Universitat Internacional de Catalunya
Indústria Audiovisual
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà,
Professorat
Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic.
Presentació
En aquesta assignatura, els estudiants coneixeran com s’organitzen el mercat audiovisual i les indústries informatives, i identificaran els principals agents, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i comunicatives, així com les circumstàncies polítiques i legals, tecnològiques, socioculturals i econòmiques que influeixen en les seves activitats. Aquesta realitat s’analitzarà tant des d’una perspectiva externa com des d’una perspectiva interna de les empreses i organitzacions mediàtiques, de manera que els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria i les decisions que es prenen en la gestió, l’organització i el funcionament d’aquestes entitats.
L’assignatura introdueix, a més, molts dels conceptes fonamentals que permetran als estudiants entendre com funcionen els sectors audiovisual i periodístic, en els quals desenvoluparan la seva futura activitat professional. Així, els continguts proporcionaran una base conceptual i analítica per interpretar les dinàmiques empresarials, institucionals, econòmiques i socials que condicionen aquests àmbits.
Els continguts de l’assignatura s’estructuraran en set blocs. A més de revisar els principals fonaments teòrics sobre l’economia dels mitjans i l’estructura del sistema mediàtic i audiovisual, s’analitzaran detalladament les tendències actuals del context extern dels principals mercats audiovisuals i de les indústries informatives, així com la seva influència en les diferents fases de la cadena de valor de les empreses i organitzacions: la producció, la distribució, la comercialització, la difusió i el consum de continguts.
Requisits previs
No.
Objectius
L'objectiu general d'aquesta assignatura és que els estudiants adquireixin un coneixement profund sobre la complexitat i singularitat de l'estructura de la indústria audiovisual, el qual és necessari per superar les confrontacions entre els interessos professionals i econòmics que es donen en aquest sistema. Aquest coneixement pot ajudar els futurs professionals a moure's en el mercat audiovisual i a prendre les decisions necessàries per crear productes de màxima qualitat que, a més, aconsegueixin la rendibilitat que requereixen les empreses audiovisuals per ser viables.
Continguts
- Conceptes econòmics bàsics del sector audiovisual i informatiu.
- Producció, distribució i exhibició de continguts.
- Característiques dels mercats audiovisuals: béns preferents, economies d’escala i d’abast.
- Anàlisi PESTEL: factors polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals.
- Impacte de la disrupció digital sobre la regulació i la cadena de valor.
- Transformació dels models de producció, distribució i consum.
- Estratègies empresarials: concentració vertical, horitzontal i diagonal, i diversificació.
- Paper de les GAFAM, dels grans grups mediàtics i de les plataformes digitals.
- Estructura i funcionament de les indústries informatives.
- Empreses periodístiques, agències de notícies i grups de comunicació.
- Característiques econòmiques de la informació i funció social del periodisme.
- La informació com a bé públic i com a producte comercial.
- Cadena de valor de la informació: selecció, producció, verificació, distribució i consum.
- Models de negoci: publicitat, subscripcions, murs de pagament, afiliacions i continguts patrocinats.
- Concentració empresarial i dependència de les plataformes tecnològiques.
- Crisi de la publicitat tradicional i canvis en el consum informatiu.
- Desinformació, algoritmes, dades d’audiència i IA aplicada al periodisme.
- Independència editorial i sostenibilitat econòmica dels mitjans.
- Estructura competitiva del sector cinematogràfic.
- Regulació audiovisual: quotes de pantalla, subvencions i polítiques de foment.
- Transformació digital de la cadena de valor.
- Producció virtual i canvis en les finestres tradicionals d’exhibició.
- Plataformització i protagonisme dels serveis SVoD.
- Nous models de finançament, producció i distribució.
- Impacte sobre la relació amb l’espectador i l’explotació de la propietat intel·lectual.
- Evolució del model tradicional de televisió cap a l’ecosistema digital.
- Diferències entre mercat primari i mercat secundari.
- Creixement de les plataformes digitals i del consum sota demanda.
- Models de negoci: publicitat, subscripció, SVoD i fórmules híbrides.
- Adaptació de la televisió lineal a un consumidor amb més control sobre el consum.
- Empreses periodístiques televisives i serveis informatius públics i privats.
- Organització, costos i comercialització de la producció informativa.
- Transformació dels formats periodístics en entorns multiplataforma.
- Competència amb xarxes socials, agregadors i creadors de contingut digital.
- Els videojocs com una de les principals indústries culturals i d’oci.
- Evolució i dimensió econòmica del sector.
