Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Teràpia Familiar i de Parella

Teràpia Familiar i de Parella
6
14049
4
Primer semestre
op
OPTATIVITAT
OPTATIVITAT
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Marina Santamaria Garcia

msantamaria@uic.es

Presentació

La matèria Teràpia Familiar i de Parella té com a objectiu principal introduir l’estudiant en la comprensió de la família i la parella com a sistemes relacionals complexos, en constant interacció i canvi. Al llarg de l’assignatura es presenten els fonaments teòrics i pràctics de les principals escoles de teràpia familiar sistèmica, tot destacant els elements bàsics que configuren el procés terapèutic i el paper del terapeuta en cada enfocament.

A més d’oferir una visió global dels models, la matèria posa especial èmfasi en el desenvolupament d’una mirada crítica i reflexiva davant els diferents paradigmes i tècniques, així com en la capacitat d’identificar recursos i potencialitats dins de les pròpies famílies. Es treballarà també el rol del psicòleg tant en contextos clínics com en altres àmbits professionals, tot reconeixent la rellevància del pensament sistèmic en l’abordatge de problemàtiques diverses.

En definitiva, l’assignatura busca capacitar l’estudiant per integrar coneixements teòrics i habilitats pràctiques en el treball amb famílies i parelles, fomentant una actitud oberta, crítica i respectuosa que permeti adaptar la intervenció a les necessitats específiques de cada sistema familiar.

 

Requisits previs

No hi ha requisits previs per cursar aquesta assignatura, encara que és recomanable, haver superat les assignatures de cursos anteriors  

Objectius

L’assignatura té com a objectiu principal apropar l’estudiant al coneixement i la comprensió de les famílies i les parelles com a sistemes vius i interdependents, amb les seves dinàmiques pròpies i en constant transformació. Es pretén oferir una base sòlida sobre els principals models i escoles de teràpia familiar sistèmica, alhora que es fomenta la capacitat de reconèixer els recursos i potencialitats de cada sistema familiar en el seu context.

D’aquesta manera, l’assignatura busca no només transmetre coneixements teòrics i tècnics, sinó també promoure una actitud reflexiva, crítica i oberta envers els diferents paradigmes, així com una mirada respectuosa i ètica sobre el paper del terapeuta. L’objectiu final és que l’estudiant desenvolupi una comprensió integral del treball terapèutic amb famílies i parelles, que li permeti integrar teoria i pràctica en els diversos àmbits d’exercici professional.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN02 - En finalitzar el Grau, l'estudiant serà capaç de recordar els principis, procediments, models teòrics, funcions, característiques, avantatges i limitacions de la intervenció psicològica o les escoles de psicologia, les estructures i els processos involucrats en les funcions psicològiques bàsiques i la naturalesa de les diferències individuals.
  • CP06 - En finalitzar el Grau, l'estudiant serà capaç de desenvolupar estratègies d’intervenció psicològica en funció del context o servei, atenent als coneixements, competències, defensa d’arguments, resolució de problemes i autoavaluació propis de la psicologia.
  • HB05 - En finalitzar el Grau l'alumne/a podrà aplicar els coneixements teòrics de la psicologia a la pràctica professional amb simulació de casos reals.
  • HB07 - En finalitzar el Grau l'alumne/a serà capaç de preparar actuacions o intervencions pròpies de la psicologia, basades en una comunicació efectiva i una bona relació d’ajuda i suport.
  • HB09 - En finalitzar el Grau l'alumne/a serà capaç d'experimentar la realitat professional del psicòleg en un camp aplicat concret, a través de situacions simulades i en centres de pràctiques específics.
  • HB13 - En finalitzar el Grau l'alumne/a serà capaç d'analitzar les demandes i necessitats psicològiques i socials de les persones, grups o organitzacions en diferents contextos.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Establir una base sòlida a nivell teòric dels conceptes de el model relacional sistèmic.
  • Relacionar els conceptes bàsics amb situacions de la pròpia pràctica clínica.
  • Aportar els coneixements específics, les principals tècniques i procediments que s'utilitzen en la intervenció familiar, de parella i individual.
  • Establir una base sòlida sobre diagnòstic relacional
  • Comprendre la psicopatologia des de diferents marcs teòrics.
  • Adquirir eines per al diagnòstic relacional.
  • Entrar en contacte amb el treball clínic.
  • Participar en la reflexió i en la decisió sobre les intervencions clíniques adequades a cada cas.
  • Reconèixer qualitats i limitacions personals en el paper de psicoterapeuta.
  • Reflexionar sobre la relació entre la posició de l'terapeuta en la pròpia família i el seu rol professional sota el concepte d'isomorfisme.

