Universitat Internacional de Catalunya
Disseny de Projectes Periodístics
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Presentació
Aquesta assignatura constitueix un laboratori de projectes periodístics. Combinant la dimensió pràctica i teòrica, els alumnes aprendran a conceptualitzar, desenvolupar i distribuir projectes periodístics en cada un dels principals sectors en els quals podran desenvolupar la seva carrera professional: el de la comunicació empresarial, el de les publicacions impreses i digitals o del periodisme transmèdia i l’audiovisual, així com la recerca acadèmica en el àmbit de la comunicació.
A través d'estudis de cas es pretén analitzar la innovació i creativitat de projectes periodístics que han sabut introduir-se en el mercat i renovar el món del Periodisme sense renunciar al rigor i vocació periodística necessaris. Durant l'assignatura s'abordarà el disseny de contingut de temes d'actualitat on l'alumnat assumirà un rol específic en cada projecte a afrontar.
Requisits previs
Sense requisits previs.
Objectius
-
Entendre les especificitats de cada sector mediàtic.
-
Detectar els nínxols que hi ha per al desenvolupament de nous projectes periodístics.
-
Aprendre a dissenyar projectes periodístics de qualitat i viables.
-
Aprendre a preveure i valorar els recursos que són necessaris per executar un projecte periodístic.
-
Aprendre a presentar projectes professionals i a distribuir-los al mercat.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 03 CG - Capacitat per treballar en equip
- 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
- 07 CG - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 09 CG - Capacitat per innovar
- 12 CG - Capacitat d'escolta
- 13 CG - Esperit positiu i emprenedor
- 19 CE - Capacitat d'elaborar un pressupost d'un projecte periodístic
- 20 CE - Capacitat de planificar i executar projectes periodístics
- 23 CE - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de l'empresa informativa
- 27 CE - Capacitat per entendre i treballar amb els diferents agents de la professió periodística
- 29 CE - Capacitat per entendre i aplicar els diferents gèneres i formats periodístics
- 33 CE - Coneixement i domini dels sistemes de finançament dels diferents mitjans de comunicació
- 35 CE - Coneixement i domini de la cultura digital
- 39 CE - Coneixement i domini dels missatges multimèdia
- 41 CE - Capacitat i habilitat per relacionar-se amb l'entorn
- 42 CE - Capacitat d'integrar les aportacions de l'entorn
- 48 CE - Capacitat de perspicàcia, d'enginy i creativitat
- 52 CE - Capacitat d'adaptació a les circumstàncies canviants
- 54 CE - Capacitat d'anàlisi i comprensió de les audiències
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Ser capaç de conceptualitzar projectes periodístics en coherència amb la realitat estructural del sector.
- Dominar els recursos per impulsar un projecte periodístic.
- Ser capaç d'idear solucions de comunicació estratègica basades en la generació de continguts periodístics al servei dels objectius de qualsevol institució o empresa.
- Estructurar, en la teoria i en la pràctica, un disseny integral que reuneixi els aspectes editorials per liderar un projecte escrit, radiofònic i visual a l'espai digital actual.
Continguts
- El sector. Evolució dels mitjans. Audiències
- La Idea
- Desenvolupament del projecte
- Pressupost. Finançament. Anunciants
- La cadena de valor
- Drets i contracte
- Fases de producció: Definició i disseny; Planificació i desenvolupament; Preproducció; Producció; Postproducció; Balanç
- Direcció del projecte
- Promoció i màrqueting
- Comercialització i presentació pública
L’objectiu és formar l’estudiant en les tècniques i els procediments necessaris per verificar informació en el context de mitjà de comunicació, des de la recepció d’una alerta fins a la preparació i emissió d’una peça informativa.
Les sessions s’organitzaran com una redacció col·laborativa, amb dinàmiques de treball pròpies dels serveis informatius. L’alumnat aprendrà a contrastar declaracions, dades, documents, fotografies, vídeos i continguts procedents de les xarxes socials, així com a identificar manipulacions, contextos enganyosos i materials generats o alterats amb intel·ligència artificial.
Al llarg del taller, els estudiants treballaran amb casos reals i desenvoluparan processos de verificació aplicables a notícies d’actualitat, entrevistes, connexions en directe i reportatges. També aprendran a seleccionar fonts fiables, documentar les proves, valorar el grau de certesa d’una afirmació i convertir el resultat de la investigació en un contingut televisiu clar, rigorós i comprensible per a l’audiència.
El taller inclourà dos lliuraments avaluables: una proposta de verificació —a partir d’una afirmació, una imatge, un vídeo o una dada susceptible de desinformació— i una peça audiovisual final en què l’alumnat haurà d’explicar el procés de contrast, les fonts consultades i les conclusions obtingudes. l'objectiu final és que els futurs professionals incorporin la verificació com una pràctica essencial del periodisme televisiu i siguin capaços de combatre la desinformació amb criteri, transparència i responsabilitat.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
- Projecte final 70%
- Tres treballs durant el curs 30%
Assistència obligatòria.
