Universitat Internacional de Catalunya
Introducció a la Història de l'Art i l'Arquitectura
Professorat
L'atenció a l'alumne es realitzarà, a més de les hores de classe, sota demanda a través dels e-mails institucionals (veure “presentació de l'assignatura”) dels professors i, en cas de considerar-se necessària una reunió presencial, amb cita prèvia.
Presentació
Assignatura OBLIGATÒRIA.
1r curs Grau en ARQUITECTURA.
1r Semestre.
6 crèdits ECTS.
Mòdul: Propedèutic.
Idioma d impartició: anglès.
PROFESSOR RESPONSABLE: Dra. Maria del Pilar Morán García (mdpmoran@uic.es).
PROFESSORS: Dr.Paolo Sustersic (psustersic@uic.es), Dra.Jelena Prokopljevik (jprokopljevic@uic.es).
L'assignatura introdueix, com indica el seu nom, l'alumne a l'estudi de la història de l'arquitectura, aspecte fonamental per a la formació com a arquitecte. No només es pretén que l'alumne conegui els principals estils, arquitectes i edificis de la cultura occidental, sinó que sigui conscient també de l'existència d'altres tradicions arquitectòniques que s'hi solapen en el temps. També es busca que, a través del coneixement històric de l'arquitectura, l'alumne reflexioni sobre qüestions com què és l'arquitectura, què anomenem estil, com ha canviat la professió de l'arquitecte al llarg de la història, com s'integren els edificis en el context urbà, quina relació té l'arquitectura amb la resta de les arts, etc. A més, l'assignatura pretén dotar l'alumne amb les eines per poder fer un anàlisi historicocrític d'edificis i amb això, ser capaços d'interpretar l'entorn construït que els envolta i que s'hauran d'enfrontar com a arquitectes. L'assignatura abasta la història de l'arquitectura fins a la primera meitat del segle XIX, en un resum no complet però sòlid, ja que la resta s'estudiarà a les assignatures de Composició de cursos superiors.
Requisits previs
Nivell mitjà-alt d'anglès, ja que l'assignatura s'impartirà en aquest idioma totalment.
L'assistència a les classes tant teòriques com a pràctiques és obligatòria. Es registrarà lassistència. La manca dassistència a més dun 30% de les classes (teòriques o pràctiques) implicarà la pèrdua del percentatge corresponent a lassistència (10%) i, si escau, a les pràctiques (20%).
Objectius
L'assignatura cerca que l'alumne:
- Conegui el desenvolupament de la història de l'arquitectura des de l'antiguitat fins al segle XIX, a través de les principals fites de la cultura occidental, però coneixent també les d'altres latituds.
- Sigui capaç d'identificar i definir els principals estils arquitectònics que s'han desenvolupat des de l'antiguitat fins al segle XIX. Conegui els edificis i arquitectes associats a cadascun.
- Conegui el desenvolupament històric de la ciutat, en particular la de Barcelona.
- S'aproximi teòricament a l'arquitectura, prenent un primer contacte amb els principals escrits i teories sobre aquesta desenvolupades des de l'antiguitat.
- Adquireixi consciència de la rellevància d'estudiar l'arquitectura des del punt de vista històric.
- Sigui conscient de com la professió de l'arquitecte ha anat variant al llarg de la història.
- S'introdueixi a l'anàlisi històrica i crítica de l'arquitectura, des d'una perspectiva contemporània.
- Sigui capaç d'expressar les seves idees tant gràficament com per escrit, de manera coherent i ordenada.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
48 - Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics.
49 - Coneixement adequat de la història general de larquitectura.
54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i la història de les belles arts i les arts aplicades.
69 - Aptitud per descobrir la dimensió criticocultural del rol de l'arquitecte.
66 - Aptitud per interioritzar la forma arquitectònica.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Un cop finalitzat el curs, l'alumne podrà:
- Identificar, comparar i analitzar els edificis, arquitectes i estils arquitectònics principals de la tradició occidental de l'arquitectura (Europa) des de l'antiguitat al segle XIX.