- Models de negoci: venda física i digital, free-to-play, microtransaccions i subscripcions.
- Continguts descarregables (DLC) i monetització digital.
- Importància del sector a Catalunya.
- Teixit d’estudis locals i atracció de talent internacional.
- Paper estratègic de Barcelona com a hub europeu del videojoc.
- Transformació digital de la ràdio i de la seva cadena de valor.
- Universalització de l’àudio i consum a través de dispositius connectats.
- Expansió dels podcasts com a nou format narratiu i de negoci.
- Plataformes d’àudio sota demanda i noves formes de relació amb l’oient.
- Mètriques d’audiència i estratègies de fidelització.
- Models de finançament: publicitat, patrocini, subscripció i branded content.
- Empreses radiofòniques i serveis informatius.
- Organització de les redaccions i costos de producció informativa.
- Integració entre antena, web, xarxes socials i pòdcasts.
- Adaptació dels continguts periodístics al consum multiplataforma.
- Evolució dels models de negoci de la indústria musical.
- Impacte de la digitalització i del streaming.
- Nous models de distribució i consum de música.
- Transformació de la generació i repartiment dels drets i ingressos.
- Relació entre artistes, productores, discogràfiques, editors i plataformes.
- Importància creixent de la música en directe.
- Festivals, concerts i gires com a font principal d’ingressos.
- La música en viu com a pilar de la sostenibilitat econòmica del sector.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. Per tal d'avaluar-ne la consecució, s'estableixen els criteris següents:
- Examen sobre els continguts teòrics i bibliografía, 50% de la nota final.
- Activitats pràctiques, 50% de la nota final. Inclou la participació a classe.
Cal aprovar l'examen i l'avaluació contínua per fer la mitjana.
Pel que fa a la segona convocatòria i següents, el percentatge de 50% pràctica i 50% examen regeix de la mateixa manera. S'assignaran noves pràctiques equivalents a la càrrega lectiva del 50% de l'assignatura.
D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent. S'observarà rigorosament la normativa de la facultad en els casos de plagi i utilització fraudulenta de la IA.
Bibliografia i recursos
Carrillo Bernal, J. (2018). Paradigma Netflix: El entretenimiento del algoritmo. Editorial UOC.
Castells, M. (2009). Comunicación y poder. Alianza Editorial.
Cerro, R. (2020). El único futuro de la radio. Telos.
https://telos.fundaciontelefonica.com
Chalaby, J. K. (2025). Streaming giants and the global shift: Building value chains and remapping trade flows. Journal of Communication, 75(2), 112–124.
https://doi.org/10.1093/joc/jqae040
Consell de l’Audiovisual de Catalunya. (2009). Quaderns del CAC (Núm. 31–32): Convergència tecnològica i audiovisual.
https://www.cac.cat
Cunningham, S., Flew, T., & Swift, A. (2015). Media economics. Palgrave Macmillan.
https://doi.org/10.1007/978-1-137-46503-3
DeFillippi, R. (2024). Digital transformations in arts and entertainment. Journal of Creative Industries and Cultural Studies (JOCIS).
Dillon, R., & Cohen, O. (2013). The evolution of business models in the video game industry. En P. Mandal (Ed.), Proceedings of the International Conference on Managing the Asian Century (Cap. 12). Springer.
https://doi.org/10.1007/978-981-4560-61-0_12
Doyle, G. (2013). Understanding media economics (2nd ed.). SAGE Publications.
Durán, J., & Sánchez, L. (Eds.). (2008). Industrias de la comunicación audiovisual. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Evens, T., & Donders, K. (2018). Platform power and policy in transforming television markets. Palgrave Macmillan.
https://doi.org/10.1007/978-3-319-74246-5
Fernández-Alonso, I., & Badia Masoni, Q. (2021). Políticas de medios y clientelismo: Beneficiarios de las campañas de publicidad institucional de la Generalitat de Cataluña (2007–2018). Revista de Estudios Políticos, 191, 325–346.
https://doi.org/10.18042/cepc/rep.191.11
Hallin, D. C., & Mancini, P. (2008). Sistemas mediáticos comparados: Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Hacer Editorial.
Han, L. (2024). The rise of digital media: Transforming communication, culture, and commerce. Global Media Journal, 22(72), 1–7.
https://www.globalmediajournal.com/open-access/the-rise-of-digital-media-transforming-communication-culture-and-commerce.php?aid=95172
Hendricks, J. A. (2011). The twenty-first-century media industry. Lexington Books.
