Universitat Internacional de Catalunya
Fonaments Culturals: Sostenibilitat Global: Anàlisi Crítica d'un Món en Transformació
Altres llengües d'impartició: anglès, castellà
Professorat
Les tutories acadèmiques, individuals o grupals, es concertaran amb cita prèvia amb la professora Dra. Sílvia Albareda, a través del correu electrònic salbareda@uic.es.
Presentació
Davant les evidències creixents del deteriorament del planeta i de l’agreujament de les crisis ambientals i socials, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’any 2015 l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb la voluntat d’orientar la comunitat internacional cap a un futur més sostenible, just i segur. Les crisis interconnectades del canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, els conflictes armats i les desigualtats socials defineixen avui un escenari global d’alta complexitat que exigeix respostes transformadores.
En aquest context, la Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS), recollida a la meta 4.7 dels ODS, s’ha consolidat com una eina essencial per impulsar una transformació individual i col·lectiva capaç d’afrontar els reptes ecosocials contemporanis. L’emergència climàtica i les crisis socials requereixen tant mesures legals i científicotècniques com una educació climàtica, ambiental i social profunda, que promogui una ciutadania crítica, corresponsable i compromesa amb la justícia ambiental.
En aquest procés de transició ecosocial, les universitats tenen un paper fonamental: són espais de generació de coneixement, de formació de professionals i de construcció de pensament crític, i actuen com a institucions clau per impulsar canvis estructurals i culturals que permetin avançar cap a societats més sostenibles (BOE, 2021 i 2023).
Aquesta assignatura aborda els problemes socioambientals i la seva relació amb els ODS des d’un enfocament integral de la sostenibilitat. La sostenibilitat no és responsabilitat exclusiva d’un sol àmbit professional: arquitectes, economistes, educadors, juristes, enginyers, comunicadors o professionals de la salut necessiten desenvolupar competències ecosocials que els permetin comprendre i actuar davant la complexitat dels reptes actuals. En aquest marc, la Universitat —com a institució educativa al servei de la societat— assumeix una responsabilitat ètica i social de primer ordre en la formació de professionals capaços de contribuir a una transformació justa, inclusiva i sostenible.
Requisits previs
Per cursar l’assignatura de Sostenibilitat Integral, es requereix capacitat d’anàlisi crítica dels problemes contemporanis, així com interès i disposició per contribuir a la construcció d’un món més just, pacífic i sostenible.
Objectius
- Conèixer els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a marc de referència internacional, eina d’avaluació del progrés cap a la sostenibilitat i instrument de comunicació i cohesió entre administracions públiques, sector privat i societat civil.
- Analitzar problemàtiques ecosocials vinculades a les fites dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i dissenyar, mitjançant el treball col·laboratiu en equips internacionals d’estudiants d’UIC Barcelona i de Colòmbia, propostes de solució viables i contextualitzades que integrin diferents perspectives culturals i territorials.
- Adquirir els fonaments del desenvolupament sostenible mitjançant el coneixement de definicions normatives, criteris operatius, indicadors, metodologies de treball en equip i processos participatius de presa de decisions.
- Comprendre els principals problemes socioambientals contemporanis en les seves dimensions ecològiques, demogràfiques, alimentàries, econòmiques, socials i polítiques, i analitzar les interaccions entre societat i medi ambient.
- Analitzar el paper de la Universitat en la promoció del desenvolupament sostenible, tant en la formació, com en la recerca, la transferència de coneixement i la implicació comunitària.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 46 - Adquirir la capacitat d'entendre i participar en conferències o classes magistrals en un context acadèmic.
- 60 - Assolir coneixements que afavoreixin el respecte vers altres cultures i costums.
- 61 - Desenvolupar habilitats per tal de facilitar l'adaptació a noves situacions.
- 62 - Adquirir mecanismes que facilitin l'adopció de compromisos de caràcter ètic.
- 64 - Capacitat de planificació i organització del treball.
- 65 - Adquirir la capacitat de posar en pràctica els coneixements.
- 68 - Desenvolupar mecanismes que afavoreixin la sensibiltat vers temes relacionats amb el benestar social.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En finalitzar l'assignatura, l'estudiantat serà capaç de:
1. Analitzar críticament els principals reptes ecosocials globals i locals, identificant les interrelacions entre les dimensions ambiental, social, econòmica, cultural i ètica de la sostenibilitat, des d'una perspectiva sistèmica i interdisciplinària.
2. Avaluar les causes i conseqüències de les desigualtats socioambientals, especialment en l'accés als recursos naturals, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, incorporant criteris de justícia social, equitat intergeneracional i respecte als drets humans.
