Davant l’augment de casos d’aquesta malaltia neurodegenerativa que afecta més de 900.000 persones a Espanya, es tracta de la forma més comuna de demència, el Dr. Yahveth Cantero-Fortiz explica que “el fet que visquem més anys implica que més persones entrin en la franja d’edat amb més risc. A més, avui disposem de millors diagnòstics, la qual cosa ens permet detectar-ne més casos”.
Segons l’especialista de UIC Barcelona i d’Ace Alzheimer Center Barcelona, encara que no existeix un perfil únic de persona afectada, les dones presenten més prevalença, tant per la longevitat com per possibles factors biològics i hormonals. Entre els principals factors de risc es troben la hipertensió, l’obesitat, la diabetis, el tabaquisme, el sedentarisme o la falta d’estimulació cognitiva. Quant a la genètica, hi ha variants que poden augmentar la probabilitat de desenvolupar la malaltia, no obstant això, “l’estil de vida i la prevenció tenen un pes enorme”, subratlla el Dr. Cantero-Fortiz.
Els primers símptomes solen manifestar-se amb oblits freqüents de fets recents, dificultats per trobar paraules o problemes lleus d’orientació. “Quan aquests oblits interfereixen en l’organització diària o en les relacions socials, és moment de consultar amb un especialista” adverteix el metge investigador.
En els últims anys s’han produït avanços significatius en biomarcadors, tècniques de neuroimatge i fàrmacs dirigits a les proteïnes beta-amiloide, que contribueixen a alentir la progressió de la malaltia. A això s’hi sumen les teràpies no farmacològiques, com l’estimulació cognitiva, l’exercici físic o les intervencions d’estil de vida saludable. “Una detecció precoç no evita avui la malaltia, però sí que pot alentir-ne la progressió i preservar durant més temps les funcions cognitives”, afirma el Dr. Cantero-Fortiz. En aquest sentit, l’especialista destaca que la intel·ligència artificial està començant a facilitar diagnòstics més primerencs i personalitzats, gràcies a la capacitat que té per processar grans volums de dades clíniques i detectar patrons subtils.
Malgrat els avanços, el docent del Departament de Medicina de UIC Barcelona i investigador d’Ace Alzheimer Center Barcelona considera que els recursos actuals de la sanitat pública encara són insuficients. Entre les prioritats destaca més formació en atenció primària, un accés més àgil a proves diagnòstiques, un reforç dels serveis de suport psicosocial i el desenvolupament de programes de prevenció comunitària.
Finalment, l’especialista recorda que tots podem contribuir a preservar la salut cerebral amb hàbits de vida saludables: “Mantenir-se actiu físicament i mentalment, cuidar la salut cardiovascular, dormir bé, alimentar-se de manera equilibrada i conrear relacions socials són claus per afavorir un envelliment saludable i reduir el risc d’Alzheimer”.
