Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Gestió dels Processos en Salut

Gestió dels Processos en Salut
17
15531
1
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Dr. Boi Ruiz boi.ruiz@uic.es

Presentació

La complexitat i la sofisticació de la gestió de centres requereixen una formació superior per aconseguir l'excel • lència.

 

El Màster en Gestió Sanitària de la UIC pretén reforçar amb una formació universitària aquelles competències que el metge o altres professionals relacionats amb la salut, no ha rebut durant els estudis de la seva llicenciatura o diplomatura, important coneixement d'altres disciplines: com economia, sociologia, dret, enginyeria, biologia, ...

 

L'objectiu final del programa és aportar eines teòriques i metodològiques per a la gestió en un entorn canviant i complex, per contribuir en la millora de l'atenció i qualitat dels serveis de salut.

El pla d'estudis d'aquesta titulació està dissenyat de manera que pugui ser compatible amb l'exercici professional mitjançant classes en horari intensiu dos dies per setmana.

La realització de les pràctiques en entorns reals i en les diferents vessants, permet a l'alumne assolir el grau de mestratge necessari per exercir funcions gestores complementàries a l'exercici clínic oa assolir responsabilitats gestores en els diferents nivells de les organitzacions sanitàries.

 

Requisits previs

No procedeixen.

Objectius

 

  • Descriure els conceptes bàsics de l'anàlisi econòmica.
  • Analitzar les relacions entre els agents econòmics que operen en el sector salut.
  • Comprovar l'associació existent entre la despesa i indicadors de salut.
  • Descriure l'oferta de recursos en el sector salut.
  • Conèixer la problemàtica del mesurament del producte sanitari.
  • Analitzar els determinants de la demanda de serveis de salut.
  • Descriure els mètodes i elements bàsics de l'avaluació econòmica de programes i tecnologies sanitàries.
  • Transmetre com s'analitza críticament una avaluació econòmica publicada en una revista científica.

 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN02 - Identificar la cartera de serveis i els processos assistencials clau de cada organització i nivell sanitari.
  • CP03 - Interpretar les necessitats i expectatives dels pacients, reals i potencials per avaluar programes de gestió en l’àmbit sanitari.
  • CP05 - Aplicar, en un entorn real de gestió sanitària, les tècniques de gestió correcta de persones, respectant els drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors propis d’una cultura de pau i de valors democràtics que inclouen el foment d’un llenguatge inclusiu, no discriminatori i lliure d’estereotips.
  • HB01 - Aplicar una visió planificadora multidimensional (planificadora, organitzadora i directiva) per desenvolupar les capacitats que permetin treballar de forma autònoma i multidisciplinària, sent àgil en la presa de decisions en l’àmbit de la gestió sanitària.
  • HB02 - Analitzar els beneficis i potencialitats dels elements que componen els diversos models sanitaris (locals, nacionals i internacionals, sector públic i privat) prioritzant així les decisions entenent el benefici del benestar i la salut per al sistema sanitari.
  • HB03 - Suggerir solucions als requeriments objectivats per aconseguir un equilibri entre oferta i demanda en l’àmbit de la gestió sanitària.
  • HB04 - Utilitzar les fonts d’informació fiables per a la presa de decisions apropiada en tots els nivells de l’organització sanitària, i que aquestes fonts d’informació siguin la base de la gestió de la innovació i la recerca en els centres en què exerceixi la gestió, per identificar així idees que generin nous productes o serveis i que puguin transferir-se a la societat a través de patents, creació de noves start-up, spin-off o empreses.
  • HB05 - Suggerir un pla d’acció que asseguri la coordinació entre diferents nivells d’atenció en l’àmbit de la gestió sanitària.
  • HB07 - Relacionar els conceptes apresos, aplicar-los adequadament i mantenir-se informat dels aspectes que influeixen directament o indirectament en les organitzacions sanitàries (gestió de pressupostos, aplicacions de normatives, situació sanitària de l’entorn, etc.).

