Quan pensem en els grans cineastes de la història del cinema, ens venen al cap noms com Christopher Nolan, Steven Spielberg, Roman Polanski o Quentin Tarantino. Aquest últim ha aconseguit plasmar a les seves pel·lícules una sèrie de característiques que fan que les seves obres siguin úniques. Rubén de la Prida, doctor en Comunicació Audiovisual i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació, ha analitzat l’obra i la trajectòria del director nord-americà al llibre Quentin Tarantino: Mantener fuera del alcance de los niños.

Rubén de la Prida parteix de la idea que, per comprendre els projectes cinematogràfics del director, primer cal conèixer la persona: “Ell mateix comenta que el cinema li va salvar la vida o, si més no, el va allunyar de la presó i d’una vida de delinqüència”, explica l’autor en una entrevista a la UIC. “Tarantino no s’entén, ni existiria, si no fos director de cinema”, aclareix.

El nou treball de Rubén de la Prida repassa la biografia del cineasta i analitza els seus llargmetratges, tot enfocant cada projecte com una peça essencial de la seva carrera. També aprofundeix en detalls i característiques de les seves pel·lícules, com ara les referències al cinema clàssic, l’ús de la música i altres elements que defineixen les seves produccions.

En un context en què els joves consumeixen continguts breus i ràpids a les xarxes socials, endinsar-se en les obres del director nord-americà pot obrir tot un món als espectadors menys cinèfils: “Aquesta agilitat audiovisual, així com la profunda ironia que impregna les xarxes, la reescriptura dels rols clàssics, l’ús d’innombrables referències a la cultura pop, la hibridació de gèneres o la ressignificació de codis —tan pròpia d’un fenomen com els mems— van assolir amb Kill Bill una fita indiscutible, que ha contribuït en gran mesura a configurar la cultura audiovisual contemporània”, explica el professor.

Per a Rubén de la Prida, la pel·lícula protagonitzada per Uma Thurman és l’opus magnum del director, “l’obra amb què vam entendre qui era realment Tarantino”.

Tarantino i els nous creadors

Per a l’autor, el cinema de Tarantino continua tan viu i vigent com sempre i segueix influint en els nous creadors: “La llibertat creativa absoluta que desprèn la seva filmografia continua impactant, així com la sensació de trobar-se davant d’un univers fílmic en què tot és possible”, argumenta. “Malgrat que —o precisament perquè— mai no es pren del tot seriosament a si mateix”, conclou.