- Identificar les tradicions i tipologies arquitectòniques principals d'altres llocs del món, des de l'antiguitat al segle XIX.
- Conéixer l'evolució històrica de la ciutat, en particular la de Barcelona.
- Conéixer les principals teories de l'arquitectura desenvolupades des de l'antiguitat.
- Conéixer com s'ha desenvolupat la professió de l'arquitecte en diversos moments de la història.
- Analitzar edificis des d'una perspectiva historicocrítica.
- Expressar les idees de manera oral, gràfica i escrita.
Continguts
L'assignatura consta de 60 hores de classe presencial, 30 de les quals són teòriques i 30 de pràctiques. Els continguts principals de l'assignatura s'impartiran a les classes teòriques, mentre que a les pràctiques es reforçaran aquests continguts mitjançant diferents exercicis. D'una banda, els alumnes treballaran textos que posteriorment seran debatuts en grups de màxim 30 alumnes. De l'altra, es faran un treball de reçerca en grup, qque desenvoluparan en part a classe a través sessions crítiques i tallers. Quan es consideri necessari, a les classes pràctiques s'impartiran petites sessions que proporcionin a l'alumne eines per fer aquest treball en grup.
Els textos seleccionats per a les sessions pràctiques seran textos que complementin la teoria impartida a la classe del dilluns, ja siguin tractats darquitectes de lèpoca o textos dhistoriadors rellevants que reflexionin sobre algun estil, arquitecte o tradició arquitectònica tractada a classe.
Les classes teòriques tindran el contingut següent.
- Classe 1: Introducció. Què és larquitectura? Què és i perquè estudiar Història de l'Arquitectura?/ Introduction. What is architecture? What is and why to study History of Architecture?
- Classe 2: Mesopotàmia i Egipte/ Mesopotàmia and Ancient Egypt.
- Classe 3: Arquitectura i ciutat a Antiga Grècia/ Ancient Greece Architecture and Urban Forms.
- Classe 4: Arquitectura i ciutat a Antiga Roma/ Ancient Roman Architecture and Cities.
- Classe 5: Arquitectura als primers temps del cristianisme i arquitectura romànica / Early Christian + Romanesque Architecture.
- Classe 6: Arquitectura gòtica i ciutats medievals/ Gothic architecture + medieval cities.
- Classe 7: Europa de l'est i l'Àsia occidental: La tradició ortodoxa i l'arquitectura islàmica. /Eastern Europe and West Àsia: The Orthodox tradition+ Architecture of Islam.
- Classe 8: Renaixement i Manerisme a Itàlia / Rennaissance and Mannerism in Italy.
- Classe 9: Renaixement a Europa/ Renaissance in Europe.
- Classe 10: Arquitectura del Barroc/ Baroque Architecture.
- Classe 11: Arquitectura a l'era de la Il·lustració i la Revolució. Neoclassicisme. /Architecture in the era of Enlightenment and Revolution. Neoclassicism.
- Classe 12: Neoclassicisme davant Medievalisme al segle XIX. /Neoclassicism vs. Medievalism in the Nineteenth century.
- Classe 13: Cap a altres latituds: Llatinoamèrica, Xina i Japó. /Towards other latituds: South America, Xina, and Japan.
- Classe 14: Repàs del curs i explicació de lexamen final.
Un dels dies dedicats a classes teòriques s'inverteix en la realització de l'examen parcial.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L´assignatura consta de quatre hores setmanals de classe, dues teòriques i dues pràctiques.
Les classes teòriques seguiran l'estructura de lliçons magistrals en els diversos temes que s'hi aborden.
Les classes pràctiques constaran de sessions de comentari de text en grups de 30 persones i de revisió i crítica del treball que els alumnes han de fer per a l'assignatura.
- Treball en grup (6-7 sessions): Es tracta d'un treball de recerca en grups de tres o quatre persones, en què els alumnes hauran de realitzar una anàlisi formal i historicocrítica d'un edifici canònic de la Història de l'Arquitectura. a més d'un assaig on es resumeixin les seves conclusions.
El progrés del treball es revisarà a classe a través de lliuraments parcials i tallers de treball.
