Universitat Internacional de Catalunya

Estructura del Sistema Audiovisual

Estructura del Sistema Audiovisual
6
8007
1
Segon semestre
FB
Societat de la informació i del coneixement
Estructura del sistema audiovisual
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Dr. ROBERT AGELL, Francesc - frobert@uic.es

frobert@uic.es

 

 

Presentació

En aquesta assignatura, els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat audiovisual; identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, aíxí com les circumstàncies político-legals, tecnològiques, socio-culturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses audiovisuals com des d'una perspectiva interna, de manera que els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria i les decisions que es prenen en la gestió i organització d'aquestes empreses. 

Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en cinc blocs, en els que, a més de revisar els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en el context extern de cadascun dels principals mercats i la seva influència en les diferents fases de la cadena de valor de les empreses -la producció, la distribució, la comercialització i el consum- en cadascuna de les indústries. 

Requisits previs

Aquesta assignatura no implica requisits previs.

Objectius

L'objectiu general d'aquesta assignatura és que els estudiants adquireixin un coneixement profund sobre la complexitat i singularitat de l'estructura de la indústria audiovisual, el qual és necessari per superar les confrontacions entre els interessos professionals i econòmics que es donen en aquest sistema. Aquest coneixement pot ajudar els futurs professionals a moure's en el mercat audiovisual i a prendre les decisions necessàries per crear productes de màxima qualitat que, a més, aconsegueixin la rendibilitat que requereixen les empreses audiovisuals per ser viables.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques…)
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 15 - Coneixement i domini de l'expressió corporal i la tècnica de locució
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
  • 28 - Coneixement i domini dels principals conceptes econòmics
  • 29 - Capacitat de pressupostar projectes de diferents magnituds
  • 30 - Capacitat d'estudi de la viabilitat d'un producte audiovisual
  • 31 - Capacitat de comprendre els sistemes de finançament dels grups i empreses de comunicació
  • 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
  • 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
  • 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intel•lectual
  • 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
  • 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Un cop acabin l'assignatura, els alumnes seran capaços de:

  • Tenir una visió global dels mitjans de comunicació de masses i el sistema comunicatiu.
  • Entrendre el marc jurídic, econòmic i institucional dels mitjans de comunicació.
  • Conèixer el mapa dels principals grups mediàtics.
  • Seguir les tendències innovadores en els diferents sectors de la comunicació.

