Universitat Internacional de Catalunya

Exercici Terapèutic Aplicat a L’Extremitat Inferior

Exercici Terapèutic Aplicat a L’Extremitat Inferior
3
13885
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Dra. CABANILLAS BAREA, Sara - scabanillas@uic.es

Presentació

L'activitat física per a la salut és un element fonamental per prevenir i tractar patologies i malalties i també per mantenir els beneficis aconseguits amb múltiples tipus de tractaments. El fisioterapeuta és el professional responsable de prescriure i executar programes dexercici físic terapèutic. En aquesta assignatura es dotarà de coneixements i habilitats l'alumne per aconseguir les competències necessàries per desenvolupar un programa d'exercici terapèutic aplicat a l'extremitat inferior.

Requisits previs

No es determinen requisits previs.

Objectius

  1. Conèixer les indicacions, les contraindicacions i els objectius de l'entrenament com a component de la intervenció multimodal d'OMPT. 
  2. Conèixer els principis fonamentals de la fisiologia de l'exercici aplicada als programes d'exercici terapèutic a l'extremitat inferior. 
  3. Integrar l'exercici terapèutic en els àmbits de la prevenció, el tractament i l'entrenament a l'OMPT de les disfuncions de l'extremitat inferior. 
  4. Executar i instruir exercicis i tècniques d'autotractament de l'extremitat inferior (automobilització articular, autoestirament, automassatge funcional i automobilització neural). 
  5. Executar i instruir exercicis d estabilització activa de les regions de l extremitat inferior.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN02 - Seleccionar les eines i tècniques de la Fisioteràpia Manual Ortopèdica més adequades en termes de fiabilitat, validesa i precisió diagnòstica, que permetin sotmetre a un estrès tissular selectiu les diferents estructures, per a l'avaluació i el tractament del dolor i de la funció del sistema artro-neuromuscular.
  • CP03 - Comunicar de manera assertiva les seves conclusions sobre el coneixement i el raonament clínic a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • CP05 - Aplicar el tractament més adequat, tenint en compte les indicacions, contraindicacions, precaucions i efectes de la Fisioteràpia Manual Ortopèdica en el marc de la gestió i/o maneig dels mecanismes de dolor i disfuncions del sistema artro-neuromuscular.
  • CP07 - Executar un tractament especialitzat de Fisioteràpia Manual Ortopèdica a qualsevol pacient amb disfunció neuromusculoesquelètica, respectant els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans així com els valors propis d'una cultura de pau i de valors democràtics que inclouen el foment d'un llenguatge inclusiu, no discriminatori.
  • HB01 - Desenvolupar una pràctica clínica de manera crítica, analítica i amb prou autonomia, demostrant que s'han adquirit uns coneixements avançats de l'àrea d'especialització de la Fisioteràpia Manual Ortopèdica, mitjançant l'evidència científica actual.
  • HB02 - Aplicar uns procediments d'avaluació i tractament específics de les disfuncions artroneuromusculars, establint un diagnòstic de Fisioteràpia Manual Ortopèdica en base a les troballes obtingudes.
  • HB04 - Resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • HB05 - Interpretar informacions de l'àmbit clínic, identificant els aspectes ètics i les responsabilitats socials vinculades a la pràctica clínica, mitjançant uns estàndards d'igualtat i sostenibilitat.
  • HB06 - Demostrar la capacitat d'aconseguir un aprenentatge profund de manera autònoma que li permeti continuar millorant la pràctica clínica al llarg de la vida.
  • HB08 - Aplicar de forma específica els principis de la mobilització, manipulació, aprenentatge motor, fisiologia de l'exercici, estratègies ergonòmiques, entre altres modalitats terapèutiques, per al tractament del dolor i la funció del sistema artro-neuromuscular, com a elements multimodals de l'abordatge terapèutic de Fisioteràpia Manual Ortopèdica.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • MAT02 - 03. Treballar en els àmbits de la prevenció, el tractament i l'entrenament a l'OMPT, demostrant consciència crítica de la necessitat d'integrar l'exercici terapèutic.
  • MAT02 - 01. Descriure les indicacions, les contraindicacions i els objectius de l'entrenament com a component de la intervenció multimodal d'OMPT, i demostrar-ne un ampli coneixement.
  • MAT02 - 02. Identificar els principis fonamentals de la fisiologia de l'exercici aplicada als programes d'exercici terapèutic.
  • MAT02 - 04. Desenvolupar exercicis i tècniques d'autotractament de l'extremitat inferior, superior, columna i articulació temporomandibular (automobilització articular, autoestirament, automassatge funcional i automobilització neural), demostrant habilitats i destreses en la seva execució i instrucció.
  • MAT02 - 05. Desenvolupar exercicis d'estabilització activa de les regions de l'extremitat inferior, superior, columna i articulació temporomandibular, demostrant habilitats i destreses en la seva execució i instrucció.
  • MAT02 - 06. Preparar els pacients/usuaris, demostrant creativitat, adaptabilitat i innovació en la seva instrucció, informació i entrenament per millorar-ne l'adherència a un programa de rehabilitació.
  • MAT02 - 07. Planificar un programa d'entrenament terapèutic, per executar-lo de manera que estigui adaptat al diagnòstic físic, la situació funcional i les expectatives del pacient/usuari.
  • MAT02 - 08. Identificar la zona neutra, els mecanismes de feedforward i el control postural, així com dels instruments d'instruments de feedback per monitoritzar l'activació base i demostrar un ampli coneixement de tots aquests aspectes.

