Universitat Internacional de Catalunya
Estètica I
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Presentació
L'aparició de l'estètica com a disciplina filosòfica ha de situar-se, estrictament parlant, al segle XVIII, quan Alexander Gottlieb Baumgarten publica el seu tractat Aesthetica. No obstant això, la reflexió filosòfica sobre la bellesa i sobre l'art està present a la filosofia des dels seus mateixos inicis. A l'assignatura Estètica I es presentarà la història de les concepcions estètiques sobre la bellesa i les teories de l'art de l'Antiguitat, l'Edat Mitjana, el Renaixement i els inicis de l'Edat Moderna. L'estudi de les teories estètiques modernes i contemporànies es reservarà per la segona part d'aquesta assignatura, Estètica II.
L'assignatura es compon d'una part teòrica, on es desenvolupa el temari, i d'una part pràctica on els estudiantes exposen les seves lectures dels textos proposats o les anàlisis d'obres d'art concretes.
Continguts
I. L'antiguitat
1. Plató. Mimesi, bellesa, art i societat
2. Aristòtil. La Poètica: mimesi, emocions tràgiques, catarsi.
3. Evolució de l'art grec: Èpoques arcaica, clàssica i hel·lenística.
II. L'Edat Mitjana
1. Art, bellesa i imatges de l'Església Cristiana. Arts mecàniques i liberals.
2. Sant Agustí. La bellesa: unitat, número, equitat, proporció i ordre
3. Sant Tomàs d'Aquino. Els transcendentals: Un, Veritat i Bondat. La Bellesa: integritat, proporció i claredat.
4. Interpretació literal i al·legòrica de les Escriptures i del món.
5. Evolució de l'art medieval: estil romànic i gòtic.
III. El Renaixement
1. Neoplatonisme: Marsilio Ficino, Giordano Bruno.
2. Teoria de la pintura: Leon Battista Alberti, Leonardo da Vinci, Albrecht Dürer.
3. Evolució de l'art renaixentista: Del descobriment de la perspectiva al cim de l'art a l'Alt Renaixement.
4. Del Renaixement al Barroc (Principis fonamentals de la història de l'art de H. Wölfflin)
IV. Racionalisme i empirisme. Classicisme i naturalisme.
1. Racionalisme. Classicisme: La Raó i allò universal de la naturalesa en l'art. Imitació i expressió.
2. Empirisme: Naturalisme. L'experiència del particular de la natura.
3. Querella entre antics i moderns. “Pousinistes” clàssics i “Rubenistes” moderns
4. El Laocoont de Lessing.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
PRÀCTIQUES
Presentació de textos i imatges per part del/la estudiant en base a les classes teòriques i la lectura dels textos proposats.
I. L'Antiguitat
A. Lectures (els textos es troben a l'antología de textos de: Valverde, José Mª. Breve historia y antología de la estética).
Plató:
– La bellesa, incitació a elevar-se a allò celestial. Fedre 243e-251a
– Desde la bellesa d'un cos a la bellesa absoluta. Simposi 208e- 212a
– L'art, còpia de la còpia. República 596a
– Perills de la poesía per a la societat. República 400c-401d
Aristòtil:
– La poètica, observacions sobre la tragèdia. Aristòtil. Poètica 1448a1
B. Imatges
Anàlisi de l'evolució de l'escultura i frisos dels temples grecs.
II. L'Edat Mitjana
A. Lectures.
Eco, Umberto. Arte y belleza en la estética medieval. Cap. 5. “La estética de la luz”.
B. Imatges
Anàlisi de l'evolució de pòrtics d'esglesies del romànic al gòtic.
III. El Renaixement
A. Lectures
Panofsky, Erwin. La perspectiva como forma simbólica. Cap. I (pp. 11, 12), cap III (pp. 39-48)
B. Imatges
Anàlisi de l'evolució de la pintura fins el descobriment de la perspectiva.
IV. Racionalisme i empirisme. Classicisme i naturalisme
A, B. Lectura i imatge
Anàlisi del grup escultòric del Laocoont segons Lessing a Laocoonte. O sobre los límites de la pintura y la poesía. (El texto se encuentran en la antología de textos de: Valverde, José Mª. Breve historia y antología de la estética).
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
AVALUACIÓ
Participació i presentació (pràctiques) (40%)
Examen final (60%)
Bibliografia i recursos
Alberti, Leon Battista. De Re Aedificatoria, 1485
Argullol, Rafael. El Quattrocento. Acantilado. 2025.
Aristóteles. Poética. Biblioteca clásica Gredos
Bayer, Raymond. Historia de la estética. Fondo de Cultura Económica. 1980.
Beardsley. Monroe C. Aesthetics. From Classical Greece to the Present. The University of Alabama Press. 1966.
Beardsley. Monroe C. Hospers, John. Estética. Historia y fundamentos. Cátedra. 1981.
Blumenberg, Hans. Las realidades en que vivimos. Paidós, 1999
Bozal, Valeriano (ed.), Historia de las idees estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas, vol I. Antonio Machado Libros, 2010.
Gehlen, Arnold. Imágenes de época. Sociología y estética de la pintura moderna. Península, 1994
Hadot, Pierre. ¿Qué es la filosofía antigua?. Fondo de Cultura Económica. 1998
Huizinga, Johan. El otoño de la Edad Media. Alianza, 2001
Kaufmann, Walter. Tragedia y filosofía. Seix Barral, 1978
Lessing, Gotthold Ephraim. Laocoonte o sobre los límites de la pintura y la poesía. Herder. 2014
Panofsky, Erwin. Arquitectura gótica y pensamiento escolástico. La Piqueta, 1986
Mumford, Lewis. Técnica y civilización. Alianza Editorial, 2006
Panofsky, Erwin. La perspectiva como forma simbólica. Tusquets, 2008
Platón. La República. Fedro, Simposio (El banquete). Biblioteca clásica Gredos
Scruton, Roger. Belleza. Elba, 2017
Sedlmayr, Hans. Épocas y obras artísticas I. Rialp, 1959.
Simson, Otto von. La catedral gótica. Los orígenes de la arquitectura gótica y el concepto medieval de orden. Alianza Editorial, 1980.
Tatarkiewicz, Wladislaw. Historia de seis ideas: Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética, Tecnos, 2002.
Valverde, José María. Breve historia y antología de la estética. Editorial Ariel, 2006.
Vasari, Giorgio. Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos.
Weil, Simone. La Illiada o el poema de la fuerza. Trotta. 2023.
Wölfflin, Heinrich. Principios fundamentales de la historia del arte. Espasa-Calpe, 2007