Universitat Internacional de Catalunya

Pensament Contemporani

Pensament Contemporani
6
9288
2
Primer semestre
FB
Global Trends
Antropologia
Llengua d'impartició principal: català

Professorat

Presentació

La història del món i del pensament contemporani és una història apassionant i dramàtica, marcada per la voluntat permanent de trencar antics vincles i obrir nous camins. Aquest trajecte de ruptures abruptes i exploracions transgressores ha enllumenat senders de llibertat i espais de més humanització. Alhora, però, ha produït complexos laberints antropològics i sonors fracassos col·lectius. En aquesta assignatura ens proposem recórrer els principals corrents del pensament sociopolític i antropològic dels darrers dos segles. Així anirem comprenent les notes fonamentals de la sensibilitat i l'experiència de les dones i els homes del món contemporani.

L'objectiu d'aquesta assignatura no és aprendre una llista llarga de noms i dates, sinó comprendre a fons les claus de les escoles de pensament que han configurat el món d'avui. El domini dels conceptes i les categories fonamentals de les grans constel·lacions ideològiques de la nostra història recent permetrà a l'alumne –i futur periodista– situar-se millor al rerefons dels actuals debats polítics, socials i culturals. Volem aprehendre el pensament contemporani en un sentit ampli, analitzant els principals corrents polítics, però també els girs a l'univers científic, els rerefons filosòfics o els principals corrents de transformació social: des del liberalisme i el marxisme fins al personalisme, passant pel feminisme , l'ecologisme o el significat de les principals avantguardes artístiques.

Requisits previs

Sense requisits previs.

Objectius

Els principals objectius de l'assignatura són: 

  • Conèixer els principals corrents de pensament del món contemporani. 
  • Comprendre les categories claus de cada escola de pensament. 
  • Situar els debats actuals en relació amb les principals discussions ideològiques que han caracteritzat la història contemporània.
  • Comprendre el rerefons d'idees que batega sota els principals esdeveniments dels darrers dos segles.
  • Entendre la imbricació existent entre filosofia, cultura, política i societat al món actual. 
  • Tenir la capacitat d'analitzar críticament les principals línies de pensament, posant-les en diàleg mutu i destacant les seves fortaleses i debilitats.  

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
  • 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Adquirir coneixement de termes i conceptes bàsics per desenvolupar l'esperit crític.
  • Escriure assaigs, realitzar exposicions o participar en debats que demostrin capacitat per expressar idees pròpies.
  • Identificar a través dels mitjans de comunicació els principals debats polítics i ideològics latents en les principals qüestions de l'agenda pública.
  • Fomentar el respecte cap a la diversitat de punts de vista.

Els estudiants:

  1. Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
  2. Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
  3. Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
  4. Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
  5. Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.

 

Continguts

  1. L'avantsala: Antic Règim i Il·lustració.
  2. Els fonaments: El liberalisme polític clàssic.
  3. El desplegament de la llibertat: El liberalisme econòmic i social.
  4. La passió romàntica: Claus del moviment romàntic.
  5. El sentit i la transformació de la història: De Hegel a Marx.
  6. La conquesta de la igualtat: Socialdemocràcia i eurocomunisme.
  7. El triomf de la ciència experimental: Evolució de les ciències i el positivisme.
  8. La crisi de la Modernitat: Guerra, avantguarda i temptació totalitària.
  9. Nous camins de la filosofia: El gir existencialista i la puixança del personalisme. 
  10. La ciutat i la utopia: urbanisme, arquitectura i models político-socials.
  11. La revolució femenina: Els múltiples rostres del feminisme.
  12. El nou conservadorisme: El pensament conservador al segle XX. 
  13. El triomf de la sospita: De Nietzsche a la post-modernitat.
  14. La mirada ecològica: Els corrents del medioambientalisme.
  15. Una nova humanitat?: Els dilemes del transhumanisme. 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 3
Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1.2
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 0,6
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0,6
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0,6

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Primera convocatòria

Examen primer parcial: 30%.

Examen segon parcial: 30%.  

Diari de lectura: 15%.

Treballs de classe (notes de premsa de convidats + tres comentaris de text breus): 25%

Per aprovar la primera convocatòria cal tenir, en qualsevol cas, més d'un 4,5 de nota mitjana en els examens. 

 

Segona convocatòria

Els criteris són iguals que en primera convocatòria. A segona convocatòria es podran recuperar els examens i també el "diari de lectura" i els "treballs de classe".

 

Tercera convocatòria

L'alumne podrà escollir si opta per examinar-se només dels examens (en aquest cas valdran un 100% de la nota), o seguir el procediment d'avaluació ordinari. 

 

 

Bibliografia i recursos

Llibres sobre els quals fer el "diari de lectura"


Novel·les que contenen història intel·lectual contemporània

Duncan Shiels: Los hermanos Rajk. Un drama familiar europeo. Ed. Acantilado, Barcelona, 2009.

Jean D’Ormesson: Por capricho de Dios. Diagonal, Barcelona, 2003.

Joachim Fest: Yo no. El rechazo al nazismo como actitud moral. Taurus, Barcelona, 2007.

 

Assajos des del món liberal

Daron Acemoglu y James A. Robinson: Por qué fracasan los países: Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Booket, Madrid, 2014.

Hans Rosling: Factfulness. El món va millor del que et penses. Edicions La Campana, Barcelona, 2018.

José Ortega y Gasset: La rebelión de las masas. Madrid, 1929.

Juan Ramón Rallo: Liberalismo. Los diez principios básicos del orden político liberal. Planeta, Barcelona, 2019.

María Zambrano: Horizonte del liberalismo. Madrid, 1930.

Marta C. Nussbaum: La tradición cosmopolita. Un noble e imperfecto ideal. Planeta, Barcelona, 2020.

Martin Schlag: Cómo poner a dieta al caníbal: Ética para salir de la crisis económica. Ediciones Rialp, Madrid, 2015.

Mauricio Rojas: Reinventar el Estado del Bienestar. Gota a Gota, Madrid, 2010.

Steven Levitsky y Daniel Ziblatt: Cómo mueren las democracias. Ariel, Barcelona, 2021.

 

Anàlisis des de la socialdemocràcia i la nova esquerra

Naomi Klein: No logo. El poder de las marcas. Ed. Paidós, Barcelona, 2001.

Carlos Fernández Liria: En defensa del populismo. Libros de la Catarata, Madrid, 2016.

Noam Chomsky: Malestar global. Conversaciones con David Barsamian sobre las crecientes amenazas a la democracia. Madrid, 2018.  

Evgeny Morozov: El desengaño de Internet. Los mitos de la libertad en la red. Destino, Barcelona, 2012.

Mark Lilla: El regreso liberal. ¿Cómo puede la izquierda recuperar sus valores y ofrecer un proyecto de futuro? Debate, Barcelona, 2018.

Yanis Varoufakis: Economía sin corbata. Conversaciones con mi hija. Destino, Barcelona, 2015.

Amartya Sen: Un hogar en el mundo. Memorias. Taurus, 2021.

Christian Felber: La economía del bien común. Editorial Deusto.

 

Reflexions sobre la condición humana al món contemporani

Alexander Batthyány: La superación de la indiferencia. El sentido de la vida en tiempos de cambio. Herder, Barcelona, 2020.

Byung-Chul Han: La sociedad del cansancio. Herder, Barcelona, 2017.

Jaime Nubiola: Pensadores de frontera. Ed. Rialp, Madrid, 2020.

Jordan B. Peterson: 12 reglas para vivir: Un antídoto al caos. Penguin, Barcelona, 2018.

Miguel Ángel Martí García: La alegría interior. Aproximación a una estética existencial. Ediciones Internacionales Universitarias, Madrid, 2015.

Roman Krznaric: El buen antepasado: Cómo pensar a largo plazo en un mundo cortoplacista.  Capitan Swing, 2022.

Ulrich Schnabel: Ocio. La felicidad de no hacer nada. Plataforma Actual, Barcelona, 2010.

Viktor Frankl: El hombre en busca de sentido. Herder, Barcelona, 2021.

 

Propostes des de l'òrbita conservadora

Arthur C. Brooks: The Conservative Heart. 2015.

Margareth Tath: Los años de Downing Street.

Roger Scruton: Cómo ser conservador. Homo Legens, Madrid, 2018.

Rusell Kirk: Un programa para conservadores. El Buey Mudo, Madrid, 2011.

 

Mirades des de l'humanisme cristià

Alejandro Llano: La vida lograda. Ed. Ariel, Madrid, 2017.

Florencio García Muñoz: Edith Stein: signo de contradicción. Editorial San Pablo, Madrid, 2007.

Jacques Maritain: Los derechos del hombre. Cristianismo y democracia. Palabra, Madrid, 2002.

Josemaría Escrivá de Balaguer: Amar al mundo apasionadamente. Rialp, Madrid, 2007.

Papa Francisco: Fratelli Tutti. Sobre la fraternidad y la amistad civil. 2020.

Papa Juan Pablo II: Centessimus Annus. La problemática económica y social hoy. 1991.

Simone Weil: Echar raíces. Editorial Trotta, 2014. 

Carlos Díaz: Emmanuel Mounier, un testimonio luminoso. Palabra, Madrid, 2000.  

 

Propostes des de l'ecologisme

Roman Krznaric: El buen antepasado: Cómo pensar a largo plazo en un mundo cortoplacista.  Capitan Swing, 2022.

Papa Francisco: Laudato Si. Sobre el cuidado de la casa común. Editorial San Pablo, 2015.

Roger Scruton: Filosofía verde: Cómo reflexionar seriamente sobre el planeta.  Homo Legens, 2021.

Naomi Klein: Esto lo cambia todo. El capitalismo contra el clima. Paidós, Barcelona, 2014.

Henry Shue: The pivotal generation. Why we have a moral responsibility to slow climate change right now. Princeton University Press, 2021.

 

Transhumanisme i revolució tecnològica

John B. Haldane: Dédalo e Icaro: el futuro de la Ciencia. KRK Ediciones, 2005.

Antonio Diéguez: Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano. Herder, Barcelona, 2019.

Ray Kurzweil: La singularidad está cerca. Cuando los humanos trasciendan la biología. Lola Books, 2021.

Eugeny Mozorov: La locura del solucionismo tecnológico. Clave Intelectual, 2015.

Tanguy Marie Pouliquen: Transhumanismo y fascinación por las nuevas tecnologías. Editorial Rialp, Madrid, 2018.

 

Ciutat i utopia

Richard Sennet: Construir y habitar. Ética para la ciudad. Anagrama, Barcelona, 2019.

Le Corbussier: Carta de Atenas, 1933.

Otto Wagner: La gran ciudad, 1911.

Tony Garnier: Una ciudad industrial, 1917.

 

 

Comunicació política i xarxes socials

Donald Miller: Cómo construir una story-brand. Clarifica tu mensaje para que la gente escuche. Empresa Activa, Madrid, 2018.

Guy Kawasaki: El arte de cautivar. Cómo se cambian los corazones, las mentes y las acciones. Gestión2000, Barcelona, 2011. 

Luis Arroyo: Frases como puños. El lenguaje y las ideas progresistas. Edhasa, Barcelona, 2013.