2. Reading Discussions/ Comentaris de text (5-6 sessions):
La segona activitat pràctica consistirà en el comentari conjunt de textos relacionats amb el contingut de la classe. Es demanarà a lalumne que respongui individualment a un qüestionari, que haurà de ser lliurat al final de la classe. Es debatran els textos en qüestió en grup.
3. Visites (3 sessions):
De manera addicional, al treball en grup i les Reading Discussions es realitzaran tres visites a la ciutat de Barcelona, en l'horari de classe, que busquen que els alumnes experimentin de primera mà allò que han après. Així, es realitzen recorreguts en què es visiten les restes romanes de la ciutat, així com la ciutat medieval.
- Muralles Romanes i MUHBA.
- Monestir de Sant Pau del Camp o MNAC.
- Barri Gòtic de Barcelona.
|
ACTIVITAT FORMATIVA |
COMPETENCIAS |
CRÉDITOS ECTS |
|
Classe expositiva |
48 49 54 |
1,5 |
|
Classe participativa |
48 49 54 |
0,2 |
|
Classe práctica |
48 49 54 |
1,1 |
|
Tutories |
48 49 54 |
0,2 |
|
Estudi individual o en grup |
48 49 54 |
3 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació de l'assignatura es realitzarà a través de dos exàmens, un de parcial i un de final, a més dels diferents exercicis pràctics i el treball de recerca que es proposa als alumnes.
- EXAMEN PARCIAL- 10%.
- EXAMEN FINAL-40%. (Al gener, segons calendari acadèmic).
- VISITES+ASSISTÈNCIA-10%.
- COMENTARIS DE TEXT- 20%.
- TREBALL EN GRUP-20%.
Per aprovar l'assignatura, serà requisit obligatori obtenir un 5 o més a l'examen final, que es realitzarà en la data indicada al calendari acadèmic i la mitjana aprovada.
En cas de no aprovar el curs a la primera convocatòria, l'alumne podrà presentar-se a la segona al juny. Aquesta convocatòria consistirà en un nou examen, en què recaurà tot el pes de l'avaluació.Bibliografia i recursos
Per a l'estudi de l'assignatura, l'alumne comptarà amb el suport de les presentacions realitzades a classe, la informació de les quals haurà de completar amb els seus propis apunts, que també podran completar amb la informació continguda als llibres següents:
- Ingersoll, R., Kostof, S.: World architecture: a cross-cultural history. Oxford: Oxford University Press, 2013.
- Watkin, David. A History of Western Architecture. London: Laurence King Publishing, 6ª ed., 2015 ó 5ªed.,2011.
De manera addicional, es proposa la bibliografia complementària següent:
a) Llibres d'història general de l'arquitectura i la ciutat:
- Benevolo, L., El diseño de la Ciudad. Barcelona: Gustavo Gili, 1977.
- Benevolo, L., Historia de la arquitectura moderna. Madrid : Taurus , 1963.
- Blaser, W. Drawings of Great Buildings. Basilea, Boston, Stuttgart: Birkhäuser Verlag, 1983.
- Ching, F.D.K., Jarzombek, M., Prakash, V. A Global History of Architecture. Nueva Jersey: Wiley, 2007.
- Fletcher, B., The History of Architecture by the Comparative Method. Londres: Batsford, London, 2012.
- Gombrich,E.H. The Story of Art. Londres: Phaidon, 1968.
- Jolliffe,E. y Crosby,P., Architect: The evolving History of A Profession.Londres: Riba Publishing, 2023.
- Kostof, S., Historia de la arquitectura. Madrid: Alianza. Madrid: Alianza (vol 1, 2, 3), 1998(vol 1, 2, 3), 1998.
- Kostof, S., The City shaped: urban patterns and meanings through history. Londres: Thames & Hudson, 1991Hudson, 1991.
- Parker, J. H., Classic dictionary of architecture: a concise glossary of terms used in Grecian, Roman, Italian and Gothic architecture. Poole, Nueva York: New Orchard editions, 1986.