 

 

Continguts

 

1. Introducció a la Teràpia Familiar i de Parella

  • Presentació de l’assignatura i objectius formatius
  • Introducció al model sistèmic i contextualització històrica
  • Fonamentació teòrica: Teoria General de Sistemes, Cibernètica i Teoria de la Comunicació Humana

2. Eines bàsiques d’anàlisi sistèmica

  • El genograma com a eina de treball clínic
  • El cicle vital individual i familiar
  • Les escultures familiars: tècnica i aplicacions

3. Principals escoles de Teràpia Familiar Sistèmica

  • El model de Palo Alto (MRI): comunicacionalisme, estratègia i casos pràctics
  • La Teràpia Familiar Estructural
  • L’Escola de Milà: aportacions i pràctica clínica

4. Diagnòstic relacional en Teràpia Familiar

  • Conjugalitat
  • Parentalitat
  • Coparentalitat
  • Funció del símptoma i hipòtesis relacionals

5. Bases relacionals de la psicopatologia

  • Intervenció sistèmica en psicopatologia diversa
  • Trastorns de la conducta alimentària i intervenció amb famílies
  • Drogodependències i abordatge sistèmic
  • El Síndrome d’Alienació Parental (SAP)

6. El procés terapèutic

  • La primera entrevista en Teràpia Familiar
  • Context, derivació i demanda
  • L’aliança terapèutica

7. Teràpia de Parella

  • Models i estratègies en el treball amb parelles
  • Pràctica clínica i casos

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



 METODOLOGIA I ACTIVITATS D'APRENENTATGE

L'assignatura serà presencial i la metodologia de l'aprenentatge es basa en l'esforç individual i en la dinàmica de grup.

 

(CM) Classes teòriques

(CP) Classes pràctiques amb visualització directa de casos, a través del mirall

(EC) Estudi de casos amb revisió indirecta de sessions realitzades pel docent i visualització de propostes clíniques a través de pel·lícules

(TRC) Tècniques de Role-plays

   (LH) Laboratori de simulacions i

    habilitats clíniques.

   (TA) Treball Autònom

   (LC) Lectura Crítica i revisió bibliogràfica.

  (PRE) Preparació i realització de

   activitats avaluables. elaboració de

   resums de les parts teòriques i de les

   sessions dels casos en pràctiques

   (TG) Treball grupal:

Preparació de casos i simulacions

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Primera convocatòria
  • Examen final escrit (70%)

    • Prova amb preguntes de desenvolupament i d’aplicació pràctica.

    • Cal aprovar l’examen per superar l’assignatura.

  • Examen práctic / vivencial (20%)

    • Cada grup tindrà assignat un cas clínic detallat, amb l’estructura familiar i la dinàmica principal.

    • Es simularà una primera sessió de teràpia familiar. Tots els membres del grup passaran pel rol de terapeuta, de manera rotatòria.

    • Es valorarà la capacitat d’identificar hipòtesis relacionals, recursos familiars i estratègies d’intervenció.

  • Memòria de l’assignatura (10%)

    • Document que recull els exercicis i activitats realitzats a classe (genograma, escultures, anàlisi de vídeos, etc.).

    • Ha d’incloure una reflexió final personal sobre l’aprenentatge realitzat i allò que l’estudiant es “emporta” de l’assignatura, podent afegir-hi ampliacions o lectures pròpies.

    • Es valorarà la capacitat integradora, la claredat en l’expressió i la reflexivitat crítica.

Per superar l’assignatura, totes les parts han d’estar aprovades. En cas contrari, l’estudiant haurà d’anar a la segona convocatòria.


Segona convocatòria
  • Examen final de recuperació (70%).

  • Si l’estudiant ha suspès només l’examen a la primera convocatòria, es mantindrà la nota del treball pràctic i de la memòria de l’assignatura.

