Universitat Internacional de Catalunya
Fonaments de l'art Audiovisual
Professorat
Per a totes les qüestions relacionades amb les classes 1 a 3, si us plau, poseu-vos en contacte amb la professora Paola Lagos: plagos@uic.es
Per a qualsevol altre dubte o consulta, escriu al professor Rubén de la Prida: rdelaprida@uic.es
Presentació
Durant els darrers dos-cents anys s'han produït una sèrie de canvis formals, metodològics, conceptuals i tècnics en les pràctiques artístiques, que han portat a l'aparició de revolucions audiovisuals al segle XX. Nombrosos pensadors han qüestionat la naturalesa d'aquests desenvolupaments, des de l'alba del cinema mut fins a l'actualitat, en què hi ha una veritable societat de la imatge molt influenciada per xarxes socials com Instagram i TikTok. Aquesta evolució artística implica també l'aparició d'un nou llenguatge, que la disciplina de l'anàlisi audiovisual intenta descriure amb precisió. Al llarg d'aquest curs, l'alumne aprendrà els fonaments de la lectura i interpretació correcta de les imatges i com s'articulen amb el so, com desentranyar les parts fonamentals al voltant de les quals s'estructura un text fílmic, com accedir al seu nucli ideològic i com entendre els diversos enfocaments teòrics que acompanyen el desenvolupament de les diverses modalitats de l'art audiovisual.
Requisits previs
No hi ha requisits previs
Objectius
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
- 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
- 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
- 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Dins del patró estàndard de curs de catorze setmanes i al final del curs, els estudiants han de ser capaços de:
- Segmentar un text fílmic i identificar els seus sytagmes fonamentals.
- Descriure les modalitats i elements d'enquadrament, edició i posada en escena en qualsevol producte audiovisual.
- Comprendre el paper que juguen els tres components de la banda sonora en la percepció de l'obra.
- Contextualitzar qualsevol text i comprendre el seu rerefons ideològic.
- Conèixer les principals teories del cinema i la imatge digital, així com els diversos tipus de signes que estructuren el discurs audiovisual
Continguts
- Tema 1: Fonaments de lanàlisi fílmica.
- Tema 2: Anàlisi del text fílmic I. Anàlisi de l'estil audiovisual I: posada en quadre i posada en escena.
- Tema 3: Anàlisi del text fílmic II. Anàlisi de lestil audiovisual II: posada en sèrie i banda sonora.
- Tema 4: Anàlisi del text fílmic III. El fons afectivoconceptual.
- Tema 5: Anàlisi del text fílmic IV. Intertextualitat i context sociohistòric.
- Tema 6: Teories del Cinema I. De la teoria dels autors als Cultural Studies.
- Tema 7: Teories del Cinema II. El Cinema com a llenguatge.
- Tema 8: Teories del Cinema III. El neoformalisme com a enfocament integrador.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 3,0 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1,0 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació contínua de l'assignatura estarà dividida en tres parts diferenciades.
- D'una banda, els alumnes hauran de fer un treball d'anàlisi d'un text fílmic, que integri els continguts, almenys, dels temes 1 a 5. Aquest treball es lliurarà en la setmana 11 del curs (17-23 de novembre) i serà avaluat amb el 20% de la nota.
- Addicionalment, es realitzarà un examen parcial per cadascuna de les parts de l'assignatura: en la setmana 7 es realitzarà l'avaluació dels Temes 1 a 3.
- En l'última setmana de classe, d'altra banda, es s'avaluaran la resta dels temes. Cadascun dels exàmens estarà ponderat amb un 40% de la nota final de l'assignatura, i requereix d'una nota d'almenys 5,0 per a ser aprovat.
Al gener es realitzarà l'examen final; estaran exempts de la seva realització aquells alumnes que hagin aprovat cadascun dels parcials. i un alumne hauria suspès un dels dos exàmens, però hauria aprovat l'altre, només haurà de presentar-se en l'examen final a la part de l'assignatura no superada. La presentació del treball és condició necessària per a poder presentar-se al segon parcial i/o a l'examen final. Si algun no ho hagués lliurat, no serà admès a la prova corresponent en cap concepte. En el cas que algú lliuri el treball i aquest sigui qualificat amb un suspens, podrà presentar-se a examen, però no podrà modificar la nota del treball, que farà mitjana amb les dels exàmens parcials. En el rar cas que algú aprovi els dos parcials però suspengui a causa de la calficación de la pràctica, haurà de presentar-se de nou a la totalitat de l'examen final.
