“Fins a quin punt la veu i els ulls del narrador modifiquen la percepció de les històries de true crime?”. Amb aquesta pregunta, els autors analitzen diferents sèries d’èxits dels darrers anys a les plataformes d’estríming i la televisió tradicional per posar en el focus el rol del criminal en el relat dels fets.

“La possibilitat que l’acusat ofereixi la seva pròpia versió té efectes en la reconstrucció de la història i en la imatge pública del sospitós o condemnat”, afirmen els autors de l’article. “En ocasions, serveix per empatitzar amb la seva història, per redimir davant l’opinió pública algú falsament condemnat o per assistir a una història de reinserció”, argumenten.

Són múltiples els exemples que apareixen a l’article: des de la docusèrie Las cintas de Rosa Peral, en la qual l'assassina és entrevistada des de la presó, a la sèrie de ficció de Netflix Monstruos: La historia de Lyle y Eric Menéndez, els quals van aconseguir una revisió de la seva condemna després de la publicació de l’exitosa sèrie.

En concret, l’article publicat a The Conversation classifica els narradors en el gènere true crime en cinc: testimoni, protagonista, informatiu, moralitzant o performatiu. Produccions com Serial (2014), Making a Murderer (2015) o The Staircase (2018) van “subvertir l’ordre” de bons i dolents, segons els autors, i van donar protagonisme als acusats. “La perspectiva del narrador posa en qüestió el relat oficial i desafia les formes en què representa el criminal i la justícia”, argumenten els investigadors.

El catedràtic, exdegà de la Facultat de Ciències de la Comunicació i actual rector de UIC Barcelona, posa sobre la taula el component ètic de donar veu al criminal. “Pot crear consciència sobre condemnes injustes i errors en el sistema, però també pot tergiversar la veritat i revictimitzar els afectats”, afirmen els experts. Si bé es creen històries més “impactants i emocionals”, els professionals del sector haurien d’evitar “el sensacionalisme i respectar la dignitat de les víctimes”, destaquen.

La plataforma The Conversation contribueix a la divulgació científica a partir de la participació d’experts i acadèmics amb la publicació d’articles que fan reflexionar sobre temes d’actualitat i d’interès per la ciutadania; l’anàlisi en el que ha contribuït Alfonso Méndiz, a més, posa en valor el cinema i la televisió. El rector de la Universitat publica cada dues setmanes una anàlisi sobre el món de la publicitat i el cinema al seu blog professional, que es pot consultar aquí.