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Pendiente traducción 

El alumnado será capaz de:
1. Aplicar la formación teórica y metodológica necesaria en su actividad gestora en
cualquier ámbito:
a. Organización general en centros sanitarios de cualquier dimensión y de
cualquier nivel de asistencia
b. Organización de unidades específicas.
c. Procesos principales y los instrumentos de gestión clínica.
2. Desarrollar las competencias y habilidades propias de un líder:
a. Capacidad de liderazgo
b. Capacidad de organización
c. Sentido analítico y sentido crítico
d. Seguridad y agilidad en la propuesta de soluciones y en la toma de decisiones.
e. Sensibilidad y dominio de la relación de las personas
3. Aplicar los métodos para analizar y mejorar la calidad en las actuaciones y en los
resultados.
4. Identificar los procesos clave de la gestión de los recursos humanos
5. Tomar las decisiones después de analizar para valorar las posibilidades y aplicarlas con
criterio y capacidad de priorización, tolerancia, responsabilidad, respeto y ética.
6. Centrar sus actuaciones y sus decisiones en el paciente.
7. Identificar las estructuras sanitarias y su funcionamiento y sus decisiones van dirigidas
a mejorar el bienestar y la salud individual y general.
8. Aplicar los conocimientos económico-financieros para la mejora de la organización y de
sus resultados.
9. Identificar los sistemas de información generales y los propios de la gestión clínica y la
explotación de estos, aplicándolos a la toma de decisiones.
10. Relacionar los aspectos ecológicos en su actuación.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Metodologia

Les metodologies docents previstes per a les matèries bàsiques, obligatòries i optatives són:

• Classes teòriques (CT): És un escenari en què el professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes amb la intenció d'activar els processos cognitius en l'estudiant. El professor és qui exposa i l'estudiant té un paper principalment de receptor. En aquestes classes, el professor utilitzarà diverses metodologies docents.

• Treball amb casos (TC): Aquesta metodologia es durà a terme en petits grups d'alumnes que hauran de deliberar sobre casos o exemples propis de la gestió sanitària, tant reals com simulats, amb la participació del professor, finalitzant el cas amb l'exposició d'una conclusió comuna per a tots que permeti adquirir els coneixements.

• Discussió i Debat (DD): Els alumnes disposaran de la documentació i el temps per revisar-la, preparar-la o documentar-se, de manera que l'aportació al grup sigui màxima. Es realitzaran discussions i activitats en petits grups dins de l'aula, desplegant estratègies que fomentin la participació dels alumnes. Aquest format es pot realitzar durant les classes magistrals de manera complementària.

• Tutorías (TUT): S'estableix una relació personalitzada d'assessorament, on el professor atén, facilita i orienta a un o diversos estudiants en el procés formatiu.

• Activitats d'autoaprenentatge (AAP): Aquestes activitats estan pensades perquè l'alumne resolgui problemes per si sol, amb l'ajuda del material que se li facilita i la informació que ha anat recollint en les classes presencials i/o durant el període de pràctiques, així com la documentació complementària que se li ha facilitat, els referents bibliogràfics, etc.

• Estudi personal (EP): L'alumne haurà de dedicar temps a l'estudi personal, preparació de les classes, preparació de casos que s'hauran de treballar a les aules, etc.

Activitats formatives

Les activitats formatives previstes per a les matèries bàsiques, obligatòries i optatives són:

• Classe magistral (CM): És un escenari en què el professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes amb la intenció d'activar els processos cognitius en l'estudiant. El professor és qui exposa i l'estudiant té un paper principalment de receptor. Aquesta metodologia serà la més freqüent per transmetre els coneixements generals i per assegurar l'assoliment de la majoria de les competències.

• Seminari (SEM): Els alumnes disposaran de la documentació i el temps per revisar-la, preparar-la o documentar-se, de manera que l'aportació al grup sigui màxima.

• Tutorías (TUT): S'estableix una relació personalitzada d'assessorament, on el professor atén, facilita i orienta a un o diversos estudiants en el procés formatiu, ja sigui per a la formació teòrica, pràctica o treball de final de màster. Ajuda a detectar aquells aspectes que requereixen reforç o ampliació.