3. Examinar críticament els models de producció i consum, valorant els seus impactes socioambientals i proposant alternatives basades en l'economia circular, l'ús responsable dels recursos, la transició justa i els sistemes alimentaris sostenibles.
4. Proposar solucions sostenibles a problemes ecosocials reals, especialment en contextos de vulnerabilitat del Sud global, integrant coneixements científics, perspectives interdisciplinàries, sabers locals i criteris de justícia climàtica.
5. Desenvolupar el pensament crític i la reflexió ètica davant dels grans interrogants de l'existència humana i dels reptes contemporanis, reconeixent la responsabilitat personal i col·lectiva en la construcció d'una societat més justa, solidària i sostenible.
6. Integrar els principis de la sostenibilitat integral en la futura pràctica professional, identificant oportunitats per contribuir, des dels diferents àmbits de coneixement, al desenvolupament sostenible, al bé comú i a la transformació social.
7. Comunicar de manera clara, rigorosa i argumentada, oralment i per escrit, l'anàlisi de problemes ecosocials i les propostes de millora, utilitzant fonts científiques fiables i adaptant el discurs a públics diversos.
8. Col·laborar en equips interdisciplinaris per desenvolupar iniciatives de sostenibilitat i compromís social, connectant el coneixement acadèmic, la recerca, la pràctica professional i l'acció comunitària, amb una actitud de responsabilitat, participació i compromís ètic.
Altres competències- Capacitat de treball participatiu i col·laboratiu.
- Capacitat creativa i emprenedora
Continguts
1. Problemes socioambientals globals
Tipologies, causes visibles i invisibles, interdependències i efectes globals. Conflictes per els recursos, desigualtats ambientals i migració climàtica.
2. ODS i respostes a l’emergència planetària
Objectius de Desenvolupament Sostenible. Solucions tecnològiques, polítiques i comunitàries; innovació social. Visió intergal de la sotenibilitat
3. Indicadors i avaluació de l’impacte ecològic
Petjada ecològica, petjada de carboni, emissions, biodiversitat, qualitat ambiental. Eines per mesurar l’estat dels ecosistemes i els efectes de l’activitat humana.
4. Governança ambiental i drets humans
Accés sostenible i equitatiu als recursos naturals i a la terra. Energies renovables i dret a un medi ambient saludable. Barreres i oportunitats per a la sostenibilitat.
5. Transició ecològica i models productius sostenibles
Cicle de vida d’un producte. Transició justa, economia circular i transformació productiva. Agricultura sostenible, sobirania alimentària i reducció del malbaratament. Relació entre producció, consum i impactes socioambientals.
6. Anàlisi multidisciplinària i valoració d’impactes
Pensament sistèmic i visions integrades. Valoració econòmica de recursos naturals i serveis ecosistèmics. Identificació i valoració de costos ambientals i socials.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
CT – Classes teòriques
CPL – Classes i xerrades en línia
FDV – Fòrums i debats presencials a l’aula
TG – Treball grupal
TL – Tutories grupals
MC – Mètode de cas
REC – Resolució d'exercicis i qüestions
AOP – Aprenentatge Orientat a Projectes
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
|
Activitat |
Ponderació |
|
PA - Examen preguntes obertes |
35 % |
|
PF – Participació als fòrums i debats a l’aula |
30 % |
|
AOP – Treball grupal de recerca orientat a resoldre un problema ecosocial de Colòmbia |
35 % |
La segona convocatòria consistirà en un examen oral amb cinc preguntes obertes relacionades amb els continguts de l’assignatura i els resultats d’aprenentatge previstos.
Bibliografia i recursos
Albareda Tiana, S. (2015). Reconciliarse con el planeta. La sostenibilidad como nuevo paradigma. Pamplona: Editorial Eunsa. Colección persona y cultura. ISBN: 978-84-313-3030-9
Bellido, N. E. P. (2017). Cambio climático, pobreza y sostenibilidad. EHQUIDAD. Revista Internacional de Políticas de Bienestar y Trabajo Social, (7), 81-116.
Boletín Oficial del Estado (BOE) (2021), Real Decreto 822/2021, de 28 de septiembre, por el que se establece la organización de las enseñanzas universitarias y del procedimiento de aseguramiento de su calidad, disponible en: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2021-15781
Boletín Oficial del Estado (BOE) (2023), Ley Orgánica 2/2023, de 22 de marzo, del Sistema Universitario, disponible en: https://www.boe.es/buscar/pdf/2023/BOE-A-2023-7500-consolidado.pdf
Brundtland, H. (1987). Nuestro “Futuro Común” por la Comisión Mundial del Medio ambiente y del Desarrollo. Madrid: MOPTMA.
Carson, R. (2008). Primavera silenciosa. Barcelona. Crítica.