Continguts

  1. L'exercici terapèutic com a component de la intervenció multimodal d'OMPT en els àmbits preventiu, terapèutic i d'entrenament de les disfuncions artro-neuromusculars. 
  2. Principis de la fisiologia de lexercici aplicats a OMPT. 
  3. Principis generals de l'entrenament: especificitat, sobrecàrrega i progressió. 
  4. Adaptacions fisiològiques de lexercici a curt i llarg termini. 
  5. Beneficis, riscos i inconvenients. Fenòmens de supercompensació, fatiga i dolor. 
  6. Propiocepció i control motor i imatgeria motora.
  7. Principis de la informació, instrucció i educació del pacient/usuari. 
  8. L'autotractament com a modalitat fonamental d'exercici terapèutic per gestionar l'estat de salut. 
  9. Tècniques d'autotractament per al tractament de la hipomobilitat: 
    1. Automobilització articular 
    2. Automobilització neural 
    3. Autoestirament muscular 
    4. Automassatge funcional 
  10. Exercici terapèutic especialitzat d'estabilització activa per al tractament de la hipermobilitat 
    1. Centralització articular 
    2. Entrenament de la força, resistència i coordinació musculars 
    3. Control motor 
  11. Exercici terapèutic especialitzat en els subgrups clínics més freqüents de lextremitat inferior.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • CT (Classes teòriques): El professor és el que exposa de manera sistemàtica i ordenada la informació corresponent a les diferents matèries i l'alumne hi té un paper principalment de receptor. L'escenari on el professor transmet el coneixement és l'aula i ho fa tot el grup d'alumnes. El format de classe teòrica permet la introducció d‟activitats en grup dins l‟aula i el desenvolupament d‟estratègies que fomenten la participació activa dels alumnes. 
  • CP (Classes pràctiques): Comprèn qualsevol tipus de pràctica d'aula i/o laboratori (pràctiques entre alumnes, estudi de casos, problemes, activitats a l'aula d'informàtica, cerca d'informació…) 
  • T (Tutories): Relació personalitzada d'ajuda, on el professor-tutor atén, facilita i orienta un o diversos estudiants en el procés d'ensenyament –aprenentatge. 
  • AAP (Activitats d'Autoaprenentatge): Aquestes activitats estan pensades perquè l'alumne resolgui problemes per si sol amb l'ajuda del material que se li facilita i la informació de les activitats presencials i/o disponibles a l'entorn virtual on es desenvolupen les matèries on-line. 
  • EI (Estudi independent de l'alumne): Es tracta d'un procés dirigit a la formació d'un alumne autònom capaç d'aprendre a aprendre; consisteix a desenvolupar habilitats per a l'estudi, establir metes i objectius educatius basats en el reconeixement de les debilitats i fortaleses de l'individu, que respondran a les necessitats i expectatives de cadascú. Implica la possibilitat que cada alumne prengui les seves pròpies decisions en relació amb l'organització del temps i el ritme d'aprenentatge, per això requereix un alt grau de responsabilitat per aprofitar al màxim els recursos. Inclou estudi de continguts relacionats amb les “classes teòriques” i “pràctiques”. (Estudiar exàmens, realització de treballs teòrics individuals i en grup, treball a biblioteca, lectures complementàries, etc.). 
  • LM (Mètode expositiu / Lliçó Magistral): Transmissió de coneixements i activació de processos cognitius a l'alumne.
  • AC (Aprenentatge cooperatiu): Desenvolupament d'aprenentatges actius i significatius de manera cooperativa. 
  • AI (Aprenentatge invertit): Sistema basat en les noves tecnologies com a eines bàsiques de coneixement fora de l'aula, perquè en arribar a classe els alumnes posin en conjunt les seves idees i impressions donant l'oportunitat als docents de personalitzar la seva instrucció segons les necessitats de cadascun. 
  • ABP (Aprenentatge basat en problemes): Desenvolupament daprenentatges actius a través de la resolució de problemes. 
  • SRP (Simulació/ Role playing): Translació a l'aula de situacions pròpies de la realitat que serviran a l'alumne per aplicar-les a la seva vida futura. 
  • EC (Estudis de cas): Adquisició d'aprenentatge mitjançant l'anàlisi de casos clínics o propis de la professió, reals o simulats.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • Avaluació teòrica: 20% 
  • Avaluació pràctica: 40% 
  • Autoavaluació: 20% 
  • Coavaluació: 20% 