- Pevsner, N., An Outline of European Architecture. Londres: Thames & Hudson, 2009.
- Pevsner, N., Pevsner's architectural glossary. New Haven: Yale University Press, 2010.
- Pevsner, N. A history of building types. Princeton: Princeton University Press, 1997.
- Stierlin, H., Encyclopedia of World Architecture. Friburgo: Taschen,1977.
b) Llibres de teoria de l'arquitectura:
- Alberti, L.B., Ten books on architecture. London : Alec Tiranti, 1955.
- Durand, Jean-Nicolas-Louis, Compendio de lecciones de arquitectura: parte gráfica de los cursos de arquitectura. Madrid : Pronaos, 1981.
- Palladio, A. The Four Books of Architecture. New York : Dover, 1965.
- Pugin, A.N.W. Contrasts. Leicester : Leicester University Press ; New York : Humanities, 1973.
- Rowe, C., The Mathematics of the Ideal Villa and Other Essays. Cambridge: MIT Press, 1976.
- Serlio,S. The Five books of architecture: an unabridged reprint of the English edition of 1611. New York : Dover, 1982.
- Summerson, J., El lenguaje clásico de la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 1984 [1963].
- Vitruvius,M.P. The Ten Books on Architecture. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1999.
- Wittkower, R., Architectural Principles in the Age of Humanism. Londres: Academy Editions, 1998.
- Wölfflin, H. Renaissance and baroque. Ithaca: Cornell University Press, 1967.
- Zevi, B., Saber ver la arquitectura: ensayo sobre la interpretación espacial de la arquitectura. Buenos Aires: Poseidon, 1971.
c) Llibres sobre arquitectes, estils o tradicions arquitectòniques específiques:
- Argan, G.C., Brunelleschi. Milan: Mondadori, 1955.
- Argan, G.C., Renacimiento y Barroco. Torrejón de Ardoz: Akal,1987.
- Argan, G.C., Michelangelo architect. Michelangelo architect. Milan: Electa, 2004.
- Blunt, A., Borromini. Allen Lane: Penguin Books, 1979.
- Blunt, A., Art and Architecture in France 1500-1700. New Haven: Yale University Press, 1999.
- Borsi, F., Bernini. Madrid: Akal, 1998.
- Brothers, C., Michelangelo, drawing and the invention of architecture. New Haven and London: Yale University Press, 2008.
- Carver, H., Form and Space of Japanese Architecture. Tokyo : Shokokusha, cop. 1955.
- Early, J., The Colonial architecture of Mexico. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1994.
- Fanelli, G., Brunelleschi’s Cupola: Past and Present of an Architectural Masterpiece. Florence: Mandragora, 2004.
- Frankl, P., Gothic Architecture. New Haven and London: Yale University Press, 2000.
- Heyden, D. and P. Gendrop, Pre- Columbian architecture of Mesoamerica. Nueva York: Harry N.Abrams, 1975.
- Martienssen, R. D.,The idea of space in Greek architecture, with special reference to the Doric Temple and its setting. Johannesburg: The Witwatersrand University Press, 1954.
- Robertson, D.S., Greek and Roman Architecture. Cambridge: Cambridge University Press, 1974.
- Schapiro, M., Romanesque Art. Selected Papers. Nueva York: George Braziller,1977.
- Scott, G., The Architecture of Humanism; A Study in the history of Taste.Boston y Nueva York: Houghton Mifflin Company, 1914.
- Stierlin, H., Islam: Early architecture from Bagdad to Cordoba. Colonia: Taschen, 1996.
- Senseney, J.R., The art of building in the classical world: vision, craftsmanship, and linear perspective in Greek and Roman architecture. Cambridge: Cambridge University Press, 2016.
- Trager, P., The villas of Palladio. Boston: Little, Brown, 1986.
- Travenor, R., On Alberti and the art of Building. New Haven, London: Yale University Press, 1998.
- Wilson Jones, M., Principles of Roman Architecture. New Haven, London: Yale University Press, Yale University Press, 2000.
- Worringer, W., Form Problems of the Gothic, Nueva York: G.E. Stechert & Co.,1910.