UIC Barcelona School of Architecture ha acollit la tercera i última sessió del cicle de conferències d’Arquitectura Foros 2025, dedicada a la gestió del gran patrimoni sacre amb un cas paradigmàtic: la Sagrada Família de Barcelona. En aquesta sessió, hi ha participat l’arquitecte director de les obres de la basílica, el Dr. Jordi Faulí; l’enginyer, responsable tècnic i professor Juan Ignacio Eskubi; la historiadora de l’art Chiara Curti, i l’arquitecte i professor Dr. Juan Trias de Bes.
Sota el títol “La gestió del gran patrimoni sacre. La Sagrada Família”, la jornada ha reunit més de 300 estudiants, professionals i públic interessat per aprofundir en la dimensió arquitectònica, constructiva, simbòlica i espiritual d’aquesta obra monumental, considerada una de les catedrals més singulars del món contemporani.
El llegat visionari de Gaudí
Jordi Faulí, actual responsable del projecte de la Sagrada Família, ha desgranat el pensament arquitectònic i espiritual d’Antoni Gaudí. “Va projectar un edifici que fos un compendi de la fe cristiana”, ha resumit. Ha exposat com va evolucionar el projecte original sota la direcció de Gaudí i ha explicat també la simbologia de les diferents parts de la basílica.
Faulí ha detallat els elements arquitectònics de la basílica, amb una estructura geomètrica i simbòlica basada en columnes helicoidals, catenàries, voltes hiperboloides i claraboies que canalitzen la llum natural com a expressió del misteri. També ha subratllat la capacitat de Gaudí per anticipar solucions tècniques i estructurals que només dècades més tard es podrien executar.
Construir l’impossible: l’enginyeria al servei del símbol
L’enginyer i professor de UIC Barcelona Juan Ignacio Eskubi ha compartit els reptes tècnics de construir una obra monumental fruit de la creativitat d’un geni com és la Sagrada Família. “En la primera visita d’obra, quan veus la magnitud dels elements, penses que s’han equivocat d’escala”, ha comentat a tall d’anècdota.
Ha explicat com s’han modelat estructuralment les torres, com s’ha treballat amb materials com el formigó d’alta resistència o l’acer dúplex, i com s’han executat maquetes a escala 1:1 per preveure problemes de muntatge i optimitzar processos.
Gaudí com a figura pedagògica i espiritual
Chiara Curti, historiadora de l’art, divulgadora i estudiosa de la Sagrada Família, ha aportat una mirada més íntima a la figura de Gaudí a través de les persones que el van conèixer: la seva manera de treballar amb familiaritat amb els artesans, la visió que tenia del treball com a expressió espiritual i la influència que ha tingut sobre generacions de joves arquitectes.
“Seguia els seus propis criteris a l’hora d’escollir projectes, que podien ser grandiosos com les missions franciscanes de Tànger, o un humil taller d’artesans del ferro”, ha comentat, i apunta que “la clau són les persones amb qui treballava: es repeteixen proveïdors i clients; un món personal en què la feina és el fruit d’una vida viscuda plegats”.
Una reflexió cap al futur
La sessió ha finalitzat amb la intervenció de Juan Trias de Bes sobre el paper del temps en l’arquitectura, a partir de l’exemple de la Sagrada Família. Ha reflexionat sobre la importància de les decisions estratègiques al llarg del temps, “com el fet de decidir completar façanes senceres des del principi, la manera d’avançar les obres després de la mort de Gaudí o l’acabament de la torre de la Mare de Déu durant la pandèmia”.
Foros 2025 ha estat organitzat per UIC Barcelona School of Architecture, sota la direcció acadèmica del Dr. Josep Lluis i Ginovart i la Dra. Cinta Lluis Teruel, i amb la coordinació del Dr. Ricardo Gómez Val i el Dr. Juan Trias de Bes. El cicle s’emmarca en la preparació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
