Universitat Internacional de Catalunya

Periodisme Internacional

Periodisme Internacional
3
10699
3
Primer semestre
op
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Cita prèvia: nvalle@uic.es

Presentació

Aquesta disciplina que va nèixer el 1919, quan la Universitat de Gal·les va crear la càtedra Wodrow Wilson de Relacions Internacionals. La I Guerra Mundial feia molt poc que havia acabat i la humanitat sentia la necessitat de reflexionar sobre els motius que van portar Europa a la seva autodestrucció. La història es repetiria vint anys després, desgraciadament. Des d’aleshores, actors polítics, periodistes i la societat civil intenten comprendre els elements constitutius de les relacions mundials per prevenir els conflictes i fomentar la cooperació.

L’assignatura està dividida en diferents blocs:

-   Corrents d’estudi sobre les relacions internacionals

-   Estudi dels actors internacionals: la diplomàcia, els estats i els organismes internacionals

-   Estudi de les dinàmiques en política internacional: cooperació, guerra i, molt especialment, la pau.

-   Estudi de la resolució de conflictes des del punt de vista humanístic laic i cristià

-   Anàlisis de les grans agendes internacionals: la primavera àrab, Europa, les potències emergents, Llatinoamèrica i Àfrica.

-   La tasca del periodista de Política Internacional, amb especial atenció al corresponsal de guerra.

Requisits previs

Sense requisits previs

Objectius

La voluntat és que l’alumne adopti diferents papers: el de l’investigador, mitjançant fonts d’informació i pautes d’anàlisi, i, per suposat, el de l’informador. L'assignatura no té una vessant estricament teòrica i està orientada a la praxis periodística. La intenció és formar professionals competents en política internacional, una àrea de la informació que gaudeix de prestigi i que ofereix grans perspectives professionals.

Competències

  • 01 CG - Capacitat d'autoavaluació i autoordenació professional
  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 03 CG - Capacitat per treballar en equip
  • 14 CE - Capacitat de planificar recursos tècnics i humans
  • 17 CE - Capacitat de produir textos orals i escrits per a projectes periodístics
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
  • 22 CE - Capacitat per analitzar críticament el periodisme espanyol, europeu i mundial
  • 27 CE - Capacitat per entendre i treballar amb els diferents agents de la professió periodística
  • 29 CE - Capacitat per entendre i aplicar els diferents gèneres i formats periodístics
  • 36 CE - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col•loquials i cultes
  • 37 CE - Coneixement i domini de les diferents tècniques per contrastar la informació
  • 43 CE - Capacitat i habilitat per responsabilitzar-se de l'àrea de comunicació d'un organisme
  • 47 CE - Capacitat i habilitat per exercir com a experts en la gestió estratègica del discurs corporatiu
  • 53 CE - Capacitat per conèixer àmbits especialitzats de la professió periodística

Resultats d'aprenentatge

Els estudiants:

1. Coneixeran els recursos i les dinàmiques professionals pròpies de les diferents àrees d'especialització periodística.

2. Podran fer tasques de comunicació corporativa en entitats dels àmbits especialitzats que integren el mòdul.

3. Sabran analitzar i entendre les claus de l'actualitat d'aquells sectors corresponents a les especialitzacions periodístiques ofertes en el mòdul.

4. Adaptaran les actituds i aptituds pròpies de la labor periodística a productes o projectes determinats per una àrea d'especialització determinada.

 

 

Continguts

I. Aproximació a les Relacions Internacionals. Teoria i evolució

  1. Les grans tradicions de pensament sobre la societat internacional: la realista (Hobbes i Maquiavel: anarquia), la kantiana (Kant: moral positiva) i la racionalista (Grotius: cerca de l’ordre).
  2. Evolució del concepte arran de la Guerra Freda, la Realpolítik.
  3. Nous enfocaments: la visió transnacional, l’estructuralisme (teoria del subdesenvolupament), el neorealisme i noves teories crítiques.


II. Estructura de la Societat Internacional i els seus actors

  1. Diplomàcia. Abans i després del Tractat de Westphalia. Equilibri de poder.
  2. Els Estats. Potències, estats influents i estats perifèrics.
  3. Les organitzacions internacionals (governamentals)
  4. Les ONG. 
  5. Les empreses transnacionals i altres actors.

 

III. Conducta en les relacions internacionals. Pau i Cooperació. Analitzarem el pacifisme i la cooperació i integració entre els estats.


IV. Conducta en les relacions internacionals. Els conflictes

  1. Naturalesa del conflicte. Origen de les discrepàncies entre humans.
  2. Tipus de conflicte:
  • Territorial.
  • Per l’exercici del poder
  • Per la creació o preservació d’un estat
  • Ideològic
  • Econòmic
  • Etniconacional
  • Religiós.
  • Per a aconseguir o preservar l’hegemonia exterior i el statu quo

      3. Resolució de conflictes: negociació, arbitratge i mediació.

V. Conflictes territorials i etniconacionals.

  1. Anàlisis del binomi Sobirania i Territori. Concepte de frontera.
  2. Geografia política. Cartografia. Àrees geoestratègiques.
  3. Anàlisi del concepte de nació. Gestació del sentiment nacionalista. Nacionalisme com a ideologia.