Continguts

1. Economia i estructura del mercat audiovisual
Aquest bloc s'endinsa en els conceptes fonamentals que regeixen l'activitat econòmica del sector, analitzant com la producció, distribució i exhibició de continguts configuren un mercat amb característiques pròpies, com ara els béns preferents o les economies d'escala. S'utilitzarà l'anàlisi PESTEL com a eina metodològica per examinar els factors externs (polítics, econòmics, socials, tecnològics, ecològics i legals) que condicionen l'ecosistema actual. S'estudiarà la disrupció digital no només com un canvi tecnològic, sinó com un trencament del paradigma clàssic que obliga a revisar la regulació vigent i a redefinir la cadena de valor tradicional. Finalment, s'analitzaran les estratègies de les companyies (concentració vertical, horitzontal, diagonal i diversificació) i el pes decisiu de les GAFAM i dels principals grups audiovisuals globals i locals en el control del mercat.
2. La indústria cinematogràfica
L'estudi de la indústria del cinema se centra en l'anàlisi de la seva estructura competitiva i el marc de la regulació audiovisual, incloent-hi les quotes de pantalla i les polítiques de subvencions. S'explorarà com la transformació digital ha alterat radicalment la cadena de valor, des de la producció virtual fins a la crisi de les finestres d'exhibició tradicionals. S'aprofundirà en la plataformització, fenomen pel qual les grans infraestructures digitals (SVoD) passen a dominar el finançament i la distribució del cinema, reconfigurant la relació amb l'espectador i els models d'explotació de la propietat intel·lectual.
3. La indústria de la televisió i les plataformes d'streaming
Es realitzarà un recorregut des del model tradicional televisiu (broadcasting) fins a l'actual escenari de transformació, marcat pel creixement constant de la producció, distribució i consum de continguts en plataformes digitals. Es distingirà entre el mercat primari (emissions originals i drets de primera explotació) i el mercat secundari (sindicació i vendes internacionals). L'assignatura analitzarà els nous models de negoci en competència, on la publicitat convencional coexisteix amb sistemes de subscripció (VOD), models híbrids i el consum fragmentat. S'estudiarà com la televisió lineal adopta noves estratègies en un entorn on l'usuari té el control total del flux temporal i les plataformes ocupen espais reservats tradicionalment a la televisió.
4. La indústria dels videojocs
Aquest punt analitza el sector del videojoc com una de les indústries culturals més dinàmiques, repassant la seva evolució i dimensió fins a esdevenir un gegant del sector de l'oci. S'estudiaran els diversos models de negoci: des de la venda física i digital fins al free-to-play, les microtransaccions i els serveis de subscripció. Així mateix, es farà una anàlisi específica del pes industrial del sector a Catalunya, identificant el teixit d'estudis locals, la capacitat d'atracció de talent internacional i el paper estratègic de Barcelona com a centre neuràlgic de la indústria a Europa.
5. La indústria de la ràdio i l'àudio
S'analitzarà el pas de la cadena de valor tradicional de la ràdio basada en l'espectre radioelèctric cap a la seva completa transformació digital. El concepte central serà la universalització de l'àudio, fenomen conegut com l'audificació de tota la cadena, on el so s'independitza del receptor de ràdio per integrar-se en tota mena de dispositius connectats. Es tractarà l'eclosió dels podcasts com a nou format narratiu i de negoci, i el paper de les plataformes de distribució d'àudio a la carta, que han redefinit la fidelitat de l'oient i les noves mètriques d'audiència.
6. La indústria de la música
L'últim bloc examina l'evolució dels models de negoci de la indústria de la música, marcada per una transformació digital que va ser pionera a trencar els esquemes de venda física. S'analitzaran els canvis en la distribució i el consum a través del streaming i com aquest ha alterat la generació de drets i ingressos per als artistes. Finalment, es reivindicarà el paper de la música en directe (festivals, gires) com el pilar fonamental de la sostenibilitat econòmica del sector en l'actualitat, esdevenint l'actiu principal davant la desmaterialització del suport musical.


Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

 

ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.2
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 1.0
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. 0.2
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0.4
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 3.0
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. 0.2

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. Per tal d'avaluar-ne la consecució, s'estableixen els criteris següents:

  • Examen sobre els continguts teòrics i bibliografía, 50% de la nota final.
  • Activitats pràctiques, 40% de la nota final.
  • Participació a classe., 10 % de la nota final.

Cal aprovar l'examen i l'avaluació contínua per fer la mitjana.

Pel que fa a la segona convocatòria i següents, el percentatge de 50% pràctica i 50% examen regeix de la mateixa manera. S'assignaran noves pràctiques equivalents a la càrrega lectiva del 50% de l'assignatura.

D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent. S'observarà rigorosament la normativa de la facultad en els casos de plagi i utilització fraudulenta de la IA.

Bibliografia i recursos

Bustamante, E. (Coord.). (2003). Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación: Las industrias culturales en la era digital. Gedisa.

Carrillo Bernal, J. (2018). Paradigma Netflix: El entretenimiento del algoritmo. Editorial UOC.

Castells, M. (2009). Comunicación y poder. Alianza Editorial.

Cerro, R. (2020). El único futuro de la radio. Telos. https://telos.fundaciontelefonica.com

Chalaby, J. K. (2025). Streaming giants and the global shift: Building value chains and remapping trade flows. Journal of Communication, 75(2), 112–124. https://doi.org/10.1093/joc/jqae040

Consell de l’Audiovisual de Catalunya. (2009). Quaderns del CAC (Núm. 31–32): Convergència tecnològica i audiovisual. https://www.cac.cat

Cunningham, S., Flew, T., & Swift, A. (2015). Media economics. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-1-137-46503-3

DeFillippi, R. (2024). Digital transformations in arts and entertainment. Journal of Creative Industries and Cultural Studies (JOCIS).

Dillon, R., & Cohen, O. (2013). The evolution of business models in the video game industry. En P. Mandal (Ed.), Proceedings of the International Conference on Managing the Asian Century (Cap. 12). Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-4560-61-0_12

Doyle, G. (2013). Understanding media economics (2nd ed.). SAGE Publications.

