La Bolsa de Bielsa recull els testimonis de cinc veïns els pares dels quals van fugir del poble de Bielsa, al Pirineu aragonès, durant la Guerra Civil, un dels darrers focus de resistència republicana. Arturo Méndiz també hi aporta la seva pròpia història personal, ja que la seva mare va ser una de les nenes que van travessar la muntanya en direcció a França.

“Em va semblar una història bonica que dona peu a parlar del sentit de lliurar guerres quan es veu que ja estan perdudes. Fins a quin punt tenia sentit continuar resistint en aquells pobles, sabent que aquella resistència heroica comportava l’aniquilació i la destrucció física de tots els pobles de la zona?”, es pregunta el productor i director.

El silenci que regnava a Bielsa

En un article del Diario del Alto Aragón, Arturo Méndiz va explicar que, durant les entrevistes amb els cinc protagonistes, es va adonar que el poble havia silenciat aquell episodi: “Per als qui el van viure no era el passat, sinó el present, i per això era tan dur parlar-ne; no ho explicaven als fills i va quedar com una cosa secreta”, va explicar el professor de la UIC.

L’episodi històric de la Bossa de Bielsa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc entre l’abril i el juny de 1938 a Osca, durant la Guerra Civil espanyola. La resistència republicana de Bielsa va passar a la història com un exemple d’heroisme, després de patir fortes derrotes davant les forces rebels. El llargmetratge de Méndiz reconstrueix una lluita marcada per l’aïllament, les dures condicions de l’entorn i l’amenaça constant de l’avanç franquista.

El film es va projectar el dia 26 d’abril al Museu del Teatre de Caesaraugusta, a Saragossa, i el 13 d’octubre al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona.