La introducció de '21 dilemas éticos del true crime contemporáneo' planteja el llibre com una “invitació a reflexionar sobre els límits, les pràctiques i els principis que haurien de guiar un gènere que, potser més que cap altre, se situa a la intersecció entre la informació, l’emoció i el patiment humà”. En aquest sentit, els experts en comunicació parteixen de la premissa que l’ètica no és un obstacle per a la creació, sinó el camí per dotar el gènere de l’excel·lència en l’art de produir relats”.
El catedràtic de Comunicació Audiovisual Alfonso Méndiz explica l’origen d’aquest llibre en una entrevista a UIC Barcelona: “Juntament amb Marta Sánchez Esparza vam publicar diversos articles sobre l’impacte d’aquest nou gènere –el més sol·licitat a les plataformes de streaming–, i sobre els recursos narratius i el tipus d’històries que s’explicaven. Però vam veure que calia una reflexió ètica més àmplia i global”, apunta. “El repte ha estat analitzar els dilemes ètics que afronta el gènere sense demonitzar-lo”, afegeix.
La publicació recull 21 dilemes del gènere del true crime, com el sensacionalisme en la producció, la revictimització dels afectats, l’explotació comercial del dolor, les narratives esbiaixades o la glorificació dels criminals. “En el cas de la Guàrdia Urbana, per exemple, és especialment important qui narra la història. En la producció Las cintas de Rosa Peral s’exculpa totalment l’assassina condemnada, mentre que en la sèrie de Crims s’ofereixen els quatre punts de vista amb objectivitat. Actualment, s’està donant massa veu a l’assassí”, subratlla el rector.
D’entre aquests 21 dilemes, els autors incideixen en un “protodilema”, és a dir, el primer i d’origen: l’enriquiment amb el crim. “Els assassins s’estan lucrant venent els drets de la seva història a les productores. Tenim el cas del famós judici a O. J. Simpson. Quan aquest, ja empresonat, va anunciar la publicació del llibre, la justícia dels Estats Units en va aturar la publicació; finalment, va posar en valor la llibertat d’expressió, però va impedir al condemnat generar un benefici econòmic amb la venda del seu llibre”, exemplifica Alfonso Méndiz. En aquest context, els autors del llibre ja van escriure un article divulgatiu a la plataforma The Conversation sobre la proposta anunciada pel Govern espanyol per a la protecció de les víctimes davant possibles vulneracions del seu honor i intimitat.
Altres aspectes en què incideix la publicació són la reobertura de casos a partir de produccions mediàtiques i l’impacte que poden tenir en investigacions actives. “Tot i que la revisió mediàtica pot, en ocasions, revelar errors judicials o mobilitzar noves línies d’investigació, també pot generar danys significatius en les famílies, crear segons judicis socials i distorsionar la memòria històrica”, resumeix el llibre.
Segons Méndiz, el llibre està orientat tant a les persones interessades en el gènere true crime com als guionistes i productors, fins i tot als professionals del món de la justícia. Des de les facultats, per al catedràtic, és important que es transmeti la responsabilitat de manera “transversal”: “Com a universitat humanista que som, és oportú que cadascú, en el seu àmbit, pugui transmetre als estudiants una reflexió ètica, un despertar del pensament crític”, conclou.
