A l’article ‘Llegir per a una societat més sostenible: per què els llibres influeixen en com veiem el món’, l’experta en didàctica de la llengua i literatura infantil i juvenil aprofundeix en la literacitat ecocrítica, entesa com la capacitat d’interpretar els textos literaris tenint en compte les relacions entre humans, entorns naturals i estructures socials.

“La literatura reflecteix patrons culturals profunds sobre la manera com les societats entenen el món. Els paisatges que descriuen els llibres, les formes de convivència entre humans i altres espècies o les representacions del territori formen part d’aquest imaginari col·lectiu”, explica Maria Pujol Valls a l’article divulgatiu. 

La literacitat ecocrítica, per tant, posa l’accent en la capacitat dels lectors per identificar i interpretar les interdependències entre humans, ecosistemes i estructures socials. “Aquesta aproximació pot emergir tant en la lectura individual com en les converses que s’organitzen al voltant dels llibres”, afirma. Pujol planteja algunes preguntes per afavorir una consciència crítica i socioambiental:

• Com es representa la natura en el text o en les imatges?
• Quin paper té l’espai físic en el desenvolupament de l’obra?
• Quines relacions s’estableixen entre humans, animals i entorns?
• Quins valors socials o culturals es projecten en aquestes representacions?

Biblioteca Green Dialogues

A partir del projecte de docència i recerca internacional Green Dialogues, en el qual ha participat UIC Barcelona, l’autora proposa una selecció d’obres de literatura infantil i juvenil especialment acurada. Aquestes obres aborden temes diversos com les migracions, la memòria històrica, la relació amb els animals, les desigualtats socials, el consumisme o la transformació dels paisatges, que fomenten una lectura amb sensibilitat ecocrítica.

El paper dels mediadors de lectura

“Mestres, famílies, bibliotecaris, llibrets o altres prescriptors culturals poden facilitar que infants i joves entrin en contacte amb obres que convidin a reflexionar sobre la sostenibilitat, la convivència o la justícia social”, argumenta la professora, que posa en valor el rol dels mediadors de lectura. Segons l’autora, una selecció d’obres “no hauria de respondre únicament a criteris temàtics. La literatura infantil i juvenil no pot reduir-se a una eina instrumental al servei d’objectius educatius o socials. Les obres han de ser escollides, en primer lloc, pel seu valor literari i estètic, per la seva capacitat d’interpel·lar els lectors des de l’experiència artística”.

La professora de la Facultat de Ciències de l’Educació conclou l’article destacant que “la literatura pot contribuir a ampliar la consciència amb què infants i joves observen el món que els envolta”.