Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Narrativa Audiovisual II

Narrativa Audiovisual II
4
8543
2
Segon semestre
OB
Creació audiovisual
Narrativa audiovisual II
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Amb cita prèvia a través del correu electrònic: afernandezm@uic.es

10-15 minuts després de la finalització de las classes presencials.

Presentació

Narrativa Audiovisual és una assignatura de 4 crèdits ECTS que s'imparteix durant el primer semestre del segon curs del grau en Comunicació Audiovisual.

L'aprenentatge de l'escriptura de ficció és un dels pilars de la comprensió del llenguatge audiovisual. Les seves fórmules i lleis, dins de l'elasticitat i les excepcions, poden estendre's des de l'elaboració de llargmetratges fins a altres formats com el curtmetratge o les sèries de televisió que adapten la fórmula dels tres actes. No només l'estudiant de guió, sinó també l'estudiant de qualsevol especialitat del procés de producció, especialment l'estudiant de producció, direcció i postproducció, han de tenir coneixements de guió, ja que és la base de l'edifici audiovisual.

Requisits previs

Haver cursat prèviament i adquirit els coneixements bàsics sobre narrativa audiovisual en el primer curs del Grau en Comunicació Audiovisual.

Objectius

Proporcionar a l'alumne, des de les classes teòriques, l'anàlisi i el treball pràctic, els coneixements indispensables per elaborar estructures de qualsevol obra audiovisual clàssica i de gènere, especialment llargmetratges de ficció. L'objectiu és que l'alumne obtingui un coneixement de la filosofia que origina i dóna forma a aquestes estructures, de manera que aquesta habilitat analítica li sigui útil de cara al seu treball com a guionista o com a lector avançat d'un guió elaborat per tercers.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  

  • 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
  • 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
  • 03 - Capacitat per administrar i gestionar recursos humans i tècnics
  • 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
  • 05 - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
  • 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
  • 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
  • 10 - Capacitat per afrontar dificultats i resoldre problemes
  • 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
  • 12 - Capacitat de complir amb els terminis previstos, desenvolupar la puntualitat i el respecte pels recursos humans, tècnics i material
  • 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
  • 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
  • 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
  • 17 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els esdeveniments de la realitat social, i poder representar la Història Contemporània
  • 18 - Capacitat i desenvolupament de cultura general i interès pels esdeveniments socials
  • 19 - Capacitat de documentació informativa
  • 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
  • 21 - Coneixement i domini de la cultura digital
  • 24 - Capacitat de planificació i organització de projectes a curt i llarg termini
  • 25 - Capacitat de potenciar al màxim el desenvolupament creatiu
  • 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
  • 32 - Capacitat d'afrontar projectes audiovisuals i cinematogràfics en totes les seves fases (preproducció, rodatge, postproducció, distribució)
  • 33 - Capacitat per crear i dirigir
  • 34 - Capacitat per conèixer i respectar els diferents rols de l'equip artístic i tècnic
  • 40 - Capacitat per defensar i respectar l'autoria i propietat intel•lectual
  • 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
  • 43 - Capacitat per crear guions cinematogràfics, televisius i radiofònics segons les exigències del gènere
  • 44 - Capacitat per adaptar-se als nous formats audiovisuals
  • 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
  • 49 - Capacitat per escriure amb fluïdesa textos, escaletes o guions
  • 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
  • 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els alumnes, després de cursar l'assignatura, hauran adquirit uns coneixements que els ajudaran a afrontar l'estudi de la majoria d'assignatures relacionades amb el món de l'audiovisual, especialment les de guió avançat, direcció, muntatge i postproducció i també les de producció. Les assignatures de publicitat i programes de televisió es veuran així mateix beneficiades pels coneixements adquirits gràcies a aquesta assignatura.

