L’objectiu no és formar especialistes en diagnòstic clínic, sinó futurs mestres capaços de comprendre la conducta infantil, detectar senyals d’alerta, intervenir educativament dins del seu rol professional i col·laborar amb les famílies i els equips especialitzats. 

L’assignatura es planteja des d’una perspectiva preventiva, humanista i basada en l’evidència. El fil conductor serà: «Comprendre abans d’intervenir». El mestre no diagnostica, però sí que observa, comprèn, registra, intervé educativament i deriva quan correspon.

Objectius específics de l’assignatura

En finalitzar l’assignatura, l’alumnat serà capaç de:

1. Comprendre el desenvolupament infantil i identificar els principals factors personals, familiars, escolars i socials que poden influir en la conducta i el benestar de l’infant.
2. Comprendre la conducta infantil des d’una perspectiva global, considerant la interacció entre característiques individuals, desenvolupament, context i experiències de l’infant.
3. Conèixer el paper del neurodesenvolupament, les funcions executives i la regulació emocional en l’aprenentatge, l’adaptació i la conducta.
4. Diferenciar les variacions pròpies del desenvolupament de possibles senyals d’alerta, evitant interpretacions precipitades, etiquetes o atribucions diagnòstiques que no corresponen al rol docent.
5. Observar, descriure i registrar la conducta de manera sistemàtica i objectiva, diferenciant els fets observables de les interpretacions sobre l’infant.
6. Analitzar la conducta tenint en compte la seva funció i el context en què apareix, formulant hipòtesis educatives que orientin la intervenció.
7. Conèixer les principals dificultats i trastorns de conducta i personalitat rellevants en el context educatiu, identificant-ne les manifestacions i les possibles repercussions en l’aprenentatge, les relacions i la participació escolar.
8. Dissenyar i aplicar estratègies educatives preventives i d’intervenció que afavoreixin l’autoregulació, la participació, la inclusió i el benestar de l’alumnat.
9. Identificar factors de risc i factors protectors en els diferents contextos de desenvolupament i comprendre el potencial de l’escola com a factor protector.
10. Col·laborar adequadament amb les famílies, l’equip docent i els professionals especialitzats, sabent comunicar observacions, compartir informació rellevant i derivar quan sigui necessari.
11. Promoure entorns educatius segurs, inclusius i emocionalment sensibles, que respectin la dignitat, la singularitat i les necessitats de cada infant.
12. Desenvolupar una mirada professional reflexiva i basada en l’evidència, capaç de qüestionar etiquetes, prejudicis i interpretacions simplistes de la conducta infantil.