Universitat Internacional de Catalunya
Temes Actuals d'història
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
Podeu contactar amb el professorat de l’assignatura per correu electrònic amb dubtes i consultes.
Irene Benedicto — ibenedicto@uic.es
Presentació
Per entendre el món en què vivim cal anar més enllà del titular del moment i seguir el fil llarg de la història. Aquesta assignatura, adreçada a estudiants d’Humanitats, parteix d’aquesta idea: el “nou ordre mundial” no sorgeix del no-res, sinó que es va configurant a partir de decisions polítiques, interessos econòmics, canvis tecnològics i conflictes que reordenen el poder. En aquest context, els Estats Units continuen sent una peça clau, i guerres com les de Gaza i Ucraïna permeten veure amb claredat com es tensen aliances, fronteres i equilibris internacionals.
El curs s’organitza en sis blocs i treballa amb preguntes molt concretes: d’on ve un conflicte?, quins actors l’empenyen o el contenen (estats, organitzacions, empreses, grups armats, opinió pública)?, què s’hi disputa realment: seguretat, territori, energia, rutes comercials, influència? També s’hi abordarà la dimensió postcolonial per comprendre Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina: l’herència del colonialisme, les dependències que persisteixen i les formes actuals d’intervenció i resistència. L’objectiu és que l’alumnat adquireixi eines per llegir el present amb perspectiva, entendre causes i connexions, i sostenir anàlisis amb rigor.
Requisits previs
No hi ha requisits previs.
Objectius
L’assignatura ‘Temes Actuals d'història’ vol ajudar l’estudiant a entendre, amb criteri propi, les principals tensions i conflictes internacionals del present: qui hi intervé, d’on venen i quines conseqüències tenen. A partir de l’estudi de casos concrets, es treballarà amb eines d’anàlisi crítica per seguir el fil de les causes, els interessos i els equilibris de poder, amb atenció tant al paper dels EUA i de la Unió Europea com en l’impacte més enllà de les seves fronteres, per tal de situar cada crisi en el seu context i interpretar-la amb rigor.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
| ACTIVITAT FORMATIVA | HORES |
| Classe teoricoexpositiva | - |
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En acabar l’assignatura, l’estudiant haurà adquirit la capacitat d’entendre els grans conflictes internacionals del present amb perspectiva:
-
Interpretar els principals conflictes internacionals del present, situant-ne els antecedents i identificant actors, causes i conseqüències.
-
Valorar com els Estats Units, la Unió Europea i la Xina condicionen els equilibris i les regles de l’escena internacional.
-
Incorporar conceptes bàsics de la geopolítica a l’anàlisi de casos i debats d’actualitat en contextos comunicatius i acadèmics.
-
Construir una mirada crítica i transversal que permeti entendre els fenòmens internacionals en relació amb factors polítics, econòmics i socials.
Continguts
Bloc I. Estats Units: idees, tensions i poder
Què hi ha de mite i què hi ha de realitat en el sistema polític nord-americà, i per què importa tant a fora
Raça, immigració i desigualtat: del “somni americà” a les fractures internes que continuen obertes
La política exterior a través de les seves guerres: de l’Iraq i l’Afganistan a l’impacte d’Ucraïna i Gaza
Bloc II. Ucraïna, Rússia i l’Europa de l’Est que torna a moure’s
Com s’arriba a la guerra: l’herència soviètica, la independència ucraïnesa i el punt d’inflexió de Crimea
Rússia davant dels Estats Units, l’OTAN i Europa: estratègies, límits i línies vermelles
Conseqüències que no es queden allà: energia, aliments, ciberatacs i desinformació
Bloc III. Gaza i l’Orient Mitjà: conflicte i equilibris fràgils
Arrels del conflicte palestinoisraelià i les diferents maneres de legitimar posicions i accions
Israel com a peça clau a la regió i la seva relació amb els Estats Units i altres aliats
Efectes regionals i batalla pel relat: l’Iran, Egipte, el Golf i la construcció de narratives
Bloc IV. Àsia i la competència entre potències
La Xina i l’Indo-Pacífic: seguretat, tecnologia i aliances en un espai cada cop més disputat
L’Índia com a potència a l’alça: interessos propis, veïnat complex i ambicions globals
La cursa tecnològica com a terreny de xoc: cadenes de subministrament, indústria i microxips
Bloc V. Amèrica Llatina en un món en disputa
El pes del passat colonial i la seva traducció actual en desigualtat i dependència en les relacions internacionals
La Xina, els Estats Units i Europa a la regió: inversió, comerç, cooperació i influència
Migració i fronteres com a política: pressions externes, agendes internes i disputa per la veu del Sud global
Bloc VI. Àfrica al centre de moltes agendes
Un continent marcat per fronteres heretades i per la mirada que sovint se n’ha fet des de fora
Recursos, seguretat i noves aliances: del Sahel als corredors energètics i comercials
Competència d’influències i respostes africanes: la Xina, Rússia, els Estats Units, Europa i projectes propis d’integració
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Hi haurà un examen i un treball final, així com activitats d'avaluació continua a l'aula.
L'assistència és obligatoria. En cas de no complir amb el 80% d'assistència a les sessions presencials, no es podrà accedir a la primera avaluació i s'haurà d'anar a recuperació.
(veure criteris d'avaluació)
| ACTIVITAT FORMATIVA | HORES |
| Classe teoricoexpositiva | - |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
40% examen
40% projecte (20% part escrita + 20% presentació oral)
10% proves sobre actualitat
10% participació a classe
*Es obligatori assistir al 80% de les sessions per accedir a la primera avaluació. En cas contrari, s'haurà d'anar a recuperació.
Bibliografia i recursos
Timothy Snyder (2019). El camino hacia la no libertad. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Rashid Khalidi (2021). La guerra de los cien años contra Palestina. Madrid: Capitán Swing.
Fareed Zakaria (2009). El mundo después de Estados Unidos. Barcelona: Paidós.
Achille Mbembe (2016). Crítica de la razón negra. Barcelona: NED Ediciones.
Jorge Castañeda (2010). América Latina y el mundo: De la economía política al consenso de Washington. México: Random House Mondadori.