Universitat Internacional de Catalunya
Intervenció en Adiccions
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
L’alumnat es pot posar en contacte amb la coordinadora de l’assignatura (Núria Busquets) per resoldre dubtes i/o aclariments a través de l’adreça electrònica: nbusquetsb@uic.es
Presentació
Addiccions és una assignatura de 4t curs del Grau en Psicologia que ofereix una formació integral en l’abordatge psicològic de les conductes addictives, des dels fonaments neurobiològics i diagnòstics fins a la intervenció clínica aplicada. L’assignatura combina una base teòrica sòlida amb un enfocament eminentment pràctic: cada sessió integra continguts conceptuals amb dinàmiques de grup, anàlisi de casos clínics i role-plays que entrenen competències d’entrevista, avaluació i intervenció directament transferibles a la pràctica professional.
El temari s’organitza en set blocs que avancen del més general al més específic i de la teoria a la pràctica: primer, els fonaments comuns a tota addicció; després, l’estudi detallat de substàncies i conductes concretes; l’atenció específica a la infància i l’adolescència; la intervenció clínica basada en l’evidència; el coneixement del sistema de recursos públics; i, finalment, una sessió de tancament que integra tot el recorregut.
Requisits previs
Haver cursat i aprovat l’assignatura d’Introducció a la Psicopatologia i d’Intervenció Psicològica en l’Adult (contenen mòduls específics sobre les addiccions).
Objectius
En finalitzar l’assignatura, l’alumnat hauria de ser capaç de:
• Comprendre l’addicció com un fenomen biopsicosocial complex, superant models reduccionistes i estigmatitzants.
• Conèixer les principals substàncies i conductes addictives, els seus efectes, riscos i patrons clínics habituals.
• Desenvolupar competències d’entrevista clínica, avaluació motivacional i detecció de riscos.
• Aplicar els principals models d’intervenció basats en l’evidència: entrevista motivacional, teràpia cognitivoconductual i prevenció de recaigudes.
• Analitzar críticament el paper de la família, l’entorn social i el sistema de recursos públics en el procés terapèutic.
• Reflexionar sobre els dilemes ètics i el rol professional del psicòleg en l’àmbit de les addiccions.
Continguts
|
BLOC I Fonaments de les addiccions |
Bloc introductori que estableix les bases conceptuals, diagnòstiques i neurobiològiques abans d’abordar substàncies o conductes concretes. L’alumnat adquireix aquí el marc teòric que sustentarà la resta de l’assignatura: què és una addicció segons l’evidència actual, com es classifica diagnòsticament, què succeeix a escala cerebral, quins factors augmenten o redueixen el risc i com entendre el curs clínic —inclosa la recaiguda— com un procés i no com un esdeveniment aïllat.
|
BLOC II Adiccions a substancies |
El bloc més extens del curs, dedicat a l’estudi de cada substància (alcohol, cànnabis, estimulants, opioides i fàrmacs amb potencial addictiu) i al policonsum. Finalitza amb dues sessions dedicades als quadres clínics més complexos que solen acompanyar el consum: la comorbiditat psicopatològica i el diagnòstic dual. Cada sessió combina teoria clínica específica amb casos i dinàmiques que entrenen el raonament diagnòstic davant de situacions reals.
|
BLOC III Addiccions comportamentals |
Tres sessions específiques dedicades a les conductes addictives sense substància —joc patològic, videojocs, xarxes socials, compres i sexe en línia—.
|
BLOC IV Infantojuvenil y adolescents |
Bloc amb identitat pròpia centrat en l’etapa de més vulnerabilitat per a l’inici del consum. Recorre el desenvolupament cerebral adolescent i la presa de decisions, els patrons de consum propis d’aquesta franja d’edat, l’adaptació de la intervenció clínica a un pacient menor d’edat i el marc legal i de protecció que ha de conèixer qualsevol professional que treballi amb adolescents.
|
BLOC V Avaluació i intervenció |
Bloc eminentment aplicat que trasllada els continguts previs a la pràctica clínica directa: com avaluar psicològicament una persona amb consum problemàtic, quins tractaments compten amb suport empíric (entrevista motivacional, TCC i prevenció de recaigudes), com definir objectius terapèutics realistes i no necessàriament centrats en l’abstinència, i com treballar amb la família i l’entorn del pacient sense culpabilitzar-los ni substituir la seva responsabilitat.