Hesmondhalgh, D. (2019). The cultural industries (4th ed.). SAGE Publications.
Izquierdo-Castillo, J. (2012). Distribución online de contenidos audiovisuales: Análisis de tres modelos de negocio. Profesional de la Información, 21(4), 385–390.
https://doi.org/10.3145/epi.2012.jul.09
Jones, D. (2005). Aproximación teórica a la estructura de la comunicación social. Sphera Pública, 5, 19–39.
https://revistas.ucam.edu/index.php/sphera
Kotler, P., & Keller, K. L. (2016). Dirección de marketing (15.ª ed.). Pearson Educación.
Kotlińska, M. (2024). The influence of digital transformation on the evolution of the audiovisual industry. European Research Studies Journal, 27(S2).
https://doi.org/10.35808/ersj/3314
Küng, L. (2017). Strategic management in the media. SAGE Publications.
Lotz, A. D. (2022). Netflix and streaming video. Polity Press.
Miguel de Bustos, J. C., & Izquierdo-Castillo, J. (2019). ¿Quién controlará la comunicación? El impacto de los GAFAM sobre las industrias mediáticas en el entorno de la economía digital. Revista Latina de Comunicación Social, 74, 803–821.
https://doi.org/10.4185/RLCS-2019-1388
Mora-Figueroa, B. (2009). El mercado global de la comunicación. EUNSA.
Negredo, S., Martínez-Costa, M. P., Breiner, J., & Salaverría, R. (2020). Journalism expands in spite of the crisis: Digital-native news media in Spain. Media and Communication, 8(2), 73–85.
https://doi.org/10.17645/mac.v8i2.2738
Neira, E. (2020). Streaming wars: La nueva televisión. Timun Mas.
Newman, N., Ross Arguedas, A., Robertson, C. T., Nielsen, R. K., & Fletcher, R. (2025). Reuters Institute Digital News Report 2025. Reuters Institute for the Study of Journalism, University of Oxford.
https://doi.org/10.60625/risj-8qqf-jt36
Nielsen, R. K., & Fletcher, R. (2023). Comparing the platformization of news media systems: A cross-country analysis. European Journal of Communication, 38(5), 484–499.
https://doi.org/10.1177/02673231231189043
Pérez-Rufí, J. P. (2020). Estructura del mercado audiovisual en España: Apuntes para una introducción. Ria Editorial.
Pérez-Seijo, S., & Silva-Rodríguez, A. (2024). Innovation in digital media beyond technology: The audience-centered approach and pending challenges. Journalism and Media, 5(1), 311–324.
https://doi.org/10.3390/journalmedia5010021
Pihir, I., & Kardašić, I. (2025). Digital transformation in the gaming industry. En Proceedings of the 36th International Scientific Conference: Central European Conference on Information and Intelligent Systems (CECIIS 2025) (pp. 259–266). University of Zagreb, Faculty of Organization and Informatics.
https://archive.ceciis.foi.hr/public/conferences/2025/Proceedings/S5/8.pdf
Robert Agell, F. (2023). El futuro de la industria de la radio privada en España. Una aplicación de la metodología prospectiva de escenarios. Prisa Radio, Ábside Media y Atresmedia Radio ante la transformación digital y el reto del envejecimiento de la población [Tesis doctoral, Universitat Internacional de Catalunya]. TDX – Tesis Doctorals en Xarxa.
http://hdl.handle.net/10803/690894
Robert-Agell, F., Justel-Vázquez, S., & Bonet, M. (2022). No habit, no listening. Radio and Generation Z: Snapshot of the audience data and the business strategy to connect with it. Profesional de la Información, 31(5).
https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.08
Tilson, D., Sørensen, C., & Lyytinen, K. (2013). Platform complexity: Lessons from the music industry. En Proceedings of the 46th Hawaii International Conference on System Sciences (pp. 4625–4634). IEEE.
https://doi.org/10.1109/HICSS.2013.449
UNESCO. (2022). Revenue distribution and transformation in the music streaming value chain. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.
https://www.unesco.org/creativity/sites/default/files/medias/fichiers/2023/01/2-policy_perspectives_music_en-web.pdf
Van Dijck, J., Poell, T., & De Waal, M. (2018). The platform society: Public values in a connective world. Oxford University Press.
https://global.oup.com/academic/product/the-platform-society-9780190889760
Wikström, P. (2020). The music industry (3rd ed.). Polity Press.
Wirtz, B. W. (2020). Media management: Strategy, business models and case studies (2nd ed.). Springer.
https://doi.org/10.1007/978-3-030-30309-0