En un context en què les indústries culturals i creatives desperten cada vegada més interès entre les institucions públiques, la societat civil i el sector professional, el CIIIC va aconseguir reunir desenes de participants al Palau Euskalduna de Bilbao per compartir recerques i informes inèdits sobre el sector de la indústria musical a Espanya, en el marc de la 14a edició de la trobada BIME Bilbao, celebrada del 27 al 30 d’octubre.

La inauguració de la jornada va anar a càrrec de la directora de BIME i degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Isabel Villanueva, que va destacar la rellevància del congrés: “La indústria musical, amb un potencial cada vegada més gran, afronta reptes com la sostenibilitat, la diversitat territorial, la producció sintètica en la interacció entre l’ésser humà i la tecnologia o la connexió emocional amb els fans”, va assenyalar. Ana María Castillo, vicedegana de la Facultat i coorganitzadora de la trobada, va afegir que “des del CIIIC ajudem a generar teixit social i a connectar l’acadèmia amb la indústria i les institucions”. “Volem contribuir a transformar la cultura per aconseguir millors resultats”, va subratllar.

El poder transformador de la música

Justin O’Connor, expert en polítiques culturals i professor de la Universitat d’Adelaide (Austràlia), va pronunciar la conferència inaugural, en què va repassar la connexió entre la música pop i l’impuls dels moviments socials, des dels anys seixanta fins a l’actualitat: “Ens trobem en un món en què l’algoritme cultural se centra en l’atenció de l’oient; ja no es produeixen les discussions constants ni el debat públic que acompanyaven la indústria cultural”, va afirmar l’expert. “No només patim un deteriorament del debat públic, sinó que assistim a la destrucció de la infraestructura cognitiva i social que fa possible la cooperació”, va alertar.

En la mateixa línia, María Paz Palacios Rosa, professora de la Universitat Nebrija, va assenyalar que la manera com consumim música ha canviat dràsticament. “En l’àmbit musical, hem passat de l’escassetat a l’abundància en l’era de l’streaming. Actualment, ens trobem en l’era de la delegació: l’algoritme filtra i decideix per nosaltres», va explicar la investigadora.

Isabel Villanueva, directora de BIME, i Ana María Castillo, vicedegana de la Facultat, durant la inauguració del CIIIC

IA generativa, drets d’autor i indústria musical

En aquesta nova etapa musical, dominada pels suggeriments musicals, la IA generativa ha irromput en el sector i ha començat a crear composicions completes que plantegen tensions entre la innovació tecnològica i la protecció dels drets d’autor. Marc Simón, professor de la Facultat de Dret de la UIC, va avançar les línies de recerca en què està treballant: “Quan es produeix una infracció? Quin grau de participació atribuïm a l’ésser humà? La imitació d’estils o la reproducció de veus d’artistes plantegen problemes pel que fa als drets d’autor que el marc normatiu vigent no preveu expressament”, va explicar.

La intel·ligència artificial va protagonitzar un altre dels moments destacats de la jornada, amb la presentació de la plataforma NorthAaegis, desenvolupada pel productor nord-americà Joe Marlett. Marlett ha creat un xat alimentat amb els coneixements musicals que el professional ha incorporat a la plataforma, amb l’objectiu de donar suport al procés de creació musical i oferir també una eina útil per al sector educatiu. “Si la gent ha d’utilitzar la IA igualment, aquesta hauria de generar respostes basades en l’experiència real de professionals que dominen l’ofici”, va argumentar el productor.

L’economia vinculada als festivals de música, a l’alça

Per segon any consecutiu, el CIIIC va aconseguir reunir investigadors de l’àmbit acadèmic, professionals del sector i representants del teixit associatiu en un mateix espai. El congrés va cloure aquesta edició amb la presentació de dos informes: el primer, elaborat per l’Associació de Festivals de Música (FMA), i el segon, impulsat per l’Associació de Dones de la Indústria de la Música (MIM). La vicedegana de la Facultat de Ciències de la Comunicació i coorganitzadora del congrés, Núria Roca, va introduir les ponències de les participants.

Paula Ráez, advocada i consultora de l’àmbit cultural i creatiu i membre de la FMA, va presentar dades reveladores sobre l’impacte econòmic dels festivals de música a Espanya. Segons un informe de l’associació, els festivals de música multipliquen per cinc la despesa turística a les destinacions on se celebren. En concret, els festivals de música generen una facturació total de 3.219,7 milions d’euros, un valor afegit de 1.490,7 milions d’euros —equivalent al 0,10 % del PIB nacional— i creen més de 27.000 llocs de treball a temps complet, fet que representa el 0,13 % de l’ocupació nacional.

En aquest escenari optimista, el CIIIC va cloure el congrés amb la presentació de la “Cartografia de dones i dissidències de gènere a la indústria musical”, que ha analitzat la situació de les dones en la indústria musical a Espanya. A partir d’entrevistes i grups de discussió, l’estudi va revelar que, tot i que les dones representen, de mitjana, el 61,1 % del personal de les empreses del sector, el 27,5 % d’aquestes empreses no té cap dona en càrrecs directius. “El problema no és l’accés a l’ocupació, sinó l’ascens als llocs de decisió”, van assenyalar des de l’organització.

14a edició de BIME Bilbao

El CIIIC se celebra per segon any consecutiu gràcies al conveni de col·laboració entre la UIC i BIME. BIME és una trobada internacional de la indústria musical que se celebra a Bilbao des del 2013 i a Bogotà des del 2022. El congrés vol presentar vies alternatives per a la indústria musical que afavoreixin els intercanvis artístics i professionals entre l’Amèrica Llatina i Europa. La trobada inclou música en directe, indústria, tendències, innovació i networking.