|
BLOC VI Recursos públics i sistema |
Se situa la intervenció psicològica dins del sistema assistencial real: la xarxa pública d’atenció a les addiccions i els seus diferents nivells, els dispositius específics existents (unitats de conductes addictives, comunitats terapèutiques i atenció ambulatòria), el treball interdisciplinari amb psiquiatria, treball social i altres sistemes, i els processos d’inserció social i laboral un cop finalitzat el tractament.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Cada sessió de 90 minuts segueix una estructura recurrent pensada per alternar teoria i pràctica en blocs curts: una activació inicial que estimula el raonament clínic, blocs de teoria aplicada basats en exemples i casos reals, una o dues dinàmiques grupals o role-plays que permeten entrenar directament les competències d’entrevista i avaluació, i un tancament que integra les idees clau de la sessió.
Aquest format té com a objectiu que l’alumnat no només adquireixi els continguts teòrics, sinó que també practiqui de manera activa i repetida les habilitats que se li exigiran en la pràctica professional.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’assoliment dels coneixements de l’assignatura s’avalua mitjançant un examen teòric i pràctic. L'avaluació respectarà sempre la normativa general establerta al Grau.
El contingut de l’examen en primera convocatòria es basa en la matèria que s’ha explicat a les classes i en la bibliografia d’estudi recomanada en cada tema. La nota mínima per aprovar és de 5 punts sobre 10. L’examen consta de 20 preguntes amb quatre alternatives de resposta i 4 preguntes obertes, a desenvolupar. La puntuació equival a 2 punts com a màxim per a les preguntes amb alternativa de resposta i 8 punts com a màxim per a les preguntes obertes, 2 punts per a cada pregunta.
La segona convocatòria d'examen tindrà les mateixes característiques descrites per a la primera convocatòria.
És requisit indispensable aprovar l'examen final per a poder aprovar l'assignatura.
Bibliografia i recursos
MANUALS BÀSICS DE REFERÈNCIA:
American Psychiatric Association - APA. (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales DSM-5 (5a. ed. --.). Madrid: Editorial Médica Panamericana.
Belloch, A., Sandín, B. Y Ramos, F. (2008): Manual de Psicopatología (vol. 1). McGraw-Hill. Madrid.
Belloch, A., Sandín, B. Y Ramos, F. (2008): Manual de Psicopatología (vol. 2). McGraw-Hill. Madrid.
Buela-casal, G., Caballo, V., Y Carrobles, J.A. (2002): Manual de psicopatologia y trastornos psiquiátricos. Siglo XXI. Madrid.
Caballo, V.E., Salazar, I.C., Carrobles, J.A. (2014): Manual de psicopatologia y trastornos psicológicos. Pirámide. Madrid.
Kaplan, H. Y Sandok, B. (1999): Sinopsis de la Psiquiatría. Editorial Médica Paramericana. Madrid.
Organización Mundial de la Salud (OMS) (1992): Clasificación internacional de las enfermedades (CIE-10). MS. Madrid.
Vallejo Ruiloba, J. (2011): Introducción a la psicopatología y la psiquiatría (7ªed). Masson. Barcelona.
Feixas, G., Miró, M. T. (2010). Aproximaciones a la psicoterapia. Una introducción a los tratamientos psicológicos. Barcelona: Paidós. Capítulo 3 La aproximación teórica (modelos humanístico-existenciales).
REFERÈNCIES ESPECÍFIQUES SOBRE TRASTORNS ADDICTIUS:
Nora D. Volkow et al. (2016, january). Neurobiologic Advances from the Brain Disease Model of Addiction. The New England Journal of Medicine, 374 (4).
César Pereiro Gómez, Juan José Fernández Miranda (2018). Guía de adicciones para especialistas en formación. Valencia: Socidrogalcohol.
César Pereiro Gómez (2010). Manual de adicciones para médicos especialistas en formación. Valencia: Socidrogalcohol.
Becoña, E.; Cortés, M. (2016). Manual de adicciones para psicólogos especialistas en psicología clínica en formación. Socidrogalcohol. Capítulo 2 Instrumentos para la evaluación en adicciones.