TALLER DE VERIFICACIÓ:
Proposta de verificació — 40%
- 20%: lliurament escrit d’una proposta de verificació per al web, amb l’afirmació o el contingut que cal contrastar, la metodologia, les fonts consultades, les proves obtingudes i les conclusions.
- 20%: presentació oral de la proposta i defensa del procés de verificació davant del grup.
Article de verificació per al web — 40%
- 20%: lliurament escrit d’un article periodístic de verificació, adaptat al llenguatge i als formats digitals, amb titular, entradeta, context, fonts, proves i conclusions.
- 20%: presentació oral de l’article, amb una explicació del procés de contrast, la selecció de les fonts i les decisions periodístiques adoptades.
Assistència i participació — 20%
Es valorarà l’assistència permanent, la participació activa en les dinàmiques de treball, la implicació en els exercicis pràctics i la capacitat de col·laborar amb la resta del grup en la verificació de continguts.
Criteris d’avaluació
En totes dues activitats es tindran en compte la qualitat i la fiabilitat de les fonts, la precisió del contrast, la capacitat d’identificar errors, manipulacions o continguts fora de context, la claredat de l’explicació i l’ús rigorós de les proves. També es valorarà l’adaptació del text al llenguatge periodístic del web, la transparència en la metodologia i el respecte pels principis d’ètica professional.
Bibliografia i recursos
ANGELETTI, Norberto y OLIVA, Alberto (2002). Revistas que hacen e hicieron historia. Barcelona: Ediciones El Sol.
ARFUCH, Leonor (2004). La entrevista, una invención dialógica. Barcelona: Ediciones Paidós.
BARROSO, Jaime (2009). Realización de documentales y reportajes: técnicas y estrategias del rodaje en el campo. Madrid: Síntesis.
BRICHS, Xavier (2004). Reflejos de la realidad. Así son y así se hacen los mejores programas de reportajes de la televisión. Barcelona: Ed. Cims/Midac.
CALDWELL, Cath y ZAPPATERRA, Yolanda (2014). Diseño editorial. Periódicos y revistas / Medios impresos y digitales. Barcelona: Gustavo Gili.
CAMPI, Isabel (2020). ¿Qué es el diseño? Barcelona: Gustavo Gili.
CANGA LAREQUI, Jesús (1984). El diseño periodístico en la prensa diaria. Normas básicas. Barcelona: Editorial Bosch.
DE LATORRE, Blanca y LLAURADÓ, Ester (1999). Una imatge val més. La feina de l'ENG-videoperiodisme. Barcelona: Ed. Pòrtic.
DONDIS, Donis A. (2017). La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual. Barcelona: Gustavo Gili.
FERNÁNDEZ, Federico y MARTÍNEZ, José (2004). Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Ediciones Paidós.
HALPERIN, Jorge (2004). La entrevista periodística. Intimidades de la conversación pública. Barcelona: Ediciones Paidós.
HELLER, Eva (2010). Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Barcelona: Gustavo Gili.
JOHANSON, Kaj et al. (2011). Manual de producción. Recetas. Barcelona: Gustavo Gili.
LEWIS, Angharad (2016). ¿Quieres publicar una revista? Autoedición, diseño, creación y distribución de publicaciones independientes. Barcelona: Gustavo Gili.
LOCKWOOD, Robert (1992). Diseño de la noticia. Barcelona: Ediciones B.
LUPTON, Ellen (2011). Pensar con tipos. Guía clave para estudiantes, diseñadores, editores y escritores. Barcelona: Gustavo Gili.
MARÍN, Carles (coord.) (2017). Reporterismo de televisión. Guía de buenas prácticas del reportero audiovisual. Barcelona: Gedisa.
MARTÍNEZ COSTA, M. Pilar (coord.) (2002). Información radiofónica. Barcelona: Ariel Comunicación.
MARTÍNEZ COSTA, M. Pilar y HERRERA, Susana (2008). La crónica radiofónica. Madrid: Ediciones IORTV.
MARTÍNEZ DE SOUZA, José (1994). Manual de edición y autoedición. Madrid: Ediciones Pirámide.
MESTRES, Josep et al. (1996). Manual d'estil. La redacció i edició de textos. Barcelona: Eumo Editorial.
OLIVA, Llúcia y SITJÀ, Xavier (2007). Las noticias en radio y televisión: periodismo audiovisual en el siglo XXI. Barcelona: Ediciones Omega.
RODERO, Emma (2001). Manual práctico para la realización de entrevistas y reportajes para la radio. Salamanca: Librería Cervantes.
SUÁREZ CARBALLO, Fernando (2008). Fundamentos del diseño periodístico. Pamplona: EUNSA.
TENA PARERA, Daniel (2011). Diseñar para comunicar. Barcelona: Editorial Bosch.
— (2017). Diseño gráfico publicitario: diseño gráfico y dirección de arte publicitaria. Madrid: Editorial Síntesis.
VILALTA, Jaume (2006). El espíritu del reportaje. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
— (2007). El reportero en acción. Noticia, reportaje y documental en televisión. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.