Universitat Internacional de Catalunya
Estructura de la Comunicació
Professorat
Tutories a petició dels alumnes.
Correu electrònic: nroca@uic.es
Presentació
En aquesta assignatura els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat mediàtic; s'identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, així com les circumstàncies polític-legals, tecnològiques, socioculturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses de comunicació com des d'una perspectiva interna. Així, els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria mediàtica i les decisions que es prenen en la gestió i organització de les empreses de comunicació.
Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en quatre blocs. En el primer, es revisaran els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic. En els altres tres blocs, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en l'entorn extern de cadascun dels principals sectors: l'editorial, el digital i l'audiovisual. Per a cada mercat, s'analitzarà la influència que té la situació estructural en la cadena de valor de les empreses i, per tant, en les diferents activitats: la producció, la distribució, la comercialització i el consum.
Requisits previs
No n'hi ha.
Objectius
- Entendre el funcionament de l'ecosistema mediàtic, la seva xarxa de valor i els fonaments de l'economia de l'atenció.
- Comprendre les singularitats dels diferents sectors mediàtics.
- Conèixer els paramètres i mètriques clau del sector.
- Conèixer els factors 'disruptius' de la indústria dels mitjans i els nous actors.
- Conèixer el mercat espanyol amb una certa profunditat (actors, audiència i entorn).
- Conèixer els principals actors globals de la indústria dels mitjans i l'entreteniment.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
- 19 CE - Capacitat d'elaborar un pressupost d'un projecte periodístic
- 20 CE - Capacitat de planificar i executar projectes periodístics
- 23 CE - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de l'empresa informativa
- 27 CE - Capacitat per entendre i treballar amb els diferents agents de la professió periodística
- 33 CE - Coneixement i domini dels sistemes de finançament dels diferents mitjans de comunicació
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Els estudiants:
- Coneixeran els elements configuradors de les organitzacions periodístiques, així com la seva estructura econòmica.
- Entendran l'entorn microeconòmic i macroeconòmic en el qual es troben les empreses informatives.
- Desenvoluparan un esperit emprenedor i la seva capacitat de lideratge.
- Desenvoluparan la seva creativitat i les seves aptituds per ser innovadors en el desenvolupament de productes i projectes periodístics o de comunicació.
Continguts
1. Estructura de la comunicació: fonaments teòrics
2. Ecosistema mediàtic. Grups de comunicació i mercats
- El mercat editorial: premsa escrita
- El mercat audiovisual: ràdio i televisió
- Organització dels mitjans de comunicació
- Digitalització de la indústria mediàtica
3. La influència dels mitjans de comunicació. Poden manipular?
- Sistemes de mitjans i sistemes polítics
- Polítiques de comunicació. Lleis reguladores
- Poder públic i privat: influència en l'opinió pública
- La salut democràtica: llibertat de premsa i llibertat d'expressió?
- Cas d'estudi. Les presons de periodistes
4. El sistema multiplataforma
- Nous models de negoci. Creació de valor
- Economia de l'atenció
- Análisis de la audiencia y consumo
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Els continguts de l'assignatura s'impartiran mitjançant:
- Classes magistrals en què s'impartiran els continguts teòrics de cada tema.
- Exercicis en grup a classe. Focused praxis i seminaris.
- Foment del debat i del pensament crític.
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0.3 |
| Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. | 0.6 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0.6 |
| Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1.5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
-Primera i segona convocatòria:
- Participació i actitud a classe: 10%
- Treball individual i col·lectiu 40%
- Examen: 50%
IMPORTANT:
-S'aplicarà la normativa ortogràfica de la UIC a tots els treballs i exàmens. Sense excepcions.
-El plagi en qualsevol de les activitats avaluables suposarà el suspens automàtic de l'assignatura.
Bibliografia i recursos
ALMIRON, N. (2011). Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009. Observatorio (OBS*) Journal, vol.5 - nº1 (2011), 227-244.
BAS et al. (2011). Políticas de comunicación y protección del pluralismo en la Unión Europea y Estados Unidos. Comunicación y Sociedad, 24(2), 41-75.
BUSTAMANTE, Enrique (coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa.
CASTELLS, M. (1998). La era de la información: economía, sociedad y cultura. Madrid, Alianza Editorial, v.3.
DOYLE, G. (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.
HALLIN, D.C. y MANCINI, P. (2004). Comparing media systems. Three models of Media and Politics. Cambridge: Cambridge University Press.
HORCKHEIMER, M. i ADORNO, T.W. (2007): Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Trotta.
MATTELART, A. (2002). Historia de la sociedad de la información. Barcelona: Paidos.
MEDINA, M. (2011, 2002). Estructura y gestión de empresas audiovisuales. Navarra: EUNSA.
McQUAIL, D. y DEUZE, M. (2020). McQuails' Media and Mass Communication Theory. SAGE.
NIETO, A.; IGLESIAS, F. (2000). Empresa Informativa. Barcelona: Ariel.
PÉREZ-LATRE, F.J., SÁNCHEZ-TABERNERO, A. (2012). Innovación en los medios. La ruta del cambio. Pamplona: Eunsa.
PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.
SÁNCHEZ-TABERNERO, A (2003). Estructura y actividades de las empresas de comunicación, en BEL-MALLÉN, I. y CORREDOIRO, L. Derecho de la información.