  • En cas que l’estudiant no hagi lliurat la memòria o no hagi superat el treball pràctic, haurà de presentar-los en format recuperació, segons les indicacions del professorat.

Bibliografia i recursos

Bibliografia general


Asen, E., & Tomson, P. (1997). Intervención familiar. Barcelona: Paidós.

Ausloos, G. (1998). Las capacidades de la familia. Barcelona: Herder.

Botella, Ll., & Vilaregut, A. (2001). Terapia familiar sistémica. En C. Pérez-Téstor (Comp.), La familia y nuevas aportaciones (pp. 63-81). Barcelona: Edebé.

Cancrini, L. (1989). La psicoterapia: gramàtica y sintaxis. Barcelona: Paidós.

Ceberio, M. R., & Linares, J. L. (2008). Ser y hacer en terapia sistémica. La construcción de un estilo terapéutico. Barcelona: Paidós.

Guerin, P., Fogarty, T., Fay, & Gibert, J. (s.f.). Triángulos relacionales. El a-b-c de la psicoterapia. Buenos Aires: Amorrortu.

Haley, J. (1993). Terapia para resolver problemas. Buenos Aires: Amorrortu.

Haley, J. (2006). El arte de la terapia estratégica. Barcelona: Paidós.

Hoffman, L. (1987). Fundamentos de la terapia familiar. México: Fondo de Cultura Económica.

Lebow, J. L. (2014). Couple and family therapy: An integrative map of the territory. Washington, DC: American Psychological Association.

Linares, J. L. (1996). Identidad y narrativa. Barcelona: Paidós.

Linares, J. L. (2012). Terapia familiar ultramoderna. La inteligencia terapéutica. Barcelona: Herder.

Madanes, C. (1993). Terapia familiar estratégica. Buenos Aires: Amorrortu.

McGoldrick, M., & Gerson, R. (1987). Genogramas en la evaluación familiar. Barcelona: Gedisa.

Minuchin, S. (1992). Familias y terapia familiar. Barcelona: Gedisa.

Minuchin, S. (1998). El arte de la terapia familiar. Barcelona: Paidós.

Minuchin, S., & Fishman, H. C. (1984). Técnicas de terapia familiar. Barcelona: Paidós.

Moreno, A. (2014). Manual de terapia sistémica. Principios y herramientas de intervención. Bilbao: Brower.

Navarro, J. (1992). Técnicas y programas en terapia familiar. Barcelona: Paidós.

Pubill, M. J., & Linares, J. L. (2005). Las cartas terapéuticas. Una técnica narrativa en terapia familiar. Barcelona: Paidós.

Ríos, J. A. (2003). Vocabulario básico de orientación y terapia familiar. Madrid: CCS.

Salem, G. (1990). Abordaje terapéutico de la familia. Barcelona: Masson.

Selvini, M. (1990). Crónica de una investigación. La evolución de la terapia familiar en la obra de Mara Selvini Palazzoli. Barcelona: Paidós.

Selvini-Palazzoli, M., Boscolo, M., Cecchin, G., & Prata, G. (1988). Paradoja y contraparadoja. Barcelona: Paidós.

Simon, F., Stierlin, H., & Wynne, L. C. (1988). Vocabulario de terapia familiar. Buenos Aires: Gedisa.

Vilaregut, A., Roca, M., & Pretel-Luque, T. (2023). La familia desde la mirada sistémica. En C. Pérez & A. Vilaregut (Eds.), La terapia familiar. Una mirada psicoanalítica y sistémica (pp. 55-72). Barcelona: Herder.

Von Schlippe, A., & Schweitzer, J. (2003). Manual de terapia y asesoría sistémicas. Barcelona: Herder.

Watzlawick, P., Beavin, J., & Jackson, D. (1981). Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Herder.

Watzlawick, P., & Ceberio, M. R. (2006). La construcción del universo. Barcelona: Herder.


Teràpia Familiar Sistèmica en el context clínic/salut

Abío, A., & Vilaregut, A. (2006). Adolescents amb trastorns de conducta: percepció de l’estil de socialització rebut de les seves figures parentals. Aloma, 18, 154-174.

Caillé, Ph. (1992). Uno más uno son tres. La pareja revelada a sí misma. Barcelona: Paidós.