Becoña, E.; Cortés, M. (2008). Manual de adicciones para psicólogos especialistas en psicología clínica en formación. Socidrogalcohol. Capítulo 4 Los procesos de cambio en conductas adictivas.
Miller, W. R., & Rollnick, S. (2015). La entrevista motivacional. Ayudar a las personas a cambiar. Barcelona: Paidós. Parte I y Parte II.
GÈNERE I DROGUES:
Castaños, M., Meneses, C., Palop, M., Rodríguez, M. y Tubert, S. (2007). Intervención en drogodependencias con enfoque de género. Colección Salud 10. Instituto de la Mujer.
European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction. (2006). A gender perspective on drug use and responding to drug problems. Publications Office of the European Union.
Martínez, P. y Arostegui, E. (2018). Manual para la prevención de recaídas desde la perspectiva de género. Deusto.
Infonova. Género y adicciones. ASOCIACIÓN DIANOVA ESPAÑA. Primer semestre 2019/ REVISTA Nº 35.
REFERÈNCIES ESPECÍFIQUES PER A INFANTO-JUVENIL:
Echeburúa, E. y Requesens, A. (2012). Adicción a las redes sociales y nuevas tecnologías en niños y adolescentes. Madrid: Editorial Pirámide.
Asociación Proyecto Hombre (2021). Propuesta de intervención con adolescentes, jóvenes y familias en los programas de prevención indicada de Proyecto Hombre. Madrid.
Fernández-Hermida J. R., Martínez-Loredo V. y González- De La Roz A. (2021). Conductas adictivas en la infancia y la adolescencia. Libro Blanco de la Salud Mental Infanto-Juvenil, 1, 38-53.
PATOLOGIA DUAL:
Patología dual (2011). En Becoña Iglesias, E. y Cortés Tomás, M. (Coord.) Manual de adicciones para psicólogos especialistas en psicología clínica en formación. Socidrogalcohol. 97-111. ISBN 978-84-933094-3-5.
Roncero, C. (2016). Patología Dual: fundamentos clínicos y terapéuticos. Marge Books. ISBN 9788415004547.
San Molina, L. y Casas, M. (2002). Recomendaciones terapéuticas en patología dual. Ars Médica. ISBN: 978-84-9706-032-5.
Santis, R. y Casas, M. (10-12 de noviembre de1999). Diagnóstico dual. VI Encuentro nacional sobre drogodependencias y su enfoque comunitario. Chiclana de la Frontera, Cádiz.
(2014) Informaciones psiquiátricas; IV Jornadas de patología dual: ¿red o redes? De la conexión a la integración. 215(1), 242 p. ISSN 0210-7279.
PROGRAMES:
Comas, D. (2010). La metodología de la Comunidad Terapéutica. Fundación Atenea ISBN: 978 84 614 6831-7
(2009). Bones Pràctiques: comunitats terapèutiques i pisos amb suport per a persones amb problemes de drogodependències. Col·lecció Eines; 3. Generalitat de Catalunya. Institut Català d’assistència i Serveis Socials
Ledesma A et alt. Model català d’atenció integrada: cap a una atenció centrada en la persona. Versió 4.0 de 25 de maig de 2015. Generalitat de Catalunya. Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària.
Model de Servei de Centre de Dia per a persones amb addiccions (2016). Direcció General de Protecció Social. Departament de Treball, afers socials i Famílies. Generalitat de Catalunya.
Projecte de Servei Experimental d’Acompanyament a la Vida Autònoma per a Persones amb Conducta Addictiva (SAVA). (2018) Direcció General de Protecció social. Departament de Treball, Afers socials i Famílies. Generalitat de Catalunya.
ALTRA BIBLIOGRAFIA RECOMENDADA:
Marín, A. (2006) Manual práctico de Psicoterapia Gestalt. Desclée de Brouwer. Bilbao.
Peñarrubia, F. (1998) Terapia Gestalt: la vía del vacío fértil. Alianza Editorial. Madrid.
Lozano, J. G. (2000). Actitud en terapia Gestalt con drogodependientes. Informació psicològica, (74), 32-36.
RECURSOS DIGITALS:
www.droguesgencat.cat (https://drogues.gencat.cat/ca/professionals/estigma)