La política cultural té com a objectiu i responsabilitat potenciar i protegir les diferents manifestacions de la cultura, entre les quals es troben els béns culturals que la societat promou o rep com a llegat de les generacions anteriors, el resultat acumulat de la creació artística i els valors i creences que la comunitat comparteix.

A la segona meitat del segle XX el desenvolupament de la societat del benestar va situar el repte social de l'accessibilitat a la cultura, entesa aquesta com el desenvolupament de les arts i la protecció del patrimoni cultural. El debat en aquest àmbit girava, llavors, essencialment entorn de la recerca de les raons i els límits de l'acció pública en el camp de la cultura (qui havia de rebre les ajudes públiques), i també com devia ser el procediment més adequat per l'assignació dels recursos públics. Més recentment, l'objecte sobre el qual sol recaure la política cultural s'ha vist condicionat d'una altra manera. En primer lloc, la mateixa activitat dels artistes i agents culturals sol requerir ara una estructura de suport tècnic, administratiu i de difusió i representació bastant més sofisticada que abans. En els últims anys el sector cultural s'ha diversificat molt (un procés estimulat, en molts casos, pels efectes del gran desplegament que han tingut les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, per la globalització dels mercats dels productes culturals i, molt especialment, dels productes d'entreteniment) adquirint una major importància en el conjunt de l'economia i de la societat. Per tot això, l'activitat cultural necessita, cada vegada més, el suport d'una estructura organitzativa, d'una logística força complexa i de la implicació de diferents agents públics i privats - però, sobretot, d'una política cultural clara, ambiciosa, integrada , proactiva i efectiva.

Alhora, les tendències globals estan evidenciant un interès creixent per part dels operadors culturals en el desenvolupament d'enfocaments transfronterers de la cultura. La comprensió de la situació política, social i econòmica de la participació internacional és un pas important en l'acció cultural eficaç.

En aquest context de canvi, l'objectiu d'aquesta assignatura se centrarà a identificar el marc institucional i organitzatiu de l'acció cultural, estudiant com intervenen en el sector els diferents agents públics i privats i analitzant el procés de planificació mitjançant el qual les polítiques culturals es s'adeqüen a uns objectius i es tradueixen en plans, programes, projectes i accions concretes.