En el cas que un alumne suspengui o obviï la primera convocatòria, es conservarà la nota del seu treball en convocatòria extraordinària d'aquest any. Si l'alumne suspèn o no es presenta a dita convocatoría extraordinària, perdrà la nota del treball i haurà de repetir l'assignatura.
En resum:
- Primer examen parcial (temes 1-3): setmana 7 (40% de la nota final).
- Treball d'anàlisi (temes 1-5): setmana 11 (20% de la nota final).
- Segon examen parcial (temes 4-8): setmana 14 (40% de la nota final).
- Nota convocatòria ordinària:
- Avaluació contínua: CA = 0,4EP1 + 0,4EP2 + 0,2*TA.
- Examen final: només s'haurà de realitzar la part suspesa. Si EP1 > 5 i EP2 > 5 però CA < 5 (a causa d'una nota deficient en el treball), s'haurà de realitzar tot l'examen.
- Nota convocatòria extraordinària: s'apliquen els mateixos criteris que en l'examen final.
AVÍS SOBRE EL PLAGI
El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero i pot comportar sancions acadèmiques.
ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de la llengua castellana a les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
El criteri que se seguirà davant de qualsevol error ortogràfic serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,5/falta per examen i 1 punt per treball escrit. Es recorda, amb caràcter aclaridor, que l'accentuació incorrecta d'una paraula constitueix una falta d'ortografia, i serà penalitzada de la manera indicada.
Bibliografia i recursos
Andrew, Dudley J. Las principales teorías cinematográficas. Gustavo Gili, 1978.
Aumont, Jacques. El cine y la puesta en escena. Ediciones Colihue, 2013.
Aumont, Jacques, Alain Bergala, Michel Marie y Marc Venet. Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Paidós, 2008.
Aumont, Jacques y Michel Marie. Análisis del film. Paidós, 1990.
Balló, Jordi. Imágenes del silencio. Los motivos visuales en el cine. Anagrama, 2000.
Bazin, André. ¿Qué es el cine? Rialp, 2004.
Bordwell, David y Thompson, Kristin. El arte cinematográfico. Paidós, 1995.
Bordwell, David. On the history of Film Style. Harvard University Press, 1998.
Burch, Nöel. El tragaluz del infinito. Cátedra, 1987.
Burch, Nöel. Praxis del cine. Fundamentos, 2017.
Carmona, Ramón. Cómo se comenta un texto fílmico. Cátedra, 2010.
Casetti, Francesco. Teorías del cine. Cátedra, 2010.
Chaudhuri, Shohini. Feminismt Film Theorists. Laura Mulvey, Kaja Silverman, Teresa de Lauretis, Barbara Creed. Routledge, 2006.
de la Prida, Rubén. Teorías analíticas y metodológicas del relato fílmico. UNIR, 2023.
Elsaesser, Thomas y Hagener, Malte. Film Theory - An Introduction Through the Senses. Routeledge, 2015.
Gerstner, David. A. y Janet Staiger. Authorship and film. AFI Film Readers, 2003.
Martin, Marcel. El lenguaje del cine. Gedisa, 2002.
Mulvey, Laura. “Visual pleasure and narrative cinema”. Screen 16(3), 1975.
Perez, Gilberto. The Eloquent Screen. A Rhetoric of Film. University of Minnesota, 2019.
Sánchez Noriega, José Luis. Historia del Cine. Teorías, estéticas, géneros. Alianza Editorial, 2018.
Stam, Robert. Film Theory. An Introduction. Blackwell, 2000.
Stam, R., Burgoyne, R. y Flitterman-Lewis, S. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Paidós, 1999.
Zunzunegui, Santos. Pensar la imagen. Cátedra, 2010.
Zunzunegui, Santos. La mirada cercana. Microanálisis fílmico. Shangrila, 2016.