VI. Conducta en les relacions internacionals. La guerra i conflictes armats

  1. Definicions. Des de Von Clausewitz fins avui
  2. Elements: Forces armades, armes i camp de batalla: introducció a l’estratègia militar.
  3. Marc legal dels conflictes bèl·lics. Convencions Internacionals.
  4. Terrorisme

VII. Grans temes de l’actualitat internacional. Món àrab.

  1. L'auge del nacionalisme identitari a Europa
  2. L’auge de l’islamisme armat
  3. El futur d’Israel.
  4. Els Estats Units de Trump vs Rússia i la Xina. 
  5. El resorgiment d'Àfrica
  6. La encrucijada a Llatinoamèrica

VIII. Periodisme Internacional.

  1. Historia del periodisme internacional
  2. El corresponsal.
  3. L’enviat especial
  4. Els freelance
  5. Les agències d’Informació.
  6. Els grans mitjans d'Informació Internacional: premsa i televisió.

IX. Periodisme Internacional. El corresponsal de guerra

  1. Es tracta d’un gènere periodístic?. Característiques diferenciadores.
  2. La producció en indrets en guerra
  3. Conducta en el camp de batalla.
  4. Mesures per evitar riscos físics i mentals.

X. Com explicar un conflicte armat. Debats morals.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVACRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants.
1
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc.
0.4
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats.
0.4
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts.
1.2

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Al finalitzar el capítol X.

  • Senzill treball d’anàlisi d’un conflicte internacional (seguint una pauta preestablerta), simulant un hipotètic procés d’arbitratge amb una proposta de dictamen.

Al finalitzar el curs.

  • Redacció d’un article d’opinió (3.000 caràcters) sobre qualsevol aspecte de l’actualitat internacional on quedin reflectits alguns dels conceptes estudiats.
  • Examen final tipus test
En segona convocatòria: realització de treball 100%

Bibliografia i recursos

Relacions internacionals i Història Contemporània

  • ACEMOGLU, Daron/Robinson, James. Por qué fracasan los países. Deusto. 2014
  • BEST, A. International History of the Twentieth Century. Routledge, Londres, 2004
  • BROWN, C. i AINLEY, K. Understanding International Relations. Palgrave Macmillan, Londres, 2009
  • DUNNE, T., KURKY, M, i SMITH, S. Theories of International Relations. Oxford University Press, Oxford, 2007
  • FERGUSON, N. The War of the World: Twentieth-Century Conflict and the Descent of the West. Penguin, Londres, 2006
  • GILBERT, M. A History of the Twentieth Century. Harper-Collins, Nova York, 2002
  • GRENVILLE, J.A.S. A History of the World in the Twentieth Century (Vol. I. Western Domination, 1900-1947 & Vol. II. Conflict and Liberation, 1945-1996). Harvard University Press, Harvard, 1997
  • KAPLAN, Robert. La venganza de la geografía. RBA, 2015
  • KEGLEY, CH.W. i BLANTON, S.L. World Politics. Trend and Transformation. Cengage, Boston, 2010KEYLOR, W.R. The Twentieth-Century World. An International History Since 1900. Oxford University Press, Oxford, 2005
  • KISSINGER, H. Diplomacia. Ediciones B, Barcelona, 1996
  • ZORGBIBE, CH. Historia de las relaciones internacionales (Vol. 1. De la Europa de Bismarck hasta el final de la segunda guerra mundial & Vol. 2. Del sistema de Yalta hasta nuestros días). Alianza, Madrid, 1997

Investigació sobre la pau i el conflicte

  • ACCKERMAN, PETER & KRUEGLER, CHRISTOPHER Strategic non violent conflicts. The dynamics of people power in twentith century. Praeger, Westport, 1994
  • BRAMS, STEVEN Negotiation Games. Applying game theory to bargaining and arbitration. Routledge, Nova York, 1990
  • BROWN, CHRIS. Internacional Relations Theory. Columbia University Press, Nova York, 1992
  • BROWN, MICHAEL E. ed. Ethnic conflict and international security, Princeton University Press, Princeton, 1993
  • BUENO DE MESQUITA, BRUCE & COLMAN, DAVID War and reason Domestic and internaional imperatives. Yale University Press, New Haven, 1992
  • CHOMSKY, NOAH. The culture of terrorism. South End Press, Boston, 1988
  • DIEHL, PAUL F ed. A road map to war. Vanderbilt University Press, Nashville, 1999
  • ESMAN, MILTON & TELHAMI, SHIBLEY. International Organisation and ethnic conflict. Cornell University Press, Nova York 1995
  • HOLSTI, KALEVI, J. Peace and war: armed conflicts and international order 1648-1989 Cambridge University Press, Cambridge, 1998
  • KEEGAN, JOHN Historia de la guerra. Planeta, Barcelona, 1995
  • MITCHELL, C.R. The structure of International conflict Saint Martin Press, Nova York, 1989
  • SCHELLING, THOMAS C. The strategy of Conflict. Harvard University Press, Harvard, 1997
  • SMITH, ANTHONY D. Ethnic origin of nations. Blackwell, Oxford, 1998
  • SMITH, ANTHONY D. National Identity. University of Nevada Press, Reno, 1993

Periodisme internacional

  • TULLOCH, C. Corresponsales en el Extranjero: Mito y Realidad. EUNSA, Pamplona, 2004
  • BOYD-BARRETT, O. News Agencies in the Turbulent Era of the Internet. Lexicon, Barcelona, 2010
  • THUSSU, Daya. International Communication. A Reader. Routledge, Londres 2010
Versió per imprimir