S'usarà el sistema de qualificacions segons la legislació vigent. Actualment, segons el RD 1125/2003 del 5 de setembre. 0-

  • 4,9 Suspens. 
  • 5,0-6,9 Aprovat. 
  • 7,0-8,9 Notable. 
  • 9,0-10 Excel·lent. 

La menció de Matrícula d'Honor es pot atorgar als alumnes que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 9,0. El seu nombre no podrà ser superior al 5% dels alumnes matriculats en una matèria en el curs acadèmic corresponent, llevat que el nombre d'alumnes matriculats sigui inferior a 20, cas en què es podrà concedir una sola Matrícula d'Honor.

Bibliografia i recursos

  • Freddy M. Kaltenborn. Movilización Manual de las Articulaciones. Volumen I Extremidades. 7ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2011.
  • Freddy M. Kaltenborn. Fisioterapia Manual. Volumen III Manipulación – Tracción de las extremidades y la columna. 1ª Ed. Zaragoza. OMT España; 2009.
  • M. Tricás, César Hidalgo, Orosia Lucha, Olaf Evjenth. Estiramiento y Autoestiramiento muscular en Fisioterapia OMT. Volumen I: Extremidades. OMT-España, 2012.
  • G. Bucher-Dollenz, R. Wiesner, R. Blake, E. Hengeveld, P. Jeangros, V. Schöb Mezzanotte, H. Stam, H. von Piekartz, P. Westerhuis  El Concepto Maitland. Su aplicación en Fisioterapia Panamericana, 2010.
  • Renate Wiesner, dipl. Physiotherapeutin HF, Fachlehrerin Manuelle Therapie, OMT SVOMP, Teacher IMTA Ejercicios de fisioterapia Thieme 2009
  • Arundale AJH, Bizzini M, Giordano A, Hewett TE, Logerstedt DS, Mandelbaum B, et al. Exercise-based knee and anterior cruciate ligament injury prevention. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(9):A1–25.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part one: Introduction, and mind-body exercise programs ∗. Clin Rehabil. 2017;31(5):582–95.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part two: Strengthening exercise programs. Clin Rehabil. 2017;31(5):596–611.
  • Brosseau L, Taki J, Desjardins B, Thevenot O, Fransen M, Wells GA, et al. The Ottawa panel clinical practice guidelines for the management of knee osteoarthritis. Part three: Aerobic exercise programs ∗. Clin Rehabil. 2017;31(5):612–24.
  • Ceballos-Laita L, Estébanez-de-Miguel E, Martín-Nieto G, Bueno-Gracia E, Fortún-Agúd M, Jiménez-del-Barrio S. Effects of non-pharmacological conservative treatment on pain, range of motion and physical function in patients with mild to moderate hip osteoarthritis. A systematic review. Complement Ther Med [Internet]. 2019;42:214–22. Available from: https://doi.org/10.1016/j.ctim.2018.11.021
  • Ceballos-Laita L, Jiménez-del-Barrio S, Marín-Zurdo J, Moreno-Calvo A, Marín-Boné J, Albarova-Corral MI, et al. Effects of dry needling in HIP muscles in patients with HIP osteoarthritis: A randomized controlled trial. Musculoskelet Sci Pract [Internet]. 2019;43:76–82. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.msksp.2019.07.006
  • Cibulka MT, Bloom NJ, Enseki KR, Macdonald CW, Woehrle J, McDonough CM. Hip Pain and Mobility Deficits-Hip Osteoarthritis: Revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(6):A1–37.
