La intel·ligència artificial està transformant l’educació a una velocitat que obliga a replantejar com ensenyem, com aprenem i fins a quin punt volem delegar determinades capacitats humanes en la tecnologia. 

Parlem amb la Dra. Nuria Oliver, directora i fundadora de la xarxa europea de centres d’excel·lència en intel·ligència artificial ELLIS Alicante i doctora en Intel·ligència Artificial pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), que ha abordat aquests reptes en la lliçó inaugural del curs acadèmic 2026-2027 de la UIC, titulada “Cap a una intel·ligència artificial socialment sostenible”. 

La IA està modificant ràpidament la manera com accedim al coneixement. Quin impacte té ja en l’educació superior?

L’impacte de la intel·ligència artificial en l’educació és potser un dels més pronunciats, ja que qüestiona el model educatiu tradicional basat en la transmissió unidireccional de coneixements del professor a l’alumne. Observem canvis significatius, per exemple, una disminució de l’assistència a classe perquè molts estudiants consideren que els xatbots poden proporcionar-los la informació que necessiten d’una manera més accessible.

Així mateix, en la realització de treballs i projectes, la majoria de les entregues —si no el 100%— ja inclouen l’ús d’aquesta tecnologia. Tot plegat afecta directament la motivació dels estudiants i a la mateixa avaluació. Aquest nou panorama ens obliga a replantejar el model educatiu per garantir que els alumnes continuïn motivats i continuïn aprenent.

Si la IA pot proporcionar respostes de manera immediata, quin paper ha de tenir ara el o la docent i què hauria de continuar passant a l’aula?

El repte és aconseguir que la tecnologia contribueixi a millorar l’aprenentatge sense substituir aquells processos que són fonamentals per desenvolupar-lo. L’educació no pot reduir-se a obtenir una resposta correcta de la manera més ràpida possible. Hem de continuar generant espais en què l’estudiant pugui fer-se preguntes, contrastar informació, argumentar i construir el seu propi coneixement.

En aquest context, quines capacitats humanes considera especialment important protegir?

Un principi clau ha de ser augmentar les capacitats humanes, no substituir-les. Encara que hi hagi models capaços de fer gairebé qualsevol tasca per nosaltres, la pregunta crucial no és què podem delegar en la intel·ligència artificial, sinó què no volem delegar per no perdre habilitats fonamentals com el pensament crític, la creativitat o la mateixa comprensió lectora. No hem de mesurar només què guanyem en eficiència, sinó què perdem durant el procés.

Per què és important fer aquest esforç quan la tecnologia ens permet fer les coses d’una manera molt més còmoda i ràpida?

És impossible aprendre sense el que es coneix com a “fricció cognitiva”. El procés d’aprenentatge requereix esforç i incomoditat, però la satisfacció de superar un repte per un mateix o una mateixa és insubstituïble i és el que impulsa el coneixement.

Com que els éssers humans tendim a triar l’opció més còmoda, el gran repte ara és tenir la disciplina per afrontar tasques complexes el benefici de les quals es veurà a mitjà i llarg termini. El procés d’aprenentatge és un procés difícil, però la satisfacció que tens quan aconsegueixes alguna cosa per tu mateix o tu mateixa no té comparació, i és realment el que ens motiva a continuar aprenent.

Què hauria de canviar, doncs, en la manera com les universitats avaluen els seus estudiants en l’era de la intel·ligència artificial?

L’avaluació haurà d’adaptar-se a un context en què l’accés a la informació i la capacitat de generar textos, imatges o codi ja no són el que eren. Hem de preguntar-nos què volem avaluar realment i dissenyar experiències d’aprenentatge que permetin comprovar que l’estudiant comprèn, raona i és capaç d’aplicar el coneixement.

La IA ens obliga, en definitiva, a tornar a la pregunta essencial: què volem que els nostres estudiants sàpiguen fer i quin tipus de persones i professionals volem formar.

Finalment, en la seva lliçó inaugural ha parlat d’una intel·ligència artificial “socialment sostenible”. Què significa aquest concepte?

Significa desenvolupar una intel·ligència artificial l’impacte de la qual sigui positiu per a les persones i per a la societat. No es tracta únicament de preguntar-nos què pot fer la tecnologia o quant podem guanyar en eficiència, sinó de pensar també en les seves conseqüències i en com volem incorporar-la a les nostres vides.

La tecnologia ha d’estar al servei de les persones i contribuir a augmentar les nostres capacitats. Aquest hauria de ser un dels principis que guiessin el seu desenvolupament i la seva incorporació a àmbits tan importants com l’educació.