La primera taula rodona moderada pel degà de la Facultat, Enric Vidal, va comptar amb la participació de John Hattie, pedagog i investigador australià, referent en el món de l’educació; Anna Forés, codirectora de la càtedra de Neuroeducació a la Universitat de Barcelona; Carles Monereo, catedràtic en Psicologia a la UAB i referent en assessorament psicopedagògic, i Pepe Menéndez, professor i expert en lideratge, innovació educativa i gestió del canvi.
Com es pot implementar a les escoles un lideratge basat en l’aprenentatge? Enric Vidal va llançar aquesta pregunta per donar el tret de sortida a la taula rodona. “Un líder ha de ser una persona que invoqui altres veus. Crec que a l’escola s’ha d’arribar a consensos, no a acords; traçar línies vermelles i aconseguir una narrativa global”, va argumentar Carles Monereo. Amb aquesta voluntat col·laborativa, Monereo va relatar una experiència personal: “L’assignatura més ben valorada a la meva universitat és aquella en què acordem el mètode d’avaluació amb els estudiants”, va explicar.
Per a Pepe Menéndez, una de les responsabilitats del lideratge és crear entorns segurs. “Sense un clima de benestar i pertinença, és impossible aprendre. Aprenem quan consentim aprendre, quan entenem el perquè, i els bons lideratges han de crear aquestes condicions. Els docents han de sentir que pertanyen a un projecte col·lectiu”, va argumentar el professor. Anna Forés va posar l’accent en l’actitud d’obertura i escolta que, per ella, ha de tenir un líder, “en una societat on no ens escoltem”.
John Hattie: “Hi ha una obsessió per l’alt rendiment”
John Hattie és autor del llibre Visible Learning, un dels manuals referents per a qualsevol institució educativa. El professor universitari ha dut a terme recerques amb mostres de milions d’estudiants al llarg de la seva carrera, amb conclusions rellevants sobre la millora de l’eficàcia en el sistema escolar. Durant la seva intervenció al congrés Impuls, va compartir que “hi ha una obsessió generalitzada per l’alt rendiment a les escoles”. “Per què no ens focalitzem en el procés, en lloc dels resultats? No cal pensar nous programes, ni destinar tants recursos; el que necessitem és un bon enfocament”, va raonar.
En un context en què els mestres a Catalunya demanen millores en el sistema educatiu, Hattie advoca perquè el professorat pugui estar més involucrat en el procés d’aprenentatge. “No pot ser que es perdi temps en la gestió de tasques administratives i burocràtiques; l’escola esdevé aleshores un desastre”, va raonar. Per a Pepe Menéndez, “les escoles han d’agafar riscos”; Enric Vidal va afegir que a vegades “el professor és resistent al canvi perquè el que fa ja li funciona. L’acció de trencar és la característica d’un líder”, va afirmar. Per la seva banda, Anna Forés va posar èmfasi en “la xarxa afectiva” que ha d’envoltar un líder.
En la mateixa línia, durant el segon dia del congrés va tenir lloc una segona taula rodona internacional anomenada “Reptes d’un lideratge educatiu sostenible”, amb la moderació d’Enric Vidal i la participació Andrew Hargreaves (Boston College), Maria Rosa Buxarrais (UB), Glòria Gratacós (Universitat Villanueva) i Anna Cristina D’Addio (UNESCO).
En aquesta segona taula es va tractar el lideratge ètic dels directius dels centres escolars, i es van repassar les estratègies per acompanyar els docents al llarg de la vida laboral, en totes les seves etapes. També es va parlar de la gestió dels episodis d’incertesa que afecten la vida escolar en l’actualitat.
Congrés Impuls a UIC Barcelona
El congrés Impuls, organitzat per la Institució Familiar d’Educació, va tenir lloc el 12 i 13 de febrer a UIC Barcelona, sota el lema “Liderar l’escola del futur”. Durant les dues sessions, es va reflexionar sobre l’impuls de la qualitat educativa, l’aprenentatge rigorós i la construcció d’una xarxa de líders compromesos amb una transformació sostenible.
