Universitat Internacional de Catalunya

Empresa

Empresa
6
10075
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Professorat


Dr. ROBERT AGELL, Francesc - frobert@uic.es

Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic.

frobert@uic.es

 

 

 

Presentació

Empresa és una assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS, que s'imparteix en el semestre 5 del Grau en Periodisme. Aquesta assignatura vol proporcionar una visió teórico-pràctica de l’empresa informativa en els seus diferents nivells i el seu entorn.

L’objectiu és que els alumnes coneguin l’estructura i l’organització de l’empresa, per facultar-ne la integració futura com a professional, en autoocupació o exercint-hi càrrecs de direcció.

Requisits previs

Aquesta assignatura no necessita requisits previs.

Objectius

  • Entendre els fonaments de l’empresa informativa.
  • Conèixer els factors externs i interns que condicionen la creació i gestió de les empreses informatives.
  • Identificar les tipologies d’empreses periodístiques, adquirint els coneixements necessaris per interpretar les diferències en l’organització dels tres nivells en què es classifiquen.
  • Comprendre les singularitats de la gestió dels recursos humans i tècnics per a la posada al mercat de la informació com a objecte amb valor econòmic.
  • Identificar les tendències innovadores de l’entorn empresarial informatiu.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 09 CG - Capacitat per innovar
  • 13 CG - Esperit positiu i emprenedor
  • 14 CE - Capacitat de planificar recursos tècnics i humans
  • 19 CE - Capacitat d'elaborar un pressupost d'un projecte periodístic
  • 20 CE - Capacitat de planificar i executar projectes periodístics
  • 23 CE - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de l'empresa informativa
  • 33 CE - Coneixement i domini dels sistemes de finançament dels diferents mitjans de comunicació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Tenir una visió global del món de l’empresa i específicament de l’empresa informativa.
  • Entendre els factors que intervenen en l’elaboració dels productes informatius.
  • Ser capaços de planificar els recursos necessaris per a executar projectes periodístics
  • Conèixer les estratègies que guien la indústria informativa, des de les grans corporacions multimèdia fins als emprenedors que posen en marxa el seu projecte.
  • Seguir les tendències innovadores en l’àmbit de l’empresa informativa.

Continguts

L'assignatura aborda l'activitat de les empreses informatives amb una aproximació teòrico-pràctica, focalitzant l'atenció tant en el seu àmbit extern com intern. Es descriuen els motors de canvi que obliguen aquestes empreses a la seva adaptació permanent, modificant tant les seves estratègies com la seva estructura de gestió, que són objecte d'estudi en aquest curs.  

1. Introducció 

  • Nocions generals d'empresa i empresari. Emprenedoria
  • Origen de les empreses informatives
  • Factors que intervenen en el seu desenvolupament
  • Tipologia

2. Empresa Informativa

  • Definició i característiques
  • Titularitat, forma jurídica, condicionants
  • Aplicació a l'àmbit de la informació
  • La digitalització i el efectes en les empreses informatives

3. L'entorn i els condicionants

  • La regulació. El finançament. El nou entorn multimèdia. La convergència tecnològica i empresarial.
  • Condicionants interns. Titularitat (pública o privada). Cultura empresarial. Objectius socials. Volum.
  • La disrupció digital i els seus efectes
  • Empreses de premsa, empreses de ràdio, empreses de televisió. El nou paradigma digital
  • Exemples i estudi de cas 

4. La gestió de les empreses informatives

  • Organització i estructura de gestió: visió dels organigrames i els departaments. Teories i criteris d'aplicació.
  • El finançament
  • Els recursos humans: la gestió del talent i les persones
  • L'enfocament al mercat: l'anàlisi, la producció, la comercialització.
  • Un cas concret: la producció televisiva

5. Estratègies

  • Les forces del mercat
  • La cadena de valor
  • Estratègies i aplicació: àmbit local; nacional i transnacional
  • Anàlisi de grups de comunicació


6. El nou mercat laboral

  • Condicionants. Estat actual i perspectives
  • Autocupació del periodista, tipologia d'empreses
  • Nou serveis, innovació, eines i recursos
  • Detecció d'oportunitats en el mercat informatiu. Eines, recursos i metodologia


7. Seminaris

  • Introducció a la comptabilitat: anàlisi d'estats financers
  • Gestió financera: aplicació a les empreses informatives
  • Direcció estratègica: gestió del talent; gestió dels recursos en competència; gestió de la complexitat
  • Estudi de casos: empreses i corporacions
  • Treball final: anàlisi de l'evolució, estratègies i estats financers d'una empresa informativa
 






Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2,0
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0,6
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1,2
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 0,8
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0,6
Labs: grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). 0.8

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. Per tal d'avaluar-ne la consecució, s'estableixen els criteris següents:

  • Examen sobre els continguts teòrics i bibliografía (50% de la nota final)
  • Activitats pràctiques (50% de la nota final)

Cal aprovar ambdues parts per fer la mitjana. El 10 % de la nota individual s'obté per la participació a classe.

Pel que fa a la segona convocatòria i següents, el percentatge de 50% pràctica i 50% examen regeix de la mateixa manera. S'assignaran noves pràctiques equivalents a la càrrega lectiva del 50% de l'assignatura, que seran exclusivament individuals.