• Estudi personal i Activitats d'autoaprenentatge (EPA): Aquestes activitats estan pensades perquè l'alumne analitzi, cerqui informació o resolgui problemes per si sol, amb l'ajuda del material que se li facilita i la informació que ha anat recollint en les classes presencials i/o durant el període de pràctiques, així com la documentació complementària que se li ha facilitat, els referents bibliogràfics, etc. Es realitza en tots els mòduls i durant tot el màster, incloent-hi les pràctiques i el treball de final de màster. L'objectiu és aprofundir i consolidar els coneixements rebuts.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Els sistemes d'avaluació previstos per a les matèries bàsiques, obligatòries i optatives són:

Prova escrita (PE): L'alumne disposarà d'una setmana per desenvolupar els temes proposats, recolzant-se en bibliografia, documentació aportada pels docents, apunts, etc. La comissió docent avaluarà el contingut i la coherència, l'assimilació, adquisició i utilització de conceptes, les aportacions innovadores, la presentació en ordre i mètode, l'adquisició i integració de competències.

Bibliografia i recursos

Llibre de text: Oliva J, González B, Trapero M, Hidalgo A, del Llano JE. Economía de la Salud. Editorial Pirámide.     Articles publicats en revistes acadèmiques:
  1. Puig-Junoy, J; Pinto-Prades, J.L; Ortún-Rubio, V: El análisis coste-beneficio en sanidad. Atención Primaria. Vol 27, Núm.6.
  2. Pinto-Prades, J.L; V. Ortún-Rubio, J. Puig-Junoy: El análisis coste-efectividad en sanidad. Atención Primaria. Vol 27, Núm.4.
  3. Pinto-Prades, J.L; Puig-Junoy, J., Ortún-Rubio, V.: Análisis coste-utilidad. Atención Primaria. Vol.27, Núm.8.
  4. Prieto, L; Sacristán, J.A; Antoñanzas, F; et al: Análisis coste-efectividad en la evaluación económica de las intervenciones sanitarias. Evaluación Económica para Clínicos. Medicina Clínica 2004;122(13):505-10.
  5. Robinson R. Costs and cost-minimisation analysis. British Medical Journal, 1993; 307:726-728.
  6. Robinson R. Cost-effectiveness analysis. British Medical Journal, 1993; 307:793-795.
  7. Robinson R. Cost-utility analysis. British Medical Journal, 1993; 307:859-862.
  8. Robinson R. Cost-benefit analysis. British Medical Journal, 1993; 307:924-926.
  9. Robinson R. The policy context. British Medical Journal, 1993; 307:994-996
  10. Buxton MJ, Drummond MF, Van Hout BA, Prince RL, Sheldton TA, Szucs T, Vray M. Modelling in economic evaluation: an avoidable fact of life. Health Economics, 1997; 6(3):217-227.
  11. Karnon J, Brown J. Selecting a decision model for economic evaluation: a case study and review. Health Care Management Science, 1998; 1:133-140.
  12. Weinstein MC, O’Brien B, Hornberger J, Jackson J, Johannesson M, McCabe C, Luce BR. Principles of good practice for decision analytic modelling in health care evaluation: Report of the ISPOR Task Force on Good Research Practices-Modeling Studies. Value in Health, 2003; 6:9-17.
  13. Briggs A. Handling uncertainty in cost-effectiveness models. Pharmacoeconomics, 2000; 17(5):479-500.
  14. Briggs A, Sculpher M, Buxton M. Uncertainty in the economic evaluation of health care technologies: the role of sensitivity analysis. Health Economics, 1994; 3:95-104.
  15. Walker D, Fox-Rushby J. Allowing for uncertainty in economic evaluations: qualitative sensitivity analysis. Health Policy and Planning, 2001; 16(4):435-443.
  16. Briggs A, Sculpher M. An introduction to Markov modelling for economic evaluation. Pharmacoeconomics, 1998; 13(4):397-409.
  17. Miller DK, Homan SM. Determining transition probabilities: confusion and suggestions. Medical Decision Making, 1994; 14:52-58.
  18. O’Brien BJ, Briggs AH. Analysis of uncertainty in health care cost-effectiveness studies: an introduction to statistical issues and methods. Statistical Methods in Medical Research, 2002; 11(6): 455-468.
  19. Briggs A, Sculpher M. Sensitivity analysis in economic evaluation: a review of published studies. Health Economics, 1995; 4:355-371.