcelona: Edicions UPC, 2001

FONT, Antonio; LLOP, Carles; VILANOVA, Josep Mª. La construcció del territori Metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona.Barcelona: Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999.

FORMAN, Richard T.T. Landscape Ecology Principles in Landscape Architecture and Land-Use Planning. Washington: Island Press. 1996.

ISOLA, A. (coord.). Infra Atlante e Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio, 2002

KOOLHAHS, Rem. “The generic city”. Domus num. 791. Març 1997

LOMBARDI, Giorgio (dir.). Infrastrutture e dispersione insediativa. Tra Mestre e Padova. Infra Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio 2002, pp.200-219

LÓPEZ DE LUCIO, Ramón. Construir Ciudad en la Periferia. Cuesta Veguilla SA y Vereda del Valle SA, Getafe (Madrid). 2007

LUDEVID, Jordi i AAVV; Arquitectura territorial, medi natural I desenvolupament urbà al Pla de Bages. Fundació Caixa de Manresa-Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Edició: Angle Editorial SL. 1998

LYNCH, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona. Editorial Gustavo Gili. 2001

McHARG, Ian. Design with nature. New York: Natural History Press, GarcenCity, 1969. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000.

RUEDA, Salvador. “Els costos ambientals dels models urbans dispersos”. Dins: Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 36, maig 2002. pp. 73-104

SABATÉ, Joaquim; SCHUSTER, J. Mark. Projectant l’eix del Llobregat. Paisatge cultural i desenvolupament regional Universitat Politècnica de Catalunya-Massachusetts Institute of Technology. 2001

SABATÉ, Joaquim. El corredor Sant Llorenç de Munt-Collserola. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 2000

SABATÉ, Joaquim; COROMINAS, Miquel; EIZAGUIRRE, Xavier; PIE, Ricard. Forma del territori i projecte. Propostes d’ordenació territorial a la Vall d’Aran. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 1996

SABATÉ, Joaquim. Patrimoni i projecte territorial. Colònies, Sèquia de Manresa i Delta del Llobregat. Diputació de Barcelona. 2004

SABATÉ, Joaquim. "Camp de Tarragona: Proyectos para una nueva configuración territorial". Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008

SABATÉ, Joaquim. "Proyectar el territorio: objetivos e instrumentos".Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008

SECCHI, Bernardo. Tre piani. La Sapienza, Ascoli, Bergamo. Milano: Franco Angeli, 1994.

SOLÀ-MORALES, Manuel. Lotus Quaderni Documents

SOLÀ-MORALES, Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. 2008

UR. Urbanisme Revista núms. 5-6 “El proyecto urbano I, II”

UR. Urbanisme Revista núms 9-10 “Projectar la perifèria”

VIGANÓ, Paola. New Territorios. Situations, projects, scenarios for the European city and territory. IUAV. Università di Venezia. Officina Edizioni. 2004