Continguts

  1. Fer visible l'invisible en un guió de cinema. El text i el subtext. El motiu visual.

  2. L'espai i els personatges. De com l'espai modula i construeix als personatges. El cas del noir i el còmic.

  3. Escriure el temps: la destrucció de la línia cronològica.

  4. Personatges: la perspectiva narrativa i el voice-over.

  5. Mecanismes dels gèneres cinematogràfics. Estructures narratives i la seva aplicació als gèneres noir, comèdia, drama i terror.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 

ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.6
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 0.8
E-learning: Es facilitarà l'aprenentatge no presencial fonamentat en les TIC. 0.6
Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 1.6
Aprenentatge entre iguals: Amb aquesta activitat es pretén que els alumnes guanyin capacitat d'anàlisi i capacitat crítica Una manera d'aconseguir-ho és corregir exercicis, productes, etc. dels seus propis companys. Cada estudiant obtindrà una doble avaluació: com a receptor i com a transmissor de coneixement crític. 0.4

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Primera convocatòria

Avaluació contínua disposada en la realització d'exercicis pràctics que es lliuraran al llarg del curs. 

Individuals

  • 10% Participació classe

  • 5% Sinopsi

  • 15% Anàlisi guió

  • 10% Anàlisi comparat guió + film

  • 25% Diari filmat

En grup (màxim 3 persones)

  • 10% Estructura

  • 10% Personatges

  • 15% Diàleg

Per a aprovar l'assignatura és imprescindible haver lliurat totes les pràctiques. S'aplicarà la normativa de la UIC en matèria de plagi i d'ortografia.

Segona convocatòria. Se superarà lliurant i superant els exercicis suspesos. S'adaptaran les pràctiques en grup suspesas.

Tercera convocatòria i següents. S'haurà de repetir l'assignatura.

Bibliografia i recursos

- BALLÓ, J., PÉREZ, X. (1997). La semilla inmortal. Barcelona: Anagrama. 

- BALLÓ, J., PÉREZ, X. (2015). El mundo, un escenario. Shakespeare: el guionista invisible. Barcelona: Anagrama.

- CAMPBELL, J. (1993). El héroe de las mil caras. Psicoanálisis del mito. México: Fondo de Cultura Económica.

- CARRIERE, J. C. y BONITZER, P. (1991). The End. Práctica del guión cinematográfico. Barcelona: Paidós Comunicación.

- CARRIERE, J. C. (1997)“La película que no se ve”. Barcelona: Paidós Comunicación. 

- CHION, M. (1995). Cómo se escribe un guión. Madrid: Ediciones Cátedra. 

- CRUZ, C. (2014). Imágenes narradas. Cómo hacer visible lo invisible en un guion de cine. Laertes: Barcelona.

- FIELD, S. (1994). El libro del guion. Madrid: Plot.. 

- GRAU, M. (2017). La mente narradora. La neurociencia aplicada al arte de escribir guiones. Barcelona: Laertes.

- MCGILLIGAN, P. (2003). Backstory 3. Conversaciones con guionistas de los años 60. Madrid: Plot Ediciones.

- MCGRATH, D., MACDERMOTT, F. (2003). Guionistas Cine. Barcelona: Océano.

- MITRY, J. (1989). “Estética y psicología del cine”. Siglo Veintiuno Editores. Madrid. 

- SEGER, L. (1991). “Cómo convertir un buen guión en un guión excelente”. Ediciones Rialp. Madrid.

 - SIMÓN, C. y VILARÓ, A. (2022). Alcarràs. Una història sobre la terra, la pagesia i la família. Barcelona: La Magrana.


Bibliografia complementaria

  •  EISENSTEIN, S. (1989).  Teoría y técnica cinematográficas. Madrid: Rialp. 

  • RAMOS, J. (2003). MARIMÓN, J. “Diccionario del guión audiovisual”. Océano. Barcelona.

  • TARKOVSKY, Andrei. “Esculpir en el tiempo”. Ediciones Rialp. Madrid, 1991. 

  • TRUFFAUT, François. “El cine según Hitchcock”. Ediciones Akal. Madrid, 1991.