Chancel, L., Mohren, C., Moshrif, R., Odersky, M., Piketty, T., Somanchi, A., et al. (2026), The Global Justice Report: A Plan for Equality & Prosperity Within Planetary Boundaries, World Inequality Lab
Chuvieco Salinero, E. y Martín Rodríguez-Ovelleiro, Mª Á. (2023). Cuidar la Tierra: Introducción a la Ética Ambiental. Digital Reasons Editor.
Chuvieco, E. (2022), “Observación de la Tierra y cambio climático: ¿Qué sabemos y cómo respondemos?”, Real Academia de Ciencias, Vol. 111, No. 1, pp. 69-76.
Comisión Europea. Medio ambiente (2021). Guía para la defensa de la naturaleza. Pérdida de la biodiversidad, protección de la naturaleza y acción de la Unión Europea en beneficio de la naturaleza. Disponible en: https://ec.europa.eu/info/sites/default/files/biodiversity_advocacy_toolkit_web_es_v1.0.pdf
Derrick, C., Labadía, P., & Oriol, J. M. (1987). La creación delicada, una contribución cultural contra la destrucción del ambiente. Madrid: Ediciones Encuentro.
FAO (2021). El estado mundial de la agricultura y la alimentación 2021. Lograr que los sistemas agroalimentarios sean más resilientes a las perturbaciones y tensiones. Roma, FAO. Disponible en: https://doi.org/10.4060/cb4476es
FAO (2022). El estado de la seguridad alimentaria y la nutrición en el mundo 2022. Disponible en: https://www.fao.org/documents/card/es/c/cc0640es
Francisco (2015). Carta encíclica Laudato si’. Sobre el cuidado de la casa común. Disponible en: https://www.vatican.va/content/francesco/es/encyclicals/documents/papa-francesco_20150524_enciclica-laudato-si.html
Franquesa Codinach, T. Cambio climático y ecoansiedad. De la preocupación a la acción. ANAYA MULTIMEDIA, 2024.
Hickel, J. (2023). Menos es más. Capitán Swing Libros.
IPCC (2022). Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. WORKING GROUP III contribution to the IPCC sixth assessment report (AR6). Disponible en: https://report.ipcc.ch/ar6wg3/pdf/IPCC_AR6_WGIII_FinalDraft_FullReport.pdf
Jiménez Herrero, L. M. (1996). Desarrollo sostenible y economía ecológica: Integración medio ambiente-desarrollo y economía-ecología. Madrid: Síntesis.
Martínez de Anguita, P., & Andrés-Gallego, J. (2002). La tierra prometida: Una respuesta a la cuestión ecológica. Pamplona: Eunsa.
Mies, M., & Shiva, V. (1998a). La praxis del ecofeminismo: Biotecnología, consumo y reproducción. Barcelona: Icaria.
Moreno, I. (2022). Cambio climático para principiantes: Todo lo que hay que saber sobre uno de los mayores retos de la humanidad. EDICIONES B.
Naciones Unidas (NU). (2015). Transformando nuestro mundo: la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. Resolución aprobada por la Asamblea General de Naciones Unidas el 25 septiembre de 2015. Referencia A/70/L.1. Disponible en: http://www.un.org/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/70/L.1&Lang=S
Naciones Unidas (NU). (2015). Transformando nuestro mundo: la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible.
Novo, M. (2007). El desarrollo sostenible: Su dimensión ambiental y educativa. Pearson Educación. Madrid
Pigem, J. (2009). Buena crisis: hacia un mundo postmaterialista. Barcelona. Kairós.
Riechmann, J. (2005). Un mundo vulnerable: Ensayos sobre ecología, ética y tecnociencia (2ª ed.). Madrid: Catarata.
Sen, A. K. (2000). Desarrollo y libertad. Barcelona: Planeta.
Shiva, V. (1994). Monocultivos y biotecnología, amenazas a la biodiversidad y la supervivencia del planeta. Montevideo. UY: ITeM.
Shiva, V. (1995). Abrazar la vida: Mujer, ecología y supervivencia. Madrid: Horas y Horas.
Shiva, V. (2001). Biopiratería: El saqueo de la naturaleza y del conocimiento. Barcelona: Icaria.
Shiva, V. (2003). Cosecha robada: El secuestro del suministro mundial de alimentos. Barcelona: Paidós.
Solà Pardell, O (2020). El derecho humano al medio ambiente. Una propuesta ecocéntrica. Deusto. Bilbao.
Solé, E. (2003). Qué es el comercio justo: Sus objetivos y principios, las prácticas abusivas de algunas multinacionales, dónde pueden comprarse productos solidarios (2ª ed.). Barcelona: RBA Integral.