Durán, J., & Sánchez, L. (Eds.). (2008). Industrias de la comunicación audiovisual. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

Evens, T., & Donders, K. (2018). Platform power and policy in transforming television markets. Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-319-74246-5

Fernández-Alonso, I., & Badia Masoni, Q. (2021). Políticas de medios y clientelismo: Beneficiarios de las campañas de publicidad institucional de la Generalitat de Cataluña (2007–2018). Revista de Estudios Políticos, 191, 325–346. https://doi.org/10.18042/cepc/rep.191.11

Hallin, D. C., & Mancini, P. (2008). Sistemas mediáticos comparados: Tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política. Hacer Editorial.

Han, L. (2024). The rise of digital media: Transforming communication, culture, and commerce. Global Media Journal, 22(72), 1–7. https://www.globalmediajournal.com/open-access/the-rise-of-digital-media-transforming-communication-culture-and-commerce.php?aid=95172

Hendricks, J. A. (2011). The twenty-first-century media industry. Lexington Books.

Hesmondhalgh, D. (2019). The cultural industries (4th ed.). SAGE Publications.

Izquierdo-Castillo, J. (2012). Distribución online de contenidos audiovisuales: Análisis de tres modelos de negocio. Profesional de la Información, 21(4), 385–390. https://doi.org/10.3145/epi.2012.jul.09

Jones, D. (2005). Aproximación teórica a la estructura de la comunicación social. Sphera Pública, 5, 19–39. https://revistas.ucam.edu/index.php/sphera

Kotler, P., & Keller, K. L. (2016). Dirección de marketing (15.ª ed.). Pearson Educación

Kotlińska, M. (2024). The influence of digital transformation on the evolution of the audiovisual industry. European Research Studies Journal, 27(S2). https://doi.org/10.35808/ersj/3314

Küng, L. (2017). Strategic management in the media. SAGE Publications.

Lotz, A. D. (2022). Netflix and streaming video. Polity Press.

Miguel de Bustos, J. C., & Izquierdo-Castillo, J. (2019). ¿Quién controlará la comunicación? El impacto de los GAFAM sobre las industrias mediáticas en el entorno de la economía digital. Revista Latina de Comunicación Social, 74, 803–821. https://doi.org/10.4185/RLCS-2019-1388

Mora-Figueroa, B. (2009). El mercado global de la comunicación. EUNSA.

Neira, E. (2020). Streaming wars: La nueva televisión. Timun Mas.

Pérez-Rufí, J. P. (2020). Estructura del mercado audiovisual en España: Apuntes para una introducción. Ria Editorial.

Pihir, I., & Kardašić, I. (2025). Digital transformation in the gaming industry. En Proceedings of the 36th International Scientific Conference: Central European Conference on Information and Intelligent Systems (CECIIS 2025) (pp. 259–266). University of Zagreb, Faculty of Organization and Informatics. https://archive.ceciis.foi.hr/public/conferences/2025/Proceedings/S5/8.pdf

Robert Agell, F. (2023). El futuro de la industria de la radio privada en España. Una aplicación de la metodología prospectiva de escenarios. Prisa Radio, Ábside Media y Atresmedia Radio ante la transformación digital y el reto del envejecimiento de la población [Tesi doctoral, Universitat Internacional de Catalunya]. TDX – Tesis Doctorals en Xarxa. http://hdl.handle.net/10803/690894

Robert-Agell, F., Justel-Vázquez, S., & Bonet, M. (2022). No habit, no listening. Radio and Generation Z: Snapshot of the audience data and the business strategy to connect with it. Profesional de la Información, 31(5). https://doi.org/10.3145/epi.2022.sep.08

Tilson, D., Sørensen, C., & Lyytinen, K. (2013). Platform complexity: Lessons from the music industry. En Proceedings of the 46th Hawaii International Conference on System Sciences (pp. 4625–4634). IEEE. https://doi.org/10.1109/HICSS.2013.449

UNESCO. (2022). Revenue distribution and transformation in the music streaming value chain. United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization. https://www.unesco.org/creativity/sites/default/files/medias/fichiers/2023/01/2-policy_perspectives_music_en-web.pdf

Wikström, P. (2020). The music industry (3rd ed.). Polity Press.

Wirtz, B. W. (2020). Media management: Strategy, business models and case studies (2nd ed.). Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-30309-0

Material didàctic


Versió per imprimir