D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent. S'observarà rigorosament la normativa de la facultad en els casos de plagi i utilització fraudulenta de la IA.

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL

Artero-Muñoz, J.P., Zugasti, R., & Hernánez-Corchete, S. (2021). Media Concentration in Spain: National, sectorial, and regional groups. Estudios sobre el Mensaje Periodístico 27 (3), 765-777.

Cerezo, Pepe (2022). Deconstruyendo los medios. Córdoba: Arcopress.

Cunningham, S.; Flew, T.; Swift,A. (2015). Media Economics. Londres. Palgrave.

GALAN, J. (COORD.); AGUADO, G.; CARO, F.J.; MANFREDI, J.L. (2017), Empresa informativa XXI. Planificación estratégica. Madrid: Editorial Síntesis.

MORA-FIGUEROA, BORJA. (2009), El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA. 

DE MATEO PEREZ, ROSARIO; BERGES SAURA, LAURA; SABATER CASALS, MARTA. (2009), Gestión de empresas de comunicación . Sevilla: Editorial Comunicación Social.

Díaz-Noci, Javier (2019). “Cómo los medios afrontan la crisis: retos, fracasos y oportunidades de la fractura
digital”. El profesional de la información, v. 28, n. 6, e280625.

GARCÍA SANTAMARÍA, J.V. (2016), Los grupos multimedia españoles. Análisis y estrategias. Barcelona. UOC 

García-Santamaría, J. V. y Pérez-Serrano, M. J. (2020). Grupos de comunicación en España: madurez y profundas transformaciones en un final de ciclo. Palabra Clave, 23(4), e2345. https://doi.org/10.5294/pacla.2020.23.4.5

HESMONDHALGH, DAVID. (2019), The cultural industries, 4th. Ed. Los Angeles. SAGE. 

LEGORBURU HORTELANO, J.M. (Coord.) 2013. Modelos de convergencia de medios en España I. Madrid: CEU Ediciones

MEDINA LAVERÓN, MERCEDES. (2011), Estructura y gestión de empresas audiovisuales . Pamplona: EUNSA 

NAFRÍA, ISMAEL (2017), La reinvención del The New York Times. Austin. Centro Knight para el periodismo en las Américas de la Universidad de Texas

PARDO, ALEJANDRO. (2014), Fundamentos de producción y gestión de proyectos audiovisuales. Pamplona: EUNSA.

Pérez-Serrano, M., García Santamaría, J., & Rodríguez Pallares, M. (2021). La prensa regional en España: análisis y prospectiva económica y editorial. Historia y Comunicación Social, 26(1), 181-190. https://doi.org/10.5209/hics.75707

Salaverría, R; Martínez-Costa, P.(coordinadores) (2021). Medios nativos digitales en España. Caracterización y tendencias (2021). Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. http://espejodemonografias.comunicacionsocial.es/issue/view/425

YUSTE, B.; CABRERA, M. (2014), Emprender en periodismo. Barcelona. Editorial UOC

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Anderson, S.; Waldfogel, J.; Stromberg, D. (Eds.-). Handbook of media economics. Vols I & II. Amsterdam: North-Holland.

ARNAL LOSILLA, JOSÉ CARLOS (Ed.) 2003. Creación de empresa: los mejores textos. Barcelona: Ariel. 

ARNANZ, CARLOS M. 2002. Negocios de televisión. Barcelona: GEDISA. 

ARRESE, ANGEL (Coord.) 2003. Empresa informativa y mercados de la comunicación. Pamplona, EUNSA.

BUSTAMANTE, ENRIQUE. (2004). La televisión económica. Barcelona: GEDISA. 

CAC (2009). Quaderns del CAC. 31.32. Convergència tecnològica i audiovisual. Barcelona.

CAMPA PLANAS, F. (2009), Guía práctica para la creación de empresas. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

COLOM, RAMON. 2006. La indústria de la televisió. Barcelona: Editorial UOC.

CUBELLS, MARIOLA. 2006. ¿Quién cocina la televisión que vemos? Barcelona: Carroggio. 

DIVERSOS AUTORES. “Tiempos de incertidumbre para los medios de comunicación. Debates del curso 2008/2009.” 2009. Madrid: Nueva Economía Fórum. Foro de la Nueva Comunicación.

HENDRICKS, JOHN ALLEN. 2011. The twenty-first-century media industry. Lanham: Lexington Books.

NIETO, A.; IGLESIAS, F. 1993. Empresa informativa. Barcelona: Ariel. Ariel Comunicación

OSTERWALDER, A. (2011), Generación de modelos de negocio. Barcelona: Deusto.

POBLACIÓN J.I. ; GARCÍA-ALONSO, P. (1997) “Organización y gestión de las empresas informativas” MADRID: CIE. 

RUIZ GONZÁLEZ,M. (2001), Dirección de la empresa informativa. Madrid: Paraninfo. 

SALAVERRIA, RAMON; NEGREDO, SAMUEL. 2008 Periodismo integrado. Convergencia de medios y reorganización de redacciones. Barcelona: Editorial Sol 90.

SANCHEZ-TABERNERO, ALFONSO. (2000), Dirección estratégica de empresas de comunicación. Madrid: Cátedra.

Material didàctic



Versió per imprimir