Campo, C., & Linares, J. L. (2000). Tras la honorable fachada. Barcelona: Paidós.

Campo, C., & Linares, J. L. (2002). Sobrevivir a la pareja. Problemas y soluciones. Barcelona: Planeta Prácticos.

Campo, C., & Ramo, M. (2022). Terapia de pareja e infidelidad. Un modelo de diagnóstico relacional e intervención terapéutica desde la perspectiva sistémica. Madrid: Morata.

Campinini, A., & Luppi, F. (1996). Servicio social y modelo sistémico. Barcelona: Paidós.

Cancrini, L. (1995). La caja de Pandora. Barcelona: Paidós.

Cancrini, L. (2007). Océano borderline. Viajes por una patología inexplorada. Barcelona: Paidós.

Cirillo, S., Berrini, R., Cambiaso, G., & Mazza, R. (1999). La familia del toxicodependiente. Barcelona: Paidós.

Cirillo, S., Selvini, M., & Sorrentino, A. M. (2004). La terapia familiar en los servicios psiquiátricos. Barcelona: Paidós.

Coletti, M., & Linares, J. L. (1997). La intervención sistémica en los servicios sociales ante la familia multiproblemática. Barcelona: Paidós.

Fishman, H. C. (1995). Tratamiento de adolescentes con problemas. Barcelona: Paidós.

Gil, A., Vilaregut, A., & Campreciós, M. (2023). Evaluación, diagnóstico relacional e intervención sistémica en la familia. En C. Pérez & A. Vilaregut (Eds.), La terapia familiar. Una mirada psicoanalítica y sistémica (pp. 229-250). Barcelona: Herder.

Ibáñez, N., Linares, J. L., Vilaregut, A., Virgili, C., & Campreciós, M. (2012). Propiedades psicométricas del Cuestionario de Evaluación de las Relaciones Familiares Básicas (CERFB). Psicothema, 24(3), 489-494.

Jones, E., & Asen, E. (2004). Terapia sistémica de pareja y depresión. Bilbao: Desclée de Brouwer.

Linares, J. L. (2002). Del abuso y otros desmadres. El maltrato familiar, entre la terapia y el control. Barcelona: Paidós.

Linares, J. L. (2007). La personalidad y sus trastornos desde una perspectiva sistémica. Clínica y Salud, 18, 381-399.

Linares, J. L., Pubill, M. J., & Ramos, R. (2005). Las cartas terapéuticas. Una técnica narrativa en terapia familiar. Barcelona: Herder.

Onnis, L. (1996). Terapia familiar de los trastornos psicosomáticos. Barcelona: Paidós.

Pereira Tercero, R. (2024). Manual de terapia familiar sistémica: La terapia familiar en situaciones especiales (Tomo 1). Madrid: Morata.

Selvini-Palazzoli, M., Cirillo, S., Selvini, M., & Sorrentino, A. M. (1990). Los juegos psicóticos en la familia. Barcelona: Paidós.

Selvini-Palazzoli, M., Cirillo, S., Selvini, M., & Sorrentino, A. M. (1999). Muchachas anoréxicas y bulímicas. Barcelona: Paidós.

Stanton, M. D., & Todd, T. (1994). Terapia familiar del abuso y adicción a las drogas. Barcelona: Gedisa.

Steinglass, P., Bennett, L. A., Wolin, S. J., & Reiss, D. (1997). La familia alcohólica. Barcelona: Gedisa.

Vilaregut, A. (2003). Dinámica familiar, vínculo conyugal y parental en familias con un miembro drogodependiente (Tesi doctoral, Universitat Ramon Llull). Repositori TDX. http://hdl.handle.net/10803/52307

Vilaregut, A., Günther, C., & Bolaños, I. (2023). La familia separada: coparentalidad. En C. Pérez & A. Vilaregut (Eds.), La terapia familiar. Una mirada psicoanalítica y sistémica (pp. 175-189). Barcelona: Herder.

Vilaregut, A., Sánchez-Carbonell, X., & Seus, L. (2001). Consumo de drogas y terapia familiar sistémica. En C. Pérez-Téstor (Comp.), La familia: Nuevas aportaciones (pp. 221-240). Barcelona: Edebé.

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 14/01/2026 A10 12:00h