Un arquitecte ha de manejar moltes variables a l’hora d’emprendre un projecte, per aquest motiu la carrera d’arquitectura es tan versàtil i s’articula en diferents branques.

De manera generalitzada podríem dir que la Física es divideix en tres grans parts: Física Clàssica, Física Moderna i Física Contemporània.

Dins de la Física Clàssica s’enquadren, entre altres, les branques de la  Mecànica Clàssica, el So i l’Òptica, que són les tres parts en que és divideix l’assignatura de Física del primer curs d’Arquitectura.

        1. MECÀNICA CLÀSSICA

És la branca de la Física Clàssica que analitza el comportament dels cossos sotmesos a l’acció d’un sistema de forces.

Donada l’amplitud d’aquesta branca és habitual que el seu estudi s’emprengui en tres parts: Mecànica de cossos rígids, Mecànica de Fluids i Mecànica de cossos deformables.

En l’assignatura de Física s’introdueix l’alumne a la Mecànica de cossos rígids i a la Mecànica de Fluids. La introducció a la Mecànica de cossos deformables és pròpia del segon curs de la carrera d’Arquitectura, (Estructures I).

Cal esmentar que la Mecànica dels cossos rígids es subdivideix en dues seccions principals:

Estàtica: Estudia els cossos sotmesos a forces equilibrades, és a dir, cossos que estan repòs o en moviment rectilini uniforme.
Dinàmica: Estudia el moviment dels cossos, limitant-se essencialment a la trajectòria dels mateixos en funció del temps, (Cinemàtica), i l’estudi dels cossos sotmesos a moviments no uniformes, és a dir, accelerats, (Cinètica).

L’Estàtica és la teoria que es presenta habitualment en el primer curs de la carrera d’Arquitectura, ja que molts dels problemes pràctics que presenten les estructures d’edificació es poden analitzar amb els seus principis.

La introducció a les bases de l’Estàtica és per tant fonamental per emprendre amb correcció les assignatures d’estructures que s’imparteixen en cursos superiors.

2. TRANSFERÈNCIA DE CALOR

És la branca de la física que estudia la termodinàmica. La transferència de calor és el procés d'intercanvi termal entre diferents parts.

Aquest concepte és particularment important en els edificis per a determinar les càrregues termals, façana, ventilació i confort del usuari. D'aquesta manera es pot aconseguir calcular i reduir el consum energètic del edifici.

        3. SO.

És la branca de la Física Clàssica que analitza les vibracions sonores. L’estudi de l’acústica involucra la forma en què el so viatja en ones i a través de mitjans específics.

La qualitat d’un projecte es pot veure molt afectada si l’edifici no posseeix una acústica determinada, sobretot en determinades tipologies edificatòries, i és per tant rellevant per a un arquitecte tenir nocions bàsiques de so.

        4. ÒPTICA.

És la branca de la Física Clàssica que explora les propietats de la llum, des del seu espectre visible fins a la radiació ultraviolada i infraroja.

La il·luminació pot arribar a ser factor clau per concebre i projectar un edifici, pel que és raonable i recomanable conèixer els principis de l’òptica.