  • Estébanez-de-Miguel E, Caudevilla-Polo S, González-Rueda V, Bueno-Gracia E, Pérez-Bellmunt A, López-de-Celis C. Ultrasound measurement of the effects of high, medium and low hip long-axis distraction mobilization forces on the joint space width and its correlation with the joint strain. Musculoskelet Sci Pract. 2020;50(March):1–5.
  • Estébanez-de-Miguel E, López-de-Celis C, Caudevilla-Polo S, González-Rueda V, Bueno-Gracia E, Pérez-Bellmunt A. The effect of high, medium and low mobilization forces applied during a hip long-axis distraction mobilization on the strain on the inferior ilio-femoral ligament and psoas muscle: A cadaveric study. Musculoskelet Sci Pract. 2020;47(March):3–7.
  • Gaitonde DY, Ericksen A, Robbins RC. Pfps-2019. Am Fam Physician. 2019;99(2):88–94.
  • Hertel J, Corbett RO. An updated model of chronic ankle instability. J Athl Train. 2019;54(6):572–88.
  • Lee P, Nixion A, Chandratreya A, Murray J. Synovial Plica Syndrome of the Knee: A Commonly Overlooked Cause of Anterior Knee Pain. Surg J. 2017;03(01):e9–16.
  • Logerstedt DS, Scalzitti D, Risberg MA, Engebretsen L, Webster KE, Feller J, et al. Knee stability and movement coordination impairments: Knee ligament sprain revision 2017. J Orthop Sports Phys Ther. 2017;47(11):A1–47.
  • Makris EA, Hadidi P, Athanasiou KA. The knee meniscus: Structure-function, pathophysiology, current repair techniques, and prospects for regeneration. Biomaterials. 2011;32(30):7411–31.
  • Malliaras P, Cook J, Purdam C, Rio E. Patellar tendinopathy: Clinical diagnosis, load management, and advice for challenging case presentations. J Orthop Sports Phys Ther. 2015;45(11):887–98.
  • Martin RL, Davenport TE, Reischl SF, McPoil TG, Matheson JW, Wukich DK, et al. Heel pain - Plantar fasciitis: Revision 2014. J Orthop Sports Phys Ther. 2014;44(11):A1–33.
  • Mayer SW, Joyner PW, Almekinders LC, Parekh SG. Stress Fractures of the Foot and Ankle in Athletes. Sports Health. 2014;6(6):481–91.
  • McKay J, Maffulli N, Aicale R, Taunton J. Iliotibial band syndrome rehabilitation in female runners: A pilot randomized study. J Orthop Surg Res. 2020;15(1):1–8.
  • Rudavsky A, Cook J. Physiotherapy management of patellar tendinopathy (jumper’s knee). J Physiother [Internet]. 2014;60(3):122–9. Available from: http://dx.doi.org/10.1016/j.jphys.2014.06.022
  • Rutland M, O’Connell D, Brismée J-M, Sizer P, Apte G, O’Connell J. Evidence-supported rehabilitation of patellar tendinopathy. N Am J Sports Phys Ther [Internet]. 2010;5(3):166–78. 
  • Teyhen DS, Robertson J. Optimizing Recovery After Knee Meniscal or Cartilage Injury. J Orthop Sports Phys Ther. 2018;48(2):125.
  • Willy RW, Hoglund LT, Barton CJ, Bolgla LA, Scalzitti DA, Logerstedt DS, et al. Patellofemoral pain clinical practice guidelines linked to the international classification of functioning, disability and health from the academy of orthopaedic physical therapy of the American physical therapy association. J Orthop Sports Phys Ther. 2019;49(9):CPG1–95
Versió per imprimir