Tal com avança la introducció del llibre, l’autor destaca que “el maó s’ha associat en excés amb la maçoneria, amb la construcció in situ col·locada peça a peça”. El llibre es va presentar en el marc de Rebuild 2026 a Madrid i recull propostes exemplars de construcció off-site que competeixen amb altres materials en auge com la fusta o el formigó.
La construcció industrialitzada dona resposta als dos grans reptes que afronta el sector de la construcció i l’arquitectura: la forta demanda d’habitatge i la manca de mà d’obra. Segons un informe de l’Observatori 2030 del Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE) publicat el 2024, la construcció industrialitzada representa només entre l’1 i el 2 % dels habitatges acabats, mentre que al Regne Unit i Alemanya suposa entre el 7 i el 10 %, o un 50 % als Països Baixos.
Malgrat les dades discretes del mercat de la construcció industrialitzada a Espanya, el professor ha avançat que les empreses s’estan adaptant a la nova realitat i que el percentatge creixerà en els pròxims anys: “No és només un repte del sector, sinó una preocupació social; som davant d’un canvi de paradigma”, ha explicat Sarrablo. La construcció off-site, és a dir, la construcció en un entorn controlat, com una fàbrica, per al muntatge final al terreny de destí, és una pràctica habitual “des de fa anys”, segons el professor, però la industrialització i automatització de la construcció n’ha accelerat el procés.
Els avantatges de la construcció amb maons
Malgrat la dominació del formigó i la fusta en la construcció industrialitzada, Vicenç Sarrablo introdueix en el llibre sis motius per considerar el maó com a material de construcció: té una gran durabilitat amb poc manteniment, ofereix la màxima resistència al foc, aporta inèrcia tèrmica alhora que atenuació acústica, connecta fàcilment amb el context històric i cultural i permet innovacions formals, cromàtiques i de textures sorprenents.
En concret, el llibre repassa 25 exemples d’obres arquitectòniques que han utilitzat maons durant el procés de construcció industrialitzada, incorporats com a acabats de xapes, teixits o panells. Una de les obres més destacades és l’edifici The Lady a Amsterdam, de Dok Architecten i Liesbeth van der Pol. La imponent obra al cor del barri dels Museus de la capital neerlandesa simula una figura femenina feta amb maons artesanals, cuits en un antic forn circular i modelats posteriorment amb una fresadora 3D.
Una altra obra destacada és la de l’edifici Girasol a Madrid, un conjunt d’habitatges dissenyats per l’arquitecte José Antonio Coderch que van ser rehabilitats mitjançant un sistema de teixits ceràmics de Flexbrick. El sistema de teixits ceràmics, una creació de Vicenç Sarrablo, agilitza la construcció i va permetre solucionar el problema de despreniments de l’emblemàtic edifici a partir d’una malla cargolada al suport.
Ladrillo, sistema off-site. Nuevas estrategias para la arquitectura industrializada ha estat editat per Hispalyt (Associació Espanyola de Fabricants de Maons i Teules) gràcies a la subvenció del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana. La publicació ofereix un viatge a través d’obres arquitectòniques rellevants i mostra l’aposta de UIC Barcelona School of Architecture per la innovació i la creativitat.
